Visqui Sant Quim Monzó!!

"No hase falta que me dises nada más"

(zas, en toda la boca; zas, en toda la boca; zas, en toda la boca; zas, en toda la boca.... (etc x 1000))

Siboney, en tu boca la miel puso su dulzor

El año pasado, la Generalitat multó a 94 empresas por no etiquetar en castellano

Todos esos medios de comunicación que una y otra vez ponen el grito en el cielo cuando en Catalunya se multa a las empresas que incumplen la ley de lenguas y no tienen sus rótulos como mínimo en catalán han pasado de puntillas por la noticia de que, el año pasado, la Generalitat de Catalunya multó a 94 empresas por no etiquetar en castellano. Son esos diarios, esas radios y esas cadenas de tele que generan gigantescas bolas de mierda a base de deformar la realidad, voceando que aquí se prohíbe rotular en español y que a quien no habla en catalán nos lo comemos con patatas fritas para desayunar. A la cabeza de ese alud de patrañas, el Partido Popular y su lazarillo, Ciudadanos, que, en esta ocasión, han decidido mirar hacia otro lado y silbar Siboney, que es la mejor melodía para disimular.

Pues sí: el año pasado la Generalitat multó a 94 empresas por no etiquetar en castellano y en esta ocasión la caverna no dice ni mu. Silencio absoluto. Ni una queja, ni un gemido, mucho menos un asomo de rebelión. Nada de "¡Vaya atropello!". Nada de "¡Ustedes no tienen derecho a decirme en qué lengua debo etiquetar mis productos!". Ningún grito de "¡Libertad!". ¿Por qué no repiten ahora aquello tan sobado de "Prohibido prohibir"? Leo en El País, el sábado, que Jordi Anguera, director de la Agència Catalana del Consum, explica diversas cosas respecto a esas multas. Una: "La regulación, en el caso del etiquetaje, es favorable al castellano. Hay cerca de 120 leyes estatales que obligan a etiquetar en español". Ojo al dato: ¡"120 leyes estatales que obligan a etiquetar en español"! Por mucho que aguzo el oído no oigo que nadie se rasgue las vestiduras, ni que aúllen en Intereconomía. Otra cosa que explica Anguera: "Las indicaciones obligatorias del etiquetado deberán figurar, al menos, en castellano, lengua española oficial del Estado". ¿Dónde están ahora las acusaciones de nazis, por seguir la ley? Escasamente críticos con el nazismo –y su versión cheli, el franquismo–, a la mínima llaman nazi a cualquiera que no piense como ellos y, ante las multas que los de la Generalitat imponen por no etiquetar en castellano, se callan y esta vez no los llaman nazis. ¿Qué pasa? Explica también El País que la Generalitat "multó a la multinacional del mueble Ikea con 8.000 euros por varias deficiencias en la información al consumidor; entre otras, no disponía del etiquetaje en castellano". Si las multas hubiesen sido por no etiquetar en catalán, ya habría ahora mismo dos nutridas manifestaciones de catorce o quince personas: una frente a Ikea Montigalà y la otra frente a Ikea L'Hospitalet –con Albert Rivera y Sánchez Camacho a la cabeza, respectivamente–, pidiendo que no se multe a nadie y exigiendo que de una vez por todas acabe esta terrible dictadura nacionalsocialista catalana.

Fvscvs Dominvs


Scriptvm factvm VII kalendas novembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

Avui us deixo amb un articulet

Doncs això, us deixo amb un articulet d'un senyor de Solidaritat Catalana per la Independència anomenat Josep Maria Calaf - ho remarco ja que l'altre dia ja vaig dir el que pensava de la no-unió de les forces independentistes - que està molt i molt bé, i que en línies generals diu el que ha de ser l'independentisme si vol arribar a algun lloc, i el que ha de passar perquè la independència es materialitzi. No podem donar la raó tan alegrement als qui propugnen el temor, la por i fomenten l'enfrontament amb fantasmes i mentides. No podem ser tan curts de mires per no veure que no hi haurà independència amb fractura social. No podem ignorar la Història peninsular, ni la relació dels pobles ibèrics entre si. No oblidem que la millor manera de ser espanyol (hispànic, ibèric, mediterrà...) és precisament essent català. Catalunya és un tren on per pujar-hi no se't demana d'on véns, sinó a on vols anar.

Independència no vol dir Separatisme

El nostre missatge d’INDEPENDÈNCIA de vegades no es trasllada amb la mateixa fluïdesa entre un català i un immigrant sigui d´on sigui.

La nostra aposta des de Solidaritat Catalana és trencar amb tots els tòpics vistos fins ara. Som la formació política que defèn un estat propi català amb més garanties. Hem de traslladar molt bé les nostres idees a la Ciutadania sobre tot als immigrants d’altres països i en especial els d’Andalusia que fa molts anys que conviuen en nosaltres i estan molt identificats en línies generals dintre de la Societat Catalana. A aquests ciutadans molt especialment se’ls ha de fer entendre que “INDEPENDÈNCIA NO VOL DIR SEPARATISME” o el que és el mateix, que la Independència no significa el trencament dels vincles històrics o culturals amb la resta de pobles d’Espanya.

Des de Solidaritat Catalana per la Independència pensem que aquest plantejament ha de quedar molt clar entre tots aquells ciutadans que tenen dubtes sobre el nostre projecte. Nosaltres busquem un millor benestar per una nació que és Catalunya, millor economia, millors infraestructures, millor educació per els nostres fills, millor competitivitat de les nostres empreses, no a la deslocalització d’aquestes, un treball digne i segur per als nostres ciutadans, recercar recursos per reduir l’atur, una millora de la nostra sanitat, unes millors infraestructures cap Europa i cap a l’eix del Mediterrani, per tant amb destinació cap a Àsia, sense dubte actual motor mundial de l’economia, poder disposar de la gestió dels nostres ports, aeroports i d’una xarxa ferroviària pròpia, una millor gestió dels nostres recursos, reduint els impostos per les nostres empreses, la supressió dels peatges de les autopistes, més poder adquisitiu per els nostres jubilats, una millor sostenibilitat dels nostres pobles i ciutats, incorporant els autos i motocicletes elèctriques i híbrides, proliferació d´electrolineres, etc.

Catalunya en l´actualitat som una potència mundial en l´esport. Els Catalans hem assolit campionats del món i d’Europa de Futbol, Champions League, atletisme, hoquei, basquet, Campionats del Món de Motociclisme, en Velocitat, Trial, Enduro, Paris Dakar etc…som una potencia Mundial amb l´esport i aixo ho hem d´explotar. Catalunya, com diu l´eslogan, IS DIFERENT.

Catalunya amb un estat propi donarà una millor qualitat de vida als nostres Ciutadans, fet que donarà peu a ser un dels països capdavanters del panorama mundial.

En definitiva, CATALUNYA ha de ser un país diferent al que estem vivint en l’actualitat, obert a Europa i al món i hem de traslladar aquest missatge molt bé a aquests Ciutadans que tenen moltes dubtes sobre la creació d´un estat propi. ” INDEPENDÈNCIA NO VOL DIR SEPARATISME “

Fvscvs Dominvs


Scriptvm factvm XIII kalendas novembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

Divide y vencerás?

Doncs res tu, cagada pastoret, merda per tothom, fracàs. Sembla això la intro per les notícies de l'home aquell d'Antena 3, que sempre són desgràcies, drames i tragèdies. Definitivament, no hi ha unió entre les dues noves forces polítiques independentistes, Reagrupament i Solidaritat. Ho han intentat - diria que més o menys - però no ha sigut possible, les vertaderes raons de tot això encara estan per descobrir, començant pel fet de que Laporta no inspira tota la confiança del món. Vull dir, que no deixem de parlar en tot moment d'elits, - encara pitjor, de polítics - amb la qual cosa estic dient implícitament que darrere de determinats noms hi ha molta altra gent, molts altres interessos, empreses, poder, etc.

Hi ha qui pensa que tot això és una càrrega de profunditat, sobretot el tema Laporta - personatge de qui se'n parla molt xD - ja que és estrany que el projecte unitari independentista es concretés en una nova formació i a sobre que esperés que tothom anés a aixoplugar-se rere El Líder, havent-hi com hi havia Reagrupament que ja feia temps que defensava aquesta tesi. I no només això, sinó que a més, amb una tonteria per aquí, i una agafada amb paper de fumar per allà, les negociacions per ajuntar-se acabessin en paper mullat. I A SOBRE, la militància havent-se de moure, incrèdula, per intentar a la desesperada que s'hi posés remei.

I no. Que no. Com si darrere de tot això hi hagués algú que realment busqués aquesta divisió, aquest afebliment de l'independentisme, en última instància, desactivar "l'efecte 10 de Juliol". Avui mateix - tot i que qui això escriu ja se'n vol anar a dormir, que ja ha passat mitjanit - l'Assemblea de Solidaris i Reagrupats per una coalició conjunta ha emès un comunicat oficial mitjançant el qual afirmen el fracàs rotund de l'objectiu que s'intentava assolir - la UNIÓ, i per tant la FORÇA - malgrat haver aconseguit, en només una setmaneta, més de 3500 vots en l'enquesta per la coalició, amb un resultat del 98% de vots afirmatius. El comunicat s'ha emès perquè ja s'ha assolit el tràmit legal per poder fer coalicions electorals i altres accions polítiques preelectorals. Parlant en plata, això és una tocada de collons. Sembla que ningú hagi après res en decennis de política d'esquerres o independentista, de contínues separacions, escissions i discussions que no han fet més que debilitar.

En última instància, sembla que tothom s'hagi llençat a un "campi qui pugui" per reclamar el vot independentista de les sigles que siguin. Però això em fa mala olor. Personalment, em trobo disposat a aparèixer a les seus corresponents dels tres partits polítiques que diuen o diran actuar per la independència retallada en mà per "agilitzar" els processos d'unió. Crac, crac, vinga, a firmar tots. Crac, crac, a callar i a unir-se (collons!). El que vull dir és que hi ha dilema. ERC és el fracassat, el qui ha estat governant, el qui s'ha desgastat, el qui no ha sabut liderar. Reagrupament és la renovació, la proposta unitària, però per això encara hi ha més element dretà que a ERC, on ja n'hi havia d'abans. Aquest és l'altre eix, que també es troba a Solidaritat - amb el mateix Laporta d'exemple. Tot i que un pot assumir que no hi haurà independència sense elits i per tant sense dretans, el dilema té difícil solució. Votar al qui ha tingut la oportunitat i sembla fora de joc, votar al que semblava més centradet però té més càrrega dretana, o votar al qui deia muntar unitat i no només ha dividit més sinó que encara és més dretà. I per acabar-ho d'adobar, és cert que l'objectiu final és, si més no, assentar al Parlament el màxim nombre d'independentistes possible. Suposo que personalment faré un "de perdidos al río" i posaré espelmetes a qui sigui perquè la pròxima vegada estigui tot més clar i hi hagi més UNIÓ (collons!!).

A mode de consolació, us deixo aquí l'enllaç al Petit Manual Il·lustrat sobre la Independència que ha muntat Òmnium Cultural. De lectura recomanable per als dubtosos xD.







Fuscus Dominus




Scriptum factum idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Lo Dicsiunari Ensicloplèdic Català

Lo Dicsiunari Ensicloplèdic Català!!!




A
------------------------------------------------------------
Annatomia = estructura i organització corporal de les Annes.
Annarquisme = corrent polític consistent en no creure mai les Annes.
Annalògic = adj. aplicat als raonaments anteriors a l'era digital, establerts segons els arguments de l'Anna. || Discurs irrebatible de l'Anna.
Annatema = el tema recurrent de l'Anna, que acaba esdevenint una maledicció.
Annacoreta = penitent, asceta o ermitanya que probablement no s'anomena Elvira (ni Lluïsa).
Annacronisme = comportament o acció de l'Anna fora del seu temps.
Annafrodisíaca = una Anna extremadament lletja que causa una disminució del desig sexual a qui s'hi acosta.
Antiviàtic = medicament que evita la necessitat d'aplicar l'últim sacrament.Abjectiu = adjectiu abjecte i groller.
Anvolatori = Centre d'Atenció Primària per a individus voladors.
Abrassar = estrènyer afectuosa i efussivament un caliu ardent.
Alverd = nom adoptat pels Bertus quan es fan vells i segueixen mirant els culs de les nenes.
Assassí en sèriu = contràriament als altres tipus d'assassins, que maten informalment entre broma i broma, aquest liquida un munt de víctimes sense perdre mai la compostura i les bones formes.
Astrepitós = planeta sorollós i cridaner.

B ------------------------------------------------------------
Barmell = local de color roig destinat al bon beure.
Bébé = nadó que ho fa tot correctament.
Biciós = ciclista amb hàbits obscens.
Bí = beguda alcoholica amb el doble de raïm.
Bípet = animal de dues cames que fa els pets de dos en dos.
Borde (barbarisme) = a les monedes espanyoles d'1€, el costat on no apareix cap mapa.
Barat = peix blau low-cost.
Bisonari = endevinador del futur dels bisons.
Birus = microbi que provoca la duplicació dels russos.
Barterioesclerosi = greu malaltia de l'aparell circulatori ocasionada per l'assiduïtat al bar.
Bet = bentositat de l'Eli.
Baranejar = acció de berenar, repenjats a la barana, veient passar els baranejants.
Baixeta = dispositiu mecànic de poca alçada, normalment ubicat a ran de terra, utilitzat per a dosificar l'abastament d'un líquid.
Bisó = soroll, soroll.
Banc = moble utilitzat per a esperar, còmodament assegut, que algú et deixi diners.
Banquè? = professió adoptada pel director de sucursal bancària l'endemà d'adonar-se que tots els seus clients éren morosos.
Bictòria = triomf del boli de punta fina.Bident = futuròleg o futuròlega amb només dues dents.

C ------------------------------------------------------------
Cacaïna = farlopa molt adulterada.
Conyegut = cony que forma part del nostre cercle d'amistats.
Conyseqüència = bessonada.
Crec = primera persona del singular del present d'indicatiu del verb enganyar.
Cecse = analfabetisme carnal degut a una disfunció ocular.
Comprativa = cooperativa on es compren coses.
Confusionisme = doctrina religiosa seguida pels que s'equivoquen sovint.
Camellot = llegendària ciutat dels Traficants de la Taula Rodona.
Calcul = operació matemàtica efectuada a la llar d'una persona amb el cul gros.
Compromés = compromís contret amb un mateix, quan estem de compres i descobrim a la butxaca més diners dels que pensàvem.
Controvestit = peça de roba que sol causar polèmica.
Cabanna = barraca de l'Anna.
Carril vici = via de comunicació exclussiva per als ecologistes corruptes i obscens.
Capó = pollastre capat i sobrealimentat utilitzat per a cobrir el motor dels automòbils.

D ------------------------------------------------------------
Dintrerrogar = acció d'interrogar cap dins.
Desingust = aflicció insípida.
Deborar = acció de menjar-se la Dèbora.
Demogràcia = forma de govern en el qual les decisions són preses pels humoristes.

E ------------------------------------------------------------
Encapsalar = accio de posar la sal al capdavant.
Ecsplossió = deflagració fastigosa.
Enguanyar = obtenir benefici mercès a un engany.
Enganxut = a Palafrugell, Palamós i rodalies: primera persona del singular del present d'indicatiu del verb enganxar. A la resta del planeta: xut de ganxo.
Entregat = fel·lí lliurat satisfactòriament al destinatari.
Ecstatut = bavós, pudent i merdós marc legal de la regió del nordest peninsular.
Esquequejar = entrebancar-se inventant excuses per no fer la feina.
Europort = aeroport low-cost, tot a 1€
Esticvocat = lletrat que admet el seu error.
Ebolució = canvi mutant d'un bol.
Ebollyció = Bolly-Cao a punt d'evaporar-se.
e-moció = moció tramitada de forma electrònica.
e-migrat = electrònicament escàs.
Edifícil = construccio arquitectonica dificultosa.
EsTrident = marca de xiclet, típic de les Illes Balears, que fa molt soroll en mastegar-se.
Eurossió = desgast causat per la UE.
Enfocar = dirigir l'objectiu cap a una foca.

F ------------------------------------------------------------
Faminisme = moviment per a l'alliberament de les dones que passen gana.
Formetge = derivat de la llet especialitzat en la curació d'altres làctics.
Fartalunya = terra dels desencisats.
Fal·lació = sexe oral obtingut mitjançant enganys i falses il·lusions.

G ------------------------------------------------------------
Gland = plepuci enolme.
Guirigall = pollastre turista i massa sorollós.
Gai = poiastre que no sent atracció per les gaïnes.
Gatalunya = terra de .cats || Proper membre la Comunitat Europea d'Estats Fel·lins.
Gravatxo = enregistrador francès.
Gamarrús = ruc soviètic.
Guitarrot = instrument mixt de corda i vent compost per una caixa acústica i cordes que vibren mercès als rots emesos en distintes freqüències, intensitats i sabors.
H ------------------------------------------------------------
Hamor = estimació hil·larant.
Horella = aparell auditiu utilizat per a mesurar minuts.
Homesexualitat = tendència sexual majoritària en el sexe femení.
Himenbècil = estúpidament verge.
Hipotímia = esvaniment de l'hipopòtam.
Hinducció = capacitat del corrent elèctric de convertir a l'hinduïsme tot aquell que es posi sota el seu camp.

I ------------------------------------------------------------
Intrigat = fel·lí insidiós i confabulador.
Indecentdentista = sobiranista sense decència.
Inspirat/ada = persona en estat d'alienació mental a causa d'una aspiració profunda.
Indiferència = qualitat de divergència entre dos indis aparentment indistingibles. Sovint, aquesta distinció és indimostrable.
Indicorós = indi obscè, indisitjable, indiscret, indigne.
Indimnització = compensació mitjançant el tràfic d'indis.
Indicat = indi català, indiscutiblement assenyalat.
Indigestar = desenvolupament intrauterí del fetus indi.
Indignat = indi emprenyat.
Indiosincràsia = caràcter o temperament dels indis.
Indivídua = dona índia a qui se li ha mort el marit.

J ------------------------------------------------------------
Jatxís (barbarisme) = estupefaent causant de l'esternut rialler.

K ------------------------------------------------------------
Kurt = habitant del Kurdistà una mica just d'enteniment.

L ------------------------------------------------------------

Ll ------------------------------------------------------------
Llivià/ana (barbarisme) = persona molt lleugera, oriunda de Llívia.
Lletal = mortalment lletós.
Llampet = descàrrega electrostàtica petitona a conseqüència d'un pet.
Llagustí = crustaci decàpode dendrobranquiat a qui els amics anomenen Agustí, per fer-ho més curt.

M ------------------------------------------------------------
Meitat = mitja Mei.
Monaquia = forma de govern encapçalat per una mona // SIN.: Regne d'Espanya.
Malic = petita depressió dolorosa en el centre de l'abdomen dels mamífers.
Melaltia = insdisposició ocasionada per la ingesta de mel.
Malíndrom = variant del melindre, idèntic pel davant, que pel darrera. || "Sucar el malíndrom": posar el melindre del dret i del revés en un àmbit altament humit.
Millunari = afortunat propietari de milions de llunes.
Martaritzar = acció de sotmetre a càstigs físics de gran duresa mitjançant l'obligació de mirar, escoltar i obeïr la Marta.
Magnífic = el millor mag.
Maragall = progenitora del gall modernista.M
arabella = progenitora hermosa, bonica.

N ------------------------------------------------------------
NETspresso = moderna cafetera en xarxa.

Ny ------------------------------------------------------------

O ------------------------------------------------------------
Olganitzar = acció de posar ordre segons el criteri de l'Olga.
Ouaire = col·leccionista de vocals en estat d'ovulació. || També s'aplica al recolector d'ous, quan va per agafar-ne un i es troba amb que ja no hi és.
Organigrasme = organigrama altament erotitzant.

P ------------------------------------------------------------
Pató = bes amb gust a foie-gras.
Postpuci = extrem final del prepuci.
Paral·lelebíped = poliedre ortoèdric que camina amb dos peus.
Pipnalti = só emès per l'àrbitre en xiular un penalti.
Pitza = plat d'origen italià, preparat a base de massa de pa, coberta de salsa de tomàquet i mozzarella, amb forma de protuberància sínica.
Pixza = minima informacio grafica que pot contenir una pizza.

Q ------------------------------------------------------------

R ------------------------------------------------------------
Respiradora = aspiradora sense resultats evidents.

S ------------------------------------------------------------
Sa bata = davantal o guardapols utilitzat tradicionalment a les Illes com a peça de calçat.
Sexecionista = seguidor del corrent polític que preten assolir un estat propi mitjançant l'acte sexual.
Sardannes = dances populars sardes, en trist declivi, en les que totes les Annes de Sardenya s'agafàven de les mans i ballàven en cercles. A l'illa éren conegudes com a "Danza delle Anni" però va persistir la denominació algueresa "dança sarda de l'Anna", col.loquialment "sardanna".
Sociòputa = persona que pateix un trastorn psiquiàtric que l'impedeix adaptar-se a les normes socials establertes per a relacionar-se amb les putes.
Sentpeus = cuc que fa molta pudor, en no rentar-se mai el seu centenar de peus.
Suport maniàtic = material destinat a l'emmagatzematge de dades en format binari, motiu pel qual pateix el periode eufòric del trastorn bipolar.
Santoral = conjunt de sants francesos.

T ------------------------------------------------------------
Teretrèmol = moviment sismic a ca la Teresa.
Trimbre = pulsador pulsador pulsador.
Torredenbarra = residència d'estiu de la Casa Reial.
T'estimú ...li diu el toro a la vaca.

U ------------------------------------------------------------
Undecent = persona obscena de tant en tant, una de cada cent vegades.

V ------------------------------------------------------------
Vastard = fill concebut fora del matrimoni i que sempre arriba tard a tot arreu.
Vicciós, Vicciat = habitant de la capital d'Osona amb hàbits obscens.
Vicicleta = vehicle de tracció corrupte.
Vigamia = perniciosa costum consistent en enganyar un vi mentre se'n beu un altre.
Vickypèdia = enciclopèdia digital amb amplia informació sobre la Vicky.
Vés! = petó de comiat.
Vacansa = extenuant època de festa laboral (tot i que, en els seus orígens, éren dates dedicades al descans).
Vacansada = boví artiodàctil, remugant i fatigat.
Vinari (codi, sistema) = forma numèrica de base 2 utilizada per a representar els gots de vi que ens prendrem o ens hem pres: zero o un (0 o 1). És, per tant, un sistema de numeració poc utilitzat pels humans, que se senten més còmodes amb el sistema decimal, de base 10: 0 copes, 1 copa, 2 copes... fins a 9, moment en que deixen de saber comptar.
Vuida = esposa del vuit (8) que se sent especialment deprimida i mancada d'il·lusió.

W ------------------------------------------------------------
Waterpolo = esport aqüàtic consistent a menjar major nombre de gelats que l'equip contrari.

X ------------------------------------------------------------
Xarcutreria = establiment comercial on es venen embotits de poca qualitat, tipus xòped, mortadel·la d'olives i pastís de París.

Y ------------------------------------------------------------

Z ------------------------------------------------------------
Zoològic = lloc on, naturalment i per sentit comú, han de viure els animals salvatges.







Fuscus Dominus



Scriptum factum III idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

La UNIÓ fa la FORÇA, collons!!!

Des de fa ja un temps - bàsicament, des que s'ha desinflat el globus independentista amb les inexplicables accions dels dos nous partits independentistes - tenia unes ganes irreprimibles de cridar ben fort aquest lema, ja que el que es necessita urgentíssimament és una nova formació independentista que entri amb força al Parlament, faci moure's a ERC - sigui amb l'ostracisme o pujant-se al carro (prefereixo la segona opció, té prou pes) - i arrossegui o faci moure a CiU.

Bàsicament, els moviments polítics han sigut que ja hem entrat en campanya per les eleccions autonòmiques del 28 de Novembre, i la Solidaritat Catalana per la Independència - integrada per diverses entitats i capitanejada per Joan Laporta - i el Reagrupament de Carretero - ambdues formacions han anat sumant diferents grups - no només no s'han unit, ni tan sols coaligat, sinó que cadascun ja té la seva llista, i ambdós dirigents han fet declaracions declinant la unió. Evidentment, ja hi ha tot un creuament de bales - no hi ha prou pes per parlar d'artilleria - amb acusacions a posar traves a la unió, on sembla que sigui sempre l'altre el que no es vol unir. Com si s'aconseguissin més vots acusant de no voler-se unir que no unint-se.

Fa poc, sectors d'ambdues formacions estan - la base, com, sinó - movent-se per fer veure als seus líders la necessitat i el suport d'aquesta unió. Jo no simpatitzo, personalment, amb cap els dos partits. Deixant de banda que tenen clara la independència, les cúpules ja actuen massa a la política actual, i els seus programes/ideologies no podem dir que hagin sigut assessorats per Marx, precisament. Però com que l'objectiu és muntar el pastís abans de barallar-nos per com el repartim, crec que si hi ha unió estarem més a prop del forn i de tenir feta la massa. Estarem més a prop de poder fer entrar al Parlament un bon carregament fresquet de nous diputats disposats a fer un salt endavant, i sobretot, farem moure a puntades de cul la resta de la nostra mediocre classe política.

Aquest moviment és de fa quatre dies, literalment. Qui això escriu acaba d'esgotar el D-10 (10-10-2010) i el Manifest del Fossar de les Moreres tingué el seu acte el 5-10-2010 al dit fossar, amb la qual cosa la web de l'entitat corresponent de solidaris i reagrupats és gairebé un bebè cibernètic. Un bebè cibernètic que ja acumula 700 i pico vots a hores d'ara sobre l'enquesta promoguda que pregunta: "Esteu a favor de que Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència formem una coalició electoral per presentar-nos junts a les properes eleccions al Parlament de Catalunya?"

Com es pot veure, el principal objectiu és fer veure que no només l'electorat, sinó les militàncies estan àmpliament a favor de la unió. Esperem que això arribi a algun lloc, perquè sinó tindrem Mas per a quatre anys mínim, i un important salt enrere. Tot i que, depenent de com vagi la legislatura i la pantomima d'intentar aconseguir un concert econòmic faci girar encara més CiU - o com a mínim CDC - cap a l'independentisme i tot plegat acabem potser al mateix lloc però fent més volta. Això sí, la bufetada als drets dels treballadors i les mesures dretanes per sortir de la crisi no ens les treu ningú.








Fuscus Dominus


Scriptum factum V idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Reflexions...

Tinc una reflexió! podria proclamar. En tot cas, les assignatures d'aquest quadrimestre - i portem poques classes - ja m'han fet repensar algunes coses. Una d'elles és nacionalista. Què, si no! xD.

L'assignatura es diu Món d'entreguerres, i la porta un tal Ferran Gallego, expert en feixismes i en el nazisme. De fet, la seva classe té un nom més genèric del que és, però és que precisament el seu èxit - cada any té molts matriculats - es deu precisament a això, al que fa i no com es diu. El cas és que les seves demolidores tesis apropen moltíssim el feixisme. És a dir, va ocórrer per una sèrie de coses perfectament demostrables, i terriblement properes. El cas és que, parlant dels fonaments ideològics, sortí el tema de les accepcions del mot nació. Avanço que se'n parla de dos, una accepció estatal - la nació és el conjunt de ciutadans sota unes lleis (estat) - i una altra de cultural-antropològica - la nació és el conjunt de persones amb llengua, història, cultura, etc. -. La primera fou de matriu lliberal - segle XIX -, la segona fou de matriu dretana al mateix segle. Parlava Gallego que el nazisme alemany portava la acepció nacionalista cultural, mitjançant la qual la nació ve donada, no es pot decidir, ja que es Història. És alemany qui parla alemany, estigui a Münich, als Sudets o a Danzig. Però ho allargava a la resta de feixismes, i alhora ho combinava amb l'imperialisme - fins i tot es podria relacionar amb el romanticisme i la seva fixació pel món medieval -. L'imperialisme italià, les tesis de Primo de Rivera en fundar La Falange - España es una unidad de destino en lo universal -...

Però, i a Catalunya? Personalment, he estat pensant els últims anys que el nacionalisme català portava acepció cultural. Jo mateix he escrit moltes vegades allò de que una nació és un conjunt de persones, cultura, llengua, etc. - al meu Ideari Nacionalista d'aquest blog ho tinc així posat, posant èmfasi en les persones, però - i de fet quan parlem dels Països Catalans parlem també d'aquesta acepció, doncs hi incloem la Catalunya Nord, la Franja de Ponent... i també ens emmirallem en el passat medieval, tot recordant els peixos amb la senyera al llom i els almogàvers degollant grecs. Al mateix temps, havia pensat que el nacionalisme espanyol portava acepció jacobina. Parlem de l'estat espanyol, UPyD posa el DNI als cartells de campanya, les Forces Armades, el Tribunal Constitucional, l'estatalisme centralista, etc.

Però possiblement tot això estigui canviant. Segurament, el nacionalisme català té una etapa - que crec que encara cueja bastant - de matriu nacionalista cultural. Possiblement, justificada per l'intent de genocidi nacional del franquisme, tot i que cal recordar que la Lliga acabà donant suport al feixisme, veiem aquí fins a quin punt hi havia acepció cultural. Aquí podríem encabir les tesis nacionalistes de tot el nacionalisme catalanista antifranquista. Però els vents independentistes dels últims anys poden canviar això. Començarem una etapa de construcció d'un nou estat, i sens dubte, això canviarà les mentalitats. Cada cop més, l'independentisme - el que no té sigles - està veient que el projecte de PPCC és una utopia, demostrada cada 4 anys a les urnes valencianes i mallorquines. Cada cop més, l'independentisme està veient que la seva causa no pot ser només sentimental - accepció cultural? - si nó que ha d'obrir-se. És a dir, mestissar-se - això també ho defensava a l'Ideari - i aportar raons de pes diguem-ne, econòmic o polític. Cada cop més, aquella magnífica frase que encara no sé de qui és - "Catalunya és un tren on per pujar-hi no se't demana d'on ets, sinó a on vols anar" - cobra més força, i podem veure aquí el canvi de paradigma: la independència serà la voluntat de diferents persones de crear un estat, és a dir, de ser un grup de ciutadans, sotmesos a unes lleis i un (nou) estat. Actualment, no té cap importància - excepte al nacionalisme encara rànciament etnicista - l'origen de cadascú per ser nacionalista català. Com ja he defensat, el mestissatge és una suma de cultura autòctona i cultura al·lòctona, amb la qual cosa ningú perd res i tothom s'enriqueix, i no es perd cap origen.

Per altra banda, potser no és cert tampoc que el nacionalisme espanyol sigui estatalista. Té molt de cultural, de imperialista - 1714 queda lluny, pensem més aviat en el Marroc o en Gibraltar - té molt de lingüista - si eres español, habla español -. En tot cas, amb el salt a la democràcia s'ha volgut acostar al nacionalisme estatalista, perquè té un estat, i podia rentar-se així la cara i guardar el feixisme al traster. D'aquí que actualment s'intenti vincular a valors de democràcia, llibertat o respecte a les institucions, i això és el que em podria confondre. Fins i tot Arturo Pérez-Reverte, parla als seus articles d'una certa cultura antropològica espanyola - jo en dic mediterrània, o ibèrica - intangible i inherent.

En resum, aquesta reflexió ve a dir que tot i que Catalunya és nacionalista cultural, estem en una transició, gràcies al procés independentista, a un nacionalisme estatalista. Estem passant de l'accepeció cultural - per ser català has de parlar català, haver nascut a tal o altre lloc, portar barretina, i aquestes coses - a l'accepció jacobina - per ser català només has de voler-ho, perquè així tard o d'hora podrem ser-ho jurídicament. Passem del que potser fou una defensa ideològica a l'intent encobert de genocidi nacional, a una concepció diferent, oberta i integradora, que començà ja fa dècades, però que la realitat política dels últims anys està canviant.






Fuscus Dominus


Scriptum factum VIII idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Me subo al carro...

Un, que s'adhereix a certes coses...

Dintre de poc vindrà a Barcelona el màxim jerifalte - nominal, no cal explicar que el que surt a la foto no sempre té perquè ser el que mana més - de l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana. Ve a fer una misseta - res, unes quantes desenes de milers de persones - al Temple Expiatori de la Sagrada Família - que, sabent com n'era d'esquerres Gaudí, és un temple expiatori dels pecats de la classe treballadora, aquesta que diuen alguns que no existeix - que és molt maco, atreu molts turistes i una pasta gansa. Oju, això no treu que sigui maco. Doncs bé, ja hi ha una campanya muntada per associacions de diferent pelatge - ateus, fronts d'alliberament gai, un popurri d'entitats més o menys grosses d'esquerres... - amb el mateix lema de quan el Papa va venir a València el 2006 a fer unes jornades o alguna cosa semblant amb els joves - s'entén, tots els joves criats a cases de Neds Flanders, és a dir, verges fins al matrimoni, cilicis, misses diàries, algun pederasta encobert... coses molt modernes i progressistes - per mostrar el rebuig, indiferència o desacord amb la visita del Papa, amb el Papa mateix, o qualsevol motiu relacionat, com ara reclamar un estat laic - cal recordar que Espanya no és un estat laic?. Pos eso.

Fuscus Dominus


Scriptum factum VIII idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Súper Celestino fa declaracions! (i alguna reflexió)

Torno a ser aquí. Ha començat un nou curs "històric", amb les eleccions al tombant de la cantonada i recent sortidets d'una vaga general, o generalista.

Les millors reflexions vaguistes les ha fet avui un professor meu, de nom Joan Serrallonga i Urquidi. Si rasqueu "por ahí" potser trobeu que està vinculat a tot el món comunistoide de la Facultat, però això es podria dir que és obvi xD. L'altre dia ja va parlar de l'intent, des de fa anys, de fer creure que els obrers no existeixen. Crec que té raó quan diu que tenir televisió, cotxe o nevera no canvia en absolut la posició del treballador dins el sistema capitalista. En aquest sentit, aquesta vaga generalista ha sigut dels obrers més "autèntics", els del sector productiu. Els altres, com que vénen coses o presten serveis, es pensen que no són obrers xD, i no van fer vaga. I per desgràcia, aquestes idees dretanes estan en plena vigència, i moltes persones del carrer defensarien aquestes tesis creient-se molt d'esquerres.

Però la gràcia d'aquesta entrada són les declaracions que ha fet Celestino Corbacho - cal presentació? - al Fòrum aquest Europa Tribuna Catalunya - alguna coseta d'aquestes de gent important, amb corbata que parlen d'economia i política davant d'altra gent amb corbata, és a dir, un aquelarre quotidià on es barallen les cartes del nostre futur - que la independència de Catalunya seria traumàtica. És a dir, aquest bon home hi està en contra, cosa que és de calaix, però segons Vilaweb - que aquesta vegada crec que concreta prou, tot i que el titular deixa'l anar - Corbacho ha afegit al seu discurs que "no es pensin que les coses seran pacífiques". Tot i que fa una defensa autonomista, aquesta cueta està portant una cuota, perquè ha sortit tothom amb els titulars de que Corbacho amenaça que la independència no serà pacífica, amb la qual cosa es planteja la violència. En Laporta ja ha sortit a demanar la dimissió i aquestes coses. Val a dir que a altres mitjans no diuen res de violència, ni tan sols esmenten aquesta cueta. A europapress només parlen del trauma aquest i de la defensa autonomista, apart del contingut propi del discurs que ha fet a la tribuna aquesta.

Pot ser perfectament que es referís a que hi hauria un daltabaix, a que el procés tindrà la oposició frontal dels autonomistes - una altra cosa de calaix -, però cal vigilar què es diu, perquè si alguna cosa és el moviment independentista en aquests moments és pacífic, parlamentari i democràtic. La única violència que podem esperar vindrà dels sectors més radicalitzats o extremistes del nacionalisme espanyol. I ni així, perquè pensaran que ens fan un favor. Per altra banda, serà traumàtic pels autonomistes, perquè pel nacionalisme català, de trauma cap ni un. El que vinc a dir bàsicament és que aprofito la ambiguitat del que ha dit Corbacho - "a duras penas" unes poques paraules - per reafirmar que no hi ha violència política a Catalunya, i que no ha d'haver-hi en tot el procés independentista, per cap lloc.

Suposo jo que molt probablement tot això hagi sigut intencionat, és a dir, el PSC va a buscar i fidelitzar el seu vot del cinturó de Barcelona, dels sectors no massa catalanistes, i els estan treient ara el llop dels independentistes com en altre moment tragueren el del PP.







Fuscus Dominus

Scriptum factum III nonae octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus