Una cosa necessària

Una cosa necessària. Això és el que posaré ara i aquí, les declaracions del ja famós minusvàlid Sebastián Ledesma Morán que apareix en una seqüència de fotos, de les que s'ha dit i es deia que eren un muntatge ja que la foto més publicitada, la primera, on més semblava una agressió en grup, eren una sèrie on es podia veure com els mossos passaven de llarg del Sebastián, i inclús jo mateix havia fet córrer la veu de què es digués que la foto era muntatge, quan en realitat el muntatge ha sigut de Puig i els Mossos. Imaginem, per un moment, fins a quin punt arriba el poder de la discòrdia i dels mitjans que no és fins ara que s'ha destruït aquesta confusió generalitzada al voltant d'aquest fet, així com falta veure si l'altra foto de l'indigent que sembla ésser agredit també és certa o no. Sobre el cas del Ramiro, pot semblar que evidentment no el van agredir - rascades a la cadira, és a dir, allò esperable dins d'una càrrega policial - però va estar a punt de rebre, si no és perquè els Mossos van tenir un punt d'astúcia, tot i que es veu cru, sense pelar i sobre la taula quina és la baixesa moral d'un cos policial anti-avalots, escollits - podem suposar - i seleccionats per les seves "aptituds".

"Els Mossos d'Esquadra van agredir-me"

La persona en cadira de rodes de les fotos del desallotjament denuncia que els Mossos el van intentar agredir rebent cops i rascades a la cadira

Participación | 01/06/2011 - 18:48h

Sebastian Ledesma Morán

Sóc la persona en cadira de rodes que apareix a nombroses fotografies de l'intent de desallotjament a plaça Catalunya i vull posar nom a les imatges que són objecte de controvèrsia. El meu nom és Sebastian Ledesma Morán, tinc 55 anys i vull deixar clares tres coses:

1) Que les imatges són un reflex cert del que allí va ocórrer.

2) Que el Mosso d'Esquadra no m'estava defenent

com han dit el conseller Felip Puig i alguns mitjans de comunicació, sinó que m'estava agredint, com així ho acrediten els cops i rascades que té la cadira al lateral esquerre, provocades per un cop de porra.

3) Que no vaig rebre cap cop al meu cos perquè el Mosso que m'amenaçava amb la seva porra (com s'aprecia a la foto) va ser aturat per un altre Mosso que li va dir: "No, joder, a ése no, que nos llevan al juzgado".

També vull deixar clar que no sóc ni un heroi, ni una vícti

ma, ni un "borroka" ni, molt menys un inconscient. Únicament sóc, ni més ni menys, un indignat més. Cada dia participo en les activitats de plaça Catalunya, en especial a la comissió de diversitat funcional, que entre d'altres tracta temes de discapacitat.

I podeu estar segurs que seguirem la protesta i la lluita pacifica, fins que aquest estat de coses desaparegui.

Hauré de portar al taller la cadira perquè la reparin, perquè si no pinten les rascades s'oxidaria. No sé ni m'importa gens si aquesta despesa anirà només a compte meu, que consti. El que em preocupa de veritat és que jo de jove vaig haver de córrer davant dels grisos i que aquesta policia, que considerava meva, m'ha fet córrer davant seu. A veure com li explico ara a les meves filles que aquesta és la policia que nosaltres demanàvem.

Durant la càrrega policial vaig sentir diversos Mossos dient, en castellà tots per cert: "¿Qué hace este hombre aquí? ¡Llévenselo! ¡Llévenselo!". Estic fins al monyo que es qüestioni perquè era jo allà: tinc tot el dret i tot el deure de ser-hi com a indignat. Per què no volien que hi fos? Per què els dificulto repartir cops de porra a plaer? I trobo molt greu

que es generi polèmica per la possibilitat que m'hagin pegat a mi i en canvi sembla que no importi que altres persones sí que fossin agredides o patissin crisis d'ansietat severes. Tots som iguals davant la llei i tenim el mateix dret de manifestació i de legítima defensa, en especial davant d'una agressió gratuïta com la de divendres passat.

Els qui eren darrere la meva cadira, a qui els Mossos van atonyin

ar, hi eren perquè jo els vaig dir que s'amaguessin allà, convençut que a mi no em farien gran cosa. Ningú em va manipular ni calia protegir-me dels meus companys indignats, com s'ha dit. Només m'he sentit manipulat per la versió de Felip Puig sobre l'actuació policial i només m'ha calgut ser protegit dels seus Mossos.

Estàvem fent resistència pacífica als accessos a la plaça, per impedir que sortissin els camions amb les nostres pertinences. Com s'ha pogut comprovar, no hem pogut recuperar res del que es van endur, ni les firmes recollides, ni mòbils ni res. A més els han descarregat en un descampat com si fos un abocador.

Només vaig sentir por després del moment de les fotos, quan milers de simpatitzants envoltaven la plaça i escridassaven als Mossos. Vaig témer que es llancessin sobre ells, els Mossos responguessin i hi hagués una gran desgràcia. Van ser moments de molta, molta tensió. Van ser moments d'una altra època, d'una que creia que havíem superat fa temps.

I aquí us poso un dels cartells de la famosa web d'humor www.cuantarazon.com on hi ha un ràpid resum de la jornada del 27 de Maig del 2011, el dia en què per alguna estranya raó els Mossos d'Esquadra van mostrar la seva cara més fosca amb el Conseller d'Interior que més rius de tinta farà córrer, i més hòsties repartirà. I no, no seran consagrades, malgrat que també li agradin. El dia en què amb una suposada i innecessària neteja de la plaça es va mig intentar desallotjar l'acampada i la resistència pacífica d'una protesta justa i necessària rebé per contestació la porra, la vio

lència, la repressió, la millor, més explícita i clarivident prova de que el Moviment dels Indignats està donant allà on més mal fa, està posant el dit a la llaga, està denunciant el que mai cregueren que denunciarien. Ladran, luego cabalgamos.









Fvscvs Dominvs




Scriptvm factvm dies kalendas iunii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs

Vídeo a YouTuBe: Debats sobre l'autodeterminació a la pl. Catalunya

Aquest és un dels vídeos dels debats a la Comissió que debat el dret a l'autodeterminació a la plaça Catalunya. Encara no li he pogut treure tot el suc, però és súmmament interessant.



Aquí






Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm III kalendas iunii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs

Carta anònima d'un Mosso d'Esquadra.

Carta anònima d'un suposat Mosso d'Esquadra sobre els brutals fets del divendres 27 de Maig del 2011 pel matí. Tal i com estan les coses, no sé fins a quin punt és autèntica, però el que és innegable és que és convincent, i té la força de la realitat, de poder ésser real. Jo la he trobat aquí.

CARTA ANÒNIMA D'UN MOSSO D'ESQUADRA


Bones a tots els ciutadans i ciutadanes lliures,


Em presentaré com a ciutadà anònim perquè sóc Mosso d'Esquadra i la llibertat d'expressió interna del Cos no em deixa un altre camí que aquest anonimat que detesto.


Us volia transmetre la meva indignació per tot el que hem viscut en aquests tretze dies, però sobretot pels fets esdevinguts ahir en el desallotjament de Barcelona i de Lleida.


Fa molts anys que vaig accedir al Cos de Mossos i ho vaig fer creient que en una democràcia la policia és un servei públic vital per la convivència.


Un servei públic que ha d'estar al costat de tots els ciutadans i ciutadanes que creiem en la llibertat lligada a la responsabilitat. Un servei públic que ha d'atendre la prevenció dels delictes i la seva persecució, entre d'altres coses, i sempre, tal i com ens ho van ensenyar a l'escola de policia, amb els principis de CONGRUÈNCIA, OPORTUNITAT I PROPORCIONALITAT establerts amb la constitució que els nostres pares i mares van refrendar.


Ahir vaig plorar. Molt. Primer d'indignació i ràbia al veure com tot un seguit de ciutadans i ciutadanes que es manifestaven de forma pacífica van ser breutalment apallissats; després de vergonya; perquè, que els hi explicaré ara als meus fills si em pregunten sobre les càrregues efectuades? I al meu veí? I al meu amic?


Sóc un ciutadà més, sóc un indignat més, crec en la llibertat i en la no violència, de fet se'm va ensenyar a l'escola de policia. I jo li pregunto al conseller Puig: i vostè hi creu? Com va poder donar una ordre com la que va donar? Així vol garantir el respecte que tots els mossos volem dels nostres conciutadans?


Ahir no ens vam guanyar cap respecte. Ho sento, però algú ho havia de dir. Ahir vam trencar a pals el que és una revolta del pensament crític i pacifista. Ahir el conseller Puig va aconseguir que els antiavalots fessin avalots. Ahir el conseller va aconseguir indignar-me a mi, a la meva família, als meus amics i veïns, a molts d'altres companys del cos, que per por a les represàlies internes no volen pronunciar-se.


Ahir els sindicats de Mossos no van emetre els seus comunicats amb contundència en contra d'aquella operació macabra contra ciutadans i ciutadanes, però és clar, per si no ho sabeu, al juliol hi ha eleccions sindicals al Cos, i de la mateixa forma que en el món de la política, val més un vot que una persona.


El respecte que demanem, conseller, el guanyarem amb el treball diari, amb la proximitat amb la ciutadania de la qual també en formem part, perquè els nostres fills van a l'escola i comparteixen vivències amb d'altres nens i nenes, comprem en els mateixos mercats i comerços, ens sentim estafats per la classe política, per les grans corporacions i bancs.


És per tot això que no entenc l'operació policial engegada ahir per desallotjar ciutadans i ciutadanes que de forma pacífica han estat movent la consciència col·lectiva per demanar transparència en els institucions que emanen del poble. Per demanar una democràcia participativa en tots aquells factors que afecten a les nostres vides, per demanar justícia, per demanar la persecució de tots aquells polítics que fent ús dels seus càrrecs han estat corruptes, que la jubilació d'un polític sigui la de qualsevol altre ciutadà, que no tinguin duplicitat de càrrecs i sous. En definitiva, que el polític sigui un ciutadà més, que de forma lliure i responsable col treballar en el món de ella política i pel poble.


Avui continuo plorant quan em venen a la ment les terribles imatges d'ahir, i que vostè, conseller, va intentar justificar davant de la premsa. Des de la meva modesta opinió: no hi ha justificació possible en aquella intervenció. Vostè no està a l'alçada de representar el Cos de Mossos. Vull un comandament que faci de cirurgià, que amb cura i respecte tregui qualsevol element que trenqui la convivència pacífica de la societat, no vull un carnisser, no m'agrada la sang.


Jo sóc un ciutadà, jo treballo de Mosso d'Esquadra, jo vull una policia al servei del poble i no del polític de torn. Jo he triat estar al costat del poble, del meu veí, del meu amic, dels meus conciutadans, de lluitar amb ells per la via pacífica i sense violència per assolir un món més just, un món on tothom hi tingui cabuda, on la participació no sigui tant sols la llençada d'una papereta dins d'una urna, vull pensar i vull sentir, per sobre de tot, un futur millor pels meus fills. O és que potser, conseller, vostè no ho vol?


Alerta! Conseller i polítics de diversos colors, l'era dels crits dels silencis s'acaba, ara s'inicia el temps de les veus que s'alcen sense violència i que us reclamen: RESPONSABILITAT I HONESTEDAT.

Ah, i visca l'#acampadabcn!!




Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm III kalendas iunii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs