skip to main |
skip to sidebar
Fracàs. Fiasco. Desinterès. Desencant. Se me n'ocorren més, però no cal furgar-hi, i les raons poden ser diverses, variades i complexes. Primer de tot, la notícia. Aquí (europapress) la teniu, així en cru. 80 municipis, 21% de participació, 60000 vots i un descens de 6'5 punts en la participació, que es diu aviat.
Però ja vaig avançar (aquí) que la Coordinadora i les plataformes comencen a tenir un cert aire de praxis política actual. Ningú, tret d'opinions personals i concretes, ho ha considerat un fracàs. Uriel Bertran se n'ha anat per les branques adduint les diferents realitats socials dels municipis consultats, afegint la perla de que llavors no es pot dir si la participació creix o decreix. Fins i tot en xifres globals només hi ha hagut un 25% de participació sobre tot el cens cridat fins avui a les urnes.
A Vilaweb (aquí) podem llegir que la coordinadora ho ha valorat exitosament - com es diu aquí - i que el seu portaveu ha parlat de fortalesa del procés i de consolidació; fins i tot de maduresa. Tot i que també es parla del que jo crec que ha sigut el gran entrebanc, que és el silenci mediàtic, ni tan sols els qui serien els principals publicistes de tot això no han, intel·ligentment, mogut ni un dit. També hi ha una cosa que sembla realment treta d'un assessor polític de veritat, que és comparar aquestes dades amb les eleccions polítiques, barrejant sense pudor conceptes per tal de mantenir la compostura. Sé que és molt fàcil criticar i difícil construir, però realment cal seguir endavant a qualsevol preu? No podríem trobar-nos amb tot de consultes que acabarien sent paper mullat?
Per altra banda, aquí trobem el que ha dit el PP, preguntant-se si Mas convocaria consulta si arribés a la Gene. Ja vaig dir al mateix lloc de dalt que crec que Mas convocaria als marcians a decidir sobre Catalunya si amb això li donguessin la Gene. Ara, si pensant fredament CiU es planteja seriosament el tema, és una pregunta que queda a l'aire i m'agradaria saber com cau a terra. Cal realment que l'independentisme surti cagant llets a la palestra pública a defensar i argumentar que la nostra sortida a la crisi és la independència. No sé si és una opinió que circula pels cervells de la gent o si algú ja ho ha formulat, però cal posar-la a tot arreu. La societat oberta i integradora catalana, marginant aquells grupuscles amb ànsies hitlerianes i de neteges ètniques, ha de pronunciar-se i decidir que els seus recursos han de servir per sortir del pou, no per mantenir-lo.
Tornant a les consultes, cal recordar que el 25 d'Abril es farà la següent onada on hi votaran capitals de província com Girona o Lleida. Espero que el fet en si obtingui més ressò que la última onada, però tinc un maleït cuc que em repeteix una vegada i una altra que si passa igual que avui, malament, serà la concreció de que les consultes s'hauran fet per autocontentisme. Crec que el que cal és aplaçar-ho tot i obtenir una data de consultes en què es multipliquin les xifres, que sigui com un sorollós cop de puny a la taula. Aquest és realment un bon procés. Però cal portar-lo bé, i cal portar-lo a bon port. Segurament la consulta de Barcelona portarà un impacte mediàtic més gran, però caldria implicació. Internet ha de ser un aliat, cal lluitar contra el que és el pitjor enemic de les consultes: la pesada i feixuga llosa del silenci públic i de la marginació. Per això cal que perquè la independència sigui vista com una opció viable, cal que les consultes no fracassin per mantenir viu el debat i així aconseguir la mobilització pel referèndum vinculant.
Fuscus Dominus
Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus
Aquesta és una carta que circula es veu que des de fa temps en un mail en cadena que hauria d'arribar a la cadena de TV Telemadrid en raó del seu imparcial, poc manipulador, net, respectuós, honrat i en definitiva gran reportatge que van fer sobre la injusta, mala i oprimida situació del castellà a Catalunya, que es va emetre fa ja bastant temps i que podeu veure aquí (youtube). Podeu veure com la carta il·lustra el baixíssim nivell del castellà a Catalunya.
Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor.
He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.
Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.
¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase:
Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.
¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalán: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas. La extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas...
Además, ¿como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalán?, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de castellano dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano.
Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:
Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància
GADES
Naniano, naniano...
PD: Algú sap qui és aquest Gades? (apart de la Cadis antiga, clar)
Fuscus Dominus
Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus
Aquí (del blog de la Júlia Rosell, aquest) podeu veure el famós vídeo de la clara, concisa i excel·lent explicació del Pla Bolonya que fa un degà de la Universitat de Vigo, Juan Carlos Mejuto. Sembla ser que el vídeo fa temps o deu fer temps que corre, però un en la seva ignorància no el va descobrir fins fa un temps, quan la Júlia el va posar al seu blog. Es graciós - noti's la ironia - fixar-se com riuen els estudiants amb algunes frases, (hoy en día el título de la ESO sirve para envolver el bocata) i quan arriba la que els afecta no riu ningú (y el plan Bolonia hará eso, que las licenciaturas sirvan también para envolver bocatas).
Quan hi hagin resultats i merdes d'aquestes ja direm alguna cosa de les consultes d'avui xD.
Fuscus Dominus
Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus
Aquí podeu llegir una reflexió que el Partit Humanista de Catalunya publica a la seva web sobre les consultes independentistes que han tingut lloc, i les que tindran, perquè demà (28-F) hi ha la segona gran tanda. Tot i que la reflexió en parla de les del 13 de Desembre, feia mesos que no entrava a xafardejar a la web.
A grans trets, deixa clar que el PHC reconeix el dret a l'autodeterminació, que no té por a la democràcia i troba bé que es facin aquestes consultes, com a exercici democràtic que són. La reflexió parla de la separació Estat-Nació - i reconeix la nació en una definició cultural - i es veu a l'estat com l'instrument repressor i creador de violència, així que l'"artifici" estat-nació és el que ha creat les grans mostres de violència des de fa 200 anys. La reflexió s'enfoca a que no és cap a un altre estat centralista - encara que sigui més petit - cap a on cal anar si nó cap a quina altra societat, on el poder polític sigui realment del poble. I evidentment, sense violència.
Tot i això, el gran temor que tinc és que a qui hauria d'importar les consultes no fa gran cosa. El 28-F està passant inadvertit, de moment, pels grans mitjans de comunicació. El 20-30 % de participació del 13-D és nefast, es miri per on es miri. Tot i que una explicació que jo en trobo és que és una activitat que no cal enfocar de manera política - no té cap validesa - si nó de manera social. Anar a votar ha de ser en aquest cas un exercici gairebé lúdic i familiar, on el missatge entri d'una manera que no impliqui un gran compromís polític amb qui hi assisteix. Tant dóna votar o no votar. Si fa un dia esplèndid baixaré a votar perquè hi haurà molt ambient, i serà un dia agradable i tranquil, amb espai per les reivindicacions aprofitant el temps lliure d'un diumenge a la tarda. Però si fa fred, plou - o neva xD - o mal temps en general, baixarà Mahoma a votar!. Aquell 13 de Desembre solet precisament no en feia gaire, i a les 6 de la tarda era nit tancada. Ni famílies, ni ambient ni res de res. Aquest crec que va ser el gran problema del 13-D, que va permetre obviar aquest moviment als grans mitjans i continuar en aquesta posició perquè el 13-D fou un fiasco, almenys en part. Per molt que es digués de cara a la galeria, es va poder veure per les trifulgues posteriors al si de les plataformes que havia estat bastant decebedor, tot plegat. Si us fixeu, ni aquestes entitats cíviques escapen a una certa praxis de polític actual: a tothom dic A però dins meu dic B, a veure què fem per arreglar la B vertadera.
Total, que si el 28-F - demà - no s'aconsegueix sacsejar una mica i tornar a obtenir quota pública - esperem que Falange i altres espècimens ens donin un cop de mà - malament, perquè se seguirà fent el que millor es pot fer amb tot això: silenciar, fer desaparèixer i asfixiar per ninguneig públic. Com reclamar serietat - mínima - a les consultes si a la última vam tenir tan baixa participació? Em sembla que hi ha un cert desencant des d'Arenys, al Setembre. Allà sí que es va veure com ha de funcionar tot això: un 40 % de participació!! El que hauria fet és no fer consultes al Desembre, esperar la primavera. Hi hauria hagut temps per fer una tanda que fos la suma tant del 13-D i del 28-F, i les xifres es multiplicarien per 2. Això si que hauria sacsejat a tothom!
Per una altríssima banda, aquí (europapress) podeu llegir unes declaracions d'avui - recent sortides del forn polític xD - del súper A. F.-D del PP a Barcelona, que "antaño" fóra presi del PP català. El molt honorable senyor ens confon el tripartit amb les consultes, dient que Montilla l'anteposa a Espanya permetent les consultes, ja que està sotmès a ERC (d'una manera bàrbara! xD). Per altra banda, Monty ha de defensar un model de Catalunya amb Espanya en què sigui locomotora i poder econòmic - una bonica manera de dir que aquí ha d'haver indústria per pagar els tributs a Roma - i després critica que Mas ha canviat la senyera per l'estalada, en la competició amb ERC de veure qui és més independentista. El que potser obvia el nostre amic és que Mas canviaria els seus calçotets per una calces d'espart si així li donguessin la Gene. La última i única cosa en la qual el PP CATALÀ (véase un ligero énfasi en indicar la concreción) té raó és en la seva gran nau de batalla, que oculta una altra cosa no tan graciosa: cal centrar-se en el problemes que afecten la gent, en les conseqüències de la crisi, i deixar-se estar d'aquestes tontades de consultes. Un altre cop, el silenciador. Però per sort o desgràcia, ténen raó. Cal sortir de la crisi, i per això es necessita la independència: diners que es queden aquí. Diners que haurien de servir per alguna cosa.
I a veure què fa dilluns el Lapo (aquí). Serà la bomba! xDDD (pel compte enrere, si no ho havies enganxat xD)
Fuscus Dominus
Scriptum factum III kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus
Ahir veia estupefacte per la televisió - aquell mitjà comunicatiu tan imparcial i modèlic - els aldarulls a la UAB - hi vaig reconèixer una cara de la meva facultat - amb la presència d'Ibarretxe a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (europapress). He xafardejat una mica, però ni la Coordinadora d'Assemblees de la UAB ni el SEPC posaven res a les seves webs. Es curiós, caldria interpretar llavors que els protagonistes de tan heroica acció no tenen cap vincle amb cap entitat que tanta bona premsa recol·lecten? A la de la CAF (aquesta) encara sortien coses de les festes de Carnestoltes i les grans causes injustes com ara judicis, comunicats, repressions... I a la del SEPC (aquesta altra), hi sortien les grans protestes pels FGC de fa unes setmanes. Com a molt, la mostra de condol - la primera que veig - per la mort de la professora Encarnació Sanahuja a la Facultat de Filosofia i Lletres (la meva! xD). Però de l'Ibarretxe, ni un pèl. Crida l'atenció també que resulta - segons l'agència - que els que increpaven a Ibarretxe - es parla de cinc "joves" dins de la sala amb una pancarta i un grup a les portes, siguem generosos i posem-hi 25 herois i heroïnes - van rebre la sonora (des)aprovació dels més o menys 200 (segons EP) estudiants que hi assistien en forma de xiulades, crits i mostres de suport a en JJ. També sembla que l'aforament era una mica reduït per la gent que volia presenciar el que havia de dir l'ex-lehendakari
Sembla ser que el motiu de la protesta és el tema dels presos (polítics eh! xD) d'ETA, les tortures que hagin rebut i les conseqüents acusacions al JJ (Juan José, si encara no ho havies enganxat xD) de feixista, torturador i lleig en amunt. Però ha sigut buscant què hi posava a la pancarta quan he ensopegat amb Indymedia, (aquí) on sí que es parlava d'això d'Ibarretxe. Però clar, de protesta s'ha passat a boicot, a xerrada que pretenia donar, a "PNV torturador", a "llibertat Euskal Herria", i a enfrontaments físics amb els securates, tant del JJ com de la UAB. Ni xifres d'herois, ni res de la calurosa acollida de la resta d'estudiants.El que més em sorprèn de tot això és, però, que el motiu trobo que és molt extremista. Manifestar-te contra el sistema, per la independència, contra Bolonya, posar-te als estudiants en contra... d'acord, però anar a increpar a un president basc pels etarres? Tenim gent tant extremista a la universitat? Podem estar fent classe al costat de gent que està d'acord amb el que puguin fer els etarres?s
Pero no todo está perdido!!! L'Estudiants per una Política Activa ha emès (aquí) un comunicat en què es critica que aquesta forma de protesta el que ha fet es coercionar la llibertat d'expressió de la resta de persones de la sala, tant els estudiants de la sala que han mostrat el seu rebuig com del JJ. En últim lloc es demana una reflexió per part dels protestants.Fuscus Dominus
Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus
http://www.vilaweb.cat/enquestes
Il·lustrativa, si més no, la última enquesta de Vilaweb. "Quin estatut ha de tenir l'Aran en la reordenació territorial?" I la opció guanyadora és (tatxaan!) que ha de ser independent! Efectivament, amb 187 vots i el 59% de la opinió. Algú recorda aquell vídeo del youtube de la Rahola, el Cuní i l'independentista d'Aran? (vegeu el vídeo aquí) Fou utilitzat per gent molt respectable de C's per crtiticar l'independentisme. "Por la boca muere el pez", "víctima de sus propios 'argumentos'", deia el vídeo. Curiós, doncs, que un dels grans portals de l'independentisme a Catalunya tingui aquests resultats en una enquesta així. Ah, però no crec que a ningú li importi massa. Segur que, com l'han fet ells, deu estar manipulat, com moltes altres enquestes d'estar per casa. Quanta diversió xD.
Fuscus Dominus
Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus
Des del 26 de Febrer del 2010, o el que és el mateix, des de les 4es calendes de Març de l'any 2207 de la Rebel·lió dels Ibers, aquest és el meu oppidum. Des de les altures, des de la meva alta torre amb les seves poderoses muralles de pedra; a la costa hispànica entre els Pirineus i l'Ebre, observo i miro el món, el país i el poble. I quan succeix algun fet que m'interessa, aquí trobareu la meva opinió i els meus ideals. Així doncs, sigueu benvinguts al meu oppidum. OBRIU LES PORTES!!Fuscus Dominus
Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus
