Contractes de gent jove, ILP sobre consultes i toros.

Les alarmes han saltat avui pel matí, quan he sentit per la ràdio al Basté a "El Món a RAC 1" anunciar que es proposa la creació de contractes precaris especialment dirigits a la gent jove, sense cobertura social, indemnitzacions, per sota del sou mínim, cadenes a la feina, capatàs, racionament de pa i aigua diaris, horaris de feina... una sèrie de condicions que ni el Ritz, tu. Resulta que s'anava a proposar i ja començaven a haver-hi reaccions. Aquest migdia entro a Europapress i llegeixo aquí que no, que Díaz Ferrán - el president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales - només ho va parlar com un exemple entre passadissos, i que no està a la taula de ningú.

A la notícia es segueix parlant dels moviments entre partits, empresaris sindicats i tot el que se'n diu diàleg social per sortir de la crisi i aquestes coses. Resulta que a altres països monten contractes especials de gent jove amb el que aconsegueixen reduir l'atur.

El que no he trobat per EP és el que porta Vilaweb en portada (això). Resulta que avui el Parlament ha aprovat una resolució de suport a les consultes independentistes amb els vots de CiU i ERC, amb l'abstenió d'ICV i els naturals vots en contra de PSC i PP. A més a més, sembla que des del Parlament s'encoratja a seguir endavant amb tot el procés de les consultes i es parla en alguna ocasió de l'alt ressò o l'alta participació, cosa que considero que si ha sortit del Parlament deu tanir bastanta sorna, perquè el 28 F és la onada que ha passat més desaparcebuda abans de que se celebrés.

Segons Vilaweb, la resolució aprovada ratifica una altra resolució sobre el dret d'autodeterminació del 1989. Més avall es pot llegir el mosqueig del PSC amb CiU, acusant de camaleonisme polític als convergents. És el que potser ara els convé, però tinc una ombra de dubte. Podria ser que CiU estigués jugant amb aquesta imatge i que estigués apostant realment per la independència? Si tant busca el poder i el gir a l'independentisme li surt bé, podria perdre suports un cop guanyades les eleccions si no fa cap pas en aquella direcció. Podem estar d¡acord en què li convé, però se'n desentendrà un cop tingui la paella pel mànec? Una altra pregunta que queda en l'aire i que tothom vol saber com cau a terra. La fama que té CiU podria ser usada en aquesta direcció per despistar.

I també al Parlament avui (notícia a Europapress sobre els convidats i algunes aportacions, i a Vilaweb) ha començat el debat sobre la Iiniciativa Legislativa Popular antitaurina, per prohibir les curses de braus - les "corrides de toros" - a Catalunya. Ja fa un temps, quan això va començar, opinava que era una cosa contraproduent, perquè posava el tema a la palestra pública i li donava un protagonisme innecessari just quan era una cosa cultural que es moria d'inanició. Perquè és una cosa cultural, jo ho veig així. El toro, el brau, el bou; és un boví present a la cultura mediterrània des de temps immemorials, si teniu prou diners us feu una volta per Creta i m'ho expliqueu, o us acosteu a veure figuretes ibèriques als principals museus d'arqueologia espanyols. Vull dir, per activa o per passiva és un element present.

A fi de comptes, a l'arena - aquí també hi ha vocabulari d'amfiteatre romà - hi van sols el torero i la bèstia, i és en part la lluita entre l'home i la naturalesa, per això és fins a cert punt important que de tant en quant algun torero es faci mal, perquè ha de recordar a tothom que cal alguna cosa més que esclafar-se el testicles i fer onejar una capa vermella per torejar i sortir d'una peça. Fins aquí és un assumpte cultural, que un antropòleg de torn ens podria confirmar. La mort de l'animal - la derrota i suposat control de la natura - podria ser-ne també part. Deixo en l'aire les suposades xixines que puguin fer al bou abans de treure'l a l'arena per facilitar les coses, no ho he vist ni ho puc confirmar. Vull dir, la mort de l'animal, després de bastant patiment, no és alegre graciosa i agradable.

Però tampoc és diferent a la tònica del món animal. Crec que en això hi ha una hipocresia humana traslladada al món animal, que no ho és i no entén de sentiments, bellesa exterior o qualsevol altre valor. La bellesa exterior pot ser reclam sexual o camuflatge per escapar o matar, els colors exteriors d'un animal poden ser avisos de perill, la mort d'un animal és aliment per la resta. Al món salvatge, no hi caben els sentiments humans. Durant un documental de lleons no hi ha cap càmera que vagi a salvar gaseles. Però és que no només això, entre els animals domesticats tenim molta més hipocresia: qui renunciaria al paté de foie-gras en pro del patiment dels ànecs quan se'ls infla el fetge?, o qui sabotejaria granjes per alliberar les gallines de ser convertides en pollastres? Com van les xifres del genocidi animal comès pels humans? Ah clar, és per alimentar-nos. L'argument del patiment animal no és per ell mateix un argument, si nó que va associat a un altre element: salvem els pandes i les foques perquè són maques, als tigres perquè els abrics de pell són de ricatxons, i els toros aquí perquè és una qüestió cultural.

En nacionalisme tinc la opinió de que Espanya és en realitat la nació castellana, que en la seva expansió i supremacia política ha incorporat elements culturals que eren comuns de totes les nacions peninsulars, i un dels trets que més ha apropiat és el toreig. Per tant, en una Catalunya que es reconeix a sí mateixa, s'ha identificat els toros com un tret cultural aliè i l'argument estrictament de protecció animal - que hi ha qui el conrea deixant de banda els nacionalismes - es solapa amb l'associació cultural, o s'hi escuda. Per tant el debat és, crec jo, cultural i nacionalista; la prova més evident és el tema dels correbous a les riberes de l'Ebre. Sembla que ho estigui criticant com el PP, però no. Jo estic en contra de les corrides de toro, em sembla bé que no es facin. Només discrepo en dues coses, que hi estic en contra per una raó estrictament cultural, i que ha de ser una cosa paulatina i silenciosa, de sumir en la ignorància i l'oblit un tret cultural molt identificat amb una altra nació, - i per tant amb reminiscències polítiques - però sense intervenir-hi, mantenint el respecte. En altres paraules, que el desinterès de la societat catalana fes tota la feina, sense necessitat de prohibicions, que a la pregunta "perquè no hi han corrides de toros a Catalunya?" es pugui respondre "perquè a ningú li interessen" i no "perquè s'han prohibit". Crec sincerament que no calia prendre's tanta molèstia amb això.





Fuscus Dominus


Scriptum factum V nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus. Sancti Medir ferentis aquam.