Senyors, vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 21 %

Fracàs. Fiasco. Desinterès. Desencant. Se me n'ocorren més, però no cal furgar-hi, i les raons poden ser diverses, variades i complexes. Primer de tot, la notícia. Aquí (europapress) la teniu, així en cru. 80 municipis, 21% de participació, 60000 vots i un descens de 6'5 punts en la participació, que es diu aviat.

Però ja vaig avançar (aquí) que la Coordinadora i les plataformes comencen a tenir un cert aire de praxis política actual. Ningú, tret d'opinions personals i concretes, ho ha considerat un fracàs. Uriel Bertran se n'ha anat per les branques adduint les diferents realitats socials dels municipis consultats, afegint la perla de que llavors no es pot dir si la participació creix o decreix. Fins i tot en xifres globals només hi ha hagut un 25% de participació sobre tot el cens cridat fins avui a les urnes.

A Vilaweb (aquí) podem llegir que la coordinadora ho ha valorat exitosament - com es diu aquí - i que el seu portaveu ha parlat de fortalesa del procés i de consolidació; fins i tot de maduresa. Tot i que també es parla del que jo crec que ha sigut el gran entrebanc, que és el silenci mediàtic, ni tan sols els qui serien els principals publicistes de tot això no han, intel·ligentment, mogut ni un dit. També hi ha una cosa que sembla realment treta d'un assessor polític de veritat, que és comparar aquestes dades amb les eleccions polítiques, barrejant sense pudor conceptes per tal de mantenir la compostura. Sé que és molt fàcil criticar i difícil construir, però realment cal seguir endavant a qualsevol preu? No podríem trobar-nos amb tot de consultes que acabarien sent paper mullat?

Per altra banda, aquí trobem el que ha dit el PP, preguntant-se si Mas convocaria consulta si arribés a la Gene. Ja vaig dir al mateix lloc de dalt que crec que Mas convocaria als marcians a decidir sobre Catalunya si amb això li donguessin la Gene. Ara, si pensant fredament CiU es planteja seriosament el tema, és una pregunta que queda a l'aire i m'agradaria saber com cau a terra. Cal realment que l'independentisme surti cagant llets a la palestra pública a defensar i argumentar que la nostra sortida a la crisi és la independència. No sé si és una opinió que circula pels cervells de la gent o si algú ja ho ha formulat, però cal posar-la a tot arreu. La societat oberta i integradora catalana, marginant aquells grupuscles amb ànsies hitlerianes i de neteges ètniques, ha de pronunciar-se i decidir que els seus recursos han de servir per sortir del pou, no per mantenir-lo.

Tornant a les consultes, cal recordar que el 25 d'Abril es farà la següent onada on hi votaran capitals de província com Girona o Lleida. Espero que el fet en si obtingui més ressò que la última onada, però tinc un maleït cuc que em repeteix una vegada i una altra que si passa igual que avui, malament, serà la concreció de que les consultes s'hauran fet per autocontentisme. Crec que el que cal és aplaçar-ho tot i obtenir una data de consultes en què es multipliquin les xifres, que sigui com un sorollós cop de puny a la taula. Aquest és realment un bon procés. Però cal portar-lo bé, i cal portar-lo a bon port. Segurament la consulta de Barcelona portarà un impacte mediàtic més gran, però caldria implicació. Internet ha de ser un aliat, cal lluitar contra el que és el pitjor enemic de les consultes: la pesada i feixuga llosa del silenci públic i de la marginació. Per això cal que perquè la independència sigui vista com una opció viable, cal que les consultes no fracassin per mantenir viu el debat i així aconseguir la mobilització pel referèndum vinculant.






Fuscus Dominus


Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Reflexió del PHC sobre les consultes, Alberto Fernández Díaz sobre el mateix i Laporta

Aquí podeu llegir una reflexió que el Partit Humanista de Catalunya publica a la seva web sobre les consultes independentistes que han tingut lloc, i les que tindran, perquè demà (28-F) hi ha la segona gran tanda. Tot i que la reflexió en parla de les del 13 de Desembre, feia mesos que no entrava a xafardejar a la web.

A grans trets, deixa clar que el PHC reconeix el dret a l'autodeterminació, que no té por a la democràcia i troba bé que es facin aquestes consultes, com a exercici democràtic que són. La reflexió parla de la separació Estat-Nació - i reconeix la nació en una definició cultural - i es veu a l'estat com l'instrument repressor i creador de violència, així que l'"artifici" estat-nació és el que ha creat les grans mostres de violència des de fa 200 anys. La reflexió s'enfoca a que no és cap a un altre estat centralista - encara que sigui més petit - cap a on cal anar si nó cap a quina altra societat, on el poder polític sigui realment del poble. I evidentment, sense violència.

Tot i això, el gran temor que tinc és que a qui hauria d'importar les consultes no fa gran cosa. El 28-F està passant inadvertit, de moment, pels grans mitjans de comunicació. El 20-30 % de participació del 13-D és nefast, es miri per on es miri. Tot i que una explicació que jo en trobo és que és una activitat que no cal enfocar de manera política - no té cap validesa - si nó de manera social. Anar a votar ha de ser en aquest cas un exercici gairebé lúdic i familiar, on el missatge entri d'una manera que no impliqui un gran compromís polític amb qui hi assisteix. Tant dóna votar o no votar. Si fa un dia esplèndid baixaré a votar perquè hi haurà molt ambient, i serà un dia agradable i tranquil, amb espai per les reivindicacions aprofitant el temps lliure d'un diumenge a la tarda. Però si fa fred, plou - o neva xD - o mal temps en general, baixarà Mahoma a votar!. Aquell 13 de Desembre solet precisament no en feia gaire, i a les 6 de la tarda era nit tancada. Ni famílies, ni ambient ni res de res. Aquest crec que va ser el gran problema del 13-D, que va permetre obviar aquest moviment als grans mitjans i continuar en aquesta posició perquè el 13-D fou un fiasco, almenys en part. Per molt que es digués de cara a la galeria, es va poder veure per les trifulgues posteriors al si de les plataformes que havia estat bastant decebedor, tot plegat. Si us fixeu, ni aquestes entitats cíviques escapen a una certa praxis de polític actual: a tothom dic A però dins meu dic B, a veure què fem per arreglar la B vertadera.

Total, que si el 28-F - demà - no s'aconsegueix sacsejar una mica i tornar a obtenir quota pública - esperem que Falange i altres espècimens ens donin un cop de mà - malament, perquè se seguirà fent el que millor es pot fer amb tot això: silenciar, fer desaparèixer i asfixiar per ninguneig públic. Com reclamar serietat - mínima - a les consultes si a la última vam tenir tan baixa participació? Em sembla que hi ha un cert desencant des d'Arenys, al Setembre. Allà sí que es va veure com ha de funcionar tot això: un 40 % de participació!! El que hauria fet és no fer consultes al Desembre, esperar la primavera. Hi hauria hagut temps per fer una tanda que fos la suma tant del 13-D i del 28-F, i les xifres es multiplicarien per 2. Això si que hauria sacsejat a tothom!

Per una altríssima banda, aquí (europapress) podeu llegir unes declaracions d'avui - recent sortides del forn polític xD - del súper A. F.-D del PP a Barcelona, que "antaño" fóra presi del PP català. El molt honorable senyor ens confon el tripartit amb les consultes, dient que Montilla l'anteposa a Espanya permetent les consultes, ja que està sotmès a ERC (d'una manera bàrbara! xD). Per altra banda, Monty ha de defensar un model de Catalunya amb Espanya en què sigui locomotora i poder econòmic - una bonica manera de dir que aquí ha d'haver indústria per pagar els tributs a Roma - i després critica que Mas ha canviat la senyera per l'estalada, en la competició amb ERC de veure qui és més independentista. El que potser obvia el nostre amic és que Mas canviaria els seus calçotets per una calces d'espart si així li donguessin la Gene. La última i única cosa en la qual el PP CATALÀ (véase un ligero énfasi en indicar la concreción) té raó és en la seva gran nau de batalla, que oculta una altra cosa no tan graciosa: cal centrar-se en el problemes que afecten la gent, en les conseqüències de la crisi, i deixar-se estar d'aquestes tontades de consultes. Un altre cop, el silenciador. Però per sort o desgràcia, ténen raó. Cal sortir de la crisi, i per això es necessita la independència: diners que es queden aquí. Diners que haurien de servir per alguna cosa.

I a veure què fa dilluns el Lapo (aquí). Serà la bomba! xDDD (pel compte enrere, si no ho havies enganxat xD)




Fuscus Dominus


Scriptum factum III kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus