Consultes als IES??

Avui he llegit - avui és ahir, són les 00:13 ara mateix - per Vilaweb, aquí - no ho he trobt a Europa Press -, que s'ha muntat una consulta independentista a l'Institut d'Educació Secundària Abat Oliba de Ripoll. Es veu que durant el 13-D es va dir que el jovent no s'hi va implicar, i el 84% de participació d'aquest alumnat - el total era un "cens" de 254 nanos - ha de refutar aquestes "habladuries" i demostrar que hi ha interès per la política. A la foto fins i tot hi han entrepans de la hora del pati. D'entrada, crec que està molt bé rebaixar l'edat als 16 anys per les cosultes. No hi tinc res en contra, crec que tot i ser una edat en què les opinions polítiques poden estar molt verdes o influenciades enormement per algú o quelcom - és una cosa que jo mateix he passat - cal deixar espai perquè aquest jovent participi, opini, es manifesti i tingui un interès o es familiaritzi amb aquests temes. Però una altra cosa ben diferent és muntar consultes sobre temes concrets de política als instituts. De no ser, evidentment, que ho hagin muntat els alumnes per sí sols, cosa que em podria costar de creure. Una cosa és una consulta oberta a la societat i una altra fer-la dins un centre educatiu, on se suposa que els professors han de tenir objectivitat per poder impartir classe. No trobo bé que una cosa política tan concreta i complexa entri als instituts, on es formen persones que hauran de treballar, opinar, votar o manar el dia de demà. Ho trobo per una banda frívol - cal ser seriós amb aquest debat, i la combinació d'entrepà del pati amb urna no trobo que sigui seriosa - i per altra banda interessat, perquè afirmar a partir de 254 xavals d'una zona concreta que el jovent s'interessa per la política, és agosarat: Els organitzadors consideren que amb la participació es demostra que els joves 'tenen interès per aquests temes'. Per moltes associacions, manifestacions i activitats que es facin a tot Catalunya, això no deixa de ser soroll, cal anar a les dades que crec que no deuen estar aquí sinó a les discoteques de Barcelona o qualsevol altre lloc. A no ser que s'afirmi això sobre aquests 254 nanos o bé sobre part del jovent de Ripoll. Concretant sobre què i qui es pronuncien aquestes afirmacions.




Fuscus Dominus


Scriptum factum XVII kalendas aprili anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Al tanto, que ve de canto!!

A últimes hores de la nit d'un diumenge (= a avorriment abans de pujar a dormir) qualsevol com aquest, divagant per Europapress trobo un parell de notícies relacionades que em criden l'atenció. Ha estat un cap de setmana de disconnecting de manera que m'he enterat fa un parell d'hores, per exemple, que el Barça de Guardiola ha empatat a Almeria i ara el Reial Madrid és líder a la Lliga, cosa que em produeix una úlcera gastrítica important que no em deixa dormir mentre em dutxo amb el peu dret aixecat i el braç en angle recte amb el cos.

La primera notícia és aquesta i parla de que alguns membres de ANB van venir aquí quan el referèndum independentista no-vinculant celebrat a Arenys de Munt el 13 de Setembre del 2009, i que hi havien hagut trobades amb l'òrbita independentista catalana durant la preparació de la consulta. Van venir d'observadors, atès l'interès de l'esquerra abertzale en tot el procés. El primer problema és que un poblet basc, Elorrio, ha corregut amb les despeses municipals els moviments del seu alcalde, Nicolás Moreno, quan va venir aquí - avió, hotel, cotxes, menjar, etc. - i també quan alguns representants catalans van anar a Elorrio - el mateix, menjars, allotjament, etc. És un fet que no m'agrada. Hem de tirar coets si l'esquerra abertzale s'està plantejant realment abandonar kales borrokas i altres tonteries i centrar-se a la via democràtica. Una altra cosa és que tant uns com altres els deixin fer, i al tanto perquè la fi d'ETA serà una cosa tan buscada i codiciada que gairebé podria ser que es decidís dissoldre-la per sorpresa o bé deixar-la de manera testimonial perquè ningú s'apuntés el tanto. Crearia tanta expectació i seria un rebombori mediàtic de tal magnitud; i sobretot, hi haurien unes hòsties per veure qui ho ha aconseguit que més valdria això, buscar una política de fets consumats, sense que ningú en pogués treure rèdit polític. Com deia, és una bona notícia que les convulsions del món abertzale desemboquessin a una via viable i comencessin a fer bé les coses i a progressar. Però el detall d'Elorrio és problemàtic perquè és un paracaigudes ple de munició per Qui/què-tothom-sap. Aquestes coses no es fan. No es pot utilitzar fons públic per despeses d'aquest tipus. Una altra cosa seria preguntar-se qui paga moltes de les activitats o viatges que fan molts altres càrrecs públics, però és un altre tema, i no en tinc informació, tot i que en sospito la resposta.

La segona notícia és aquesta i és més interessant. No només algun alcalde de ANB està interessat en el moviment consultiu. Arnaldo Otegi i Uriel Bertran han tingut també reunions per parlar-ne i intercanviar informació el 19 de Setembre - a EP tenen un error i diuen que és el 19 de juny, dies després de la consulta d'Arenys (el 13-S) xD - del 2009 al País Basc. Sembla ser també que era Bertran qui havia anat - acompanyat i això - a alguns municipis d'Euskadi, i a la notícia d'EP es recullen informacions com ara declaracions al diari Berria de plantejaments abertzales sense ETA o bé del naixement del grup Indepentistak entre EA i ANB. Sembla ser que la via consultiva podria viable. Després també es parla de que van haver-hi observadors bascos el 13-D - en canvi no hi van haver el 28-F però n'hi hauran el 25-A - i de que hi han hagut contactes similars de tot aquest tema amb grups independentistes flamencs i escocesos a Brussel·les, cosa que celebro. El que em preocupa més són les tendències polítiques de l'independentisme exterior, la poca informació que tinc es redueix a que grups indepes flamencs majoritaris tenen idees dretanes, cosa que em crea recels.

No cal dir que tot això saltarà - si no ho ha fet ja - a la palestra dintre de poc - encara que pot ser que no ho faci - i que serà un tema del qual un bon ventall de mitjans diversos en tindran per parlar una bona estona, en una mena de Perpinyà-II. No sé fins a quin punt l'esquerra abertzale s'està plantejant abandonar postulats armats però ja fa temps que hi han indicis d'això, encara que poques evidències que ho demostrin. Fa temps que hi ha tranquil·litat, i això és també un altre indici de que alguna cosa bull a la cassola. Serà una gran notícia, però m'imagino les reaccions. Tot el ventall de mitjans que deia abans saltarà esperonada a destruir, deslegitimitzar i desacreditar el fet, per molt evident que sigui. I és que la sombra d'ETA és llarga i fosca. Tenint la història de la banda tan recent - no la podem comparar en magnitud amb Terra Lliure, tot i que el judici moral i ètic sigui el mateix - serà difícil acceptar el fet d'un dia per l'altre, tot i que caldria celebrar-lo. Clar que per arribar a tot això es necessitarà la desaparició de la banda, cosa que tampoc deu ser senzilla per les forces que hi actuaran al voltant. En fi, que el tema és complex, com tothom sap. Però cal resguardar i esperonar aquests brots verds de pau i democràcia, que tant fràgils semblen.





Fuscus Dominus


Scriptum factum dies nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Reflexió del PHC sobre les consultes, Alberto Fernández Díaz sobre el mateix i Laporta

Aquí podeu llegir una reflexió que el Partit Humanista de Catalunya publica a la seva web sobre les consultes independentistes que han tingut lloc, i les que tindran, perquè demà (28-F) hi ha la segona gran tanda. Tot i que la reflexió en parla de les del 13 de Desembre, feia mesos que no entrava a xafardejar a la web.

A grans trets, deixa clar que el PHC reconeix el dret a l'autodeterminació, que no té por a la democràcia i troba bé que es facin aquestes consultes, com a exercici democràtic que són. La reflexió parla de la separació Estat-Nació - i reconeix la nació en una definició cultural - i es veu a l'estat com l'instrument repressor i creador de violència, així que l'"artifici" estat-nació és el que ha creat les grans mostres de violència des de fa 200 anys. La reflexió s'enfoca a que no és cap a un altre estat centralista - encara que sigui més petit - cap a on cal anar si nó cap a quina altra societat, on el poder polític sigui realment del poble. I evidentment, sense violència.

Tot i això, el gran temor que tinc és que a qui hauria d'importar les consultes no fa gran cosa. El 28-F està passant inadvertit, de moment, pels grans mitjans de comunicació. El 20-30 % de participació del 13-D és nefast, es miri per on es miri. Tot i que una explicació que jo en trobo és que és una activitat que no cal enfocar de manera política - no té cap validesa - si nó de manera social. Anar a votar ha de ser en aquest cas un exercici gairebé lúdic i familiar, on el missatge entri d'una manera que no impliqui un gran compromís polític amb qui hi assisteix. Tant dóna votar o no votar. Si fa un dia esplèndid baixaré a votar perquè hi haurà molt ambient, i serà un dia agradable i tranquil, amb espai per les reivindicacions aprofitant el temps lliure d'un diumenge a la tarda. Però si fa fred, plou - o neva xD - o mal temps en general, baixarà Mahoma a votar!. Aquell 13 de Desembre solet precisament no en feia gaire, i a les 6 de la tarda era nit tancada. Ni famílies, ni ambient ni res de res. Aquest crec que va ser el gran problema del 13-D, que va permetre obviar aquest moviment als grans mitjans i continuar en aquesta posició perquè el 13-D fou un fiasco, almenys en part. Per molt que es digués de cara a la galeria, es va poder veure per les trifulgues posteriors al si de les plataformes que havia estat bastant decebedor, tot plegat. Si us fixeu, ni aquestes entitats cíviques escapen a una certa praxis de polític actual: a tothom dic A però dins meu dic B, a veure què fem per arreglar la B vertadera.

Total, que si el 28-F - demà - no s'aconsegueix sacsejar una mica i tornar a obtenir quota pública - esperem que Falange i altres espècimens ens donin un cop de mà - malament, perquè se seguirà fent el que millor es pot fer amb tot això: silenciar, fer desaparèixer i asfixiar per ninguneig públic. Com reclamar serietat - mínima - a les consultes si a la última vam tenir tan baixa participació? Em sembla que hi ha un cert desencant des d'Arenys, al Setembre. Allà sí que es va veure com ha de funcionar tot això: un 40 % de participació!! El que hauria fet és no fer consultes al Desembre, esperar la primavera. Hi hauria hagut temps per fer una tanda que fos la suma tant del 13-D i del 28-F, i les xifres es multiplicarien per 2. Això si que hauria sacsejat a tothom!

Per una altríssima banda, aquí (europapress) podeu llegir unes declaracions d'avui - recent sortides del forn polític xD - del súper A. F.-D del PP a Barcelona, que "antaño" fóra presi del PP català. El molt honorable senyor ens confon el tripartit amb les consultes, dient que Montilla l'anteposa a Espanya permetent les consultes, ja que està sotmès a ERC (d'una manera bàrbara! xD). Per altra banda, Monty ha de defensar un model de Catalunya amb Espanya en què sigui locomotora i poder econòmic - una bonica manera de dir que aquí ha d'haver indústria per pagar els tributs a Roma - i després critica que Mas ha canviat la senyera per l'estalada, en la competició amb ERC de veure qui és més independentista. El que potser obvia el nostre amic és que Mas canviaria els seus calçotets per una calces d'espart si així li donguessin la Gene. La última i única cosa en la qual el PP CATALÀ (véase un ligero énfasi en indicar la concreción) té raó és en la seva gran nau de batalla, que oculta una altra cosa no tan graciosa: cal centrar-se en el problemes que afecten la gent, en les conseqüències de la crisi, i deixar-se estar d'aquestes tontades de consultes. Un altre cop, el silenciador. Però per sort o desgràcia, ténen raó. Cal sortir de la crisi, i per això es necessita la independència: diners que es queden aquí. Diners que haurien de servir per alguna cosa.

I a veure què fa dilluns el Lapo (aquí). Serà la bomba! xDDD (pel compte enrere, si no ho havies enganxat xD)




Fuscus Dominus


Scriptum factum III kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus