Hi ha qui pensa que tot això és una càrrega de profunditat, sobretot el tema Laporta - personatge de qui se'n parla molt xD - ja que és estrany que el projecte unitari independentista es concretés en una nova formació i a sobre que esperés que tothom anés a aixoplugar-se rere El Líder, havent-hi com hi havia Reagrupament que ja feia temps que defensava aquesta tesi. I no només això, sinó que a més, amb una tonteria per aquí, i una agafada amb paper de fumar per allà, les negociacions per ajuntar-se acabessin en paper mullat. I A SOBRE, la militància havent-se de moure, incrèdula, per intentar a la desesperada que s'hi posés remei.
I no. Que no. Com si darrere de tot això hi hagués algú que realment busqués aquesta divisió, aquest afebliment de l'independentisme, en última instància, desactivar "l'efecte 10 de Juliol". Avui mateix - tot i que qui això escriu ja se'n vol anar a dormir, que ja ha passat mitjanit - l'Assemblea de Solidaris i Reagrupats per una coalició conjunta ha emès un comunicat oficial mitjançant el qual afirmen el fracàs rotund de l'objectiu que s'intentava assolir - la UNIÓ, i per tant la FORÇA - malgrat haver aconseguit, en només una setmaneta, més de 3500 vots en l'enquesta per la coalició, amb un resultat del 98% de vots afirmatius. El comunicat s'ha emès perquè ja s'ha assolit el tràmit legal per poder fer coalicions electorals i altres accions polítiques preelectorals. Parlant en plata, això és una tocada de collons. Sembla que ningú hagi après res en decennis de política d'esquerres o independentista, de contínues separacions, escissions i discussions que no han fet més que debilitar.
En última instància, sembla que tothom s'hagi llençat a un "campi qui pugui" per reclamar el vot independentista de les sigles que siguin. Però això em fa mala olor. Personalment, em trobo disposat a aparèixer a les seus corresponents dels tres partits polítiques que diuen o diran actu
ar per la independència retallada en mà per "agilitzar" els processos d'unió. Crac, crac, vinga, a firmar tots. Crac, crac, a callar i a unir-se (collons!). El que vull dir és que hi ha dilema. ERC és el fracassat, el qui ha estat governant, el qui s'ha desgastat, el qui no ha sabut liderar. Reagrupament és la renovació, la proposta unitària, però per això encara hi ha més element dretà que a ERC, on ja n'hi havia d'abans. Aquest és l'altre eix, que també es troba a Solidaritat - amb el mateix Laporta d'exemple. Tot i que un pot assumir que no hi haurà independència sense elits i per tant sense dretans, el dilema té difícil solució. Votar al qui ha tingut la oportunitat i sembla fora de joc, votar al que semblava més centradet però té més càrrega dretana, o votar al qui deia muntar unitat i no només ha dividit més sinó que encara és més dretà. I per acabar-ho d'adobar, és cert que l'objectiu final és, si més no, assentar al Parlament el màxim nombre d'independentistes possible. Suposo que personalment faré un "de perdidos al río" i posaré espelmetes a qui sigui perquè la pròxima vegada estigui tot més clar i hi hagi més UNIÓ (collons!!).A mode de consolació, us deixo aquí l'enllaç al Petit Manual Il·lustrat sobre la Independència que ha muntat Òmnium Cultural. De lectura recomanable per als dubtosos xD.
Fuscus Dominus
Scriptum factum idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus
