Oish, pobra Terribas!

Doncs sembla que la entrevista de Dilluns a la nit per TV3 a José Montilla - feta per la directora de la cadena Mònica Terribas - ha portat cua. Segons podem llegir a Vilaweb - aquí, EP no en diu res - s'ha desencadenat una campanya contra tan honorable senyora. Clar, un veu això d'entrada a la capçalera de la web i es creu que és la principal notícia del dia, que ha sortit tot el PSC a la palestra davant de les càmeres a dilapidar la Terribas i que arde el Parlament. Però no, com podem veure a Vilaweb han sigut els blocs d'alguns socialistes els que han "arremetidu" (xD) contra la Mònica. Ensumo que això dels blocs - qualsevol amb afany de protagonisme se'n fa un, com podeu comprovar (xD) - és una malaltia per parlar amb franquesa del què es creu o per deixar de reprimir-se davant les càmeres. El "rajadero", vaja. Allà on et sinceres. No vaig veure la entrevista, però sabent dels antecedents de Mònica Terribas i xafardejant una mica el que diu Vilaweb - amb ull crític - me'n puc fer una idea aproximada i segur que seria més aviat encertada, sinó exacte. El cas és que alguns blocs d'aquests han criticat a la Terribas d'interrompre el presi, de intentar fer-lo caure en contradiccions, de buscar deixar-lo en ridícul o malament, han rescatat la famosa crosta nacionalista, de tenir un to agressiu i poc respectuós, en fi, de no tractar-lo bé, no com es mereix. Havia de deixar-li temps per exposar el que volgués, no tallar-lo... Clar, fer-li mimitos. Un massaig. Allò que fa tothom amb els polítics i altres "personalitats" - aquestes cometes són despectives - a la televisió.

En fi, apart de que això és un atac directe a la llibertat del periodista per fer bé la seva feina - i Terribas hauria de ser divinitzada pel periodisme, o això crec i no ho sóc ni estic estudiant per ser-ho - crec que han criticat el que un periodista ha de fer. És a dir, tot periodista polític ha de tenir a la Mònica com a referent. Una entrevista ha de ser profunda, crítica i dura per un polític. Els polítics han d'anar als platós de televisió a suar la cansalada i a deixar-s'hi la pell. Són els representants del poble, han de vetllar per ell i pels seus interessos, i ajudar, promoure respostes i mobilitzar recursos quan algun problema afecta el territori. Efectivament, la obligació de la Terribas era representar - cosa que si un es para a pensar té tela, perquè qui representa que ha de representar el poble és el Montilla, no ella - 'els crítics de la gestió de la nevada' com algun bloc d'aquests diu. Fins i tot hi han hagut crítiques directes a la mateixa persona de la Terribas, en plan "no tenia el dia", segons Vilaweb.

Fins i tot, si un es para a pensar, no és que representés els crítics amb al gestió. Terribas no feia el paper de polític contrari, no feia paper d'oposició, no feia el paper del PP fa un temps. La Terribas representava a qui s'havia quedat sense llum, a qui s'havia quedat a dormir lluny de casa, a qui havia perdut encara més diners tot i tenir la crisi a sobre. Terribas representava un poble que no se sent respectat ni representat. Terrribas representava la gent. Ella podia encarar-se amb el Montilla i cantar-li les quaranta. La resta no.


Aquí van alguns blocs: Joan Ferran, portaveu al Parlament; Josep Maria Balcells, diputat; Carme Figueras, diputat.






Fuscus Dominus


Scriptum factum XVI kalendas aprili anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus