Notícies!!

Sense tanta importància com per parlar d'altres coses. Comentar els fets de la Revolta - o Revoltes - del Gessamí em sembla que ho deixaré per més endavant, i més quan ara hi han notícies noves, com ara que el considerat neutral exèrcit egipci es veu que s'ha estat dedicant de d'un principi a detenir, torturar i fer desaparèixer manifestants, fins i tot utilitzant les instal·lacions del Museu Egipci d'Antiguitats (ARA). La qual cosa em fa pensar que, si es destinen a això les sales buides del museu, qui i a què més hi deu haver pogut entrar, comptant que en un principi fins i tot hi entraven directament espoliadors?? Temo que passada la revolta hi hagi hagut un Museu de Bagdad II. Eh, però cap problema, segurament les peces apareixeran a col·leccions europees i nord-americanes al cap d'uns dies, i amb una mica de sort alguna anirà a parar al Museu Egipci de Barcelona. O les podrem admirar als hotels del sr. Jordi Clos.

Bé, hi ha hagut una notícia de Vilaweb que m'ha sorprès (aquesta), i m'ha recordat un article que vaig penjar per aquí fa alguns mesets (aquest). Es veu que s'ha tornat a suspendre el judici contra uns guàrdies civils que van pegar i després denunciar un noi per parlar català (mallorquí) a l'aeroport de Palma de Mallorca. Vilaweb penja en un .doc les declaracions de la parelleta de passerells sobre els fets (aquí, heu de desar el document i obrir-lo), que deixen els pèls de punta i la consciència del poc que s'ha avançat en trenta anys. Aquests fets solen ser i són aïllats, energúmens que queden dispersos per les forces policials estatals - "nostàlgics", en diuen - i que protagonitzen casos d'aquests, que "se'ls en và la mà" com es veu que va explicar un guàrdia civil al seu superior a les declaracions dels nois. Tanmateix, la gràcia de tot plegat és que la Justícia passa per alt aquests casos. Vull dir que hi ha impunitat, que no hi ha problema, que fins i tot se sortirà a defensar el guàrdia civil i es tirarà terra sobre l'assumpte. I evidentment, si fóssim independents això no passaria.

Ja va quedant cada vegada menys pel 10A! Per molt que el silenciador mediàtic faci la seva feina - i la fa bastant, per no dir molt, bé - és molt difícil passar per alt una cosa així, quan polítics de primera fila s'hi veuen inmiscuïts. Fins i tot és agradable saber que Xavier Trias hi votarà. Aquest tipus d'exemples hi fan molt, i espero que a Barcelona la cosa tingui certa entitat. Tanmateix, un exemple - podríem dir-ne un parell, fa poc el sr. Manuel Milián Mestres, de qui vaig parlar fa un temps quan donà la raó a Puigcercós, quan en plena campanya digué allò sobre la salut fiscal andalusa; es veu que als mateixos Matins va dir que la independència era la solució - és el de la senyora Montserrat Nebrera, que tot i ser de dretes i muntar un partit minoritari de lliberals catalans, s'ha adherit a la consulta de Barcelona el 10 d'Abril (ARA). És simptomàtic - així amb la que jo estimo una de les millors adhesions, la de Justo Molinero - aquest tipus d'adhesions perquè vol dir que la independència cal fer-la entre tots, es vingui d'on es vingui i es pensi el que es pensi. Oportuna és aquella frase que tant m'agrada, Catalunya és un tren on per pujar-hi no se't demana d'on véns, sinó a on vols anar. És a dir, primer independitzem-nos, i després ens barallarem entre nosaltres. El problema d'això és que la conjunció de totes les forces independentistes és difícil. SI té un problema que es diu Laporta i un altre que es diu Reticència a unir-se, perquè sembla ser que tot i voler fer un projecte paternalista - "unim-nos, però sota el meu lideratge" - el cert és que està aconseguint mantenir dins un partit el comunisme del PSAN amb la burgesia simbolitzada per Laporta. Indica el camí, però el que ha de fer és caminar, no cobrar entrada.

I per últim una notícia que sí és important: Sortu, que vol dir "créixer" en basc, és el nou partit de l'esquerra abertzale basca, i que es desmarca d'ETA ja que des del seu text fundacional rebutja tota la violència habida y por haber. A l'ARA en parlen de les declaracions fetes a Madrit després de registrar el partit, que es vol presentar a les municipals, i espero que tregui molts bons resultats. Vénen a demanar la oportunitat de guanyar credibilitat, és a dir, tot i esperar queno hi hagin més accions d'ETA, que si n'hi haguessin condemnessin ells també la violència - cosa que esperaria jo i tothom d'ells. Clar que diria que a molts els interessaria - en el fons - que no haguessin fet això, perquè podria voler dir la fi de la bipartitocràcia basca. Que el lehendakari López ho ha estat fent bastant bé, però el PP no desperta confiança alguna. De fet, sobre el conflicte basc TV3 emetrà un bon reportatge-documental sobre els mediadors internacionals que han estat fent la seva feina discretament aquests anys i que han estat obtenint tots aquests fruits. Realment, sembla que la fi d'ETA està a prop, o això sembla. Esperem tanmateix que tot vagi sobre rodes.






Fvscvs Dominvs



Scriptvm factvm IV idus februarii anno MM CC VIII ab Rebellione Hiberibvs

Al tanto, que ve de canto!!

A últimes hores de la nit d'un diumenge (= a avorriment abans de pujar a dormir) qualsevol com aquest, divagant per Europapress trobo un parell de notícies relacionades que em criden l'atenció. Ha estat un cap de setmana de disconnecting de manera que m'he enterat fa un parell d'hores, per exemple, que el Barça de Guardiola ha empatat a Almeria i ara el Reial Madrid és líder a la Lliga, cosa que em produeix una úlcera gastrítica important que no em deixa dormir mentre em dutxo amb el peu dret aixecat i el braç en angle recte amb el cos.

La primera notícia és aquesta i parla de que alguns membres de ANB van venir aquí quan el referèndum independentista no-vinculant celebrat a Arenys de Munt el 13 de Setembre del 2009, i que hi havien hagut trobades amb l'òrbita independentista catalana durant la preparació de la consulta. Van venir d'observadors, atès l'interès de l'esquerra abertzale en tot el procés. El primer problema és que un poblet basc, Elorrio, ha corregut amb les despeses municipals els moviments del seu alcalde, Nicolás Moreno, quan va venir aquí - avió, hotel, cotxes, menjar, etc. - i també quan alguns representants catalans van anar a Elorrio - el mateix, menjars, allotjament, etc. És un fet que no m'agrada. Hem de tirar coets si l'esquerra abertzale s'està plantejant realment abandonar kales borrokas i altres tonteries i centrar-se a la via democràtica. Una altra cosa és que tant uns com altres els deixin fer, i al tanto perquè la fi d'ETA serà una cosa tan buscada i codiciada que gairebé podria ser que es decidís dissoldre-la per sorpresa o bé deixar-la de manera testimonial perquè ningú s'apuntés el tanto. Crearia tanta expectació i seria un rebombori mediàtic de tal magnitud; i sobretot, hi haurien unes hòsties per veure qui ho ha aconseguit que més valdria això, buscar una política de fets consumats, sense que ningú en pogués treure rèdit polític. Com deia, és una bona notícia que les convulsions del món abertzale desemboquessin a una via viable i comencessin a fer bé les coses i a progressar. Però el detall d'Elorrio és problemàtic perquè és un paracaigudes ple de munició per Qui/què-tothom-sap. Aquestes coses no es fan. No es pot utilitzar fons públic per despeses d'aquest tipus. Una altra cosa seria preguntar-se qui paga moltes de les activitats o viatges que fan molts altres càrrecs públics, però és un altre tema, i no en tinc informació, tot i que en sospito la resposta.

La segona notícia és aquesta i és més interessant. No només algun alcalde de ANB està interessat en el moviment consultiu. Arnaldo Otegi i Uriel Bertran han tingut també reunions per parlar-ne i intercanviar informació el 19 de Setembre - a EP tenen un error i diuen que és el 19 de juny, dies després de la consulta d'Arenys (el 13-S) xD - del 2009 al País Basc. Sembla ser també que era Bertran qui havia anat - acompanyat i això - a alguns municipis d'Euskadi, i a la notícia d'EP es recullen informacions com ara declaracions al diari Berria de plantejaments abertzales sense ETA o bé del naixement del grup Indepentistak entre EA i ANB. Sembla ser que la via consultiva podria viable. Després també es parla de que van haver-hi observadors bascos el 13-D - en canvi no hi van haver el 28-F però n'hi hauran el 25-A - i de que hi han hagut contactes similars de tot aquest tema amb grups independentistes flamencs i escocesos a Brussel·les, cosa que celebro. El que em preocupa més són les tendències polítiques de l'independentisme exterior, la poca informació que tinc es redueix a que grups indepes flamencs majoritaris tenen idees dretanes, cosa que em crea recels.

No cal dir que tot això saltarà - si no ho ha fet ja - a la palestra dintre de poc - encara que pot ser que no ho faci - i que serà un tema del qual un bon ventall de mitjans diversos en tindran per parlar una bona estona, en una mena de Perpinyà-II. No sé fins a quin punt l'esquerra abertzale s'està plantejant abandonar postulats armats però ja fa temps que hi han indicis d'això, encara que poques evidències que ho demostrin. Fa temps que hi ha tranquil·litat, i això és també un altre indici de que alguna cosa bull a la cassola. Serà una gran notícia, però m'imagino les reaccions. Tot el ventall de mitjans que deia abans saltarà esperonada a destruir, deslegitimitzar i desacreditar el fet, per molt evident que sigui. I és que la sombra d'ETA és llarga i fosca. Tenint la història de la banda tan recent - no la podem comparar en magnitud amb Terra Lliure, tot i que el judici moral i ètic sigui el mateix - serà difícil acceptar el fet d'un dia per l'altre, tot i que caldria celebrar-lo. Clar que per arribar a tot això es necessitarà la desaparició de la banda, cosa que tampoc deu ser senzilla per les forces que hi actuaran al voltant. En fi, que el tema és complex, com tothom sap. Però cal resguardar i esperonar aquests brots verds de pau i democràcia, que tant fràgils semblen.





Fuscus Dominus


Scriptum factum dies nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus