Avui us deixo amb un articulet

Doncs això, us deixo amb un articulet d'un senyor de Solidaritat Catalana per la Independència anomenat Josep Maria Calaf - ho remarco ja que l'altre dia ja vaig dir el que pensava de la no-unió de les forces independentistes - que està molt i molt bé, i que en línies generals diu el que ha de ser l'independentisme si vol arribar a algun lloc, i el que ha de passar perquè la independència es materialitzi. No podem donar la raó tan alegrement als qui propugnen el temor, la por i fomenten l'enfrontament amb fantasmes i mentides. No podem ser tan curts de mires per no veure que no hi haurà independència amb fractura social. No podem ignorar la Història peninsular, ni la relació dels pobles ibèrics entre si. No oblidem que la millor manera de ser espanyol (hispànic, ibèric, mediterrà...) és precisament essent català. Catalunya és un tren on per pujar-hi no se't demana d'on véns, sinó a on vols anar.

Independència no vol dir Separatisme

El nostre missatge d’INDEPENDÈNCIA de vegades no es trasllada amb la mateixa fluïdesa entre un català i un immigrant sigui d´on sigui.

La nostra aposta des de Solidaritat Catalana és trencar amb tots els tòpics vistos fins ara. Som la formació política que defèn un estat propi català amb més garanties. Hem de traslladar molt bé les nostres idees a la Ciutadania sobre tot als immigrants d’altres països i en especial els d’Andalusia que fa molts anys que conviuen en nosaltres i estan molt identificats en línies generals dintre de la Societat Catalana. A aquests ciutadans molt especialment se’ls ha de fer entendre que “INDEPENDÈNCIA NO VOL DIR SEPARATISME” o el que és el mateix, que la Independència no significa el trencament dels vincles històrics o culturals amb la resta de pobles d’Espanya.

Des de Solidaritat Catalana per la Independència pensem que aquest plantejament ha de quedar molt clar entre tots aquells ciutadans que tenen dubtes sobre el nostre projecte. Nosaltres busquem un millor benestar per una nació que és Catalunya, millor economia, millors infraestructures, millor educació per els nostres fills, millor competitivitat de les nostres empreses, no a la deslocalització d’aquestes, un treball digne i segur per als nostres ciutadans, recercar recursos per reduir l’atur, una millora de la nostra sanitat, unes millors infraestructures cap Europa i cap a l’eix del Mediterrani, per tant amb destinació cap a Àsia, sense dubte actual motor mundial de l’economia, poder disposar de la gestió dels nostres ports, aeroports i d’una xarxa ferroviària pròpia, una millor gestió dels nostres recursos, reduint els impostos per les nostres empreses, la supressió dels peatges de les autopistes, més poder adquisitiu per els nostres jubilats, una millor sostenibilitat dels nostres pobles i ciutats, incorporant els autos i motocicletes elèctriques i híbrides, proliferació d´electrolineres, etc.

Catalunya en l´actualitat som una potència mundial en l´esport. Els Catalans hem assolit campionats del món i d’Europa de Futbol, Champions League, atletisme, hoquei, basquet, Campionats del Món de Motociclisme, en Velocitat, Trial, Enduro, Paris Dakar etc…som una potencia Mundial amb l´esport i aixo ho hem d´explotar. Catalunya, com diu l´eslogan, IS DIFERENT.

Catalunya amb un estat propi donarà una millor qualitat de vida als nostres Ciutadans, fet que donarà peu a ser un dels països capdavanters del panorama mundial.

En definitiva, CATALUNYA ha de ser un país diferent al que estem vivint en l’actualitat, obert a Europa i al món i hem de traslladar aquest missatge molt bé a aquests Ciutadans que tenen moltes dubtes sobre la creació d´un estat propi. ” INDEPENDÈNCIA NO VOL DIR SEPARATISME “

Fvscvs Dominvs


Scriptvm factvm XIII kalendas novembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

Divide y vencerás?

Doncs res tu, cagada pastoret, merda per tothom, fracàs. Sembla això la intro per les notícies de l'home aquell d'Antena 3, que sempre són desgràcies, drames i tragèdies. Definitivament, no hi ha unió entre les dues noves forces polítiques independentistes, Reagrupament i Solidaritat. Ho han intentat - diria que més o menys - però no ha sigut possible, les vertaderes raons de tot això encara estan per descobrir, començant pel fet de que Laporta no inspira tota la confiança del món. Vull dir, que no deixem de parlar en tot moment d'elits, - encara pitjor, de polítics - amb la qual cosa estic dient implícitament que darrere de determinats noms hi ha molta altra gent, molts altres interessos, empreses, poder, etc.

Hi ha qui pensa que tot això és una càrrega de profunditat, sobretot el tema Laporta - personatge de qui se'n parla molt xD - ja que és estrany que el projecte unitari independentista es concretés en una nova formació i a sobre que esperés que tothom anés a aixoplugar-se rere El Líder, havent-hi com hi havia Reagrupament que ja feia temps que defensava aquesta tesi. I no només això, sinó que a més, amb una tonteria per aquí, i una agafada amb paper de fumar per allà, les negociacions per ajuntar-se acabessin en paper mullat. I A SOBRE, la militància havent-se de moure, incrèdula, per intentar a la desesperada que s'hi posés remei.

I no. Que no. Com si darrere de tot això hi hagués algú que realment busqués aquesta divisió, aquest afebliment de l'independentisme, en última instància, desactivar "l'efecte 10 de Juliol". Avui mateix - tot i que qui això escriu ja se'n vol anar a dormir, que ja ha passat mitjanit - l'Assemblea de Solidaris i Reagrupats per una coalició conjunta ha emès un comunicat oficial mitjançant el qual afirmen el fracàs rotund de l'objectiu que s'intentava assolir - la UNIÓ, i per tant la FORÇA - malgrat haver aconseguit, en només una setmaneta, més de 3500 vots en l'enquesta per la coalició, amb un resultat del 98% de vots afirmatius. El comunicat s'ha emès perquè ja s'ha assolit el tràmit legal per poder fer coalicions electorals i altres accions polítiques preelectorals. Parlant en plata, això és una tocada de collons. Sembla que ningú hagi après res en decennis de política d'esquerres o independentista, de contínues separacions, escissions i discussions que no han fet més que debilitar.

En última instància, sembla que tothom s'hagi llençat a un "campi qui pugui" per reclamar el vot independentista de les sigles que siguin. Però això em fa mala olor. Personalment, em trobo disposat a aparèixer a les seus corresponents dels tres partits polítiques que diuen o diran actuar per la independència retallada en mà per "agilitzar" els processos d'unió. Crac, crac, vinga, a firmar tots. Crac, crac, a callar i a unir-se (collons!). El que vull dir és que hi ha dilema. ERC és el fracassat, el qui ha estat governant, el qui s'ha desgastat, el qui no ha sabut liderar. Reagrupament és la renovació, la proposta unitària, però per això encara hi ha més element dretà que a ERC, on ja n'hi havia d'abans. Aquest és l'altre eix, que també es troba a Solidaritat - amb el mateix Laporta d'exemple. Tot i que un pot assumir que no hi haurà independència sense elits i per tant sense dretans, el dilema té difícil solució. Votar al qui ha tingut la oportunitat i sembla fora de joc, votar al que semblava més centradet però té més càrrega dretana, o votar al qui deia muntar unitat i no només ha dividit més sinó que encara és més dretà. I per acabar-ho d'adobar, és cert que l'objectiu final és, si més no, assentar al Parlament el màxim nombre d'independentistes possible. Suposo que personalment faré un "de perdidos al río" i posaré espelmetes a qui sigui perquè la pròxima vegada estigui tot més clar i hi hagi més UNIÓ (collons!!).

A mode de consolació, us deixo aquí l'enllaç al Petit Manual Il·lustrat sobre la Independència que ha muntat Òmnium Cultural. De lectura recomanable per als dubtosos xD.







Fuscus Dominus




Scriptum factum idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

La UNIÓ fa la FORÇA, collons!!!

Des de fa ja un temps - bàsicament, des que s'ha desinflat el globus independentista amb les inexplicables accions dels dos nous partits independentistes - tenia unes ganes irreprimibles de cridar ben fort aquest lema, ja que el que es necessita urgentíssimament és una nova formació independentista que entri amb força al Parlament, faci moure's a ERC - sigui amb l'ostracisme o pujant-se al carro (prefereixo la segona opció, té prou pes) - i arrossegui o faci moure a CiU.

Bàsicament, els moviments polítics han sigut que ja hem entrat en campanya per les eleccions autonòmiques del 28 de Novembre, i la Solidaritat Catalana per la Independència - integrada per diverses entitats i capitanejada per Joan Laporta - i el Reagrupament de Carretero - ambdues formacions han anat sumant diferents grups - no només no s'han unit, ni tan sols coaligat, sinó que cadascun ja té la seva llista, i ambdós dirigents han fet declaracions declinant la unió. Evidentment, ja hi ha tot un creuament de bales - no hi ha prou pes per parlar d'artilleria - amb acusacions a posar traves a la unió, on sembla que sigui sempre l'altre el que no es vol unir. Com si s'aconseguissin més vots acusant de no voler-se unir que no unint-se.

Fa poc, sectors d'ambdues formacions estan - la base, com, sinó - movent-se per fer veure als seus líders la necessitat i el suport d'aquesta unió. Jo no simpatitzo, personalment, amb cap els dos partits. Deixant de banda que tenen clara la independència, les cúpules ja actuen massa a la política actual, i els seus programes/ideologies no podem dir que hagin sigut assessorats per Marx, precisament. Però com que l'objectiu és muntar el pastís abans de barallar-nos per com el repartim, crec que si hi ha unió estarem més a prop del forn i de tenir feta la massa. Estarem més a prop de poder fer entrar al Parlament un bon carregament fresquet de nous diputats disposats a fer un salt endavant, i sobretot, farem moure a puntades de cul la resta de la nostra mediocre classe política.

Aquest moviment és de fa quatre dies, literalment. Qui això escriu acaba d'esgotar el D-10 (10-10-2010) i el Manifest del Fossar de les Moreres tingué el seu acte el 5-10-2010 al dit fossar, amb la qual cosa la web de l'entitat corresponent de solidaris i reagrupats és gairebé un bebè cibernètic. Un bebè cibernètic que ja acumula 700 i pico vots a hores d'ara sobre l'enquesta promoguda que pregunta: "Esteu a favor de que Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència formem una coalició electoral per presentar-nos junts a les properes eleccions al Parlament de Catalunya?"

Com es pot veure, el principal objectiu és fer veure que no només l'electorat, sinó les militàncies estan àmpliament a favor de la unió. Esperem que això arribi a algun lloc, perquè sinó tindrem Mas per a quatre anys mínim, i un important salt enrere. Tot i que, depenent de com vagi la legislatura i la pantomima d'intentar aconseguir un concert econòmic faci girar encara més CiU - o com a mínim CDC - cap a l'independentisme i tot plegat acabem potser al mateix lloc però fent més volta. Això sí, la bufetada als drets dels treballadors i les mesures dretanes per sortir de la crisi no ens les treu ningú.








Fuscus Dominus


Scriptum factum V idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus