Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toros. Mostrar tots els missatges

17.8.10

Un comentari al blog del Carles sobre els toros

Bones, després d'una mica de vacances i encara amb curro, i que duri.


Posaré un comentaret que he posat a una entrada del blog del Carles - El meu estrany món - i que parla de toros, tema candent. Recomano entrar al link, us posarà sobre la discussió. És aquest:




Apart dels galls, em sembla que el tema allà és econòmic, i poc té a veure amb les raons d'aquí.El que vull dir és que has caigut al parany. El tema dels toros és súper polifacètic, i apart de que no comparteixo el teu raonament, ho mates tot a l'últim argument, que em sembla que té poc de secundari.I tot això es pot veure amb el tema dels correbous. Ningú s'està donant compte que en realitat el tema és animalista. Jo no saltaria d'alegria després d'haver prohibit les corrides de toros, per molt catalanista que sigui. Només algú amb tesis naturistes i que titlli realment els toreros de burds assassins, se'n pot alegrar. Personalment, no m'alegro de que es prohibeixin coses. No només perquè no calia, sinó perquè ja s'estava morint sol, i es podria haver fet tot molt millor si en comptes de prohibir, s'hagués exigit deixar de finançar públicament una activitat cultural sense afluència, que sobrevivia a base de guiris despistats del "typical spanish". Hagués sigut més net, el resultat seria el mateix i les raons més poderoses, apart de que no caldria patir pels correbous, com a molts els passa ara. A més, amb una eventual independència desapareixerien sense deixar rastre ni res, ja que és una activitat cultural fortament lligada a una nació, que no és la meva.Els toros són un fet cultural. Apart de que potser les lluites entre animals sí que tenen poc de cultura - i bastant de negoci -, són uns animals culturalment presents al mediterrani des de fa molt. Per tant, com a fet cultural alguns s'han associat a nacionalismes. El que vinc a dir és que el tema del sofriment animal és molt relatiu, laxe, manipulable i contradictori. Només caldria fixar-nos a la naturalesa, que ja de per sí és inhumana. Vivim en una societat occidental que està personalitzant, humanitzant els animals, quan en realitat són salvatges, i per tant lliures. La gasela que mor per ser devorada pels lleons també pateix. Si els animals tenen sentiments - que diria que sí, pel fet de tenir cervell i aquestes coses - i pateixen, aquest món és un mar de llàgrimes, perquè pateixen éssers vius constantment. Simplement, forma part de la naturalesa, i l'ésser humà fa el seu paper estant dalt de tot de totes les cadenes tròfiques. Matem animals, de manera més o menys moral, contínuament, per les raons que siguin. La moral la posem nosaltres, no els animals. El toro lluita per la seva supervivència, però no sap si està sent atacat per diversió, per jalar o per ser dissecat. No té moral ni capacitat de jutjar si el que li fan està bé o malament. Accepta que està en perill, i defendrà la seva supervivència igual que ho faria si fos atacat per un grup de llops.El que vinc a dir és que no comparteixo moltes tesis animalistes - sobretot l'extrem de "la Terra primer" - però sí crec que tot i que la moral és nostra, no està de més pel nostre nivell de civilització, aplicar-la també a la nostra cultura. És a dir, estic en contra de matar animals per diversió, però no pel seu sofriment, sinó per la nostra consciència. I, per altra banda, no ho comparteixo perquè no m'hi identifico, però aquí no hi puc estar-hi en contra ja que cal respectar-ho com a fet cultural d'una altra nació. Ara, el fet de no compartir-ho també inclou que estic en contra de que el diner públic financés encara les corrides, perquè també surt de la meva butxaca.A la Träne, l'ajuntament s'està dedicant a massacrar els més de 250000 coloms de Barcelona com pot, amb una empresa que es dedica a caçar-los i gasejar-los. Tot i que segueix permetent la venda de pinso, per exemple. N'hi han masses.






PD: Visca la Festa Major de Gràcia!!





Fuscus Dominus




Scriptum factum XIV kalendas septembris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

5.3.10

Rosa Díez (o Ibarretxe, 2a parte) i... toros! xD

Quantes coses que passen, eh... hi han molts indeseables eh, es gravíssim! (xD)

Primer de tot, el que ja havia llegit per algun lloc quan lo de l'Ibarretxe a Ciències Polítiques de la UAB - que vaig comentar aquí - va ser que havia de venir aquesta senyora a fer una altra conferencieta d'aquestes, també a Polítiques, de manera que el que ha passat es veia a venir. Això ho he trobat per Europapress, mentre buscava cosetes bovines, que després en (re)parlarem. Resulta que hi ha hagut un centenar de persones (aquí si tenim xifres) que de manera una mica forçada - es parla d'empentes i petita allau, podem suposar que amb una "violència moderada" o el que és el mateix, "a presión" - han aconseguit entrar a la sala on s'anava a celebrar la conferència proclamant crits i consignes que tothom es pot imaginar. EP també parla d'enfrontaments - fins i tot cops, segons l'agència - amb partidaris de Rosa Díez, cosa que em xoca, però no massa. Vull dir, estranya que se'n parli així tranquil·lament perquè per molta llibertat d'expressió que hi hagi deuria costar trobar algú a Catalunya que estigués d'acord amb les premisses d'Unión Progreso y Democracia, així que potser sí que hi havien partidaris, però em fa olor de gent que simplement volia escoltar-la i que estava en contra dels sidrals habituals.

Com deia, el grup de gent ha aconseguit entrar i "reventar" per moments la conferència, fins que a la tarima Salvador Cardús, degà de la Facultat - famoset cultural per aquestes terres - de Polítiques ha cancel·lat l'acte i han marxat cap a una altra sala - sempre amb forta protecció privada, segons EP - on s'ha aconseguit pronunciar la conferència, tot i que es parla de que els protestants han llençat pintura vermella i han tacat al Cardús. La odisea segueix - la conferència? ni idea, EP en sua milles xD - per sortir perquè llençaven papers i coses diverses fins que han arribat al cotxe que se l'havia d'endur, que també li plovien coses, fins i tot alguna pedra segons l'agència. Sembla que pel camí Díez va tenir temps de fer unes sofertes declaracions a EP, molt iròniques, en què estava satisfeta d'haver fet la conferència i de la llibertat d'expressió d'Espanya. Això només ho pot dir així qui sap que obtindrà ampli rèdit polític de dir-ho en aquell moment! Al final, Díez ha arribat al cotxe que ha arrencat "a tota velocitat" (EP dixit, com si fos realment una pel·lícula de James Bond xDD).

Un que firma tot això ha buscat igual que quan lo de l'Ibarretxe. SEPC i CAF no en deien res, absolutament, però he anat directament a Indymedia, una agència de notícies anarquista i contrasistema. Allà el que he trobat ha sigut l'escueta notícia de la convocatòria de protesta, on es convoca una manifestació a la Plaça Cívica - punt central del campus de la UAB - i que podeu trobar aquí. El millor d'això són el parell de comentaris de la notícia, del qual en destaco el d'en Joan Gil Oliveras, a qui hauria de linkar a aquest blog un dia d'aquests i amb qui no tinc massa relació. El primer comentari critica la convocatòria argumentant que es donarà una imatge feixista - la paraula estrella des de fa uns anys - si es boicoteja l'acte, amb l'argument ètic de "no facis a ningú el que no voldries que et fessin a tu", de manera que el que millor es podia fer era protestar provocant un debat amb Rosa Díez, on poder estomacar-la amb raons. Però el millor és el del Joan - el comentari és aquest - en què avisa que a la web d'UPyD ja s'avisava de l'acte i que per tant era un acte polític, en què s'explotava la imatge d'una Díez democràtica boicotejada a la UAB. I això és el que ha fet, per gust i regocijo d'uns quants. "Es de ser inútiles eh!"

Tot i això, a Vilaweb hi havia notícia, bastant més escueta que a EP, i és aquesta. Sí que es parla de boicot, de cancel·lació de l'acte, de fer l'acte en un lloc reduït, i de llençament d'objectes, entre ells pintura que ha impactat a agents de seguretat. Com es pot veure, no surt el Cardús, no surt l'arrencada pel·liculera del cotxe, no surten les empentes... En fi, coses que passen. Com deia Gil, més valia deixar fer l'acte multitudinari i obrir un debat amb tothom, deixar a quadros la Díez o impedir l'aprofitament negatiu de la situació. I per acabar d'adobar-ho, ha sortit el PSC - aquí a EP - a defensar la llibertat d'expressió i a criticar amb la cantarella que tothom coneix d'estudiants minoritaris, mentre l'agència repetia el que ja havia dit, empentes, boicot, etc.

Canviem de tema, entremos al ruedo. Jo ja ho vaig dir ahir. La ILP, el debat al voltant de tot el tema taurí donarà un protagonisme i un vigor al tema taurí sense precedents, un fet innecessari. I ja està passant, amb un furibund intercanvi d'artilleria de tots els calibres que "ríete tu de Vietnam". I ahir també vaig opinar sobre el tema, aquí. A Europa press podem llegir aquí que València ha seguit els passos d'Esperanza Aguirre - cosa esperable - de declarar Bé d'Interès Cultural a les corrides de toros i blindar-ho. A tot això se li sumen les declaracions - a València parlaven també de les festes taurines a les festes majors dels pobles, que diria que no sempre són corrides amb mort de l'animal, hi han empreses d'espectacles taurins i acrobàcies sense gota de sang - com les dels portaveus de Madrid - aquí, EP - que argumentaven que tot aquest rebombori afecta els interessos generals de Catalunya, apart de fer defenses de la festa taurina parlant del seu arrelament cultural espanyol i del respecte a la llibertat, pel tema de prohibir coses. I evidentment, que tot això només ho poden fer sectaris, antiespanyolistes, radicals, etc. Diria que s'ensuma una temporadeta d'obtindre rèdits polítics de xinxar-nos, com quan fa uns anys, que va motivar l'aparició del "Polònia".

Múrcia (aquí a EP) també s'ha adherit al Movimiento - no m'estranyaria que s'anessin sumant Comunitats governades pel PP - i també ha començat a fer gestions per declarar BIC les corrides. I tornant al debat al Parlament, fins i tot francesos s'han posat pel mig. Van apareixent més i més personatges al debat, a favor i en contra, com ara els d'ahir, amb un ex-torero parlant també de nacionalisme o un filòsof desgranant científicament, com un forense, el patiment de l'animal ensenyant fins i tot una espasa de torejar o unes banderilles, cosa que trobo fins i tot esperpèntica. I avui han arribat personalitats franceses defensant les tauromàquies al Sud de França o representants dels correbous a les terres de l'Ebre, que argumentaven que si es prohibeixen les curses de braus després vindran els correbous, i que hi ha molta demagògia al voltant de tot això. Cosa que hi ha molta gent que també ressalta. Fins i tot han sortit al Periódico de Catalunya - aquí - unes personalitats del món taurí amb el to derrotista de que s'aboliran les corrides a Catalunya, cosa en la que crec que tenen raó. I el mateix diari, en la seva versió digital parla aquí de que el president de les Places de Toros ha reclamat que es declari la festa Patrimoni de la Humanitat, aportant raons semblants a les tauromàquies - tenen molta força en defensar la llibertat d'elecció de cadascú. Fins i tot a la mateixa notícia es pot llegir que es crarà un post-grau en toros a la Universitat Nacional d'Educació a Distància!! Més cec i inepte per no preveure que ara el tema està candent i que es mouran fils per tenir encara més toros no es pot ser. "No querías caldo? Pues toma dos tazas!" és el que ens passarà. Ara que ja feia temps que els toros passaven desaparcebuts, que no se'n parlava, que era un fet cultural que moria d'inanició, s'ha otorgat a la dreta espanyola una ocasió d'or per potenciar la festa, i com a les pròximes elecccions tinguem - que el tindrem - PP, hi hauràn uns focs artificials de gran magnitud. I més toros, clar. I espereu que encara no s'ha acabat. Això no ha fet més que començar. Quanta ineptitud.

Fins i tot podríem catalanitzar les tauromàquies, cosa que també seria una sortida, en la qual no hi hagués mort i patiment de l'animal però es conservés el tret cultural. Com ja he dit, existeixen a Espanya espectacles taurins que res tenen a veure amb espases o banderilles, si no amb acrobàcies o fintes. Però si hi reflexionem, ens trobem que no és només això. La silueta del toro d'Osborne ens ho confirma: tot el que tingui a veure amb bous a Espanya és patrimoni espanyol, i catalanitzar - ni que sigui en part - qualsevol element taurí semblaria massa artificial, forçat, de manera que no tindria èxit. Sí és cert que durant molt de temps foren presents a Catalunya, que Barcelona tenia fins a tres grans places, i que les tauromàquies fins i tot estan presents a la nostra història, com algunes revoltes i bullangues del segle XIX que van esclatar per les condicions socials i amb l'excusa de que van sortir toros massa mansos. Potser no és tant el rebuig català com l'apropiació espanyola, potser són dues forces que actuen alhora, com podem comprovar aquests dies. Rebuig per aquí és igual a més apropiació per allà. Potser els temps estan canviant. Potser el fet de tenir tauromàquies a Catalunya simbolitzava - com altres coses - la relació estreta de Catalunya i Espanya, sigui per la conveniència dictatorial com per la complicitat antifranquista. Potser la reafirmació cultural catalana ha anat desplaçant les afirmacions culturals espanyoles, desplaçant-se les unes a les altres, per les forces que ja he dit i que actuen en la mateixa direcció. Com una espiral. Com sempre.







Fuscus Dominus


Scriptum factum III nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus, Sanctus Hadriani.

3.3.10

Contractes de gent jove, ILP sobre consultes i toros.

Les alarmes han saltat avui pel matí, quan he sentit per la ràdio al Basté a "El Món a RAC 1" anunciar que es proposa la creació de contractes precaris especialment dirigits a la gent jove, sense cobertura social, indemnitzacions, per sota del sou mínim, cadenes a la feina, capatàs, racionament de pa i aigua diaris, horaris de feina... una sèrie de condicions que ni el Ritz, tu. Resulta que s'anava a proposar i ja començaven a haver-hi reaccions. Aquest migdia entro a Europapress i llegeixo aquí que no, que Díaz Ferrán - el president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales - només ho va parlar com un exemple entre passadissos, i que no està a la taula de ningú.

A la notícia es segueix parlant dels moviments entre partits, empresaris sindicats i tot el que se'n diu diàleg social per sortir de la crisi i aquestes coses. Resulta que a altres països monten contractes especials de gent jove amb el que aconsegueixen reduir l'atur.

El que no he trobat per EP és el que porta Vilaweb en portada (això). Resulta que avui el Parlament ha aprovat una resolució de suport a les consultes independentistes amb els vots de CiU i ERC, amb l'abstenió d'ICV i els naturals vots en contra de PSC i PP. A més a més, sembla que des del Parlament s'encoratja a seguir endavant amb tot el procés de les consultes i es parla en alguna ocasió de l'alt ressò o l'alta participació, cosa que considero que si ha sortit del Parlament deu tanir bastanta sorna, perquè el 28 F és la onada que ha passat més desaparcebuda abans de que se celebrés.

Segons Vilaweb, la resolució aprovada ratifica una altra resolució sobre el dret d'autodeterminació del 1989. Més avall es pot llegir el mosqueig del PSC amb CiU, acusant de camaleonisme polític als convergents. És el que potser ara els convé, però tinc una ombra de dubte. Podria ser que CiU estigués jugant amb aquesta imatge i que estigués apostant realment per la independència? Si tant busca el poder i el gir a l'independentisme li surt bé, podria perdre suports un cop guanyades les eleccions si no fa cap pas en aquella direcció. Podem estar d¡acord en què li convé, però se'n desentendrà un cop tingui la paella pel mànec? Una altra pregunta que queda en l'aire i que tothom vol saber com cau a terra. La fama que té CiU podria ser usada en aquesta direcció per despistar.

I també al Parlament avui (notícia a Europapress sobre els convidats i algunes aportacions, i a Vilaweb) ha començat el debat sobre la Iiniciativa Legislativa Popular antitaurina, per prohibir les curses de braus - les "corrides de toros" - a Catalunya. Ja fa un temps, quan això va començar, opinava que era una cosa contraproduent, perquè posava el tema a la palestra pública i li donava un protagonisme innecessari just quan era una cosa cultural que es moria d'inanició. Perquè és una cosa cultural, jo ho veig així. El toro, el brau, el bou; és un boví present a la cultura mediterrània des de temps immemorials, si teniu prou diners us feu una volta per Creta i m'ho expliqueu, o us acosteu a veure figuretes ibèriques als principals museus d'arqueologia espanyols. Vull dir, per activa o per passiva és un element present.

A fi de comptes, a l'arena - aquí també hi ha vocabulari d'amfiteatre romà - hi van sols el torero i la bèstia, i és en part la lluita entre l'home i la naturalesa, per això és fins a cert punt important que de tant en quant algun torero es faci mal, perquè ha de recordar a tothom que cal alguna cosa més que esclafar-se el testicles i fer onejar una capa vermella per torejar i sortir d'una peça. Fins aquí és un assumpte cultural, que un antropòleg de torn ens podria confirmar. La mort de l'animal - la derrota i suposat control de la natura - podria ser-ne també part. Deixo en l'aire les suposades xixines que puguin fer al bou abans de treure'l a l'arena per facilitar les coses, no ho he vist ni ho puc confirmar. Vull dir, la mort de l'animal, després de bastant patiment, no és alegre graciosa i agradable.

Però tampoc és diferent a la tònica del món animal. Crec que en això hi ha una hipocresia humana traslladada al món animal, que no ho és i no entén de sentiments, bellesa exterior o qualsevol altre valor. La bellesa exterior pot ser reclam sexual o camuflatge per escapar o matar, els colors exteriors d'un animal poden ser avisos de perill, la mort d'un animal és aliment per la resta. Al món salvatge, no hi caben els sentiments humans. Durant un documental de lleons no hi ha cap càmera que vagi a salvar gaseles. Però és que no només això, entre els animals domesticats tenim molta més hipocresia: qui renunciaria al paté de foie-gras en pro del patiment dels ànecs quan se'ls infla el fetge?, o qui sabotejaria granjes per alliberar les gallines de ser convertides en pollastres? Com van les xifres del genocidi animal comès pels humans? Ah clar, és per alimentar-nos. L'argument del patiment animal no és per ell mateix un argument, si nó que va associat a un altre element: salvem els pandes i les foques perquè són maques, als tigres perquè els abrics de pell són de ricatxons, i els toros aquí perquè és una qüestió cultural.

En nacionalisme tinc la opinió de que Espanya és en realitat la nació castellana, que en la seva expansió i supremacia política ha incorporat elements culturals que eren comuns de totes les nacions peninsulars, i un dels trets que més ha apropiat és el toreig. Per tant, en una Catalunya que es reconeix a sí mateixa, s'ha identificat els toros com un tret cultural aliè i l'argument estrictament de protecció animal - que hi ha qui el conrea deixant de banda els nacionalismes - es solapa amb l'associació cultural, o s'hi escuda. Per tant el debat és, crec jo, cultural i nacionalista; la prova més evident és el tema dels correbous a les riberes de l'Ebre. Sembla que ho estigui criticant com el PP, però no. Jo estic en contra de les corrides de toro, em sembla bé que no es facin. Només discrepo en dues coses, que hi estic en contra per una raó estrictament cultural, i que ha de ser una cosa paulatina i silenciosa, de sumir en la ignorància i l'oblit un tret cultural molt identificat amb una altra nació, - i per tant amb reminiscències polítiques - però sense intervenir-hi, mantenint el respecte. En altres paraules, que el desinterès de la societat catalana fes tota la feina, sense necessitat de prohibicions, que a la pregunta "perquè no hi han corrides de toros a Catalunya?" es pugui respondre "perquè a ningú li interessen" i no "perquè s'han prohibit". Crec sincerament que no calia prendre's tanta molèstia amb això.






Fuscus Dominus


Scriptum factum V nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus. Sancti Medir ferentis aquam.