Parlem de UPyD, i després de trens.

Oh, com es nota a l'horitzó que s'acosten eleccions. Qui no ho hagi notat és que no llegeix moltes notíciues sobre els polítics que surten. Clar que mirar notícies de polítics no és el principal esport des de fa temps. El cas és que he trobat un parell de notícies d'EuropaPress sobre Unión Progreso y Democracia que conviden a parlar-ne. La primera - aquesta - és que es veu que esperen entrar al Parlament de Catalunya amb els corresponents 3 diputats. Que és el mínim que s'ha de tenir per arribar-hi. En un principi creia que no, apa, on vas. Però rellegint la notícia potser cal que hi reflexionem. Ciutadans era una força molt més local i sense un projecte no tan clar ni tant publicitat i va arribar-hi. UPyD, tercera força a Madrid i amb un programa - i a hores d'ara amb suficients recursos com per poder incidir decisivament en la política - que tothom ja comença a conèixer, no pot ser menys.

Segons EP, Rosa Díez - la màrtir de la UAB -, va dir dijous en un acte a Barcelona que multiplicarà les seves visites a Catalunya i sembla ser que la direcció del partit es bolcarà a la (pre- xD)campanya - molta gent curta de mires ja n'ha pres nota i correrà a comprar pintura i aquestes coses -. Un altre membre del partit - el que podria ser cap de la llista catalana - també ha estat declarant això de que treuran diputats, que el seu programa no serà només identitari (menos maal! APM, xD), i que es fixaran sobretot al "graner" del vot abstencionista, en el que pugui caure de PSC i PP - curiós, els dos grans partits estatals - i, sobretot, de Ciutadans, que és d'on crec jo que treuran més suc. La gran part de Ciutadans - que és com dir el partit mateix, per les seves idees - es bolcarà a UPyD, i passaran a formar-hi part. Aquesta és una de les raons per la qual crec que tenen - desgraciadament, potser - opcions d'entrar al Parlament. Que no està tot dit, i que amb 3 diputats poc es pot fer, però hi seran, faran declaracions - que seran provocatives, ja veureu, i tindran molta publicitat - i aconseguiran propaganda potent i gratuita. Una altra cosa és l'efecte contrari que puguin tenir, i a on exactament estaran els seus plantejaments.

I és que aquí entra l'altra notícia. Es veu que avui a Palma de Mallorca el partit ha emès un comunicat en què criticava que el català fos requisit per accedir a la plaça de director de centre educatiu públic. Sembla ser que 118 centres han de renovar junta directiva, que n'hi han 36 on ningú s'hi ha presentat i 12 candidats que no podran accedir-hi, ja que es requereix el nivell C de català. Sembla ser que el problema està en que hi falta gent, i es pot comprendre. Però el que sí no puc comprendre és que un director d'escola no pugui acreditar el suficient coneixement d'una llengua que apart d'utilitzar-se allà on treballa ha d'ensenyar, o encara més, ha de dirigir un equip de persones que l'han de d'ensenyar.

El problema ve més o menys de que els concursos d'oposició a places públiques són estatals, de manera que la formació bilingüe d'algunes comunitats contrasta amb la formació monolingüe d'altres. Estem amb un altre punt de vista que desprecia el bilingüisme que aquí tant defensem. UPyD defensa que això mediocritatitza els nous aspirants i el nivell de l'escola pública. Jo crec que, apart de no conèixer cadascun d'aquests aspirants ni de tenir el seu currículum vitae sobre la taula, acreditar el nivell C de català és un coneixement valuós més, que suma. UPyD defensa que no sigui requisit, sinó mèrit. I quin valor te aquest mèrit? Es permetria accedir al càrrec algú sense el C i esperar a que decidís treure's el nivell? O simplement seria com acreditar qualsevol altre llengua? En aquest cas, algú amb alt nivell d'un bon nombre de llengües - podríem pensar en llegües àmpliament usades o útils avui en dia, però també podríem estar parlant de llengües que no fossin considerades així - entraria sense tenir coneixements de català? Això sí que seria mediocratitzar l'escola pública perquè l'ensenyament de la segona llengua seria deficient i afectaria - quedaria millor si diguéssim que "escoraria" - el nostre preciat bilingüisme. No es tracta d'una llengua, sinó de dos. Obviar això és manipular, mentir i fer demagògia però clar, fora d'aquí, qui se'n donarà compte? Recordeu, tercera força a Madrid.


I ara parlem de trens. Sembla ser que el traspàs ja està fet de fa un temps. Ja no són Cercanías sinó Rodalies i ja no són C3, C4 o C5, sinó R3, R4 o R5. El color és taronja, i no sé si el logo ha canviat. I canviar l'aspecte dóna feina, estem en temps de crisi. Això tan empipador de canviar noms i logos dia sí dia no és una primària estratègia per donar feina i intentar generar llocs de treball. Resulta que avui mateix - tot i que ja siguin la una i mitja de la matinada o.O - s'ha tallat el servei de trens entre Arc de Triomf i Sant Andreu Arenal, que és el mateix que afectar a la mateixíssima Barcelona el trànsit de les línies cap a l'interior direcció Terrassa i Sabadell, cap a Vic i després Puigcerdà així com cap a Maçanet. És a dir, la meitat de la xarxa. Es veu que això afectarà uns 30000 passatgers cada dia - suposem que feiner - que es diu aviat. Per altra banda, tot això té l'al·licient de que s'està construint l'intercanviador gegant de La Sagrera-Meridiana així com noves estacions. No és només un canvi de catenària.

Tant a Vilaweb com a EP han tret la notícia - aquesta i aquesta altra - per informar, on mentre a la primera ja es parlava dels enrenous, dels milers de persones afectadesi dels nous canals informatius de Rodalies de Catalunya - una web, un telèfon i una altra web informativa via Twitter - a l'altre sortien les declaracions d'avui del director de RdC, on parlava dels objectius de les obres - fiabilitat contra averies, noves estacions, ampliació de La Sagrera ja mencionada i del servei tan competent que donarà - i el que és un consol - menos maal! xDD - que s'ha començat ara per poder llimar i solucionar problemes durant la Setmana Santa amb el menor nombre de passatgers i poder afrontar òptimament un servei regular.

El traspàs de la RENFE era una cosa que es venia demanant fa temps, i que durant els mesos dels dos anys proppassats van protagonitzar protestes de viatgers, demandes de traspàs, esvorancs, manifestacions i el que ja es coneix com el català emprenyat, van portar a la Gene a posar-se les piles i a aconseguir-ho, tot i que diria que ja venia amb l'Estatut. Però compte! s'acosten eleccions. Sí, començar ara per solucionar problemes, però també per acabar a temps per les eleccions. Que tothom es coneix, i si algun efecte tenen la imminència d'eleccions són les presses per inaugurar i arreglar coses - que si el Sincrotró, que si l'Hospital del Baix Llobregat... - que dónen publicitat i intenten recaptar vots que CiU apreta a les enquestes. Aquest és el problema que salta a la vista, ja que afectar l'ingent trànsit de passatgers per aquell nus de comunicacions a finals de març - que és com dir a l'inici de la recta final del curs lectiu i que suposa un malestar general així com la complicació de moltes coses - no pot tenir gaires més explicacions, que no excuses.

Però el problema de fons i més greu és el del finançament. Tothom sap que a Cataunya hi entren més diners dels que surten. De fet el vídeo que ahir us treia - aquest - en diu les dades, el 10 % del PIB només pel 2005. El traspàs de Rodalies sense un finançament que ho sustenti és una càrrega més. Un llast. Necessari, ja que administrar-ho aquí deu tenir els seus avantatges així com una - potser - millora d'aquesta administració. Però un pes. Rodalies necessita moltes millores. Una de les línies cabdals com és la de Vic necessita urgentment des de fa dècades - suposo - un desdoblament, ja que només hi ha una via, i la varietat de zones per les que passa multiplica moltíssim el cost de l'obra: ampliar túnels, ponts, etc. Segurament quan acabin les obres la nova catenària tardarà segles literalment en tornar a averiar-se - esperem, xD - i les noves estacions així com la millora de les existents milloraran el servei. Però la vertadera inversió requereix l'esforç d'un estat, que ha d'arribar algun dia. Ara per ara, seguirem sent una comunitat més, tributària com la resta. Però ja ho sabem: la prosperitat de la societat catalana, de la nació catalana, depèn de la creació d'aquest nou estat que permeti no estancar-se. Potser aquest nou entrebanc ferroviari incrementi la Indústria Independentista. I acurti un xic més la distància que queda a aquest país per recórrer. Així com la frase de l'altre dia on es comparava a Catalunya amb un tren, potser la independència encara s'acabarà decidint sobre rails!






Fuscus Dominus


Scriptum factum IV kalendas aprili anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

La estupidez no suma

Us deixo aquí un articulet de la Vanguardia - el podeu llegir original aquí - que circula últimament pels blogs del Joan Gil Oliveras - a aquest, per exemple - i altra gent, que està molt rebé, sobre la Díez i l'independentisme.

Passeu-ho bé.

Desde hace años, sostengo que el principal problema que tiene la hipótesis independentista en Catalunya es el estilo de muchos de sus promotores, empezando por varios dirigentes de ERC. Aunque debe consignarse la emergencia de nuevos actores sociales favorables a la independencia cuyas formas son verdaderamente serias y solventes –destaca aquí la asociación Cercle Català de Negocis–, todavía quedan entornos movidos por la agitación antisistema, émula de tácticas y discursos de otros movimientos, ya sea la izquierda abertzale o los grupúsculos más extremistas de la alterglobalización. En estos momentos, y más allá de los partidos, en el independentismo hay de todo, lo mejor y lo peor de cada casa. La buena noticia es que los friquis y los fanáticos ya no tienen el monopolio del proyecto ni del discurso.

Pero los impresentables pueden ser ruidosos, si se lo proponen. Y pueden lograr protagonismo fácil, si escogen bien el momento. Así ocurrió el pasado viernes, cuando un grupo de jóvenes –sería bueno saber cuántos de ellos estudiantes– boicoteó una conferencia de Rosa Díez en la facultad de Ciencias Políticas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es notorio que estoy en las antípodas de lo que piensa y propaga la máxima dirigente del partido UPyD, pero no me permito trampas con las reglas básicas del juego democrático. Díez puede y debe exponer sus ideas con libertad, también aquellas que incluyen falacias sobre la realidad social catalana. Ello debe ser así siempre, incluso sabiendo que no existe nada parecido a una mínima simetría; quiero decir que sería extraño que un dirigente independentista pudiera explicar tranquilamente sus argumentos en universidades de Madrid u otras ciudades españolas. Por otro lado, los boicoteadores de Díez han dado de Catalunya y del independentismo una imagen pésima, manchada de intolerancia. Por eso son rematadamente estúpidos, porque se creen héroes cuando sólo marcan goles en propia puerta. Y la estupidez no suma. Además, han regalado a Díez un ejemplo perfecto para ilustrar sus tesis engañosas.

Para los puros e iluminados (del independentismo catalán, del españolismo, del socialismo, o de lo que sea), todo aquel que no encaje en su reducido esquema debe ser insultado y proscrito. Hace unos días, estos mismos totalitarios que pululan por la UAB intentaron impedir una charla del ex lehendakari Ibarretxe, demasiado pactista para su gusto. Por suerte, Catalunya no se reduce a estos cuatro "guardianes de la revolución", que dicen hablar en nombre "del poble català". El miércoles por la noche, el programa de TV3 Banda ampla nos mostró a unos universitarios muy diferentes, debatiendo sobre la independencia de Catalunya con tranquilidad, inteligencia y respeto. Fue un ejercicio democrático de pulcritud ejemplar. Es con estos jóvenes –y no con los que impiden hablar al adversario– que vamos a construir un país más libre, más respetado y con más oportunidades para todos.

Francesc-Marc Álvaro

Fuscus Dominus


Scriptum factum III idus marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Rosa Díez (o Ibarretxe, 2a parte) i... toros! xD

Quantes coses que passen, eh... hi han molts indeseables eh, es gravíssim! (xD)

Primer de tot, el que ja havia llegit per algun lloc quan lo de l'Ibarretxe a Ciències Polítiques de la UAB - que vaig comentar aquí - va ser que havia de venir aquesta senyora a fer una altra conferencieta d'aquestes, també a Polítiques, de manera que el que ha passat es veia a venir. Això ho he trobat per Europapress, mentre buscava cosetes bovines, que després en (re)parlarem. Resulta que hi ha hagut un centenar de persones (aquí si tenim xifres) que de manera una mica forçada - es parla d'empentes i petita allau, podem suposar que amb una "violència moderada" o el que és el mateix, "a presión" - han aconseguit entrar a la sala on s'anava a celebrar la conferència proclamant crits i consignes que tothom es pot imaginar. EP també parla d'enfrontaments - fins i tot cops, segons l'agència - amb partidaris de Rosa Díez, cosa que em xoca, però no massa. Vull dir, estranya que se'n parli així tranquil·lament perquè per molta llibertat d'expressió que hi hagi deuria costar trobar algú a Catalunya que estigués d'acord amb les premisses d'Unión Progreso y Democracia, així que potser sí que hi havien partidaris, però em fa olor de gent que simplement volia escoltar-la i que estava en contra dels sidrals habituals.

Com deia, el grup de gent ha aconseguit entrar i "reventar" per moments la conferència, fins que a la tarima Salvador Cardús, degà de la Facultat - famoset cultural per aquestes terres - de Polítiques ha cancel·lat l'acte i han marxat cap a una altra sala - sempre amb forta protecció privada, segons EP - on s'ha aconseguit pronunciar la conferència, tot i que es parla de que els protestants han llençat pintura vermella i han tacat al Cardús. La odisea segueix - la conferència? ni idea, EP en sua milles xD - per sortir perquè llençaven papers i coses diverses fins que han arribat al cotxe que se l'havia d'endur, que també li plovien coses, fins i tot alguna pedra segons l'agència. Sembla que pel camí Díez va tenir temps de fer unes sofertes declaracions a EP, molt iròniques, en què estava satisfeta d'haver fet la conferència i de la llibertat d'expressió d'Espanya. Això només ho pot dir així qui sap que obtindrà ampli rèdit polític de dir-ho en aquell moment! Al final, Díez ha arribat al cotxe que ha arrencat "a tota velocitat" (EP dixit, com si fos realment una pel·lícula de James Bond xDD).

Un que firma tot això ha buscat igual que quan lo de l'Ibarretxe. SEPC i CAF no en deien res, absolutament, però he anat directament a Indymedia, una agència de notícies anarquista i contrasistema. Allà el que he trobat ha sigut l'escueta notícia de la convocatòria de protesta, on es convoca una manifestació a la Plaça Cívica - punt central del campus de la UAB - i que podeu trobar aquí. El millor d'això són el parell de comentaris de la notícia, del qual en destaco el d'en Joan Gil Oliveras, a qui hauria de linkar a aquest blog un dia d'aquests i amb qui no tinc massa relació. El primer comentari critica la convocatòria argumentant que es donarà una imatge feixista - la paraula estrella des de fa uns anys - si es boicoteja l'acte, amb l'argument ètic de "no facis a ningú el que no voldries que et fessin a tu", de manera que el que millor es podia fer era protestar provocant un debat amb Rosa Díez, on poder estomacar-la amb raons. Però el millor és el del Joan - el comentari és aquest - en què avisa que a la web d'UPyD ja s'avisava de l'acte i que per tant era un acte polític, en què s'explotava la imatge d'una Díez democràtica boicotejada a la UAB. I això és el que ha fet, per gust i regocijo d'uns quants. "Es de ser inútiles eh!"

Tot i això, a Vilaweb hi havia notícia, bastant més escueta que a EP, i és aquesta. Sí que es parla de boicot, de cancel·lació de l'acte, de fer l'acte en un lloc reduït, i de llençament d'objectes, entre ells pintura que ha impactat a agents de seguretat. Com es pot veure, no surt el Cardús, no surt l'arrencada pel·liculera del cotxe, no surten les empentes... En fi, coses que passen. Com deia Gil, més valia deixar fer l'acte multitudinari i obrir un debat amb tothom, deixar a quadros la Díez o impedir l'aprofitament negatiu de la situació. I per acabar d'adobar-ho, ha sortit el PSC - aquí a EP - a defensar la llibertat d'expressió i a criticar amb la cantarella que tothom coneix d'estudiants minoritaris, mentre l'agència repetia el que ja havia dit, empentes, boicot, etc.

Canviem de tema, entremos al ruedo. Jo ja ho vaig dir ahir. La ILP, el debat al voltant de tot el tema taurí donarà un protagonisme i un vigor al tema taurí sense precedents, un fet innecessari. I ja està passant, amb un furibund intercanvi d'artilleria de tots els calibres que "ríete tu de Vietnam". I ahir també vaig opinar sobre el tema, aquí. A Europa press podem llegir aquí que València ha seguit els passos d'Esperanza Aguirre - cosa esperable - de declarar Bé d'Interès Cultural a les corrides de toros i blindar-ho. A tot això se li sumen les declaracions - a València parlaven també de les festes taurines a les festes majors dels pobles, que diria que no sempre són corrides amb mort de l'animal, hi han empreses d'espectacles taurins i acrobàcies sense gota de sang - com les dels portaveus de Madrid - aquí, EP - que argumentaven que tot aquest rebombori afecta els interessos generals de Catalunya, apart de fer defenses de la festa taurina parlant del seu arrelament cultural espanyol i del respecte a la llibertat, pel tema de prohibir coses. I evidentment, que tot això només ho poden fer sectaris, antiespanyolistes, radicals, etc. Diria que s'ensuma una temporadeta d'obtindre rèdits polítics de xinxar-nos, com quan fa uns anys, que va motivar l'aparició del "Polònia".

Múrcia (aquí a EP) també s'ha adherit al Movimiento - no m'estranyaria que s'anessin sumant Comunitats governades pel PP - i també ha començat a fer gestions per declarar BIC les corrides. I tornant al debat al Parlament, fins i tot francesos s'han posat pel mig. Van apareixent més i més personatges al debat, a favor i en contra, com ara els d'ahir, amb un ex-torero parlant també de nacionalisme o un filòsof desgranant científicament, com un forense, el patiment de l'animal ensenyant fins i tot una espasa de torejar o unes banderilles, cosa que trobo fins i tot esperpèntica. I avui han arribat personalitats franceses defensant les tauromàquies al Sud de França o representants dels correbous a les terres de l'Ebre, que argumentaven que si es prohibeixen les curses de braus després vindran els correbous, i que hi ha molta demagògia al voltant de tot això. Cosa que hi ha molta gent que també ressalta. Fins i tot han sortit al Periódico de Catalunya - aquí - unes personalitats del món taurí amb el to derrotista de que s'aboliran les corrides a Catalunya, cosa en la que crec que tenen raó. I el mateix diari, en la seva versió digital parla aquí de que el president de les Places de Toros ha reclamat que es declari la festa Patrimoni de la Humanitat, aportant raons semblants a les tauromàquies - tenen molta força en defensar la llibertat d'elecció de cadascú. Fins i tot a la mateixa notícia es pot llegir que es crarà un post-grau en toros a la Universitat Nacional d'Educació a Distància!! Més cec i inepte per no preveure que ara el tema està candent i que es mouran fils per tenir encara més toros no es pot ser. "No querías caldo? Pues toma dos tazas!" és el que ens passarà. Ara que ja feia temps que els toros passaven desaparcebuts, que no se'n parlava, que era un fet cultural que moria d'inanició, s'ha otorgat a la dreta espanyola una ocasió d'or per potenciar la festa, i com a les pròximes elecccions tinguem - que el tindrem - PP, hi hauràn uns focs artificials de gran magnitud. I més toros, clar. I espereu que encara no s'ha acabat. Això no ha fet més que començar. Quanta ineptitud.

Fins i tot podríem catalanitzar les tauromàquies, cosa que també seria una sortida, en la qual no hi hagués mort i patiment de l'animal però es conservés el tret cultural. Com ja he dit, existeixen a Espanya espectacles taurins que res tenen a veure amb espases o banderilles, si no amb acrobàcies o fintes. Però si hi reflexionem, ens trobem que no és només això. La silueta del toro d'Osborne ens ho confirma: tot el que tingui a veure amb bous a Espanya és patrimoni espanyol, i catalanitzar - ni que sigui en part - qualsevol element taurí semblaria massa artificial, forçat, de manera que no tindria èxit. Sí és cert que durant molt de temps foren presents a Catalunya, que Barcelona tenia fins a tres grans places, i que les tauromàquies fins i tot estan presents a la nostra història, com algunes revoltes i bullangues del segle XIX que van esclatar per les condicions socials i amb l'excusa de que van sortir toros massa mansos. Potser no és tant el rebuig català com l'apropiació espanyola, potser són dues forces que actuen alhora, com podem comprovar aquests dies. Rebuig per aquí és igual a més apropiació per allà. Potser els temps estan canviant. Potser el fet de tenir tauromàquies a Catalunya simbolitzava - com altres coses - la relació estreta de Catalunya i Espanya, sigui per la conveniència dictatorial com per la complicitat antifranquista. Potser la reafirmació cultural catalana ha anat desplaçant les afirmacions culturals espanyoles, desplaçant-se les unes a les altres, per les forces que ja he dit i que actuen en la mateixa direcció. Com una espiral. Com sempre.






Fuscus Dominus


Scriptum factum III nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus, Sanctus Hadriani.