ESPANYA NO ÉS, CAP DEMOCRÀCIA!!!

El PP valencià, des de la Generalitat Valenciana, ha tancat de cop i volta, mentre s'emetia la informació del temps, la senyal de TV3 a tota la Comunitat Valenciana. Milers i milers de llars s'han quedat amb la pantalla en negre, sobtadament i sense informació de cap tipus. Aquest atac inaudit i sense precedents a la llibertat d'expressió i a la (malmesa) salut de la llengua catalana demostra un cop més que Espanya no és democràtica, que no té cap interès en tot allò que surti de l'esquema nacionalista d'espanyolitat, i que no li tremola el pols a l'hora de tancar la senyal d'un "plumazo" d'una cadena de televisió pública a un territori extens de milions de persones. Es necessita una reacció per part de la ciutadania, fer extens el rebuig a un acte tan bàrbar com aquest, a un ninguneig d'aquesta magnitud a part de la població valenciana.

ESPANYA NO ÉS, CAP DEMOCRÀCIA!!!!!!








Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm XII kalendas marcii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs

Manifestació independentista al Twitter

Quants catalans hi ha al Twitter? Tinc la impressió que bastants, ja que quasi permanentment hi ha algun Trending Topic - el TOP10 de temes més mencionats al Twitter - sobre alguna cosa que té a veure amb Catalunya, com ara mateix, quan mentre escric això Quim Monzó és Trending Topic per un article fabulós a La Vanguardia sobre l'entrenador del Girona Raül Agné, que va plantar una roda de premsa després d'un partit per les protestes d'alguns periodistes perquè no parlés en català als periodistes catalans (aquest és l'article). Per cert, que té tot el suport d'aquest humil bloc i de moltíssima altra gent, fins fa res també era T.T.

Fa poc vaig obrir una nova compte a aquesta xarxa social (@FDSirDarkest) i em preguntava si fóra possible elevar a Trending Topic estatal (dubto que s'arribés al mundial xD) el tema de la independència de Catalunya, simplement per provar-hi la musculatura del moviment independentista, creixent com l'espuma i crec que amb incidència al Twitter.

Es tractaria de piular - publicar un micromissatge de 140 caracters - cadascú que s'hi volgués sumar, algun text - o quelcom similar a un crit, com a una manifestació - amb l'etiqueta #independència, per exemple, fent-ho les vegades que volgués (en certa manera arribaríem a l'SPAM, però Twitter és una xarxa on un tsunami de piulades et supera segon a segon, així que no hi ha problema perquè l'objectiu és arribar al T.T.). Podria ser que altres variants com #independènciacat o coses similars tinguessin igual èxit, però fóra interessant que tothom usés la mateixa etiqueta a fi d'arribar quant abans millor al Trending. Tanmateix, desconec si s'han aconseguit coses similars, potser la cosa succeí quan algun tema candent com la manifestació del 10 de Juliol estava en marxa. Per altra banda, fóra interessant que d'alguna manera s'arribés a un acord sobre quin hashtag - etiqueta - utilitzar.

Mai se sap, a Tunísia, Egipte i els que seguiran també van usar o usaran les xarxes socials, i Catalunya hauria de fer el mateix.

Visca Catalunya Lliure!!








Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm XV kalendas marcii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs

Viva Cataluña libre

Aquest és un articlet que he trobat al Crònica, un dels diaris digitals "intereconòmics" nostrats. A vegades deixen anar alguna perleta, i és una sort estar-hi allà quan cau. En fi, crec que té molta i molta raó en tot el que diu, ja que és un aspecte important. Solem avantposar la independència en sí a tot en molts discursos, però penso que es important establir una sèrie de punts en comú importants, i les directrius de la política lingüística de la Catalunya independent - que tothom suposa també que serà República - són un punt molt més important del que ens pensem. I malgrat tot, és un punt candent ja que hi ha encara molt nacionalisme ranci, cec i sord a la realitat i que segueix ancorat en preceptes antics i fins i tot nocius, tant per la nació com per al seu futur. Espero que el que diu aquest senyor, un tal Àlex Miquel, sigui ben aviat repetit per molts i els nostres (futurs) polítics sàpiguen a què atenir-se.

Quines han de ser les llengües oficials de la futura República Catalana independent?

Són moltes les respostes que necessitem respondre per convèncer a una majoria de catalans de la necessitat d'un Estat propi dins de la UE per a Catalunya. Ara bé, al meu entendre hi ha una resposta de la qual no podem defugir i és la de saber amb claredat quina ha de ser la política lingüística del futur Estat català. No podem plantejar un referèndum d'independència si no sabem quin estatus tindran les diferents llengües parlades al nostre país en el futur Estat. És evident que el català ha de ser la llengua nacional de la Catalunya lliure. Però considero que no ha de ser la única llengua oficial de la nació.

En aquests moments no hi ha unanimitat, entre els independentistes, sobre quin estatus legal hauria de tenir el castellà en la República Catalana. Al meu parer, el castellà ha de ser llengua oficial de l'Estat català, tal i com ho és en l'actualitat (reitero, amb un ús lògic i preferent de la llengua catalana). Els motius perquè el castellà sigui oficial són diversos:

1. El castellà és una llengua tan parlada com el català al nostre territori. El castellà és una llengua majoritària del nostre país, parlada per milions de catalans i catalanes. Així, cal respectar els drets lingüístics d'una part molt important dels nostres ciutadans. A diferència del que ha fet l'Estat espanyol, els catalans hem de donar exemple, i hem de fer una bona gestió de la nostra pluralitat lingüística.

2. Moltes de les inversions econòmiques i d'intercanvi de coneixement al nostre país es fan perquè s'hi parla el castellà. Si el castellà deixés de ser oficial, correm el risc que hi hagués empreses que no es volguessin instal·lar a Catalunya o que molts estudiants de nivell no volguessin fer recerca al nostre país.

3. El castellà, com l'anglès i el francès, obre moltes portes per a Catalunya, sobretot a Llatinoamèrica. El que hem de fer és obrir portes, doncs, i no tancar-les. El que ha de fer el govern és reforçar l'anglès i el francès entre els nostres ciutadans, però ometre el castellà seria un error garrafal.

4. No és gaire realista pensar que la població catalana donarà suport a la independència eliminant drets lingüístics a una part majoritària dels catalans. Si volem guanyar un referèndum, el que hem de fer és sumar a més gent al nostre projecte, no pas discriminar.

En definitiva, penso que cal aclarir i deixar clar que el castellà ha de ser llengua oficial de la futura República Catalana. El català, primer. Evidentment.

Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm III idus februarii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs

Notícies!!

Sense tanta importància com per parlar d'altres coses. Comentar els fets de la Revolta - o Revoltes - del Gessamí em sembla que ho deixaré per més endavant, i més quan ara hi han notícies noves, com ara que el considerat neutral exèrcit egipci es veu que s'ha estat dedicant de d'un principi a detenir, torturar i fer desaparèixer manifestants, fins i tot utilitzant les instal·lacions del Museu Egipci d'Antiguitats (ARA). La qual cosa em fa pensar que, si es destinen a això les sales buides del museu, qui i a què més hi deu haver pogut entrar, comptant que en un principi fins i tot hi entraven directament espoliadors?? Temo que passada la revolta hi hagi hagut un Museu de Bagdad II. Eh, però cap problema, segurament les peces apareixeran a col·leccions europees i nord-americanes al cap d'uns dies, i amb una mica de sort alguna anirà a parar al Museu Egipci de Barcelona. O les podrem admirar als hotels del sr. Jordi Clos.

Bé, hi ha hagut una notícia de Vilaweb que m'ha sorprès (aquesta), i m'ha recordat un article que vaig penjar per aquí fa alguns mesets (aquest). Es veu que s'ha tornat a suspendre el judici contra uns guàrdies civils que van pegar i després denunciar un noi per parlar català (mallorquí) a l'aeroport de Palma de Mallorca. Vilaweb penja en un .doc les declaracions de la parelleta de passerells sobre els fets (aquí, heu de desar el document i obrir-lo), que deixen els pèls de punta i la consciència del poc que s'ha avançat en trenta anys. Aquests fets solen ser i són aïllats, energúmens que queden dispersos per les forces policials estatals - "nostàlgics", en diuen - i que protagonitzen casos d'aquests, que "se'ls en và la mà" com es veu que va explicar un guàrdia civil al seu superior a les declaracions dels nois. Tanmateix, la gràcia de tot plegat és que la Justícia passa per alt aquests casos. Vull dir que hi ha impunitat, que no hi ha problema, que fins i tot se sortirà a defensar el guàrdia civil i es tirarà terra sobre l'assumpte. I evidentment, si fóssim independents això no passaria.

Ja va quedant cada vegada menys pel 10A! Per molt que el silenciador mediàtic faci la seva feina - i la fa bastant, per no dir molt, bé - és molt difícil passar per alt una cosa així, quan polítics de primera fila s'hi veuen inmiscuïts. Fins i tot és agradable saber que Xavier Trias hi votarà. Aquest tipus d'exemples hi fan molt, i espero que a Barcelona la cosa tingui certa entitat. Tanmateix, un exemple - podríem dir-ne un parell, fa poc el sr. Manuel Milián Mestres, de qui vaig parlar fa un temps quan donà la raó a Puigcercós, quan en plena campanya digué allò sobre la salut fiscal andalusa; es veu que als mateixos Matins va dir que la independència era la solució - és el de la senyora Montserrat Nebrera, que tot i ser de dretes i muntar un partit minoritari de lliberals catalans, s'ha adherit a la consulta de Barcelona el 10 d'Abril (ARA). És simptomàtic - així amb la que jo estimo una de les millors adhesions, la de Justo Molinero - aquest tipus d'adhesions perquè vol dir que la independència cal fer-la entre tots, es vingui d'on es vingui i es pensi el que es pensi. Oportuna és aquella frase que tant m'agrada, Catalunya és un tren on per pujar-hi no se't demana d'on véns, sinó a on vols anar. És a dir, primer independitzem-nos, i després ens barallarem entre nosaltres. El problema d'això és que la conjunció de totes les forces independentistes és difícil. SI té un problema que es diu Laporta i un altre que es diu Reticència a unir-se, perquè sembla ser que tot i voler fer un projecte paternalista - "unim-nos, però sota el meu lideratge" - el cert és que està aconseguint mantenir dins un partit el comunisme del PSAN amb la burgesia simbolitzada per Laporta. Indica el camí, però el que ha de fer és caminar, no cobrar entrada.

I per últim una notícia que sí és important: Sortu, que vol dir "créixer" en basc, és el nou partit de l'esquerra abertzale basca, i que es desmarca d'ETA ja que des del seu text fundacional rebutja tota la violència habida y por haber. A l'ARA en parlen de les declaracions fetes a Madrit després de registrar el partit, que es vol presentar a les municipals, i espero que tregui molts bons resultats. Vénen a demanar la oportunitat de guanyar credibilitat, és a dir, tot i esperar queno hi hagin més accions d'ETA, que si n'hi haguessin condemnessin ells també la violència - cosa que esperaria jo i tothom d'ells. Clar que diria que a molts els interessaria - en el fons - que no haguessin fet això, perquè podria voler dir la fi de la bipartitocràcia basca. Que el lehendakari López ho ha estat fent bastant bé, però el PP no desperta confiança alguna. De fet, sobre el conflicte basc TV3 emetrà un bon reportatge-documental sobre els mediadors internacionals que han estat fent la seva feina discretament aquests anys i que han estat obtenint tots aquests fruits. Realment, sembla que la fi d'ETA està a prop, o això sembla. Esperem tanmateix que tot vagi sobre rodes.






Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm IV idus februarii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs

De visita a Guinea

Tot i que encara he de tornar a una bona activitat bloguera (a casa hi ha una pasa germenosa d'hivern i disfrutem de l'intercanvi animat de bactèries i virus varis) hi ha hagut una notícia que m'ha cridat l'atenció. La he trobat a Vilaweb, (aquí) i em dol dir que a l'ARA no ha aparegut, i penso que és una d'aquelles notícies importants que solen passar desaparcebudes per alguna raó desconeguda (potser no tant: jo crec que ni interessa fe-ne massa bombo ni és interessant de cara a bona part de la població). Crec que tot i ser un bon diari l'ARA peca massa d'ingenuïtat, o potser de lleugeresa.

Bé, resulta que una delegació del Congrés espanyol ha agafat l'avió i ha marxat a Guinea Equatorial, amb José Bono al capdavant, i Duran i Lleida al darrere. No s'ha informat al Congrés més enllà de la Mesa, i és el grup mixt - on hi ha IU - qui més ha protestat, entre d'altres com el PNB. Sembla ser que el 2006 hi va haver moviment d'alguns partits per evitar que el dictador de Guinea - un tal Obiang - entrés al Parlament quan va venir de visita a Espanya. I Duran i Lleida n'ha dit alguna cosa, com ara que s'indemnitzessin els espanyols que vivien allà quan Guinea es va independitzar, sembla ser que es van perdre bastantes plantacions. En tot cas, segons Vilaweb "Però, segons fonts del congrés, el viatge es fa per invitació del govern guineà i per parlar amb l'executiu d'Obiang dels interessos de les empreses espanyoles que treballen en aquell país". Vaja, que Espanya interpreta el seu paper de metrópoli, i manté relacions amb el governant despòtic d'allà, que assegura la relació comercial neocolonial: Tú poses la mà d'obra barata i la matèria prima i jo hi fabrico per muntar-ho i vendre-ho fora a preus d'escàndol.

Què vol dir tot això? Que som Occident. Que som els dolents de la pel·lícula, els explotadors, els capitalistes. I que algún dia tot això ens passarà factura. Que aquí també tenim problemes, però som còmplices per omissió de la globalització. Es millor oblidar que hi ha població mundial innocent que pateix per poder seguir comprant i gastant com fins ara.





Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm V idus februarii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs

Tornada a l'activitat

Tornem a l'activitat bloguera!! Després d'unes setmanes de pausa pels exàmens, tornem al peu del canó, i en poc temps intentaré recuperar el temps perdut, repassant el que ha passat aquestes setmanes - Tunísia, Egipte, consultes... - i altres coses.






Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm dies ante nonae februarii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs