1.3.10

Laporta, A.P.-R. "El Asedio" i 1 any sense el Pepe.

Por fin! Aleyuya! El Messies Laporta ha obert la web! Ja tenim solució, saludem i adorem el nostre Salvador! xD. Doncs sí, ja s'ha acabat la frenètica compte enrere i aquí teniu la nova web d'en Joan Laporta, l'encara president del Futbol Club Barcelona. Europapress també recull la notícia (aquesta) sintetitzant sobre el que de moment és el seu missatge de benvinguda, que teniu íntegrament aquí. EP el vincula a Reagrupament - diu que hi flirteja - ja que CiU i ERC representa - d'això no n'estava tan segur, potser per desinformació - que s'han negat a acceptar-lo a les seves llistes, tot i que suposo que d'haver-hi entrat, hi haurien hagut trifulques, perquè dubto que el Lapo es conformés amb segons llocs; o sigui que deu ser que sí, que no l'han volgut. Tot i això, EP titula que "Laporta vol independitzar Catalunya però no revela com" i després parla del que també es pot llegir al text de benvinguda, que sembla ser un anunci de novetats en la forma de publicitar-se, crec que hi ha un estil Obama al rerefons, ja que es pretén que la web del Lapo sigui espai d'opinió, i també es potencien les possibilitats virtuals de comunicació. Apart de tot això, també s'hi diu que la web té agenda del Lapo, activitats del Baça i enllaços a les xarxes socials, cosa gairebé de calaix.

Vilaweb també en parla, podem suposar que més llargament, destacant el detall-floreta de que la web s'ha col·lapsat durant el matí per l'allau de visites. Aquí en teniu la notícia, on es comença dient que és la web on el Jan hi anirà posant els seus pensaments i que serà un espai d'opinió i reflexió, cosa que no aniria gens malament donat el que va passar ahir (aquí teniu l'entrada del bloc sobre el 28-F) i les interpretacions que n'han sortit, tan pessimistes i negatives (com aquestes). També es diu que en Jan ha obert una compte Laporta 2010 TV a Youtube i que - com també deia EP - que tot això és la confirmació de que el Jan aspira a la Gene.

Aquest text tan maco i divertit de benvinguda del Jan és com molt obert, com donant per fet que hi ha una majoria amb aquests ideals i d'un to pròxim, que intenta il·lusionar. Posa la web al servei de la creació, d'un espai on discutir i construir, on "tots els que ens estimem Catalunya i creiem que ha arribat l'hora de fer un gest valent ens trobem en aquest web
". En definitiva, crec que tot això aprofita la novetat, el pes d'un personatge públic com el Jan i el to directe, clar i senzill típic de qui encara no ha tastat la política dels qui hi estan emmerdats fins a les celles, és a dir, les plataformes i els moviments cívics. Potser l'activitat del Jan amb les consultes hi tingui a veure? D'on treurà la gent el Jan per fer el seu partit, o la seva llista? La novetat afegeix la idea semisubmergida de que encara no ha estat corromput pel joc polític del poder, i això suma punts i adeptes. Podria ser la traducció o l'accés a la política diguem-ne professional o gremial de tota aquesta gent amb unes idees noves o refrescants, d'un moviment que va sorgir arran del desmarcament dels partits tradicionals. No ho sé, Laporta avui dia en política és una cosa polèmica, que incomoda i provoca curiositat, i això li suma encara més punts. Si es presenta tindrà una bona quota de vots, això està clar. Jo mateix hi he reflexionat, però no podem oblidar qui i què és. És un empresari, una persona amb capital per invertir, amb morterades de diners que cal gastar d'alguna manera, que ha dirigit un club de futbol - amb tot el que suposa això avui dia, els amfiteatres romans de l'actualitat - i que ens pot sorprendre amb alguns determinats punts del seu programa que no siguin esquerranosos, que ja podria ser. No el votaria. No, per molt que il·lusioni o que realment sigui "alguien digno de admirá". Segueixo al meu principi de que la política corromp, i barrejar-lo amb el món del futbol, peligro peligro. Seguiré votant al PHC. Per mera convicció de no callar i otorgar ni decantar-me per ningú amb representació/poder.

Canviem de tema, demà passat, Sant Medir, 3 de Març; sortirà a la venda a les llibreries l'última novel·la d'Arturo Pérez-Reverte, escriptor que m'agrada molt. La novel·la en qüestió es diu "El Asedio" - anava a traduir "El Setge" però com que som tan poc bilingües i racistes no ho faré - i no és una altra novel·la històrica, és de personatges, de trama, misteri, intriga i altres elements que són propis d'una novel·la normal i corrent. En teniu notícia aquí i succeix al Cadis assetjat durant la Guerra del Francès, anomenada fora d'aquí Guerra de la Independencia, com si fos una paraula maleïda. Combina diverses trames de personatges, un militar científic - si llegiu els seus articlets de cada cap de setmana veureu que aquest tema li va - obsessionat amb la balística, varis personatges amb diverses trames, i un misteriós personatge de capa negra que sembla vinculat a uns assassinats prou esfereïdors per donar l'apunt de foscor i misteri mortal a la trama. Sembla que el llibre és prou gruixut - xsst! és pecat dir el número de pàgines! - de manera que hi haurà teca per una estoneta, en definitiva, promet. Sembla ser també que l'Arturete hi ha abocat diverses novel·les que arrossegava de feia temps.

I senyores i senyors, avui fa un any que l'estimadíssim Pepe Rubianes Alegret va morir per culpa d'un càncer de pulmó als 61 anys. Aquí en teniu notícia (europapress) on es repassen els actes que s'han fet per commemorar l'aniversari de la seva mort, com ara el rebatejament de la Sala 1 del Capitol per Sala Pepe Rubianes, l'anunciament que el llibre de poesies africanes de l'actor i humorista es publicarà el 23 d'Abril, dia de Sant Jordi; o que Mediapro farà una pel·lícula documental sobre el Pepe. També cal dir que el "Divendres" de divendres passat a TV3 va estar dedicat al Pepe i que avui s'ha fet "El matí de Catalunya Ràdio" des de l'escenari principal del Capitol, on actuava Rubianes. També vull dir que Vilaweb n'ha parlat (aquí) extenent-se bastant més, parlant del convidats i donant més detalls.






Fuscus Dominus


Scriptum factum kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus