Resultats de les Eleccions al Claustre de la UAB 2010

Potser no ha sigut ÈPIC, però si que ha sigut èpic, almenys una mica xD. Èpica, Units Sumem no ha tret uns mals resultats enfront de les candidatures de les Assemblees a les eleccions del Claustre. Tal com molts suposàvem, no guanyarien les eleccions, però allà hi serien. A més de consolidar els tres feus que ja té Èpica, a partir d'entitats com l'EPA o JUNTS. La participació - crec que és una bona notícia - s'ha doblat, assolint el 10,7%, així que diria que ha crescut a tot arreu. Hi han hagut 34.862 electors, han votat 3.658 persones, 31 blancs i 42 nuls. Polítiques arriba, per exemple, al 25,71%, així com Traducció i Interpretació - que a hores d'ara no es pot visualitzar - que arriba al 22,03% La participació més baixa se l'endú l'Escola de Postgrau, amb un 1,44% La majoria es mouen al voltant del 10%, tot i que alguns pugen més o baixen més. Els resultats globals serien - de 90 - 42 claustrals per les assemblees, 22 per Èpica, 16 de E-UAB, 5 pel Consell de Medicina, 4 pels Veterinaris i 1 per la G-B-L. És a dir, Èpica queda com a segona força a 24 esco digo, claustrals, i les Assemblees no aconsegueixen la majoria absoluta, amb la qual cosa s'aconsegueix entrar decisivament al Claustre. Cal dir, però, que diria, no sñe perquè, que els 4 calustrals de Veterinaris pel Claustre compten amb les assemblees, el que vénen a ser 46 claustrals, això és, la majoria absoluta (45>).


Comunicació i Polítiques, s'han vist com els feus èpics, així com Biociències. A Ciències, la cosa ha sortit amb 4 assemblearis i 2 èpics. A Dret i Economia han sortit tots els escollits de la llista d'una entitat independent i apolítica, anomenada Estudiants-UAB, que també ha tret un claustral a l'Escola d'Enginyeria. A Medicina han sortit tots del Consell General d'Estudiants de Medicina de manera similar que a Veterinària, on tots són de Veterinaris pel Claustre. Els feus assemblearis serien Filosofia i Lletres, Psicologia i Logopèdia, Ciències de l'Educació, - renyidet, com ja he dit, a Ciències - i les dues Escoles. Cal dir que, a hores d'ara, el link dels resultats a Traducció i Interpretació està malmès, ja que remet als resultats de la Facultat de Psicologia, tot i que aquí diuen que han sortit 4 èpics, així que cabria considerar-ho un altre èxit-feu d'Èpica.

Del que es tracta llavors és de suplir la mancança informativa de les assemblees, és a dir, l'objectiu primari de posar-hi gent al Claustre que aconsegueixin reeditar la comunicació entre estudiants i la seva lluita va per bon camí. A mesura que això vagi creixent - o com es vagi desenvolupant - es veurà com van les coses.



Salutacions a tots!





Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm VI kalendas decembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

Èpica, units sumem

Demà, dimecres 24 de Novembre del 2010, hi hauran eleccions al Claustre dela Universitat Autònoma de Barcelona. Fins fa pocs anys, les assemblees dels alumnes - els òrgans decisoris, i vinculant a la Facultat de Filosofia i Lletres - s'organitzaven a través de la Coordinadora d'Assemblees de Facultat i hi presentaven una candidatura, mitjançant la qual - i amb una participació de menys del 5% dels alumnes de la UAB - enraven al claustre i hi feien la política que creien convenient. El problema de les assemblees no és pas que ho facin bé o malament, sinó que estan molt distanciades de la resta de l'alumnat. Hi ha un abisme entre l'alumnat en general i l'assemblea - i els seus habituals - en particular. Això propicia generalitzacions en ambdós sentits - som els únics preocupats, la resta són tots uns passotes; o bé són tots uns liants sectaris i polititzats, la majoria no hi pot accedir - i reforça aquest Mur, de manera que amb una nul·la comunicació la lluita estudiantil es desvincula completament dels estudiants pels qui diu lluitar i als qui diu defensar.

Quan l'assemblea parla d'ocupar facultats, la resta d'alumnes s'escandalitzen i van a exigir perquè no es parlamenta primer, quan potser l'assemblea corresponent portava anys exhaurint aquella via parlamentària. Aquest és el gran problema, de difícil solució, però permès per uns i altres. Uns volen seguir fent les seves polítiques en nom dels estudiants, i els altres no els interessa mentre no siguin molestats. Això només s'estronca quan aquest matrimoni enfadat ha de posar-se d'acord o relacionar-se. La resta de l'any, assemblees amb aturada de classes d'escasses 50 persones, de més d'un miler d'estudiants. I tot continua. Amb pràctiques assembleàries un xic esbiaixades i poc clares, amb poca informació, amb apropiació d'espais que haurien de ser d'ús públic, - el Local d'Estudiants em sembla que hauria de ser accessible per tothom, però ningú hi entra, suposo que per la netedat i brillantor de l'espai - amb politització clara del moviment estudiantil, vinculant-lo a l'esquerra radical - en el sentit just de la paraula - o a sindicats amb ideologies i polítiques molt clares.

Però potser no tot està perdut. L'òrgan decisori de la UAB, el Claustre, pot tenir a partir de demà participació de gent nova, una vertadera alternativa a les assemblees, que intenta restablir el lligam trencat i perdut des de fa anys - uns quants més des de que vaig començar, fa ja més de 4 anys - entre estudiants i la seva lluita, aprofitant al màxim les noves tecnologies, i despolititzant-se de l'exterior de la UAB. Èpica, units sumem és la candidatura que neix de les experiències a algunes Facultats de la UAB on entitats estudiantils alternatives a les assemblees van aconseguir el suport de l'alumnat i van desplaçar el que havia sigut l'espai de poder tradicional d'aquestes, demosrtrant així que les coses es poden canviar.

Demà, espero que Èpica aconsegueixi un bon grapat de vots, ja que mereixen la oportunitat de poder canviar les coses, i fer moure un altre cop al moviment estudiantil.








Fvscvs Dominvs




Scriptvm factvm IX kalendas decembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

La estupidez no suma

Us deixo aquí un articulet de la Vanguardia - el podeu llegir original aquí - que circula últimament pels blogs del Joan Gil Oliveras - a aquest, per exemple - i altra gent, que està molt rebé, sobre la Díez i l'independentisme.

Passeu-ho bé.

Desde hace años, sostengo que el principal problema que tiene la hipótesis independentista en Catalunya es el estilo de muchos de sus promotores, empezando por varios dirigentes de ERC. Aunque debe consignarse la emergencia de nuevos actores sociales favorables a la independencia cuyas formas son verdaderamente serias y solventes –destaca aquí la asociación Cercle Català de Negocis–, todavía quedan entornos movidos por la agitación antisistema, émula de tácticas y discursos de otros movimientos, ya sea la izquierda abertzale o los grupúsculos más extremistas de la alterglobalización. En estos momentos, y más allá de los partidos, en el independentismo hay de todo, lo mejor y lo peor de cada casa. La buena noticia es que los friquis y los fanáticos ya no tienen el monopolio del proyecto ni del discurso.

Pero los impresentables pueden ser ruidosos, si se lo proponen. Y pueden lograr protagonismo fácil, si escogen bien el momento. Así ocurrió el pasado viernes, cuando un grupo de jóvenes –sería bueno saber cuántos de ellos estudiantes– boicoteó una conferencia de Rosa Díez en la facultad de Ciencias Políticas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es notorio que estoy en las antípodas de lo que piensa y propaga la máxima dirigente del partido UPyD, pero no me permito trampas con las reglas básicas del juego democrático. Díez puede y debe exponer sus ideas con libertad, también aquellas que incluyen falacias sobre la realidad social catalana. Ello debe ser así siempre, incluso sabiendo que no existe nada parecido a una mínima simetría; quiero decir que sería extraño que un dirigente independentista pudiera explicar tranquilamente sus argumentos en universidades de Madrid u otras ciudades españolas. Por otro lado, los boicoteadores de Díez han dado de Catalunya y del independentismo una imagen pésima, manchada de intolerancia. Por eso son rematadamente estúpidos, porque se creen héroes cuando sólo marcan goles en propia puerta. Y la estupidez no suma. Además, han regalado a Díez un ejemplo perfecto para ilustrar sus tesis engañosas.

Para los puros e iluminados (del independentismo catalán, del españolismo, del socialismo, o de lo que sea), todo aquel que no encaje en su reducido esquema debe ser insultado y proscrito. Hace unos días, estos mismos totalitarios que pululan por la UAB intentaron impedir una charla del ex lehendakari Ibarretxe, demasiado pactista para su gusto. Por suerte, Catalunya no se reduce a estos cuatro "guardianes de la revolución", que dicen hablar en nombre "del poble català". El miércoles por la noche, el programa de TV3 Banda ampla nos mostró a unos universitarios muy diferentes, debatiendo sobre la independencia de Catalunya con tranquilidad, inteligencia y respeto. Fue un ejercicio democrático de pulcritud ejemplar. Es con estos jóvenes –y no con los que impiden hablar al adversario– que vamos a construir un país más libre, más respetado y con más oportunidades para todos.

Francesc-Marc Álvaro

Fuscus Dominus


Scriptum factum III idus marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Rosa Díez (o Ibarretxe, 2a parte) i... toros! xD

Quantes coses que passen, eh... hi han molts indeseables eh, es gravíssim! (xD)

Primer de tot, el que ja havia llegit per algun lloc quan lo de l'Ibarretxe a Ciències Polítiques de la UAB - que vaig comentar aquí - va ser que havia de venir aquesta senyora a fer una altra conferencieta d'aquestes, també a Polítiques, de manera que el que ha passat es veia a venir. Això ho he trobat per Europapress, mentre buscava cosetes bovines, que després en (re)parlarem. Resulta que hi ha hagut un centenar de persones (aquí si tenim xifres) que de manera una mica forçada - es parla d'empentes i petita allau, podem suposar que amb una "violència moderada" o el que és el mateix, "a presión" - han aconseguit entrar a la sala on s'anava a celebrar la conferència proclamant crits i consignes que tothom es pot imaginar. EP també parla d'enfrontaments - fins i tot cops, segons l'agència - amb partidaris de Rosa Díez, cosa que em xoca, però no massa. Vull dir, estranya que se'n parli així tranquil·lament perquè per molta llibertat d'expressió que hi hagi deuria costar trobar algú a Catalunya que estigués d'acord amb les premisses d'Unión Progreso y Democracia, així que potser sí que hi havien partidaris, però em fa olor de gent que simplement volia escoltar-la i que estava en contra dels sidrals habituals.

Com deia, el grup de gent ha aconseguit entrar i "reventar" per moments la conferència, fins que a la tarima Salvador Cardús, degà de la Facultat - famoset cultural per aquestes terres - de Polítiques ha cancel·lat l'acte i han marxat cap a una altra sala - sempre amb forta protecció privada, segons EP - on s'ha aconseguit pronunciar la conferència, tot i que es parla de que els protestants han llençat pintura vermella i han tacat al Cardús. La odisea segueix - la conferència? ni idea, EP en sua milles xD - per sortir perquè llençaven papers i coses diverses fins que han arribat al cotxe que se l'havia d'endur, que també li plovien coses, fins i tot alguna pedra segons l'agència. Sembla que pel camí Díez va tenir temps de fer unes sofertes declaracions a EP, molt iròniques, en què estava satisfeta d'haver fet la conferència i de la llibertat d'expressió d'Espanya. Això només ho pot dir així qui sap que obtindrà ampli rèdit polític de dir-ho en aquell moment! Al final, Díez ha arribat al cotxe que ha arrencat "a tota velocitat" (EP dixit, com si fos realment una pel·lícula de James Bond xDD).

Un que firma tot això ha buscat igual que quan lo de l'Ibarretxe. SEPC i CAF no en deien res, absolutament, però he anat directament a Indymedia, una agència de notícies anarquista i contrasistema. Allà el que he trobat ha sigut l'escueta notícia de la convocatòria de protesta, on es convoca una manifestació a la Plaça Cívica - punt central del campus de la UAB - i que podeu trobar aquí. El millor d'això són el parell de comentaris de la notícia, del qual en destaco el d'en Joan Gil Oliveras, a qui hauria de linkar a aquest blog un dia d'aquests i amb qui no tinc massa relació. El primer comentari critica la convocatòria argumentant que es donarà una imatge feixista - la paraula estrella des de fa uns anys - si es boicoteja l'acte, amb l'argument ètic de "no facis a ningú el que no voldries que et fessin a tu", de manera que el que millor es podia fer era protestar provocant un debat amb Rosa Díez, on poder estomacar-la amb raons. Però el millor és el del Joan - el comentari és aquest - en què avisa que a la web d'UPyD ja s'avisava de l'acte i que per tant era un acte polític, en què s'explotava la imatge d'una Díez democràtica boicotejada a la UAB. I això és el que ha fet, per gust i regocijo d'uns quants. "Es de ser inútiles eh!"

Tot i això, a Vilaweb hi havia notícia, bastant més escueta que a EP, i és aquesta. Sí que es parla de boicot, de cancel·lació de l'acte, de fer l'acte en un lloc reduït, i de llençament d'objectes, entre ells pintura que ha impactat a agents de seguretat. Com es pot veure, no surt el Cardús, no surt l'arrencada pel·liculera del cotxe, no surten les empentes... En fi, coses que passen. Com deia Gil, més valia deixar fer l'acte multitudinari i obrir un debat amb tothom, deixar a quadros la Díez o impedir l'aprofitament negatiu de la situació. I per acabar d'adobar-ho, ha sortit el PSC - aquí a EP - a defensar la llibertat d'expressió i a criticar amb la cantarella que tothom coneix d'estudiants minoritaris, mentre l'agència repetia el que ja havia dit, empentes, boicot, etc.

Canviem de tema, entremos al ruedo. Jo ja ho vaig dir ahir. La ILP, el debat al voltant de tot el tema taurí donarà un protagonisme i un vigor al tema taurí sense precedents, un fet innecessari. I ja està passant, amb un furibund intercanvi d'artilleria de tots els calibres que "ríete tu de Vietnam". I ahir també vaig opinar sobre el tema, aquí. A Europa press podem llegir aquí que València ha seguit els passos d'Esperanza Aguirre - cosa esperable - de declarar Bé d'Interès Cultural a les corrides de toros i blindar-ho. A tot això se li sumen les declaracions - a València parlaven també de les festes taurines a les festes majors dels pobles, que diria que no sempre són corrides amb mort de l'animal, hi han empreses d'espectacles taurins i acrobàcies sense gota de sang - com les dels portaveus de Madrid - aquí, EP - que argumentaven que tot aquest rebombori afecta els interessos generals de Catalunya, apart de fer defenses de la festa taurina parlant del seu arrelament cultural espanyol i del respecte a la llibertat, pel tema de prohibir coses. I evidentment, que tot això només ho poden fer sectaris, antiespanyolistes, radicals, etc. Diria que s'ensuma una temporadeta d'obtindre rèdits polítics de xinxar-nos, com quan fa uns anys, que va motivar l'aparició del "Polònia".

Múrcia (aquí a EP) també s'ha adherit al Movimiento - no m'estranyaria que s'anessin sumant Comunitats governades pel PP - i també ha començat a fer gestions per declarar BIC les corrides. I tornant al debat al Parlament, fins i tot francesos s'han posat pel mig. Van apareixent més i més personatges al debat, a favor i en contra, com ara els d'ahir, amb un ex-torero parlant també de nacionalisme o un filòsof desgranant científicament, com un forense, el patiment de l'animal ensenyant fins i tot una espasa de torejar o unes banderilles, cosa que trobo fins i tot esperpèntica. I avui han arribat personalitats franceses defensant les tauromàquies al Sud de França o representants dels correbous a les terres de l'Ebre, que argumentaven que si es prohibeixen les curses de braus després vindran els correbous, i que hi ha molta demagògia al voltant de tot això. Cosa que hi ha molta gent que també ressalta. Fins i tot han sortit al Periódico de Catalunya - aquí - unes personalitats del món taurí amb el to derrotista de que s'aboliran les corrides a Catalunya, cosa en la que crec que tenen raó. I el mateix diari, en la seva versió digital parla aquí de que el president de les Places de Toros ha reclamat que es declari la festa Patrimoni de la Humanitat, aportant raons semblants a les tauromàquies - tenen molta força en defensar la llibertat d'elecció de cadascú. Fins i tot a la mateixa notícia es pot llegir que es crarà un post-grau en toros a la Universitat Nacional d'Educació a Distància!! Més cec i inepte per no preveure que ara el tema està candent i que es mouran fils per tenir encara més toros no es pot ser. "No querías caldo? Pues toma dos tazas!" és el que ens passarà. Ara que ja feia temps que els toros passaven desaparcebuts, que no se'n parlava, que era un fet cultural que moria d'inanició, s'ha otorgat a la dreta espanyola una ocasió d'or per potenciar la festa, i com a les pròximes elecccions tinguem - que el tindrem - PP, hi hauràn uns focs artificials de gran magnitud. I més toros, clar. I espereu que encara no s'ha acabat. Això no ha fet més que començar. Quanta ineptitud.

Fins i tot podríem catalanitzar les tauromàquies, cosa que també seria una sortida, en la qual no hi hagués mort i patiment de l'animal però es conservés el tret cultural. Com ja he dit, existeixen a Espanya espectacles taurins que res tenen a veure amb espases o banderilles, si no amb acrobàcies o fintes. Però si hi reflexionem, ens trobem que no és només això. La silueta del toro d'Osborne ens ho confirma: tot el que tingui a veure amb bous a Espanya és patrimoni espanyol, i catalanitzar - ni que sigui en part - qualsevol element taurí semblaria massa artificial, forçat, de manera que no tindria èxit. Sí és cert que durant molt de temps foren presents a Catalunya, que Barcelona tenia fins a tres grans places, i que les tauromàquies fins i tot estan presents a la nostra història, com algunes revoltes i bullangues del segle XIX que van esclatar per les condicions socials i amb l'excusa de que van sortir toros massa mansos. Potser no és tant el rebuig català com l'apropiació espanyola, potser són dues forces que actuen alhora, com podem comprovar aquests dies. Rebuig per aquí és igual a més apropiació per allà. Potser els temps estan canviant. Potser el fet de tenir tauromàquies a Catalunya simbolitzava - com altres coses - la relació estreta de Catalunya i Espanya, sigui per la conveniència dictatorial com per la complicitat antifranquista. Potser la reafirmació cultural catalana ha anat desplaçant les afirmacions culturals espanyoles, desplaçant-se les unes a les altres, per les forces que ja he dit i que actuen en la mateixa direcció. Com una espiral. Com sempre.






Fuscus Dominus


Scriptum factum III nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus, Sanctus Hadriani.

Què ha passat amb l'Ibarretxe? xD

Ahir veia estupefacte per la televisió - aquell mitjà comunicatiu tan imparcial i modèlic - els aldarulls a la UAB - hi vaig reconèixer una cara de la meva facultat - amb la presència d'Ibarretxe a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (europapress). He xafardejat una mica, però ni la Coordinadora d'Assemblees de la UAB ni el SEPC posaven res a les seves webs. Es curiós, caldria interpretar llavors que els protagonistes de tan heroica acció no tenen cap vincle amb cap entitat que tanta bona premsa recol·lecten? A la de la CAF (aquesta) encara sortien coses de les festes de Carnestoltes i les grans causes injustes com ara judicis, comunicats, repressions... I a la del SEPC (aquesta altra), hi sortien les grans protestes pels FGC de fa unes setmanes. Com a molt, la mostra de condol - la primera que veig - per la mort de la professora Encarnació Sanahuja a la Facultat de Filosofia i Lletres (la meva! xD). Però de l'Ibarretxe, ni un pèl. Crida l'atenció també que resulta - segons l'agència - que els que increpaven a Ibarretxe - es parla de cinc "joves" dins de la sala amb una pancarta i un grup a les portes, siguem generosos i posem-hi 25 herois i heroïnes - van rebre la sonora (des)aprovació dels més o menys 200 (segons EP) estudiants que hi assistien en forma de xiulades, crits i mostres de suport a en JJ. També sembla que l'aforament era una mica reduït per la gent que volia presenciar el que havia de dir l'ex-lehendakari

Sembla ser que el motiu de la protesta és el tema dels presos (polítics eh! xD) d'ETA, les tortures que hagin rebut i les conseqüents acusacions al JJ (Juan José, si encara no ho havies enganxat xD) de feixista, torturador i lleig en amunt. Però ha sigut buscant què hi posava a la pancarta quan he ensopegat amb Indymedia, (aquí) on sí que es parlava d'això d'Ibarretxe. Però clar, de protesta s'ha passat a boicot, a xerrada que pretenia donar, a "PNV torturador", a "llibertat Euskal Herria", i a enfrontaments físics amb els securates, tant del JJ com de la UAB. Ni xifres d'herois, ni res de la calurosa acollida de la resta d'estudiants.

El que més em sorprèn de tot això és, però, que el motiu trobo que és molt extremista. Manifestar-te contra el sistema, per la independència, contra Bolonya, posar-te als estudiants en contra... d'acord, però anar a increpar a un president basc pels etarres? Tenim gent tant extremista a la universitat? Podem estar fent classe al costat de gent que està d'acord amb el que puguin fer els etarres?s

Pero no todo está perdido!!! L'Estudiants per una Política Activa ha emès (aquí) un comunicat en què es critica que aquesta forma de protesta el que ha fet es coercionar la llibertat d'expressió de la resta de persones de la sala, tant els estudiants de la sala que han mostrat el seu rebuig com del JJ. En últim lloc es demana una reflexió per part dels protestants.




Fuscus Dominus


Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus