Un mail en cadena molt divertit...

AQUÍ NINGÚ DIU RES?!?!

Ahir, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'unequipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa( 4 Km ), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380,l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Pergestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides",escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de CiudadReal només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que haestat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milionsd'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queden vostè i la resta de catalans...





Fuscus Dominus



Scriptum factum dies ante idus septembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

El Monte de las Ánimas

Quan un va pel carrer, i de cop i volta li salta al mp3 una cançó que no havia escoltat en sa vida, passen moltes coses. Comença amb un so de cavalls i batalla medieval,i segueix amb el ritme potent del folk metal de Saurom; i es gaudeix fins que un es dóna compte de com és la cançó, i de què tracta. Llavors, una força estranya el trasllada alguns - entre sis i set - anys enrere, i recorda quan va llegir per primera vegada, amb el seu professor de Castellà, aquesta Llegenda del Monte de las Ánimas, d'un tal Gustavo Adolfo Bécquer, i les sensacions que li va causar. És en aquell moment quan, tot i estar a principis de setembre amb uns estranys vint-i-tants graus agradables de temperatura, la pell s'eriça com si de cop estigués a 15 sota zero. El perquè, aquí us el deixo.

Demos la vuelta
Gritaba la gente
A aquel tenebroso lugar

Es día de todos los santos
Y la noche ya esta al llegar.

Dentro de poco en la torre
Las campanas
comenzaran a doblar
Ven vamos pronto no perdéis mas tiempo
Mañana otra vez será todo igual.

Ooooh! Ooooh!

Todos comienzan deprisa y con miedo
La puerta atrás no deben tentar
Pero Beatriz ignoraba la historia
De un Alonso que aquí iba a pasar.

Alonso extrañado responde nervioso
Como tú sabrás debemos bajar
Desde muy lejos no comprendes nada
Mientras marchamos te voy a contar.


¡EN EL MONTE DE LAS ÁNIMAS!
¡LOS ESPÍRITUS YA SE LEVANTAN!
¡EN EL MONTE DE LAS ÁNIMAS!
¡ESTA NOCHE LA SANGRE SERÁ DERRAMADA!

¡EN EL MONTE DE LAS ÁNIMAS!
¡LOS ESPÍRITUS YA SE LEVANTAN!
¡EN EL MONTE DE LAS ÁNIMAS!
¡ESTA NOCHE LA SANGRE SERÁ DERRAMADA!

En el Monte de las Ánimas
Hubo una guerra lejana
Y los santos y las almas
Se ahogaron en sus tierras
Desde entonces ese día
Cada año se repite
Y las almas fallecidas
Cobran vida
Todavía
A la venganza.

Al llegar a casa y discutirle a ti
No para de reír
Pero mi banda ¿Dónde esta?
¡Oh, no! La he perdido
Allí Alonso
Debes de marchar
Al Monte de las Ánimas
Por favor
Tienes que encontrar
La ban
da de color
Azul de ciel
Se siente humillado
Tentación, su cuerpo esta al lado
Por un momento dejo de vivir
Pero valiente se dispone a partir.

Después de diez horas
Alonso no vuelve
Beatriz dislocada
Ya llega la aurora
Abrió la ventana
Y cual fue s
u suerte
Su banda sangrienta, estaba
Yacente.

Un día tonto un hombre
Pregunta antes de morir
Que del monte maldito
Él no pudo salir
Y que en la media noche
Se podía morir
Los gemidos profundos
Del alma de Beatriz
Que lloraba dislocada
De dolor

En la tumba de Alonso
Esperando su perdón.

Fuscus Dominus




Scriptum factum III nonae septembri anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus