

Però el poble libi ha volgut sublevar-se contra el seu dictador fastigós, han vist com els disparava míssils i han comprès que estaven en una guerra civil, i així han actuat, acceptant-la i lluitant per aconseguir una nova líbia. Però ells sols no podien. Gaddafi tenia moltes i bones armes occidentals, avions per bombardejar i guanyar la guerra, petroli per mantenir-se i diners per contractar mercenaris sense casa ni arrels, vet

Occident ha vist que el nou govern libi podia ésser feble, i podien repetir la jugada d'Iraq: petroli a un preu millor. Per això la ONU ha actuat - lenta, com sol fer - i Occident s'ha posat a fer una nova guerra pel petroli, només que amb un context molt diferent, i potser amb el motiu afegit de l'equilibri polític de la zona. La Líbia lliure estava sent derrotada, Gaddafi torna a controlar pous, ports i oleoductes però Occident ha decidit canviar de comprador, així que Gaddafi ha arribat tard a Occident però Occident ha arribat tard als libis, perquè si haguessin tret els avions de Gaddafi des d'un principi la guerra ja hauria acabat, el petroli segui

El dilema libi era triar entre el mateix dictador, que faria una escabetxina d

Segurament, perquè la oportunitat del petroli a un preu millor no es podia deixar escapar. Els dolents de la pel·lícula son tant Gaddafi com Occident, i els que sempre sortiràn perdent són els libis. Votant, això sí. Com a l'Iraq. En tot cas, hi ha una sèrie de certeses:
1. Líbia hauria d'estar millor sense Gaddafi. Líbia lluitava per la seva llibertat, i segurament per instaurar una democràcia pròpia.
2. Sense intervenció occidental, Gaddafi seguiria on és. Líbia estava perdent la guerra per culpa dels avions i les armes occidentals (entre els exportadors, Espanya).
3. Occident s'ha mogut pel petroli. No ha ajudat ni a Tunísia ni a Egipte a alliberar-se (crec que això serà decisiu en un futur, posa en evidència que el problema real és el petroli).
4. La democràcia que s'instauri amb ajuda occidental no serà plena, però serà millor pels libis que Gaddafi, malgrat no se solucioni el problema important de fons.
5. Occident corre el risc de posar-se en un nou Iraq. Gaddafi ja ha mencionat Bin Laden, i com s'allargui la guerra el terrorisme integrista islàmic tindrà una nova guerra on actuar, dinamitant les esperances de llibertat dels libis.
Les comparacions amb Iraq són inevitables, però hi ha molts interessats. Aquesta guerra la comença Zapatero, però si s'allarga el PP possiblement la continui. Igualment, des de l'esquerra el dilema és gros: deixar guanyar Gaddafi o donar suport a la intervenció armada occidental poden ser motius de crítica. A Iraq s'hi va actuar sense vergonya. Va ser una agressió en tota regla, sense cap suport a cap revolta dels iraquians, com passa a Líbia. De cara a la galeria, a Líbia, Occident està ajudant a la democràcia, no la està imposant enlloc. Però el tema petrolífer és el mateix, amb la qual cosa Occident està aprofitant la situació per fer el mateix que a Irak. Amb la diferència de que a Iraq ningú els va demanar que hi anessin, i Líbia en canvi necessitava abatre els avions de Gaddafi. Tanmateix, el nou crit de "No a la Guerra" crec que ja s'hauria d'haver canviat per "No a les guerres" perquè reclamar l'aturada de les agressions ara que entra Occident és hipòcrita, perquè la guerra ja hi era, Gaddafi ja la havia començat. Reclamar la retirada d'Occident és condemnar Líbia al Gaddafisme sanguinari. Hi han moltes guerres al món per reclamar la fi d'una.
Fvscvs Dominvs
Scriptvm factvm XIII kalendas aprilii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs