24.3.10

Fantasmes, molts fantasmes....

Allá en el horizonte, se divisa una nube de polvo, que se levanta por encima de todo lenta e inexorablemente anunciando la presencia de un ejército devastador y de sucesos de hondo calado y muchas repercusiones, mientras retumba el cielo con los truenos de la tormenta que se acerca al siniestro compás de los sucesos que acaecerán.

Efectivament, s'acosten eleccions de diferents mides i ja es poden anar veient proves d'això. Sembla ser que ahir Jaime Mayor Oreja - sempre em faran gràcia aquests cognoms, no ho devia passar bé de petit - va fer unes declaracions amb una màscara de fantasma. Va deixar anar, així sense anestèsia, que hi han suposades negociacions entre el govern de Zapatero i ETA. Avui sortia per Europa Press - aquí hi ha la notícia que no he trobat per Vilaweb - suavitzant el que va dir en unes entrevistes d'Onda Cero. Ha sortit parlant de que hi han símptomes de una segona fase del conflicte. Ha suavitzat les paraules - ha passat de dir que ZP volia destruir Espanya a dir que la volia "irreconeixible" - tot i que intenta mantenir el que havia dit - és a dir, que s'ha maquillat però ja ho ha dit - mantenint que hi ha punts de contacte entre l'Executiu Central i ETA, treient a ERC com a soci de la banda i que governa aquí.

Després també ha mantingut que sí, que les detencions estan molt bé, però que ETA busca un projecte nou. Entrar als ajuntaments, tornant a comparar-ho amb ERC, Perpinyà, i connectant amb això de la segona part del conflicte. Ha acabat mantenint que no vol una ETA legitimada a les institucions basques i que sembla que ha de desaparèixer però que tutelant un procés polític. Com es pot veure, ha tret vells fantasmes - seria gairebé més apropiat dir que han tret l'artilleria pesant del quarter s'estava rovellant des de la última batalla - i el que és més important, podem apreciar una assimilació de tota l'esquerra abertzale amb ETA. Val, sí, grups majoritaris no han condemnat encara la violència, i els pocs que ho fan tenen un èxit discret. D'acord. Però això fa pensar que quan en un futur ETA s'estigui acabant s'usaran les mateixes sigles per criticar durament aquelles formacions independentistes i d'esquerres. És a dir, que s'assimilarà qualsevol cosa així a terrorisme, deslegitimant d'aquesta manera una opció política que hauria de ser respectada com a formulació política.

Avui mateix, aquí podem veure per EP la notícia de que la Mª Dolores de Cospedal, la lloctinent del PP també ha sortit a desmentir i maquillar coses. Que el PP no té cap prova de que es negocii amb ETA però han insistit en la línea d'abans: evitar que qualsevol grup pròxim a la banda es presenti a les eleccions. Tornam amb el mateix: opció política fora. Cosa que van aconseguir les últimes eleccions basques i que ha resultat ser la panacea basca. Sense l'espai de poder abertzale, PP i PSOE han pogut pactar. I clar, a cap dels dos els interesserà que aquest espai de poder es perdi. Segur que a la pròxima a l'esquerra abertzale li costarà trobar l'escletxa per presentar-se a eleccions.

El que més gràcia fa, potser, és això. Tant la Cospedal com el Rajoy han remarcat que Mayor Oreja és un profund coneixedor de la realitat basca, que cal escoltar-lo. No sé què pensar-ne. Potser sí que ho coneix, però afirmar que tot el món abertzale és ETA em sembla, si més no, tendenciós. Vull dir, per conèixer la realitat basca fer afirmacions d'aquest tipus no em sembla coherent. Suposo que deu haver infinitat de grups i sigles, moltíssimes posicions. Simplifcar-ho tot d'aquesta manera interessada i sesgada.

Més fantasmes. La última enquesta - últimament en portem moltes, aquí en teniu la notícia per EP - diu el que ens podem imaginar: PSC perd pocs diputats, ERC es pega el morrazo del segle - un altre cop -, CiU acapara el gran traspàs de vots - que no cal tenir gaires dioptries per saber d'on surten - ICV i PP es mantenen i C's desapareix del mapa. El cas és que tornem a un panorama ja conegut, un altre cicle: època de crisi, dretes (PP a Madrid i CiU aquí) al govern, podem suposar que hòsties pels treballadors per totes bandes... La diferència, pero, és que l'independentisme ja ha començat un camí que diria que no té gaire retorn i que no sabem on ens portarà. Un pacte CiU i ERC podria ser viable? Ni idea, però encara que no els voti no em desagradaria la idea. CiU ha escorat una mica cap a l'independentisme - cosa que ha tibat la corda amb UDC - i el nou govern que en pugui sortir de tot plegat no sé on anirà a petar. Perquè a Espanya la dreta ha aconseguit mitjans i ha reforçat els seus amplificadors, de manera que podem suposar tornarà a haver-hi ball de bastons. O, el que és el mateix, la fàbrica d'independentistes doblarà la producció.

A perturbación ciclónica en el seno ambiental, rostro jocundo. xD








Fuscus Dominus


Scriptum factum IX kalendas aprili anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus