Declaracions de controladors, Julian Assange, i política barcelonina

El portaveu del dimoni dels últims dies - els controladors aeris - ha fet unes declaracions a Els Matins del Cuní a TV3 molt il·lustratives del que deia l'altre dia sobre la vaga dels controladors aeris que, per cert, encara segueixen sota disciplina militar - i el que els queda. Aquesta és la notícia:

El portaveu dels controladors admet que la situació se'ls en va anar de les mans

César Cabo insisteix, però, que la situació laboral del col·lectiu és molt dura, i de cap manera són "uns privilegiats"

ALBERT CASTELLVÍ

Barcelona | Actualitzada el 07/12/2010 08:49

César Cabo

El portaveu del sindicat de controladors aeris, César Cabo, ha qualificat de "desmesurada, desproporcionada i sense justificació" la protesta que van dur a terme els treballadors del sector la tarda de divendres, quan van abandonar els seus llocs de treball. Tot i així, ha parlat de"corresponsabilitat", ja que no es tracta simplement de la "reacció d'un col·lectiu portada al límit", sinó que l'empresa també en té part de culpa per no haver escoltat les peticions que "des del febrer" li estan fent els treballadors. Segons ell, divendres "el polvorí va esclatar" a causa de la tensió acumulada els últims mesos.

En declaracions a Els matins de TV3, Cabo ha remarcat que "un col·lectiu professional no salta a un buit tan desmesurat sinó es troba al límit", i ha reconegut que la cúpula sindical "va haver de fer un gran esforç perquè la gent tornés als seus llocs de treball", ja que la situació "se'n va anar totalment de control". Tot i així, ha assegurat que ningú va donar cap ordre d'abandonar els llocs de treball, i que tot plegat va ser fruit del "

nerviosisme". De fet, segons ell, "tot i l'estat d'alarma" i de les conseqüències que suposava aquest fet, "la gent no volia anar a treballar". "Va ser terrible", ha afegit, i ha expressat la seva confiança que no es torni a repetir.

El portaveu dels controladors ha recordat també els motius que van motivar la protesta de divendres: "Bàsicament estabilitat laboral, que no et llevis cada dia pensant que l'empresa et canviarà les normes". Cabo ha afirmat també que no es tracta de cap discussió salarial, i ha desmentit que la seva situació laboral sigui privilegiada: "L'únic privilegi que tenim és un sou per sobre de la mitjana, però això no justifica que divendres s'aprovés un decret segons el qual l'empresa pot obligar una mare de família que s'agafi un permís de maternitat a recuperar aquests dies".

Sobre la necessitat d'haver convocat una vaga per les vies legals, Cabo ha considera que aquesta hauria estat l'opció més adient, però ha recordat que a la vaga general del 29 de setembre se'ls van imposar uns serveis mínims que "en alguns casos superaven el 110%".





Com podeu veure, es veu que "des del febrer" hi han converses i contactes en marxa, la "cúpula sindical" - m'agradaria saber a mi què s'hi amaga rere aquest eufemisme tan divertit, com si els sindicats haguessin de manar als treballadors, quan precisament els han de protegir i vetllar per ells - no va poder controlar la situació, - recordem que van ser els mateixos treballadors els que es van plantar, passant d'aquesta cúpula - i el més important, no es tracta tant de salari sinó de condicions de treball i d'estabilitat, és a dir, el que es pot derivar de passar de treballar com a funcionari a treballar com a empresa privada. Com diu aquest sr. Cabo, l'únic privilegi que tenen és un sou més alt - com el tenen diverses professions amb un cert grau de dificultat - però això no justifica, i té raó, que puguin passar a putejar-te per tot arreu. El que deia: la gent es mou quan té alguna cosa a perdre, i a aquests els volien tocar la feina, i sens dubte, si tothom hagués fet això des del principi, - des de que van començar els famosos ERE - s'haguessin escagarrinat tots junts, els de Madriz, els de Brussel·les, i els de Washington; i fins i tot els de Wall Street. És a dir, haurien hagut de recórrer al que ha fet Zapatero aquests dies, enviar la policia o fins i tot l'exèrcit. Oju! I després diran que som al segle XXI!! En què es diferencia això del segle XIX??!

Ah no, és clar, del s. XIX s'en recorden per criticar el dret de vaga, com al 29-S.






Altres problemes té Wikileaks. Mentre el setge continua amb tota l'artilleria, ja que tota la premsa respectuosa del món s'ha girat en contra de Wikileaks i Julian Assange, acusant-lo de diverses tonteries - com ara voler "salvar" el periodisme - o de menyspreuar el periodisme d'investigació; Julian Assange sembla que podria entregar-se a la policia anglesa en no gaires dies. La notícia de l'ARA així ho diu, i això no fa gens de gràcia. Espero que tota la info que els queda pugui sortir ja a la llum.





I per últim, sembla que les converses i contactes per muntar una candidatura unitària independentista - per fi! o per fi? - a les eleccions municipals per Barcelona avança, ja que es necessita un 5% de percentatge de vots per entrar a fer alguna cosa pesa molt. La notícia es pot llegir a l'ARA, però ja s'obren interrogants: SI ja ha dit que no volen concórrer sota el "paraigua" d'ERC, - és a dir, que poden haver friccions - i a sobre estem parlant d'un tripartit, sense que calgui dir el que això significa i que caldria veure com es porten tots tres junts, per molt que les seves perspectives de política urbana siguin molt similars. A pesarde todo, si això surt endavant jo els votaré sense miraments, ja que semblaria que per fi comencem a pensar amb el cap. I això seria un revulsiu, tant per la política en general com per la resta de partits en particular, ja que el sr. Xavier Trias diria que ja s'estava emprovant el vestit d'alcalde de Barcelona, i aquesta coalició entraria amb força al ring.








Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm VII idus decembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs