Contractes de gent jove, ILP sobre consultes i toros.

Les alarmes han saltat avui pel matí, quan he sentit per la ràdio al Basté a "El Món a RAC 1" anunciar que es proposa la creació de contractes precaris especialment dirigits a la gent jove, sense cobertura social, indemnitzacions, per sota del sou mínim, cadenes a la feina, capatàs, racionament de pa i aigua diaris, horaris de feina... una sèrie de condicions que ni el Ritz, tu. Resulta que s'anava a proposar i ja començaven a haver-hi reaccions. Aquest migdia entro a Europapress i llegeixo aquí que no, que Díaz Ferrán - el president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales - només ho va parlar com un exemple entre passadissos, i que no està a la taula de ningú.

A la notícia es segueix parlant dels moviments entre partits, empresaris sindicats i tot el que se'n diu diàleg social per sortir de la crisi i aquestes coses. Resulta que a altres països monten contractes especials de gent jove amb el que aconsegueixen reduir l'atur.

El que no he trobat per EP és el que porta Vilaweb en portada (això). Resulta que avui el Parlament ha aprovat una resolució de suport a les consultes independentistes amb els vots de CiU i ERC, amb l'abstenió d'ICV i els naturals vots en contra de PSC i PP. A més a més, sembla que des del Parlament s'encoratja a seguir endavant amb tot el procés de les consultes i es parla en alguna ocasió de l'alt ressò o l'alta participació, cosa que considero que si ha sortit del Parlament deu tanir bastanta sorna, perquè el 28 F és la onada que ha passat més desaparcebuda abans de que se celebrés.

Segons Vilaweb, la resolució aprovada ratifica una altra resolució sobre el dret d'autodeterminació del 1989. Més avall es pot llegir el mosqueig del PSC amb CiU, acusant de camaleonisme polític als convergents. És el que potser ara els convé, però tinc una ombra de dubte. Podria ser que CiU estigués jugant amb aquesta imatge i que estigués apostant realment per la independència? Si tant busca el poder i el gir a l'independentisme li surt bé, podria perdre suports un cop guanyades les eleccions si no fa cap pas en aquella direcció. Podem estar d¡acord en què li convé, però se'n desentendrà un cop tingui la paella pel mànec? Una altra pregunta que queda en l'aire i que tothom vol saber com cau a terra. La fama que té CiU podria ser usada en aquesta direcció per despistar.

I també al Parlament avui (notícia a Europapress sobre els convidats i algunes aportacions, i a Vilaweb) ha començat el debat sobre la Iiniciativa Legislativa Popular antitaurina, per prohibir les curses de braus - les "corrides de toros" - a Catalunya. Ja fa un temps, quan això va començar, opinava que era una cosa contraproduent, perquè posava el tema a la palestra pública i li donava un protagonisme innecessari just quan era una cosa cultural que es moria d'inanició. Perquè és una cosa cultural, jo ho veig així. El toro, el brau, el bou; és un boví present a la cultura mediterrània des de temps immemorials, si teniu prou diners us feu una volta per Creta i m'ho expliqueu, o us acosteu a veure figuretes ibèriques als principals museus d'arqueologia espanyols. Vull dir, per activa o per passiva és un element present.

A fi de comptes, a l'arena - aquí també hi ha vocabulari d'amfiteatre romà - hi van sols el torero i la bèstia, i és en part la lluita entre l'home i la naturalesa, per això és fins a cert punt important que de tant en quant algun torero es faci mal, perquè ha de recordar a tothom que cal alguna cosa més que esclafar-se el testicles i fer onejar una capa vermella per torejar i sortir d'una peça. Fins aquí és un assumpte cultural, que un antropòleg de torn ens podria confirmar. La mort de l'animal - la derrota i suposat control de la natura - podria ser-ne també part. Deixo en l'aire les suposades xixines que puguin fer al bou abans de treure'l a l'arena per facilitar les coses, no ho he vist ni ho puc confirmar. Vull dir, la mort de l'animal, després de bastant patiment, no és alegre graciosa i agradable.

Però tampoc és diferent a la tònica del món animal. Crec que en això hi ha una hipocresia humana traslladada al món animal, que no ho és i no entén de sentiments, bellesa exterior o qualsevol altre valor. La bellesa exterior pot ser reclam sexual o camuflatge per escapar o matar, els colors exteriors d'un animal poden ser avisos de perill, la mort d'un animal és aliment per la resta. Al món salvatge, no hi caben els sentiments humans. Durant un documental de lleons no hi ha cap càmera que vagi a salvar gaseles. Però és que no només això, entre els animals domesticats tenim molta més hipocresia: qui renunciaria al paté de foie-gras en pro del patiment dels ànecs quan se'ls infla el fetge?, o qui sabotejaria granjes per alliberar les gallines de ser convertides en pollastres? Com van les xifres del genocidi animal comès pels humans? Ah clar, és per alimentar-nos. L'argument del patiment animal no és per ell mateix un argument, si nó que va associat a un altre element: salvem els pandes i les foques perquè són maques, als tigres perquè els abrics de pell són de ricatxons, i els toros aquí perquè és una qüestió cultural.

En nacionalisme tinc la opinió de que Espanya és en realitat la nació castellana, que en la seva expansió i supremacia política ha incorporat elements culturals que eren comuns de totes les nacions peninsulars, i un dels trets que més ha apropiat és el toreig. Per tant, en una Catalunya que es reconeix a sí mateixa, s'ha identificat els toros com un tret cultural aliè i l'argument estrictament de protecció animal - que hi ha qui el conrea deixant de banda els nacionalismes - es solapa amb l'associació cultural, o s'hi escuda. Per tant el debat és, crec jo, cultural i nacionalista; la prova més evident és el tema dels correbous a les riberes de l'Ebre. Sembla que ho estigui criticant com el PP, però no. Jo estic en contra de les corrides de toro, em sembla bé que no es facin. Només discrepo en dues coses, que hi estic en contra per una raó estrictament cultural, i que ha de ser una cosa paulatina i silenciosa, de sumir en la ignorància i l'oblit un tret cultural molt identificat amb una altra nació, - i per tant amb reminiscències polítiques - però sense intervenir-hi, mantenint el respecte. En altres paraules, que el desinterès de la societat catalana fes tota la feina, sense necessitat de prohibicions, que a la pregunta "perquè no hi han corrides de toros a Catalunya?" es pugui respondre "perquè a ningú li interessen" i no "perquè s'han prohibit". Crec sincerament que no calia prendre's tanta molèstia amb això.





Fuscus Dominus


Scriptum factum V nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus. Sancti Medir ferentis aquam.

Que encara hi han més coses de Salt! xD

Doncs sí, hi passen més coses. L'alcaldessa, Iolanda Pineda, s'ha reunit amb la Generalitat - concretament amb el Monty i el Saura - per parlar i arribar a acords. Aquí teniu la notícia per Europapress. Titula que es mantindràn més mossos d'esquadra a la localitat, repassa els fets de les últimes setmanes i destaca que és un bon començament; no concreta però deixa veure que hi ha hagut entesa i de que s'adoptaran mesures. També acaba parlant de que Pineda ha defensat la imatge de Salt, intentant treure-la de la conflictivitat social.

En canvi, Vilaweb també en parla però hi surten més coses. Aquí podeu llegir escuetament al principi que es lluitarà contra la reincidència, però es centra en la comunitat magrebí. Parla de que hi han hagut reunions a l'Ajuntament entre veïns i immigrats, de la taula de convivència que s'ha instruit, dels joves magribins que farts de les identificacions muntaran l'entitat Joves per Salt, i fins i tot els mateixos magribins s'han queixat de què també ells han sofert robatoris.

I en aquest ambient de tanta conflictivitat, de cotxes cremats, negres penjats, blancs apallissats, camises negres, pardes, blaves, liles i verdes; d'invasió de negres i musulmans, inseguretat, setge de l'exèrcit, estat d'excpeció, guerra racial; vol instal·lar-se Plataforma per Catalunya a Salt. Vaja uns! xD Quanta diversió.





Fuscus Dominus


Scriptum factum VI nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Na'vi, la segona part, Chávez i ETA, PxC a Salt.

La Júlia - els seus blogs són aquest i este otro - estarà contenta, perquè James Cameron ja ha anunciat - aquí ho teniu per Europapress - que Na'vi serà el títol de la segona part de les històries a Pandora, que segons ha dit aprofundirà molt més en el planeta en si, aspectes culturals i demés dels nadius. Sembla ser que amb 2500 milions de dòlars recaptats es podrà fer una seqüela, i suposo que con semejante morterada es podrà fer en 5-D si volen, i totes les virgueries que uno se pueda imaginar. Caldrà esperar a que estigui acabada - podem suposar que un temps considerable - a veure-la i segons ha dit el mateix James ho muntarà ell, o ho dirigirà ell, o el que sigui que ell faci amb la pel·lícula. Vamos, que li ha tocat la loteria, i els seguidors de Pandora estan d'enhorabona.

A otra cosa, mariposa. S'ha muntat un sidral amb les suposades relacions entre ETA i les FARC via Veneçuela, per un auto del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco. Dic suposades perquè no està encara demostrat - o eso creo - i perquè tampoc dubto que hi hagin detalls de tot això als mitjans que un pobre ciutadà pugui accedir. Aquí en teniu la notícia per EP de les reaccions que estan tenint lloc entre vora i vora del "xarc". El cas és que aquí tot es porta amb molta serietat i solemnitat - dins del que cap, és clar - i el PSOE demana explicacions i sembla que mou fils diplomàtics, el PP obre foc i parla dels problemes de les "males amistats" i reclama que Moratinos s'hi deixi la pell... Vaja, l'esperable; i allà ha sortit Chávez des de l'Uruguay passant-se literalment les acusacions pel forro, parlant de colonialisme. Dient aquesta frase, la majoria de la gent pensarà: "qué pesat, el dictador aquest amb això del colonialisme. Que ja no existeixen!". Que és el que passa als mitjans occidentals espanyols i no espanyols. Un en la seva ignorància vols abstindre's de parlar.

No tinc informació, i en un món on el colonialisme es diu multinacional i després es conjuga amb globalització, que surti aquest dimoni pelut dient que els recursos veneçolans es queden allà, deu inflar molt la moral. El problema que té aquest home és que o s'ha passat de la ratlla o ha tingut un excés de zel protector. Si no semblés que hi ha tanta persecució d'opositors tindria millor premsa. Clar que plantant cara i desmuntant el xiringuito occidental, qui pot esperar tenir bona premsa... El cas és que no puc tenir una opinió formada. Sortiria dient que chapó pel Chávez però no tinc informació per poder-ho dir amb seguretat. Sort que estem en la zona de les llibertats i em puc informar bé. És de suposar que entre les FARC i la ETA puguin haver-hi afinitats, i que una certa col·laboració és gairebé esperable. Tot i que no podem comparar la situació de la ETA - molt mermada, fa mesos que no atempta, funciona en un país més o menys democràtic - amb les de les FARC, que està en guerra oberta a la selva amb l'exèrcit colombià. No sé fins a quin punt Chávez hi està ficat. El que sí crec és que no deu ser fàcil aguantar la posició desbaratant els negocis occidentls, amb el país veí firmant cosetes per tenir exèrcit ianqui al territori. Vull dir, que allà hi ha una guerra, sembla que entre dos països, però avui dia no hi ha URSS per socórrer ningú, i els EUA estan vivitos y coleando.

En otro orden de cositas, sembla que Plataforma per Catalunya es vol presentar a Salt. Salt ha estat últimament als mitjans perquè es veu que hi ha inseguretat, que els saltencs atribueixen als immigrants i aquests es defensen acusant-los de racistes i de ficar-los a tots dins el mateix sac. Aquí teniu la notícia d'EP de que aprofitant aquest sidral, PxC es presentarà a Salt, cosa que és esperable si bé no se n'havia dit res fins al moment. Crec que les manifestacions i trifulques que hi han hagut no han sigut entre totalitats. Com sempre, hi ha varietat d'opinions. Els saltencs que es manifestaven potser sí eren bastants, però entre ells hi havien els que potser reclamaven simplement un augment de la seguretat, i els qui anaven més enllà i acusaven els immigrants. Vull dir, potser sí que ha crescut el delicte comès per immigrant, però d'aquí a acusar a tots els immigrants es necessita una predisposició. No, no m'han robat ni ho han intentat, si és això el que em diria algú que cregués això. Com es pot esperar, els qui fan el pas d'acusar els immigrants tapen a d'altres que no tenen - o això suposo jo - aquesta idea. I per altra banda, els immigrants que es manifestaven suposo jo que devien ser els qui se sentien ofesos per les acusacions de l'altre sector. Parlo sense saber, però imagino l'escena. Dubto molt que algú que sol delinquir en forma de robatoris o furts vagi també a la manifestació. Tant els immigrants com les víctimes poden reconèixer-lo, i no només això, els immigrants es queixen de que ells no són lladres, i cree el ladrón que todos son de su condición: dubto que amb el sentiment de culpabilitat algú vagi a manifestar-se falsament. Per dissimular? Pot ser. Però jo no ho veig, un lladre no crec que tingui tanta vida social com per fer això, potser estigui ocupat en problemes més grossos perquè es vegi abocat a delinquir.

El que deia, ni tots els saltencs acusen els immigrants com a comunitat ni tots els immigrants són lladres, prova és que part de la seva comunitat hagi sortit a aixecar la veu. No em puc creure que els carrers siguin una batalla campal d'ordre social, ni tots els immigrants són lladres i dolents que van a apallissar racistes ni tots els saltencs estan a mata-degolla en plan racistoide. PxC crec que vol aprofitar el caldo de cultiu, però treurà els vots dels predisposats a acusar a tothom de pell més fosca que la seva. I l'abstenció farà la resta.





Fuscus Dominus


Scriptum factum VI nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Laporta, A.P.-R. "El Asedio" i 1 any sense el Pepe.

Por fin! Aleyuya! El Messies Laporta ha obert la web! Ja tenim solució, saludem i adorem el nostre Salvador! xD. Doncs sí, ja s'ha acabat la frenètica compte enrere i aquí teniu la nova web d'en Joan Laporta, l'encara president del Futbol Club Barcelona. Europapress també recull la notícia (aquesta) sintetitzant sobre el que de moment és el seu missatge de benvinguda, que teniu íntegrament aquí. EP el vincula a Reagrupament - diu que hi flirteja - ja que CiU i ERC representa - d'això no n'estava tan segur, potser per desinformació - que s'han negat a acceptar-lo a les seves llistes, tot i que suposo que d'haver-hi entrat, hi haurien hagut trifulques, perquè dubto que el Lapo es conformés amb segons llocs; o sigui que deu ser que sí, que no l'han volgut. Tot i això, EP titula que "Laporta vol independitzar Catalunya però no revela com" i després parla del que també es pot llegir al text de benvinguda, que sembla ser un anunci de novetats en la forma de publicitar-se, crec que hi ha un estil Obama al rerefons, ja que es pretén que la web del Lapo sigui espai d'opinió, i també es potencien les possibilitats virtuals de comunicació. Apart de tot això, també s'hi diu que la web té agenda del Lapo, activitats del Baça i enllaços a les xarxes socials, cosa gairebé de calaix.

Vilaweb també en parla, podem suposar que més llargament, destacant el detall-floreta de que la web s'ha col·lapsat durant el matí per l'allau de visites. Aquí en teniu la notícia, on es comença dient que és la web on el Jan hi anirà posant els seus pensaments i que serà un espai d'opinió i reflexió, cosa que no aniria gens malament donat el que va passar ahir (aquí teniu l'entrada del bloc sobre el 28-F) i les interpretacions que n'han sortit, tan pessimistes i negatives (com aquestes). També es diu que en Jan ha obert una compte Laporta 2010 TV a Youtube i que - com també deia EP - que tot això és la confirmació de que el Jan aspira a la Gene.

Aquest text tan maco i divertit de benvinguda del Jan és com molt obert, com donant per fet que hi ha una majoria amb aquests ideals i d'un to pròxim, que intenta il·lusionar. Posa la web al servei de la creació, d'un espai on discutir i construir, on "tots els que ens estimem Catalunya i creiem que ha arribat l'hora de fer un gest valent ens trobem en aquest web". En definitiva, crec que tot això aprofita la novetat, el pes d'un personatge públic com el Jan i el to directe, clar i senzill típic de qui encara no ha tastat la política dels qui hi estan emmerdats fins a les celles, és a dir, les plataformes i els moviments cívics. Potser l'activitat del Jan amb les consultes hi tingui a veure? D'on treurà la gent el Jan per fer el seu partit, o la seva llista? La novetat afegeix la idea semisubmergida de que encara no ha estat corromput pel joc polític del poder, i això suma punts i adeptes. Podria ser la traducció o l'accés a la política diguem-ne professional o gremial de tota aquesta gent amb unes idees noves o refrescants, d'un moviment que va sorgir arran del desmarcament dels partits tradicionals. No ho sé, Laporta avui dia en política és una cosa polèmica, que incomoda i provoca curiositat, i això li suma encara més punts. Si es presenta tindrà una bona quota de vots, això està clar. Jo mateix hi he reflexionat, però no podem oblidar qui i què és. És un empresari, una persona amb capital per invertir, amb morterades de diners que cal gastar d'alguna manera, que ha dirigit un club de futbol - amb tot el que suposa això avui dia, els amfiteatres romans de l'actualitat - i que ens pot sorprendre amb alguns determinats punts del seu programa que no siguin esquerranosos, que ja podria ser. No el votaria. No, per molt que il·lusioni o que realment sigui "alguien digno de admirá". Segueixo al meu principi de que la política corromp, i barrejar-lo amb el món del futbol, peligro peligro. Seguiré votant al PHC. Per mera convicció de no callar i otorgar ni decantar-me per ningú amb representació/poder.

Canviem de tema, demà passat, Sant Medir, 3 de Març; sortirà a la venda a les llibreries l'última novel·la d'Arturo Pérez-Reverte, escriptor que m'agrada molt. La novel·la en qüestió es diu "El Asedio" - anava a traduir "El Setge" però com que som tan poc bilingües i racistes no ho faré - i no és una altra novel·la històrica, és de personatges, de trama, misteri, intriga i altres elements que són propis d'una novel·la normal i corrent. En teniu notícia aquí i succeix al Cadis assetjat durant la Guerra del Francès, anomenada fora d'aquí Guerra de la Independencia, com si fos una paraula maleïda. Combina diverses trames de personatges, un militar científic - si llegiu els seus articlets de cada cap de setmana veureu que aquest tema li va - obsessionat amb la balística, varis personatges amb diverses trames, i un misteriós personatge de capa negra que sembla vinculat a uns assassinats prou esfereïdors per donar l'apunt de foscor i misteri mortal a la trama. Sembla que el llibre és prou gruixut - xsst! és pecat dir el número de pàgines! - de manera que hi haurà teca per una estoneta, en definitiva, promet. Sembla ser també que l'Arturete hi ha abocat diverses novel·les que arrossegava de feia temps.

I senyores i senyors, avui fa un any que l'estimadíssim Pepe Rubianes Alegret va morir per culpa d'un càncer de pulmó als 61 anys. Aquí en teniu notícia (europapress) on es repassen els actes que s'han fet per commemorar l'aniversari de la seva mort, com ara el rebatejament de la Sala 1 del Capitol per Sala Pepe Rubianes, l'anunciament que el llibre de poesies africanes de l'actor i humorista es publicarà el 23 d'Abril, dia de Sant Jordi; o que Mediapro farà una pel·lícula documental sobre el Pepe. També cal dir que el "Divendres" de divendres passat a TV3 va estar dedicat al Pepe i que avui s'ha fet "El matí de Catalunya Ràdio" des de l'escenari principal del Capitol, on actuava Rubianes. També vull dir que Vilaweb n'ha parlat (aquí) extenent-se bastant més, parlant del convidats i donant més detalls.






Fuscus Dominus


Scriptum factum kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Senyors, vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 21 %

Fracàs. Fiasco. Desinterès. Desencant. Se me n'ocorren més, però no cal furgar-hi, i les raons poden ser diverses, variades i complexes. Primer de tot, la notícia. Aquí (europapress) la teniu, així en cru. 80 municipis, 21% de participació, 60000 vots i un descens de 6'5 punts en la participació, que es diu aviat.

Però ja vaig avançar (aquí) que la Coordinadora i les plataformes comencen a tenir un cert aire de praxis política actual. Ningú, tret d'opinions personals i concretes, ho ha considerat un fracàs. Uriel Bertran se n'ha anat per les branques adduint les diferents realitats socials dels municipis consultats, afegint la perla de que llavors no es pot dir si la participació creix o decreix. Fins i tot en xifres globals només hi ha hagut un 25% de participació sobre tot el cens cridat fins avui a les urnes.

A Vilaweb (aquí) podem llegir que la coordinadora ho ha valorat exitosament - com es diu aquí - i que el seu portaveu ha parlat de fortalesa del procés i de consolidació; fins i tot de maduresa. Tot i que també es parla del que jo crec que ha sigut el gran entrebanc, que és el silenci mediàtic, ni tan sols els qui serien els principals publicistes de tot això no han, intel·ligentment, mogut ni un dit. També hi ha una cosa que sembla realment treta d'un assessor polític de veritat, que és comparar aquestes dades amb les eleccions polítiques, barrejant sense pudor conceptes per tal de mantenir la compostura. Sé que és molt fàcil criticar i difícil construir, però realment cal seguir endavant a qualsevol preu? No podríem trobar-nos amb tot de consultes que acabarien sent paper mullat?

Per altra banda, aquí trobem el que ha dit el PP, preguntant-se si Mas convocaria consulta si arribés a la Gene. Ja vaig dir al mateix lloc de dalt que crec que Mas convocaria als marcians a decidir sobre Catalunya si amb això li donguessin la Gene. Ara, si pensant fredament CiU es planteja seriosament el tema, és una pregunta que queda a l'aire i m'agradaria saber com cau a terra. Cal realment que l'independentisme surti cagant llets a la palestra pública a defensar i argumentar que la nostra sortida a la crisi és la independència. No sé si és una opinió que circula pels cervells de la gent o si algú ja ho ha formulat, però cal posar-la a tot arreu. La societat oberta i integradora catalana, marginant aquells grupuscles amb ànsies hitlerianes i de neteges ètniques, ha de pronunciar-se i decidir que els seus recursos han de servir per sortir del pou, no per mantenir-lo.

Tornant a les consultes, cal recordar que el 25 d'Abril es farà la següent onada on hi votaran capitals de província com Girona o Lleida. Espero que el fet en si obtingui més ressò que la última onada, però tinc un maleït cuc que em repeteix una vegada i una altra que si passa igual que avui, malament, serà la concreció de que les consultes s'hauran fet per autocontentisme. Crec que el que cal és aplaçar-ho tot i obtenir una data de consultes en què es multipliquin les xifres, que sigui com un sorollós cop de puny a la taula. Aquest és realment un bon procés. Però cal portar-lo bé, i cal portar-lo a bon port. Segurament la consulta de Barcelona portarà un impacte mediàtic més gran, però caldria implicació. Internet ha de ser un aliat, cal lluitar contra el que és el pitjor enemic de les consultes: la pesada i feixuga llosa del silenci públic i de la marginació. Per això cal que perquè la independència sigui vista com una opció viable, cal que les consultes no fracassin per mantenir viu el debat i així aconseguir la mobilització pel referèndum vinculant.






Fuscus Dominus


Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

La carta a Telemadrid

Aquesta és una carta que circula es veu que des de fa temps en un mail en cadena que hauria d'arribar a la cadena de TV Telemadrid en raó del seu imparcial, poc manipulador, net, respectuós, honrat i en definitiva gran reportatge que van fer sobre la injusta, mala i oprimida situació del castellà a Catalunya, que es va emetre fa ja bastant temps i que podeu veure aquí (youtube). Podeu veure com la carta il·lustra el baixíssim nivell del castellà a Catalunya.




Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor.

He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.

Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.

La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.

¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.

No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase:

Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.

¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.

Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalán: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas. La extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.

No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas...

Además, ¿como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalán?, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.

Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de castellano dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano.


Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància
GADES



Naniano, naniano...


PD: Algú sap qui és aquest Gades? (apart de la Cadis antiga, clar)




Fuscus Dominus


Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

No podia estar-me de posar aquí la gran i definitiva explicació de què és Bolonya.

Aquí (del blog de la Júlia Rosell, aquest) podeu veure el famós vídeo de la clara, concisa i excel·lent explicació del Pla Bolonya que fa un degà de la Universitat de Vigo, Juan Carlos Mejuto. Sembla ser que el vídeo fa temps o deu fer temps que corre, però un en la seva ignorància no el va descobrir fins fa un temps, quan la Júlia el va posar al seu blog. Es graciós - noti's la ironia - fixar-se com riuen els estudiants amb algunes frases, (hoy en día el título de la ESO sirve para envolver el bocata) i quan arriba la que els afecta no riu ningú (y el plan Bolonia hará eso, que las licenciaturas sirvan también para envolver bocatas).

Quan hi hagin resultats i merdes d'aquestes ja direm alguna cosa de les consultes d'avui xD.





Fuscus Dominus



Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Reflexió del PHC sobre les consultes, Alberto Fernández Díaz sobre el mateix i Laporta

Aquí podeu llegir una reflexió que el Partit Humanista de Catalunya publica a la seva web sobre les consultes independentistes que han tingut lloc, i les que tindran, perquè demà (28-F) hi ha la segona gran tanda. Tot i que la reflexió en parla de les del 13 de Desembre, feia mesos que no entrava a xafardejar a la web.

A grans trets, deixa clar que el PHC reconeix el dret a l'autodeterminació, que no té por a la democràcia i troba bé que es facin aquestes consultes, com a exercici democràtic que són. La reflexió parla de la separació Estat-Nació - i reconeix la nació en una definició cultural - i es veu a l'estat com l'instrument repressor i creador de violència, així que l'"artifici" estat-nació és el que ha creat les grans mostres de violència des de fa 200 anys. La reflexió s'enfoca a que no és cap a un altre estat centralista - encara que sigui més petit - cap a on cal anar si nó cap a quina altra societat, on el poder polític sigui realment del poble. I evidentment, sense violència.

Tot i això, el gran temor que tinc és que a qui hauria d'importar les consultes no fa gran cosa. El 28-F està passant inadvertit, de moment, pels grans mitjans de comunicació. El 20-30 % de participació del 13-D és nefast, es miri per on es miri. Tot i que una explicació que jo en trobo és que és una activitat que no cal enfocar de manera política - no té cap validesa - si nó de manera social. Anar a votar ha de ser en aquest cas un exercici gairebé lúdic i familiar, on el missatge entri d'una manera que no impliqui un gran compromís polític amb qui hi assisteix. Tant dóna votar o no votar. Si fa un dia esplèndid baixaré a votar perquè hi haurà molt ambient, i serà un dia agradable i tranquil, amb espai per les reivindicacions aprofitant el temps lliure d'un diumenge a la tarda. Però si fa fred, plou - o neva xD - o mal temps en general, baixarà Mahoma a votar!. Aquell 13 de Desembre solet precisament no en feia gaire, i a les 6 de la tarda era nit tancada. Ni famílies, ni ambient ni res de res. Aquest crec que va ser el gran problema del 13-D, que va permetre obviar aquest moviment als grans mitjans i continuar en aquesta posició perquè el 13-D fou un fiasco, almenys en part. Per molt que es digués de cara a la galeria, es va poder veure per les trifulgues posteriors al si de les plataformes que havia estat bastant decebedor, tot plegat. Si us fixeu, ni aquestes entitats cíviques escapen a una certa praxis de polític actual: a tothom dic A però dins meu dic B, a veure què fem per arreglar la B vertadera.

Total, que si el 28-F - demà - no s'aconsegueix sacsejar una mica i tornar a obtenir quota pública - esperem que Falange i altres espècimens ens donin un cop de mà - malament, perquè se seguirà fent el que millor es pot fer amb tot això: silenciar, fer desaparèixer i asfixiar per ninguneig públic. Com reclamar serietat - mínima - a les consultes si a la última vam tenir tan baixa participació? Em sembla que hi ha un cert desencant des d'Arenys, al Setembre. Allà sí que es va veure com ha de funcionar tot això: un 40 % de participació!! El que hauria fet és no fer consultes al Desembre, esperar la primavera. Hi hauria hagut temps per fer una tanda que fos la suma tant del 13-D i del 28-F, i les xifres es multiplicarien per 2. Això si que hauria sacsejat a tothom!

Per una altríssima banda, aquí (europapress) podeu llegir unes declaracions d'avui - recent sortides del forn polític xD - del súper A. F.-D del PP a Barcelona, que "antaño" fóra presi del PP català. El molt honorable senyor ens confon el tripartit amb les consultes, dient que Montilla l'anteposa a Espanya permetent les consultes, ja que està sotmès a ERC (d'una manera bàrbara! xD). Per altra banda, Monty ha de defensar un model de Catalunya amb Espanya en què sigui locomotora i poder econòmic - una bonica manera de dir que aquí ha d'haver indústria per pagar els tributs a Roma - i després critica que Mas ha canviat la senyera per l'estalada, en la competició amb ERC de veure qui és més independentista. El que potser obvia el nostre amic és que Mas canviaria els seus calçotets per una calces d'espart si així li donguessin la Gene. La última i única cosa en la qual el PP CATALÀ (véase un ligero énfasi en indicar la concreción) té raó és en la seva gran nau de batalla, que oculta una altra cosa no tan graciosa: cal centrar-se en el problemes que afecten la gent, en les conseqüències de la crisi, i deixar-se estar d'aquestes tontades de consultes. Un altre cop, el silenciador. Però per sort o desgràcia, ténen raó. Cal sortir de la crisi, i per això es necessita la independència: diners que es queden aquí. Diners que haurien de servir per alguna cosa.

I a veure què fa dilluns el Lapo (aquí). Serà la bomba! xDDD (pel compte enrere, si no ho havies enganxat xD)




Fuscus Dominus


Scriptum factum III kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Què ha passat amb l'Ibarretxe? xD

Ahir veia estupefacte per la televisió - aquell mitjà comunicatiu tan imparcial i modèlic - els aldarulls a la UAB - hi vaig reconèixer una cara de la meva facultat - amb la presència d'Ibarretxe a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (europapress). He xafardejat una mica, però ni la Coordinadora d'Assemblees de la UAB ni el SEPC posaven res a les seves webs. Es curiós, caldria interpretar llavors que els protagonistes de tan heroica acció no tenen cap vincle amb cap entitat que tanta bona premsa recol·lecten? A la de la CAF (aquesta) encara sortien coses de les festes de Carnestoltes i les grans causes injustes com ara judicis, comunicats, repressions... I a la del SEPC (aquesta altra), hi sortien les grans protestes pels FGC de fa unes setmanes. Com a molt, la mostra de condol - la primera que veig - per la mort de la professora Encarnació Sanahuja a la Facultat de Filosofia i Lletres (la meva! xD). Però de l'Ibarretxe, ni un pèl. Crida l'atenció també que resulta - segons l'agència - que els que increpaven a Ibarretxe - es parla de cinc "joves" dins de la sala amb una pancarta i un grup a les portes, siguem generosos i posem-hi 25 herois i heroïnes - van rebre la sonora (des)aprovació dels més o menys 200 (segons EP) estudiants que hi assistien en forma de xiulades, crits i mostres de suport a en JJ. També sembla que l'aforament era una mica reduït per la gent que volia presenciar el que havia de dir l'ex-lehendakari

Sembla ser que el motiu de la protesta és el tema dels presos (polítics eh! xD) d'ETA, les tortures que hagin rebut i les conseqüents acusacions al JJ (Juan José, si encara no ho havies enganxat xD) de feixista, torturador i lleig en amunt. Però ha sigut buscant què hi posava a la pancarta quan he ensopegat amb Indymedia, (aquí) on sí que es parlava d'això d'Ibarretxe. Però clar, de protesta s'ha passat a boicot, a xerrada que pretenia donar, a "PNV torturador", a "llibertat Euskal Herria", i a enfrontaments físics amb els securates, tant del JJ com de la UAB. Ni xifres d'herois, ni res de la calurosa acollida de la resta d'estudiants.

El que més em sorprèn de tot això és, però, que el motiu trobo que és molt extremista. Manifestar-te contra el sistema, per la independència, contra Bolonya, posar-te als estudiants en contra... d'acord, però anar a increpar a un president basc pels etarres? Tenim gent tant extremista a la universitat? Podem estar fent classe al costat de gent que està d'acord amb el que puguin fer els etarres?s

Pero no todo está perdido!!! L'Estudiants per una Política Activa ha emès (aquí) un comunicat en què es critica que aquesta forma de protesta el que ha fet es coercionar la llibertat d'expressió de la resta de persones de la sala, tant els estudiants de la sala que han mostrat el seu rebuig com del JJ. En últim lloc es demana una reflexió per part dels protestants.




Fuscus Dominus


Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Aran independent! xD

http://www.vilaweb.cat/enquestes


Il·lustrativa, si més no, la última enquesta de Vilaweb. "Quin estatut ha de tenir l'Aran en la reordenació territorial?" I la opció guanyadora és (tatxaan!) que ha de ser independent! Efectivament, amb 187 vots i el 59% de la opinió. Algú recorda aquell vídeo del youtube de la Rahola, el Cuní i l'independentista d'Aran? (vegeu el vídeo aquí) Fou utilitzat per gent molt respectable de C's per crtiticar l'independentisme. "Por la boca muere el pez", "víctima de sus propios 'argumentos'", deia el vídeo. Curiós, doncs, que un dels grans portals de l'independentisme a Catalunya tingui aquests resultats en una enquesta així. Ah, però no crec que a ningú li importi massa. Segur que, com l'han fet ells, deu estar manipulat, com moltes altres enquestes d'estar per casa. Quanta diversió xD.






Fuscus Dominus


Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Bones, obro el blog

Des del 26 de Febrer del 2010, o el que és el mateix, des de les 4es calendes de Març de l'any 2207 de la Rebel·lió dels Ibers, aquest és el meu oppidum. Des de les altures, des de la meva alta torre amb les seves poderoses muralles de pedra; a la costa hispànica entre els Pirineus i l'Ebre, observo i miro el món, el país i el poble. I quan succeix algun fet que m'interessa, aquí trobareu la meva opinió i els meus ideals. Així doncs, sigueu benvinguts al meu oppidum. OBRIU LES PORTES!!




Fuscus Dominus


Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus