Magna res

Moltes coses. Mooltes coses. Eleccions, 28-N, que en diuen. Aquestes són les dades, tot i que tothom ja les coneix:

Han votat 3.135.764 persones, el 59,95%; amb una abstenció de 2.095.122 persones, el 40,05%; un 0,46% de vots nuls i un 2,02% de vots en blanc, un rècord. Convergència i Unió s'endú la victòria amb 1.198.010 vots, el 38,47% i 62 escons. El segueix el Partit Socialista de Catalunya, amb 570.361 vots, el 18,32% i 28 escons. Darrere va el Partit Popular de Catalunya, 384.019 vots, 12,33% i 18 escons. Iniciativa per Catalunya té 229.985 vots, 7,39% i 10 escons; Esquerra Republicana de Catalunya té 218.046 vots, 7%, 10 escons; Solidaritat Catalana per la Independència té 102.197 vots, 3,28%, 4 escons, i Ciudadanos 105.827 vots, 3,4% i 3 escons.

Destacar que Plataforma per Catalunya es queda a les portes del Parlament amb 75.321 vots i el 2,42%, que Reagrupament Independentista queda més enrere amb 39.922 vots i el 1,28%. Després vindria Escons en Blanc, després un partit d'esquerra verda, i després el PACMA, Des de Baix, la CORI i el Partit Pirata, en aquest ordre. Val a dir que queden per davant de UPyD i de Alternativa de Govern, que al seu torn queden lluny del Partit Humanista.



La primera conclusió que en trec és que s'ha aconseguit desactivar l'efecte 10-J. Començant pel fet de que es va aconseguir la no-unió dels dos nous partits independentistes, i seguint per l'efecte que la associació tripartit=crisi i l'auge de l'independentisme (al PP) han causat a l'electorat, que ha fet un gir amb derrapada cap a la dreta. Tot i que sembli clar que Laporta volia el seu partit i per això no hi hagué unió, em sembla que això té pinta com de "càrrega de profunditat" a l'independentisme, perquè fins el més tonto veuria que la unió d'ambdós partits era el que calia fer. Tanmateix, l'entrada de Laporta al Parlament afegeix interrogants, com ara què faran, - perquè és obvi que no podran proclamar res, i dubto que Artur Mas s'avingui amb ells - i també com encararà Mas el futur. És a dir, si Mas intentarà muntar lo del Concert Econòmic, i si fracassa, - que ho farà - què farà a continuació, és a dir, si seguirà endavant o no. Val a dir que diria que ja s'estan fent enrere, Felip Puig, secretari general de CDC, ja ha matisat (ARA) que no és viable generalitzar el concert econòmic a la basca a tot l'Estat. Certament, això és inacceptable per l'Estat, perquè ja en tñe prou amb una excepció com per permetre un estat federal de facto, per moltes autonomies que hi hagin. Sobre els resultats, el que ja s'ha dit a molts altres llocs: CiU ha recollit nacionalistes d'ERC principalment i de PSC, ICV n'ha perdut pocs, PP ha recollit nacionalistes espanyols del PSC, SI ha entrat amb vots de ERC i de nous. El que cal destacar també - apart de la permanència de Ciutadans - és l'augment del PP, històric. És a dir, espero que tot plegat serveixi de revulsiu, sobretot la terrorífica imatge de veure, durant els primers moments de l'escrutini, la xifra de 3 escons per PxC.

En tot cas, el futur es planteja bé. SI contribuirà molt més a mantenir vigència del debat independentista, i amb representació agafarà més altaveus, ERC haurà de capejar un llarg temporal, i el que és millor, se seguirà coent i madurant l'independentisme, ja que sembla que Espanya tardarà en sortir-se'n. És a dir, la vida continua.

L'altra cosa de què en volia parlar era l'aparició d'un grandiós nou diari, el diari que neix en aquests temps, que semblen encetar una nova època. És el diari ARA, fundat per pesos pesats del periodisme català, fresc, innovador, jove, actualitzat. Ho té tot. I fins a nova ordre, serà la principal font d'informacions d'aquest blog. Penso que en un futur no massa llunyà, recordarem aquest diari com el fruit del començament d'una nova època, d'una nova era en què Catalunya podria esdevenir independent. Fa uns anys diria que somio truites, però a dia d'avui, i amb el TC a l'esquena, la situació política, la crisi, i els 22000 milions d'euros que desapareixen misteriosament, no crec que es tardi gaire a tenir una bona base social. El mateix Pujol em sembla que va dir no fa massa que se li havien acabat els arguments contra l'independentisme.

Dit tot això, les conseqüències del 28-N s'estan deixant sentir amb tota la seva força. Primer, Montilla es retira - declaracions avui al Matí del Cuní -. Crec que és una decisió valenta, que afronta la derrota - la pitjor del PSC en la seva història - amb honor, i és perfectament comprensible. No tant per l'efecte moral - que hi és - sinó pel fet de que, havent sigut President de la Generalitat, sigui acceptable per un mateix tornar a fer de diputat. Hom pot pensar que el següent a caure hauria d'haver sigut Puigcercós, tot i que en el seu cas portava poc temps al front d'ERC.

Tot i tot això, les conseqüències més importants són les que estan fent "reventar" ERC durant les últimes hores. Fem repàs: En primer lloc, Joan Puigcercós ha posat el seu càrrec de líder d'ERC a la disposició del Consell Nacional del partit que ha de tenir lloc aquest 18 de Desembre (ARA). No ha fet com el "Monty", però havia de fer un pas en aquesta direcció. Després hi ha hagut la dimissió sonada d'Ernest Benach, (ARA) que penja la corbata - o l'americana, o el micròfon, o el que pengin els polítics quan pleguen - i renuncia a fer de diputat - tenint en compte que ha estat aquests anys President del Parlament i per tant segona autoritat de Catalunya. Amb això, no han tardat els polítics d'ERC a fer declaracions.

La nota dissonant la posa Jordi Portabella, que fa una crida als partits independentistes per unir-se sota el projecte que pretén liderar per a les pròximes eleccions municipals (ARA) - que són dintre de poc. Amb tot aquest terrabastall, dos personatges d'ERC, l'eurodiputat Oriol Junqueras i el prtaveu Carles Bonet, han llençat missatges. Oriol Junqueras insta al seu bloc (ARA) al líder d'ERC a gestionar l'independentisme, i a iniciar un procés per reconduir la situació. En canvi, Carles Bonet (ARA) és molt més dur amb Puigcercós, demanant la seva dimissió, i també coincideix amb el missatge renovador; i val a dir que és del sector carodista, pel que sembla. És a dir, ERC ha saltat pels aires, convulsionada pels conflictes interns que tant han danyat la seva imatge i han creat escissions que entorpeixen el seu anomenat "espai electoral".

He de confessar que aquestes eleccions vaig votar ERC. Si la situació nacional no hagués estat la que és actualment, segurament hauria votat un partit sense representació que m'agradés més. Però com que calia donar suport a un independentisme creixent - a més estava enfadat per la no unió entre Laporta i Carretero - i ERC era el que tenia més pes, vaig anar al vot útil - sense comptar que comença a haver debat sobre com muntem la independència. El que vull dir és que a dos dies d'haver-los votat, veig que és un partit amb seriosos problemes interns, és a dir, no hi ha acord, i no és que posin per davant Espanya o Catalunya, o siguin possibilistes, és que prima l'interès personal i de partit, com ha passat amb el Laporta, i la resta de partits. Actualment, qui em dóna millors sensacions - tot i saber que no és del tot d'esquerres - és el Carretero, perquè sembla ser que són els qui de veritat aposten per la transversalitat, i els qui per quedar-se fora del Parlament no sembla que hagin estat tocats pel poder, és a dir, la seva actitud de buscar la unió - o això semblava, tot i quesembla ser que la raó està a SI, i no a RCat. Laporta és massa personalista - per molt que ho negui, i amb els altres dos oportunistes, abans herois, al darrere - i tot ell revesteix SI d'una aurèola d'independentisme massa de dretes, sense ser del tot transversal, com s'ha pogut comprovar.

A pesar de todo, el que sí trobo francament bé és que qualli el missatge de renovació. És a dir, la independència no és cap retorn, cap recuperació. Jo no necessito la Corona d'Aragó no l'11 de Setembre de 1714 per ser independentista. La independència serà quelcom nou, serà la creació, el "reset", el tornar a començar de zero, allò que ens hagi de fer il·lusionar per un futur per construir, per una nova oportunitat, per tenir, com diu el Mas, una Catalunya millor. Sota aquest eslògan s'amaga a CiU els desitjos de poder aprofitant per al seu benefici els incauts del 10-J, que han cregut que Artur Mas portarà la independència. Jo ja aviso, tinc molts i seriosos dubtes de que Artur Mas vulgui, pugui o desitgi portar la independència, és més, al marge del que ell pensi, els poders, recursos, interessos i burgesia que ell té al darrere no la volen, o almenys això sembla. El gran teatro d'aquestes eleccions ha sigut l'entelèquia de que CiU vol ser o s'ha fet independentista. El que cal ara és mirar endavant. Madurar la societat, fer créixer l'independentisme, fer estavellar CiU contra Madrid i el Rajoy, - si és que això es passa, perquè podria ser que es possessin d'acord - i sobretot renovar-ho tot, aconseguir la punyetera candidatura unitària, la unió dels independentistes per fer el més gran, noble i millor acte de país que poden fer els nostres polítics: Aconseguir un estat per Catalunya.








Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm dies ante kalendas decembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

Resultats de les Eleccions al Claustre de la UAB 2010

Potser no ha sigut ÈPIC, però si que ha sigut èpic, almenys una mica xD. Èpica, Units Sumem no ha tret uns mals resultats enfront de les candidatures de les Assemblees a les eleccions del Claustre. Tal com molts suposàvem, no guanyarien les eleccions, però allà hi serien. A més de consolidar els tres feus que ja té Èpica, a partir d'entitats com l'EPA o JUNTS. La participació - crec que és una bona notícia - s'ha doblat, assolint el 10,7%, així que diria que ha crescut a tot arreu. Hi han hagut 34.862 electors, han votat 3.658 persones, 31 blancs i 42 nuls. Polítiques arriba, per exemple, al 25,71%, així com Traducció i Interpretació - que a hores d'ara no es pot visualitzar - que arriba al 22,03% La participació més baixa se l'endú l'Escola de Postgrau, amb un 1,44% La majoria es mouen al voltant del 10%, tot i que alguns pugen més o baixen més. Els resultats globals serien - de 90 - 42 claustrals per les assemblees, 22 per Èpica, 16 de E-UAB, 5 pel Consell de Medicina, 4 pels Veterinaris i 1 per la G-B-L. És a dir, Èpica queda com a segona força a 24 esco digo, claustrals, i les Assemblees no aconsegueixen la majoria absoluta, amb la qual cosa s'aconsegueix entrar decisivament al Claustre. Cal dir, però, que diria, no sñe perquè, que els 4 calustrals de Veterinaris pel Claustre compten amb les assemblees, el que vénen a ser 46 claustrals, això és, la majoria absoluta (45>).


Comunicació i Polítiques, s'han vist com els feus èpics, així com Biociències. A Ciències, la cosa ha sortit amb 4 assemblearis i 2 èpics. A Dret i Economia han sortit tots els escollits de la llista d'una entitat independent i apolítica, anomenada Estudiants-UAB, que també ha tret un claustral a l'Escola d'Enginyeria. A Medicina han sortit tots del Consell General d'Estudiants de Medicina de manera similar que a Veterinària, on tots són de Veterinaris pel Claustre. Els feus assemblearis serien Filosofia i Lletres, Psicologia i Logopèdia, Ciències de l'Educació, - renyidet, com ja he dit, a Ciències - i les dues Escoles. Cal dir que, a hores d'ara, el link dels resultats a Traducció i Interpretació està malmès, ja que remet als resultats de la Facultat de Psicologia, tot i que aquí diuen que han sortit 4 èpics, així que cabria considerar-ho un altre èxit-feu d'Èpica.

Del que es tracta llavors és de suplir la mancança informativa de les assemblees, és a dir, l'objectiu primari de posar-hi gent al Claustre que aconsegueixin reeditar la comunicació entre estudiants i la seva lluita va per bon camí. A mesura que això vagi creixent - o com es vagi desenvolupant - es veurà com van les coses.



Salutacions a tots!





Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm VI kalendas decembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

Frases per a la posteritat i algú que dóna la raó a Puigcercós xD

Aquest és un vídeo amb un recull de frases que han de servir per fer palès que el Mur Espanyol existeix, i que qui més hi contribueix és Espanya. Són frases que posen cru i sense pelar el que passa, el perquè de tot plegat, el perquè cal independència. El que s'intenta amagar i negar. Allò que s'ha dit i que porta a un punt de no-retorn. Les paraules que expliquen el Tribunal Constitucional, que expliquen la relació entre Catalunya i Espanya avui dia. M'hauria agradat que sortissin noms menys coneguts, és a dir, que aquests missatges provinguessin d'una minoria espanyola, però fa l'efecte de que no, de que qui diu tot això precisament és la majoria. Jo que no generalitzo mai, em dol veure i tenir la sensació de que la cosa és així, que tant el PP com el PSOE - és a dir, tothom exceptuant IU - no volen sentir a parlar de Catalunya. Els fets i aquestes paraules parlen per si mateixos. Adéu, Espanya.

El Mur Espanyol.


És Catalunya un paradigma??





Manuel Milián Mestre és un polític dretà, exdiputat del PP, i ha sortit avui als Matins de TV-3 del Josep Cuní - figura que sortí a El Sopar de la Cerdanya, foto de la qual encara n'he de parlar - en una de les tertúlies i ha donat la raó a l'"algú ho havia de dir" que va fer el sr. Joan Puigcercós - candidat d'ERC a la Gene - dilluns passat, dient que "a Andalusia no paga ni déu" en referència al dèficit fiscal de Catalunya. Us deixo el vídiu.

Fvscvs Dominvs




Scriptvm factvm XV kalendas decembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

Fantasmes, molts fantasmes....

Allá en el horizonte, se divisa una nube de polvo, que se levanta por encima de todo lenta e inexorablemente anunciando la presencia de un ejército devastador y de sucesos de hondo calado y muchas repercusiones, mientras retumba el cielo con los truenos de la tormenta que se acerca al siniestro compás de los sucesos que acaecerán.

Efectivament, s'acosten eleccions de diferents mides i ja es poden anar veient proves d'això. Sembla ser que ahir Jaime Mayor Oreja - sempre em faran gràcia aquests cognoms, no ho devia passar bé de petit - va fer unes declaracions amb una màscara de fantasma. Va deixar anar, així sense anestèsia, que hi han suposades negociacions entre el govern de Zapatero i ETA. Avui sortia per Europa Press - aquí hi ha la notícia que no he trobat per Vilaweb - suavitzant el que va dir en unes entrevistes d'Onda Cero. Ha sortit parlant de que hi han símptomes de una segona fase del conflicte. Ha suavitzat les paraules - ha passat de dir que ZP volia destruir Espanya a dir que la volia "irreconeixible" - tot i que intenta mantenir el que havia dit - és a dir, que s'ha maquillat però ja ho ha dit - mantenint que hi ha punts de contacte entre l'Executiu Central i ETA, treient a ERC com a soci de la banda i que governa aquí.

Després també ha mantingut que sí, que les detencions estan molt bé, però que ETA busca un projecte nou. Entrar als ajuntaments, tornant a comparar-ho amb ERC, Perpinyà, i connectant amb això de la segona part del conflicte. Ha acabat mantenint que no vol una ETA legitimada a les institucions basques i que sembla que ha de desaparèixer però que tutelant un procés polític. Com es pot veure, ha tret vells fantasmes - seria gairebé més apropiat dir que han tret l'artilleria pesant del quarter s'estava rovellant des de la última batalla - i el que és més important, podem apreciar una assimilació de tota l'esquerra abertzale amb ETA. Val, sí, grups majoritaris no han condemnat encara la violència, i els pocs que ho fan tenen un èxit discret. D'acord. Però això fa pensar que quan en un futur ETA s'estigui acabant s'usaran les mateixes sigles per criticar durament aquelles formacions independentistes i d'esquerres. És a dir, que s'assimilarà qualsevol cosa així a terrorisme, deslegitimant d'aquesta manera una opció política que hauria de ser respectada com a formulació política.

Avui mateix, aquí podem veure per EP la notícia de que la Mª Dolores de Cospedal, la lloctinent del PP també ha sortit a desmentir i maquillar coses. Que el PP no té cap prova de que es negocii amb ETA però han insistit en la línea d'abans: evitar que qualsevol grup pròxim a la banda es presenti a les eleccions. Tornam amb el mateix: opció política fora. Cosa que van aconseguir les últimes eleccions basques i que ha resultat ser la panacea basca. Sense l'espai de poder abertzale, PP i PSOE han pogut pactar. I clar, a cap dels dos els interesserà que aquest espai de poder es perdi. Segur que a la pròxima a l'esquerra abertzale li costarà trobar l'escletxa per presentar-se a eleccions.

El que més gràcia fa, potser, és això. Tant la Cospedal com el Rajoy han remarcat que Mayor Oreja és un profund coneixedor de la realitat basca, que cal escoltar-lo. No sé què pensar-ne. Potser sí que ho coneix, però afirmar que tot el món abertzale és ETA em sembla, si més no, tendenciós. Vull dir, per conèixer la realitat basca fer afirmacions d'aquest tipus no em sembla coherent. Suposo que deu haver infinitat de grups i sigles, moltíssimes posicions. Simplifcar-ho tot d'aquesta manera interessada i sesgada.

Més fantasmes. La última enquesta - últimament en portem moltes, aquí en teniu la notícia per EP - diu el que ens podem imaginar: PSC perd pocs diputats, ERC es pega el morrazo del segle - un altre cop -, CiU acapara el gran traspàs de vots - que no cal tenir gaires dioptries per saber d'on surten - ICV i PP es mantenen i C's desapareix del mapa. El cas és que tornem a un panorama ja conegut, un altre cicle: època de crisi, dretes (PP a Madrid i CiU aquí) al govern, podem suposar que hòsties pels treballadors per totes bandes... La diferència, pero, és que l'independentisme ja ha començat un camí que diria que no té gaire retorn i que no sabem on ens portarà. Un pacte CiU i ERC podria ser viable? Ni idea, però encara que no els voti no em desagradaria la idea. CiU ha escorat una mica cap a l'independentisme - cosa que ha tibat la corda amb UDC - i el nou govern que en pugui sortir de tot plegat no sé on anirà a petar. Perquè a Espanya la dreta ha aconseguit mitjans i ha reforçat els seus amplificadors, de manera que podem suposar tornarà a haver-hi ball de bastons. O, el que és el mateix, la fàbrica d'independentistes doblarà la producció.

A perturbación ciclónica en el seno ambiental, rostro jocundo. xD








Fuscus Dominus


Scriptum factum IX kalendas aprili anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus