La UNIÓ fa la FORÇA, collons!!!

Des de fa ja un temps - bàsicament, des que s'ha desinflat el globus independentista amb les inexplicables accions dels dos nous partits independentistes - tenia unes ganes irreprimibles de cridar ben fort aquest lema, ja que el que es necessita urgentíssimament és una nova formació independentista que entri amb força al Parlament, faci moure's a ERC - sigui amb l'ostracisme o pujant-se al carro (prefereixo la segona opció, té prou pes) - i arrossegui o faci moure a CiU.

Bàsicament, els moviments polítics han sigut que ja hem entrat en campanya per les eleccions autonòmiques del 28 de Novembre, i la Solidaritat Catalana per la Independència - integrada per diverses entitats i capitanejada per Joan Laporta - i el Reagrupament de Carretero - ambdues formacions han anat sumant diferents grups - no només no s'han unit, ni tan sols coaligat, sinó que cadascun ja té la seva llista, i ambdós dirigents han fet declaracions declinant la unió. Evidentment, ja hi ha tot un creuament de bales - no hi ha prou pes per parlar d'artilleria - amb acusacions a posar traves a la unió, on sembla que sigui sempre l'altre el que no es vol unir. Com si s'aconseguissin més vots acusant de no voler-se unir que no unint-se.

Fa poc, sectors d'ambdues formacions estan - la base, com, sinó - movent-se per fer veure als seus líders la necessitat i el suport d'aquesta unió. Jo no simpatitzo, personalment, amb cap els dos partits. Deixant de banda que tenen clara la independència, les cúpules ja actuen massa a la política actual, i els seus programes/ideologies no podem dir que hagin sigut assessorats per Marx, precisament. Però com que l'objectiu és muntar el pastís abans de barallar-nos per com el repartim, crec que si hi ha unió estarem més a prop del forn i de tenir feta la massa. Estarem més a prop de poder fer entrar al Parlament un bon carregament fresquet de nous diputats disposats a fer un salt endavant, i sobretot, farem moure a puntades de cul la resta de la nostra mediocre classe política.

Aquest moviment és de fa quatre dies, literalment. Qui això escriu acaba d'esgotar el D-10 (10-10-2010) i el Manifest del Fossar de les Moreres tingué el seu acte el 5-10-2010 al dit fossar, amb la qual cosa la web de l'entitat corresponent de solidaris i reagrupats és gairebé un bebè cibernètic. Un bebè cibernètic que ja acumula 700 i pico vots a hores d'ara sobre l'enquesta promoguda que pregunta: "Esteu a favor de que Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència formem una coalició electoral per presentar-nos junts a les properes eleccions al Parlament de Catalunya?"

Com es pot veure, el principal objectiu és fer veure que no només l'electorat, sinó les militàncies estan àmpliament a favor de la unió. Esperem que això arribi a algun lloc, perquè sinó tindrem Mas per a quatre anys mínim, i un important salt enrere. Tot i que, depenent de com vagi la legislatura i la pantomima d'intentar aconseguir un concert econòmic faci girar encara més CiU - o com a mínim CDC - cap a l'independentisme i tot plegat acabem potser al mateix lloc però fent més volta. Això sí, la bufetada als drets dels treballadors i les mesures dretanes per sortir de la crisi no ens les treu ningú.








Fuscus Dominus


Scriptum factum V idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Súper Celestino fa declaracions! (i alguna reflexió)

Torno a ser aquí. Ha començat un nou curs "històric", amb les eleccions al tombant de la cantonada i recent sortidets d'una vaga general, o generalista.

Les millors reflexions vaguistes les ha fet avui un professor meu, de nom Joan Serrallonga i Urquidi. Si rasqueu "por ahí" potser trobeu que està vinculat a tot el món comunistoide de la Facultat, però això es podria dir que és obvi xD. L'altre dia ja va parlar de l'intent, des de fa anys, de fer creure que els obrers no existeixen. Crec que té raó quan diu que tenir televisió, cotxe o nevera no canvia en absolut la posició del treballador dins el sistema capitalista. En aquest sentit, aquesta vaga generalista ha sigut dels obrers més "autèntics", els del sector productiu. Els altres, com que vénen coses o presten serveis, es pensen que no són obrers xD, i no van fer vaga. I per desgràcia, aquestes idees dretanes estan en plena vigència, i moltes persones del carrer defensarien aquestes tesis creient-se molt d'esquerres.

Però la gràcia d'aquesta entrada són les declaracions que ha fet Celestino Corbacho - cal presentació? - al Fòrum aquest Europa Tribuna Catalunya - alguna coseta d'aquestes de gent important, amb corbata que parlen d'economia i política davant d'altra gent amb corbata, és a dir, un aquelarre quotidià on es barallen les cartes del nostre futur - que la independència de Catalunya seria traumàtica. És a dir, aquest bon home hi està en contra, cosa que és de calaix, però segons Vilaweb - que aquesta vegada crec que concreta prou, tot i que el titular deixa'l anar - Corbacho ha afegit al seu discurs que "no es pensin que les coses seran pacífiques". Tot i que fa una defensa autonomista, aquesta cueta està portant una cuota, perquè ha sortit tothom amb els titulars de que Corbacho amenaça que la independència no serà pacífica, amb la qual cosa es planteja la violència. En Laporta ja ha sortit a demanar la dimissió i aquestes coses. Val a dir que a altres mitjans no diuen res de violència, ni tan sols esmenten aquesta cueta. A europapress només parlen del trauma aquest i de la defensa autonomista, apart del contingut propi del discurs que ha fet a la tribuna aquesta.

Pot ser perfectament que es referís a que hi hauria un daltabaix, a que el procés tindrà la oposició frontal dels autonomistes - una altra cosa de calaix -, però cal vigilar què es diu, perquè si alguna cosa és el moviment independentista en aquests moments és pacífic, parlamentari i democràtic. La única violència que podem esperar vindrà dels sectors més radicalitzats o extremistes del nacionalisme espanyol. I ni així, perquè pensaran que ens fan un favor. Per altra banda, serà traumàtic pels autonomistes, perquè pel nacionalisme català, de trauma cap ni un. El que vinc a dir bàsicament és que aprofito la ambiguitat del que ha dit Corbacho - "a duras penas" unes poques paraules - per reafirmar que no hi ha violència política a Catalunya, i que no ha d'haver-hi en tot el procés independentista, per cap lloc.

Suposo jo que molt probablement tot això hagi sigut intencionat, és a dir, el PSC va a buscar i fidelitzar el seu vot del cinturó de Barcelona, dels sectors no massa catalanistes, i els estan treient ara el llop dels independentistes com en altre moment tragueren el del PP.







Fuscus Dominus

Scriptum factum III nonae octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Laporta, A.P.-R. "El Asedio" i 1 any sense el Pepe.

Por fin! Aleyuya! El Messies Laporta ha obert la web! Ja tenim solució, saludem i adorem el nostre Salvador! xD. Doncs sí, ja s'ha acabat la frenètica compte enrere i aquí teniu la nova web d'en Joan Laporta, l'encara president del Futbol Club Barcelona. Europapress també recull la notícia (aquesta) sintetitzant sobre el que de moment és el seu missatge de benvinguda, que teniu íntegrament aquí. EP el vincula a Reagrupament - diu que hi flirteja - ja que CiU i ERC representa - d'això no n'estava tan segur, potser per desinformació - que s'han negat a acceptar-lo a les seves llistes, tot i que suposo que d'haver-hi entrat, hi haurien hagut trifulques, perquè dubto que el Lapo es conformés amb segons llocs; o sigui que deu ser que sí, que no l'han volgut. Tot i això, EP titula que "Laporta vol independitzar Catalunya però no revela com" i després parla del que també es pot llegir al text de benvinguda, que sembla ser un anunci de novetats en la forma de publicitar-se, crec que hi ha un estil Obama al rerefons, ja que es pretén que la web del Lapo sigui espai d'opinió, i també es potencien les possibilitats virtuals de comunicació. Apart de tot això, també s'hi diu que la web té agenda del Lapo, activitats del Baça i enllaços a les xarxes socials, cosa gairebé de calaix.

Vilaweb també en parla, podem suposar que més llargament, destacant el detall-floreta de que la web s'ha col·lapsat durant el matí per l'allau de visites. Aquí en teniu la notícia, on es comença dient que és la web on el Jan hi anirà posant els seus pensaments i que serà un espai d'opinió i reflexió, cosa que no aniria gens malament donat el que va passar ahir (aquí teniu l'entrada del bloc sobre el 28-F) i les interpretacions que n'han sortit, tan pessimistes i negatives (com aquestes). També es diu que en Jan ha obert una compte Laporta 2010 TV a Youtube i que - com també deia EP - que tot això és la confirmació de que el Jan aspira a la Gene.

Aquest text tan maco i divertit de benvinguda del Jan és com molt obert, com donant per fet que hi ha una majoria amb aquests ideals i d'un to pròxim, que intenta il·lusionar. Posa la web al servei de la creació, d'un espai on discutir i construir, on "tots els que ens estimem Catalunya i creiem que ha arribat l'hora de fer un gest valent ens trobem en aquest web". En definitiva, crec que tot això aprofita la novetat, el pes d'un personatge públic com el Jan i el to directe, clar i senzill típic de qui encara no ha tastat la política dels qui hi estan emmerdats fins a les celles, és a dir, les plataformes i els moviments cívics. Potser l'activitat del Jan amb les consultes hi tingui a veure? D'on treurà la gent el Jan per fer el seu partit, o la seva llista? La novetat afegeix la idea semisubmergida de que encara no ha estat corromput pel joc polític del poder, i això suma punts i adeptes. Podria ser la traducció o l'accés a la política diguem-ne professional o gremial de tota aquesta gent amb unes idees noves o refrescants, d'un moviment que va sorgir arran del desmarcament dels partits tradicionals. No ho sé, Laporta avui dia en política és una cosa polèmica, que incomoda i provoca curiositat, i això li suma encara més punts. Si es presenta tindrà una bona quota de vots, això està clar. Jo mateix hi he reflexionat, però no podem oblidar qui i què és. És un empresari, una persona amb capital per invertir, amb morterades de diners que cal gastar d'alguna manera, que ha dirigit un club de futbol - amb tot el que suposa això avui dia, els amfiteatres romans de l'actualitat - i que ens pot sorprendre amb alguns determinats punts del seu programa que no siguin esquerranosos, que ja podria ser. No el votaria. No, per molt que il·lusioni o que realment sigui "alguien digno de admirá". Segueixo al meu principi de que la política corromp, i barrejar-lo amb el món del futbol, peligro peligro. Seguiré votant al PHC. Per mera convicció de no callar i otorgar ni decantar-me per ningú amb representació/poder.

Canviem de tema, demà passat, Sant Medir, 3 de Març; sortirà a la venda a les llibreries l'última novel·la d'Arturo Pérez-Reverte, escriptor que m'agrada molt. La novel·la en qüestió es diu "El Asedio" - anava a traduir "El Setge" però com que som tan poc bilingües i racistes no ho faré - i no és una altra novel·la històrica, és de personatges, de trama, misteri, intriga i altres elements que són propis d'una novel·la normal i corrent. En teniu notícia aquí i succeix al Cadis assetjat durant la Guerra del Francès, anomenada fora d'aquí Guerra de la Independencia, com si fos una paraula maleïda. Combina diverses trames de personatges, un militar científic - si llegiu els seus articlets de cada cap de setmana veureu que aquest tema li va - obsessionat amb la balística, varis personatges amb diverses trames, i un misteriós personatge de capa negra que sembla vinculat a uns assassinats prou esfereïdors per donar l'apunt de foscor i misteri mortal a la trama. Sembla que el llibre és prou gruixut - xsst! és pecat dir el número de pàgines! - de manera que hi haurà teca per una estoneta, en definitiva, promet. Sembla ser també que l'Arturete hi ha abocat diverses novel·les que arrossegava de feia temps.

I senyores i senyors, avui fa un any que l'estimadíssim Pepe Rubianes Alegret va morir per culpa d'un càncer de pulmó als 61 anys. Aquí en teniu notícia (europapress) on es repassen els actes que s'han fet per commemorar l'aniversari de la seva mort, com ara el rebatejament de la Sala 1 del Capitol per Sala Pepe Rubianes, l'anunciament que el llibre de poesies africanes de l'actor i humorista es publicarà el 23 d'Abril, dia de Sant Jordi; o que Mediapro farà una pel·lícula documental sobre el Pepe. També cal dir que el "Divendres" de divendres passat a TV3 va estar dedicat al Pepe i que avui s'ha fet "El matí de Catalunya Ràdio" des de l'escenari principal del Capitol, on actuava Rubianes. També vull dir que Vilaweb n'ha parlat (aquí) extenent-se bastant més, parlant del convidats i donant més detalls.






Fuscus Dominus


Scriptum factum kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Reflexió del PHC sobre les consultes, Alberto Fernández Díaz sobre el mateix i Laporta

Aquí podeu llegir una reflexió que el Partit Humanista de Catalunya publica a la seva web sobre les consultes independentistes que han tingut lloc, i les que tindran, perquè demà (28-F) hi ha la segona gran tanda. Tot i que la reflexió en parla de les del 13 de Desembre, feia mesos que no entrava a xafardejar a la web.

A grans trets, deixa clar que el PHC reconeix el dret a l'autodeterminació, que no té por a la democràcia i troba bé que es facin aquestes consultes, com a exercici democràtic que són. La reflexió parla de la separació Estat-Nació - i reconeix la nació en una definició cultural - i es veu a l'estat com l'instrument repressor i creador de violència, així que l'"artifici" estat-nació és el que ha creat les grans mostres de violència des de fa 200 anys. La reflexió s'enfoca a que no és cap a un altre estat centralista - encara que sigui més petit - cap a on cal anar si nó cap a quina altra societat, on el poder polític sigui realment del poble. I evidentment, sense violència.

Tot i això, el gran temor que tinc és que a qui hauria d'importar les consultes no fa gran cosa. El 28-F està passant inadvertit, de moment, pels grans mitjans de comunicació. El 20-30 % de participació del 13-D és nefast, es miri per on es miri. Tot i que una explicació que jo en trobo és que és una activitat que no cal enfocar de manera política - no té cap validesa - si nó de manera social. Anar a votar ha de ser en aquest cas un exercici gairebé lúdic i familiar, on el missatge entri d'una manera que no impliqui un gran compromís polític amb qui hi assisteix. Tant dóna votar o no votar. Si fa un dia esplèndid baixaré a votar perquè hi haurà molt ambient, i serà un dia agradable i tranquil, amb espai per les reivindicacions aprofitant el temps lliure d'un diumenge a la tarda. Però si fa fred, plou - o neva xD - o mal temps en general, baixarà Mahoma a votar!. Aquell 13 de Desembre solet precisament no en feia gaire, i a les 6 de la tarda era nit tancada. Ni famílies, ni ambient ni res de res. Aquest crec que va ser el gran problema del 13-D, que va permetre obviar aquest moviment als grans mitjans i continuar en aquesta posició perquè el 13-D fou un fiasco, almenys en part. Per molt que es digués de cara a la galeria, es va poder veure per les trifulgues posteriors al si de les plataformes que havia estat bastant decebedor, tot plegat. Si us fixeu, ni aquestes entitats cíviques escapen a una certa praxis de polític actual: a tothom dic A però dins meu dic B, a veure què fem per arreglar la B vertadera.

Total, que si el 28-F - demà - no s'aconsegueix sacsejar una mica i tornar a obtenir quota pública - esperem que Falange i altres espècimens ens donin un cop de mà - malament, perquè se seguirà fent el que millor es pot fer amb tot això: silenciar, fer desaparèixer i asfixiar per ninguneig públic. Com reclamar serietat - mínima - a les consultes si a la última vam tenir tan baixa participació? Em sembla que hi ha un cert desencant des d'Arenys, al Setembre. Allà sí que es va veure com ha de funcionar tot això: un 40 % de participació!! El que hauria fet és no fer consultes al Desembre, esperar la primavera. Hi hauria hagut temps per fer una tanda que fos la suma tant del 13-D i del 28-F, i les xifres es multiplicarien per 2. Això si que hauria sacsejat a tothom!

Per una altríssima banda, aquí (europapress) podeu llegir unes declaracions d'avui - recent sortides del forn polític xD - del súper A. F.-D del PP a Barcelona, que "antaño" fóra presi del PP català. El molt honorable senyor ens confon el tripartit amb les consultes, dient que Montilla l'anteposa a Espanya permetent les consultes, ja que està sotmès a ERC (d'una manera bàrbara! xD). Per altra banda, Monty ha de defensar un model de Catalunya amb Espanya en què sigui locomotora i poder econòmic - una bonica manera de dir que aquí ha d'haver indústria per pagar els tributs a Roma - i després critica que Mas ha canviat la senyera per l'estalada, en la competició amb ERC de veure qui és més independentista. El que potser obvia el nostre amic és que Mas canviaria els seus calçotets per una calces d'espart si així li donguessin la Gene. La última i única cosa en la qual el PP CATALÀ (véase un ligero énfasi en indicar la concreción) té raó és en la seva gran nau de batalla, que oculta una altra cosa no tan graciosa: cal centrar-se en el problemes que afecten la gent, en les conseqüències de la crisi, i deixar-se estar d'aquestes tontades de consultes. Un altre cop, el silenciador. Però per sort o desgràcia, ténen raó. Cal sortir de la crisi, i per això es necessita la independència: diners que es queden aquí. Diners que haurien de servir per alguna cosa.

I a veure què fa dilluns el Lapo (aquí). Serà la bomba! xDDD (pel compte enrere, si no ho havies enganxat xD)




Fuscus Dominus


Scriptum factum III kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus