Feia alguns dies que buscava una crítica televisiva del Ferran Monegal amb ocasió del passat partit Barça-Madrid, del ja famós 5-0. Ja la he trobat, i resulta que Telemonegal té bloc, que ja he posat a la llista d'aquest oppidum. Us la poso aquí, perquè crec que no té pèrdua, i il·lustra un món sovint amagat, però que a vegades surt a relluir amb totes les seves misèries.. A més de tenir la corresponent i necessària reflexió final.
Quan - el gran - Antonio Salas va publicar "El año que trafiqué con mujeres", als programes televisius del cor se'n parlà molt de les seves pesquises dins el món de la prostitució de luxe, agències amb catàlegs de senyoretes que no eren més que portades de revistes conegudíssimes, famoses de tots els àmbits i pelatges a preus astronòmics la nit, i moltes altres coses. Tot plegat fa pena. És a dir, la prostitució, en general, és un problema de pobresa. De necessitat, de desesperació. És a dir, l'últim que li pot quedar a una persona és la dignitat, i desgraciadament fins i tot això poden perdre les dones. La societat és cràpula amb les prostitutes, són marginades socials, víctimes, sempre i en tots els àmbits, s'ho miri qualsevol com s'ho miri. Però la incomprensió que tinc per la qual dones de sectors alts de la societat es vegin abocades a això, em supera. Una cosa és que una persona per criteris estètics i sexuals masclistes arribi a això, a través d'agències, per exemple. Però, dones famoses per la seva professió? Periodistes, artistes, etcètera...? en fi, és un món fosc i secret, del qual poc se'n pot saber. Tot i això, la televisió a vegades es lucra d'aquest món, com apareix a la crítica del Monegal.
Si algú cerca a Google les paraules "hombres", "mujeres", "viceversa", i "prostitución", apareixeran notícies d'investigacions policials, notícies reals de casos descoberts de prostitució o relacions amb el món del porno, grups del facebook que denuncien tot això, i fins a un total de 140000 resultats. No cal dir que aquest és un programa televisiu prou conegut, que fomenta una idea esbiaixada de l'amor i fa apologia mal dissimulada del sexe des d'una òptica bastant masclista i superficial, portant-hi a persones joves que no sembla que hagin estat prou educades com per saber de què va aquest programa i què és realment el que s'hi està fent i el paper que representen. O, el que és pitjor, saben perfectament què estan fent; i de guatemala a guatepeor, algú ha pensat en les seves famílies? Tot i no haver proves definitives - ni crec que les hi hagi mai - l'ombra del dubte plana sobre aquest programa de teleporqueria. I, - refrany més o menys adequat - ante la duda, la más tetuda. ALTRES DAVANTERES, SILICONA INCLOSA
Des d’un punt de vista estrictament televisiu, hi ha moltes formes de treure rèdit, benefici, a un matx tan trepidant com el Barça-Madrid. Si no es tenen manies i escrúpols, més encara. És el cas del posturista Jaime Cantizano (Informe 3, A-3 TV), que en un moment donat de la nit, una vegada finalitzat el partit, ens va comunicar amb molta alegria: «¡Anem amb el futbol! ¿Com acaben les celebracions els jugadors? ¿Com es diverteixen? ¡Doncs aquí tenim unes convidades nostres que coneixen molt bé la intimitat dels postpartits d’ells!», i la càmera ens va enfocar primer, abans que res, en un gloriós primer pla, tres bonics frontis, tres parells d’alegries pectorals, amb els seus tres canalons inclosos, que no sabíem a qui pertanyien fins que la càmera va obrir el pla i vam veure les tres criatures propietàries d’aquelles meravelles. A saber: la senyora Amina, presentada com a «amiga de futbolistes»; la senyora Meritxell, dama que va compartir quatre mesos de vida amb el gladiador Guti; i la senyora Remedios, que segons sembla va viure a Londres amb l’extrem esquerre -a vegades dret- Reyes. Mentre aquesta pintoresca davantera s’asseia a les seves butaquetes, el programa ens va posar una veu en off que deia «¡Sexe, orgies, molta festa! Aquesta nit tres dones trenquen el seu silenci. Han conegut jugadors de primera en distàncies molt curtes. ¡Se saben les seves jugades més íntimes!», i per les pantalles del plató bolcaven vídeos d’arxiu en què vam veure Cristiano Ronaldo, Beckham, Guti, Ronaldo, ¡fins i tot Figo!, que ja està retirat però tant és: la qüestió era anar traient futbolistes, encara que no tinguessin res a veure amb el que allà es pretenia. Un cop acabat l’escalfament, van passar a preguntar a les tres criatures. I elles anaven llançant floretes sobre els gladiadors que han passat per la seva vida. Amina deia: «Gairebé tots són uns cràpules. A Piqué li va molt la marxa. És una màquina…». La delicada Meritxell, senyora que va formar part d’aquell corralet de pollastres i gallines que emet Tele 5, Mujeres y hombres y viceversa, advertia: «A Guti li agraden les coses senzilles. A vegades em feia vestir de col·legiala. A vegades, d’infermera. Però és com un nen amb un cos d’adult». I així Cantizano va anar omplint el seu programet, anant a roda, a la seva manera, del gran esdeveniment futbolístic. Diguem, per acabar, que l’estratègia, més que canalla, ens ha provocat un riure molt trist.
Fvscvs Dominvs
Scriptvm factvm VII idus decembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs
