La estupidez no suma

Us deixo aquí un articulet de la Vanguardia - el podeu llegir original aquí - que circula últimament pels blogs del Joan Gil Oliveras - a aquest, per exemple - i altra gent, que està molt rebé, sobre la Díez i l'independentisme.

Passeu-ho bé.

Desde hace años, sostengo que el principal problema que tiene la hipótesis independentista en Catalunya es el estilo de muchos de sus promotores, empezando por varios dirigentes de ERC. Aunque debe consignarse la emergencia de nuevos actores sociales favorables a la independencia cuyas formas son verdaderamente serias y solventes –destaca aquí la asociación Cercle Català de Negocis–, todavía quedan entornos movidos por la agitación antisistema, émula de tácticas y discursos de otros movimientos, ya sea la izquierda abertzale o los grupúsculos más extremistas de la alterglobalización. En estos momentos, y más allá de los partidos, en el independentismo hay de todo, lo mejor y lo peor de cada casa. La buena noticia es que los friquis y los fanáticos ya no tienen el monopolio del proyecto ni del discurso.

Pero los impresentables pueden ser ruidosos, si se lo proponen. Y pueden lograr protagonismo fácil, si escogen bien el momento. Así ocurrió el pasado viernes, cuando un grupo de jóvenes –sería bueno saber cuántos de ellos estudiantes– boicoteó una conferencia de Rosa Díez en la facultad de Ciencias Políticas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es notorio que estoy en las antípodas de lo que piensa y propaga la máxima dirigente del partido UPyD, pero no me permito trampas con las reglas básicas del juego democrático. Díez puede y debe exponer sus ideas con libertad, también aquellas que incluyen falacias sobre la realidad social catalana. Ello debe ser así siempre, incluso sabiendo que no existe nada parecido a una mínima simetría; quiero decir que sería extraño que un dirigente independentista pudiera explicar tranquilamente sus argumentos en universidades de Madrid u otras ciudades españolas. Por otro lado, los boicoteadores de Díez han dado de Catalunya y del independentismo una imagen pésima, manchada de intolerancia. Por eso son rematadamente estúpidos, porque se creen héroes cuando sólo marcan goles en propia puerta. Y la estupidez no suma. Además, han regalado a Díez un ejemplo perfecto para ilustrar sus tesis engañosas.

Para los puros e iluminados (del independentismo catalán, del españolismo, del socialismo, o de lo que sea), todo aquel que no encaje en su reducido esquema debe ser insultado y proscrito. Hace unos días, estos mismos totalitarios que pululan por la UAB intentaron impedir una charla del ex lehendakari Ibarretxe, demasiado pactista para su gusto. Por suerte, Catalunya no se reduce a estos cuatro "guardianes de la revolución", que dicen hablar en nombre "del poble català". El miércoles por la noche, el programa de TV3 Banda ampla nos mostró a unos universitarios muy diferentes, debatiendo sobre la independencia de Catalunya con tranquilidad, inteligencia y respeto. Fue un ejercicio democrático de pulcritud ejemplar. Es con estos jóvenes –y no con los que impiden hablar al adversario– que vamos a construir un país más libre, más respetado y con más oportunidades para todos.

Francesc-Marc Álvaro

Fuscus Dominus


Scriptum factum III idus marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

El meu Ideari Nacionalista

Ja sé que sona malament, però algun dia ho havia de posar tot ben posadet i escrit per no repetir-me a tot arreu xD. Ahí va.


1. La nacionalitat de cada persona és una decisió personal i intransferible que cadascú ha de prendre en llibertat, és una cosa que la dicta el cor i els sentiments. Cada persona sap i decideix quins criteris escull per identificar nacions i per decidir quina és o serà la seva, és a dir, a quina vol pertànyer i els efectes que això pugui tenir. Tals criteris - llengüa, cultura, geografia, etc. - són motius d'interminables disputes per definir el terme i crec que és una discussió estèril. Les nacions són una invenció humana: la terra són roques o micro-roques de minerals diversos, una bandera és un teixit, i un topònim no és més que una paraula, un so articulat. Una nació és un terme abstracte. Qualsevol document d'identitat, passaport, etc. no és més que un artifici jurídico-administratiu necessari per a un món globalitzat i organitzat de manera complexa, on cal un control. Tals elements no poden modificar els sentiments humans, ni tan sols sota coerció severa. Es més, moltes vegades l'esperonen i el fan més fort.

2. Identifico Catalunya com una nació. Com es diu al punt 1, considero personalment que per identificar nacions també cal un grup humà que així ho reconegui, perquè la col·lectivitat humana permet d'identificar-les. Una nació reconeguda només per una persona existirà, però només per a aquella persona. Per la resta del món no existirà. Així, considero que la societat catalana conté prous persones amb aquesta idea per poder defensar que són una nació. En aquest sentit, crec que hi ha més èmfasi en els grups humans que no pas en elements físics. Així, els escrutinis d'eleccions democràtiques fetes a àrees com Galícia o València em fan pensar que no hi ha tanta majoria de gent que opini que són una nació. Per aquesta raó m'abstindré a les meves opinions d'emetre judicis sobre aquestes àrees, atès que no està clara la posició majoritària. Això no vol dir, no obstant, que sempre estigui clara allà on es vegi. La diversitat d'opinions humanes obliguen al respecte mutu i democràtic de les diferents opinions, això és, la tolerància i protecció de minories així com la igualtat humana i la justícia de les majories.

2.1 D'acord amb tot això, crec que els Països Catalans no poden exisitir si els seus ciutadans no ho senten. Podrien ser una nació, però per aquestes mateixes raons m'abstindré sempre de fer-ne judicis o d'opinar sobre la seva existència o no.

3. La Península Ibèrica - i en gran mesura Catalunya - és, geogràficament, una terra de pas entre dos continents. Això explica com al llarg de mil·lenis d'Història una gran diversitat de pobles i ètnies han passat per aquí i han donat el resultat de grans migracions en ambdós sentits, i a una llarga successió d'invasions, rebel·lions, conquestes i reconquestes que amb una atenta mirada ens han d'il·lustrar que el motor cultural de la Península és el mestissatge i la integració - vegeu el punt 5 -. En canvi, altres àrees del planeta com les Illes Britàniques han pogut mantenir una etnografia clara i concisa que obliga als seus integrants a progressar i espavilar-se per sí sols, tot i que en l'actualitat la composició de la majoria de societats occidentals hagi fet aquest model caduc i obsolet. Avui dia Catalunya crec que és un model d'integració i tolerància, una societat mestissa que no oblida els orígens i que ha d'erigir-se en nació, obtenir un status jurídic adient - vegeu el punt 4 - i aconseguir fer-se un lloc per seguir avançant i progressant. Per tant, actituds xenòfobes, feixistes o intolerants no hi tenen cabuda, distorsionen l'ordre social i han de ser corregides.

4. Tota nació que existeixi - d'acord amb els punts anteriors, un grup humà d'unes dimensions mínimament raonables que així ho reconegui per les raons que siguin - ha de poder articular-se i organitzar-se en un aparell polític estatal i independent, que amb aquest poder polític pugui potenciar, difondre, protegir i conservar la seva cultura, orígens i història així com el seu model social d'integració i mestissatge. A més a més, ha de servir perquè política i econòmicament pugui subsistir autònomament, així com per poder ingressar en organitzacions supraestatals que es creguin convenients, com la Unió Europea.

5. D'acord amb el punt 3, l'actual Espanya és una terra de pas i les diferents ètnies i pobles que l'han habitada han conformat un corpus cultural que enllaça tota la Península, trets culturals comuns a totes les nacions peninsulars, d'un caràcter mediterrà únic. Per aquesta raó, hi han elements que agermanen la nació catalana amb la resta de la Península, fets culturals - com ara un caràcter humà generalitzat o certs costums - que han de servir per bastir ponts i que haurien de garantir o promoure bones relacions entre tots els territoris peninsulars a tots els nivells, com ara una certa cooperació político-econòmica. En aquest sentit, potser un model federal hauria sigut històricament la millor solució peninsular. Crec que bona part de l'independentisme actual a Catalunya parteix des de posicions federalistes. La Història contemporània o la composició política de l'actual Espanya fan pensar en la impossibilitat d'aquesta via federalista de manera que la solució sembla ser la independència, que defenso.

5.1 D'acord amb això, històricament crec que la nació espanyola no és altra cosa que la nació castellana, formulada a partir de l'estat que aquesta nació havia creat i dels territoris que controlava políticament, que en no tenir un poder polític representatiu o una societat conscienciada - Portugal ho confirma - no van poder fer valer la seva nacionalitat i la formulació de nació espanyola s'hi va sobreposar, anul·lant així la validesa de la nació anterior. Per aquesta raó, el conflicte nacionalista és, en teoria, a priori: la mera formulació d'una nació catalana trenca realment la integritat territorial de la nació espanyola, tal i com està formulada. Una reformulació a una nació castellana eliminaria aquest conflicte teòric, perquè Espanya serien els trets culturals supranacionals comuns a tota la Península, no pot ser una nació de nacions. Serien aquests trets culturals els que crec que explicarien uns sentiments binacionalistes presents a bona part de la societat catalana.

6. Davant una eventual independència de Catalunya, crec que caldria tenir presents algunes mesures per respectar les decisions nacionalistes i identitàries de cadascú. Reconèixer la nacionalitat espanyola a qui la sol·licités, o el manteniment del castellà com a segona llengüa oficial serien mesures apropiades, crec jo. Tantmateix, durant tot el procés caldria mantenir la pau i estabilitat social i controlar, evitar i castigar tota manifestació violenta de caire intolerant o xenòfob. Per altra banda, crec que referèndums a nivell municipal haurien d'acabar de definir les fronteres d'aquest nou estat català, que al seu torn hauria d'intentar mantenir o iniciar unes relacions exteriors amb la resta de la Península cordials i de cooperació, que en un futur poguessin arribar a un federalisme "de facto" entre estats o bé desembocar a una entitat supraestatal i ibèrica. Evidentment, aquest estat català no hauria de responsabilitzar-se de la voluntat o intencions de la resta d'estats ibèrics en aquestes iniciatives.








Fuscus Dominus


Scriptum factum VII idus marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Crackòvia d'ahir, després de la nevada xD

Aquest és el Hat Trick d'ahir al Crackòvia, mentre parava de nevar a Barcelona en la que serà ja coneguda com a Gran Nevada del 8-3-2010, o del dia 8 abans dels idus de Març del 2207 des de la Rebel·lió dels Ibers xD. És un molt bon gag, veieu-lo. Pichi, Txiki, Chichi, Patxi... xDDD

http://www.youtube.com/watch?v=j1slTbz8thY







Fuscus Dominus


Scriptum factum VII idus marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Al tanto, que ve de canto!!

A últimes hores de la nit d'un diumenge (= a avorriment abans de pujar a dormir) qualsevol com aquest, divagant per Europapress trobo un parell de notícies relacionades que em criden l'atenció. Ha estat un cap de setmana de disconnecting de manera que m'he enterat fa un parell d'hores, per exemple, que el Barça de Guardiola ha empatat a Almeria i ara el Reial Madrid és líder a la Lliga, cosa que em produeix una úlcera gastrítica important que no em deixa dormir mentre em dutxo amb el peu dret aixecat i el braç en angle recte amb el cos.

La primera notícia és aquesta i parla de que alguns membres de ANB van venir aquí quan el referèndum independentista no-vinculant celebrat a Arenys de Munt el 13 de Setembre del 2009, i que hi havien hagut trobades amb l'òrbita independentista catalana durant la preparació de la consulta. Van venir d'observadors, atès l'interès de l'esquerra abertzale en tot el procés. El primer problema és que un poblet basc, Elorrio, ha corregut amb les despeses municipals els moviments del seu alcalde, Nicolás Moreno, quan va venir aquí - avió, hotel, cotxes, menjar, etc. - i també quan alguns representants catalans van anar a Elorrio - el mateix, menjars, allotjament, etc. És un fet que no m'agrada. Hem de tirar coets si l'esquerra abertzale s'està plantejant realment abandonar kales borrokas i altres tonteries i centrar-se a la via democràtica. Una altra cosa és que tant uns com altres els deixin fer, i al tanto perquè la fi d'ETA serà una cosa tan buscada i codiciada que gairebé podria ser que es decidís dissoldre-la per sorpresa o bé deixar-la de manera testimonial perquè ningú s'apuntés el tanto. Crearia tanta expectació i seria un rebombori mediàtic de tal magnitud; i sobretot, hi haurien unes hòsties per veure qui ho ha aconseguit que més valdria això, buscar una política de fets consumats, sense que ningú en pogués treure rèdit polític. Com deia, és una bona notícia que les convulsions del món abertzale desemboquessin a una via viable i comencessin a fer bé les coses i a progressar. Però el detall d'Elorrio és problemàtic perquè és un paracaigudes ple de munició per Qui/què-tothom-sap. Aquestes coses no es fan. No es pot utilitzar fons públic per despeses d'aquest tipus. Una altra cosa seria preguntar-se qui paga moltes de les activitats o viatges que fan molts altres càrrecs públics, però és un altre tema, i no en tinc informació, tot i que en sospito la resposta.

La segona notícia és aquesta i és més interessant. No només algun alcalde de ANB està interessat en el moviment consultiu. Arnaldo Otegi i Uriel Bertran han tingut també reunions per parlar-ne i intercanviar informació el 19 de Setembre - a EP tenen un error i diuen que és el 19 de juny, dies després de la consulta d'Arenys (el 13-S) xD - del 2009 al País Basc. Sembla ser també que era Bertran qui havia anat - acompanyat i això - a alguns municipis d'Euskadi, i a la notícia d'EP es recullen informacions com ara declaracions al diari Berria de plantejaments abertzales sense ETA o bé del naixement del grup Indepentistak entre EA i ANB. Sembla ser que la via consultiva podria viable. Després també es parla de que van haver-hi observadors bascos el 13-D - en canvi no hi van haver el 28-F però n'hi hauran el 25-A - i de que hi han hagut contactes similars de tot aquest tema amb grups independentistes flamencs i escocesos a Brussel·les, cosa que celebro. El que em preocupa més són les tendències polítiques de l'independentisme exterior, la poca informació que tinc es redueix a que grups indepes flamencs majoritaris tenen idees dretanes, cosa que em crea recels.

No cal dir que tot això saltarà - si no ho ha fet ja - a la palestra dintre de poc - encara que pot ser que no ho faci - i que serà un tema del qual un bon ventall de mitjans diversos en tindran per parlar una bona estona, en una mena de Perpinyà-II. No sé fins a quin punt l'esquerra abertzale s'està plantejant abandonar postulats armats però ja fa temps que hi han indicis d'això, encara que poques evidències que ho demostrin. Fa temps que hi ha tranquil·litat, i això és també un altre indici de que alguna cosa bull a la cassola. Serà una gran notícia, però m'imagino les reaccions. Tot el ventall de mitjans que deia abans saltarà esperonada a destruir, deslegitimitzar i desacreditar el fet, per molt evident que sigui. I és que la sombra d'ETA és llarga i fosca. Tenint la història de la banda tan recent - no la podem comparar en magnitud amb Terra Lliure, tot i que el judici moral i ètic sigui el mateix - serà difícil acceptar el fet d'un dia per l'altre, tot i que caldria celebrar-lo. Clar que per arribar a tot això es necessitarà la desaparició de la banda, cosa que tampoc deu ser senzilla per les forces que hi actuaran al voltant. En fi, que el tema és complex, com tothom sap. Però cal resguardar i esperonar aquests brots verds de pau i democràcia, que tant fràgils semblen.





Fuscus Dominus


Scriptum factum dies nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Canción de Hielo y Fuego/Cançó de Gel i Foc/A Song of Ice and Fire

Bon dia, són les 7 del matí i per causes diverses - com ara avorriment i impossibilitat de tornar a dormir - poso aquí una nova entrada al blog d'una coseta que volia parlar feia dies per recomanar a tothom unes lectures. En plural perquè és una saga, clar. Fantasia, para más señas. A qui no li agradi que no llegeixi. És una saga madura, ningú ho consideraria per tots els públics, no només per la complexitat de la història i els personatges, si nó també per les escenes explicitíssimes de sexe o violència. Però això no es nou, qualsevol lector acostumat sabrà de què parlo perquè a tota novel·la que es precii hi surt alguna cosa d'aquestes.

L'autor, George Raymond Richard Martin, - aquí en teniu la biografia per Asshai.com o si no busqueu la seva web personal a Varietas Nexibus - començà escrivint intriga, terror o ciència ficció, per passar a treballar una temporada com a guionista a Hollywood. Després de cremar-se fent guions de sèries que no sempre veien la llum cinematogràfica, començà a escriure la CdGiF - el primer llibre, Juego de Tronos/Game of Thrones, es publicà el 1996 - i des de llavors no ha parat, essent un èxit de vendes i tal, con todo lo que comporta. El cas és que la història de la saga és retorçada i complexa, amb diversos fils argumentals que poden tenir relació - que com tothom suposa s'acabaran entrellaçant - i una sèrie de personatges protagonistes de gran complexitat psicològica, molt reals i humans. Cal destacar que fuig de tot convencionalisme dins el gènere i trenca motlles i tòpics. La màgia no està massa present, és antiga, puntual i poc controlable, no hi han ni elfs ni nans, com a molt dracs. A més a més, intenta ser molt realista - els personatges són 100% humans (o un 99%) i fan totes les coses que han de fer, des de follar a morir-se - i la trama moltes vegades incorpora aquest realisme, fent girs tancats i complicant una història que es va intrincant cada vegada més. Tot i que hi ha qui critica que a aquests girs se'ls veu massa la mà de l'autor, com si fossin artificials, posició que no comparteixo. És un món també que fuig de convencionalismes, vast i ric i amb un continent principal, on succeix la trama, identificable amb una baixa edat mitjana d'Europa septentrional atès l'alt nivell documental de George R. R. Martin. En definitiva, és un aire fresc al gènere, una cosa nova i sorprenent que més pel boca-orella que per les grans campanyes publicitàries ha anat reclutant legions de seguidors que resen cada dia als déus antics i nous que Martin pugui acabar la saga i que no tardi massa en publicar cada llibre. Puntualitzo que aquesta última súplica no es veu massa complerta perquè la rigorusitat de Martin per quadrar la història i la complexitat de la mateixa fan que, per exemple, portem des del 2008 esperant el cinquè llibre, A Dance with Dragons. Que es diu aviat, tot i que sembla que ja hi han pel capbaix més de 1000 pàgines manuscrites.

En fi, us deixo amb un articulet en presentació de la saga, que surt d'Asshai.com i podeu trobar aquí. Disfruteu-lo i deixeu-vos enlluernar.




Bien, si has llegado hasta aquí es porque conoces qué es Canción de Hielo y Fuego, o bien has oído hablar de esta dichosa canción, pero no sabes de qué se trata, o es posible que te hayas perdido por el tempestuoso océano y que hayas embarrancado, sin saberlo, en Asshai.com, aunque otra posibilidad es que seas amigo de algún miembro de la Guardia de Asshai y por no hacerle un feo o directamente porque te ha amenazado con los males de los Siete Infiernos, hayas terminado por recalar en estas costas... Pertenezcas a un grupo u a otro, amigo, bienvenido, pasa, ponte cómodo...aunque no demasiado...ya sabes como se las gasta Martin...o si no lo sabes aún ya lo sabrás...

Asshai es una tierra exótica, alejada de Poniente, de la que aún no sabemos demasiado..., sólo que de ahí vienen los dragones y que aún sobrevive la magia; es un lugar misterioso y atrayente, lleno de prodigios y espantos más allá de la imaginación...

Pero empecemos por el principio... No queremos asustar a los pobres náufragos que arriban a nuestras playas y se sienten perdidos... Asshai.com es una web dedicada a Canción de Hielo y Fuego, obra de George R.R. Martin, de la cual hasta ahora existen cuatro libros en inglés: A Game of Thrones, A Clash of Kings, A Storms of Swords y A Feast for Crows, publicados en castellano con los títulos: Juego de tronos, Choque de reyes , Tormenta de espadas y Festín de cuervos (editorial Gigamesh). En principio quedan otros tres libros para terminar la Saga, de los cuales parece seguro al menos el título del quinto, A Dance with Dragons. Así que, si te unes a esta especie de secta, te advertimos... aún nos queda mucho que penar y que sufrir, y debemos armarnos de más paciencia y valor que el Lord Comandante.

¿Y de qué trata la Saga? Pues bien, es la historia de un continente llamado Poniente, en un momento muy concreto de su historia... Es un mundo en el que las estaciones duran años, en el que después de uno de los más largos veranos que se recuerdan, se acerca el invierno... Y ese invierno promete...

Cuando empezamos Juego de tronos, Robert I Baratheon, Rey de los Ándalos, de los Rhoynar y de los Primeros Hombres, se dirige con su esposa Cersei Lannister, sus hijos y media corte, a visitar a su amigo de la infancia Eddard Stark en Invernalia, el más septentrional de los Siete Reinos. Pero, ¿es una visita de cortesía?, ¿ha sido el azar el que ha hecho que los hijos de Eddard Stark encontrasen unos cachorros de huargo?, ¿qué acecha más allá del Muro?

Según avanza la lectura, se van sumando las preguntas y se van añadiendo los personajes. Conoceremos a los Tully, a los Martell, a los Tyrell, a los Arryn, a los Greyjoy, a los Frey, a los Bolton, y a tantos más... Y sobre todo a los Targaryen, destronados hace quince años y cuyos últimos descendientes viven exiliados en otro continente, situado al oriente de Poniente, y que vamos descubriendo poco a poco... ¡Vaya!, se nos olvidaba mencionar a la Guardia de la Noche, que desde hace milenios vigila el norte desde lo alto del Muro, a los maestres, a los septones, y a los...

¿Intrigado? Perfecto, bienvenido a una historia llena de sangre y fuego, de lágrimas y promesas, henchida de crudeza, de magia y de lobos huargos, donde cada personaje es complejo, y donde nuestro punto de vista varía radicalmente, según nos cuente la historia un Stark, un Lannister, o un Targaryen cuyo objetivo principal es recuperar el Trono de Hierro..., ¿o no?

También en Poniente, unos cien años antes de lo que ocurre en Canción, se desarrolla la acción de The Hedge Knight (El caballero errante, publicado en castellano en una antología llamada Leyendas negras 1 y editado en un cómic de Devir). En pleno apogeo del reinado de los reyes Targaryen, la muerte de Ser Arlan de Pennytree deja sólo en el mundo a su escudero Dunk, que decide dirigirse al torneo que va a celebrarse en Ashford... Existe una segunda parte, The Sworn Sword, recientemente publicado por La Factoria de Ideas dentro de la antología Leyendas, con el nombre La espada leal/La espada del juramento.

Quédate con nosotros..., ¡se acerca el invierno, refúgiate en Asshai!

Fuscus Dominus


Scriptum factum dies ante nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Rosa Díez (o Ibarretxe, 2a parte) i... toros! xD

Quantes coses que passen, eh... hi han molts indeseables eh, es gravíssim! (xD)

Primer de tot, el que ja havia llegit per algun lloc quan lo de l'Ibarretxe a Ciències Polítiques de la UAB - que vaig comentar aquí - va ser que havia de venir aquesta senyora a fer una altra conferencieta d'aquestes, també a Polítiques, de manera que el que ha passat es veia a venir. Això ho he trobat per Europapress, mentre buscava cosetes bovines, que després en (re)parlarem. Resulta que hi ha hagut un centenar de persones (aquí si tenim xifres) que de manera una mica forçada - es parla d'empentes i petita allau, podem suposar que amb una "violència moderada" o el que és el mateix, "a presión" - han aconseguit entrar a la sala on s'anava a celebrar la conferència proclamant crits i consignes que tothom es pot imaginar. EP també parla d'enfrontaments - fins i tot cops, segons l'agència - amb partidaris de Rosa Díez, cosa que em xoca, però no massa. Vull dir, estranya que se'n parli així tranquil·lament perquè per molta llibertat d'expressió que hi hagi deuria costar trobar algú a Catalunya que estigués d'acord amb les premisses d'Unión Progreso y Democracia, així que potser sí que hi havien partidaris, però em fa olor de gent que simplement volia escoltar-la i que estava en contra dels sidrals habituals.

Com deia, el grup de gent ha aconseguit entrar i "reventar" per moments la conferència, fins que a la tarima Salvador Cardús, degà de la Facultat - famoset cultural per aquestes terres - de Polítiques ha cancel·lat l'acte i han marxat cap a una altra sala - sempre amb forta protecció privada, segons EP - on s'ha aconseguit pronunciar la conferència, tot i que es parla de que els protestants han llençat pintura vermella i han tacat al Cardús. La odisea segueix - la conferència? ni idea, EP en sua milles xD - per sortir perquè llençaven papers i coses diverses fins que han arribat al cotxe que se l'havia d'endur, que també li plovien coses, fins i tot alguna pedra segons l'agència. Sembla que pel camí Díez va tenir temps de fer unes sofertes declaracions a EP, molt iròniques, en què estava satisfeta d'haver fet la conferència i de la llibertat d'expressió d'Espanya. Això només ho pot dir així qui sap que obtindrà ampli rèdit polític de dir-ho en aquell moment! Al final, Díez ha arribat al cotxe que ha arrencat "a tota velocitat" (EP dixit, com si fos realment una pel·lícula de James Bond xDD).

Un que firma tot això ha buscat igual que quan lo de l'Ibarretxe. SEPC i CAF no en deien res, absolutament, però he anat directament a Indymedia, una agència de notícies anarquista i contrasistema. Allà el que he trobat ha sigut l'escueta notícia de la convocatòria de protesta, on es convoca una manifestació a la Plaça Cívica - punt central del campus de la UAB - i que podeu trobar aquí. El millor d'això són el parell de comentaris de la notícia, del qual en destaco el d'en Joan Gil Oliveras, a qui hauria de linkar a aquest blog un dia d'aquests i amb qui no tinc massa relació. El primer comentari critica la convocatòria argumentant que es donarà una imatge feixista - la paraula estrella des de fa uns anys - si es boicoteja l'acte, amb l'argument ètic de "no facis a ningú el que no voldries que et fessin a tu", de manera que el que millor es podia fer era protestar provocant un debat amb Rosa Díez, on poder estomacar-la amb raons. Però el millor és el del Joan - el comentari és aquest - en què avisa que a la web d'UPyD ja s'avisava de l'acte i que per tant era un acte polític, en què s'explotava la imatge d'una Díez democràtica boicotejada a la UAB. I això és el que ha fet, per gust i regocijo d'uns quants. "Es de ser inútiles eh!"

Tot i això, a Vilaweb hi havia notícia, bastant més escueta que a EP, i és aquesta. Sí que es parla de boicot, de cancel·lació de l'acte, de fer l'acte en un lloc reduït, i de llençament d'objectes, entre ells pintura que ha impactat a agents de seguretat. Com es pot veure, no surt el Cardús, no surt l'arrencada pel·liculera del cotxe, no surten les empentes... En fi, coses que passen. Com deia Gil, més valia deixar fer l'acte multitudinari i obrir un debat amb tothom, deixar a quadros la Díez o impedir l'aprofitament negatiu de la situació. I per acabar d'adobar-ho, ha sortit el PSC - aquí a EP - a defensar la llibertat d'expressió i a criticar amb la cantarella que tothom coneix d'estudiants minoritaris, mentre l'agència repetia el que ja havia dit, empentes, boicot, etc.

Canviem de tema, entremos al ruedo. Jo ja ho vaig dir ahir. La ILP, el debat al voltant de tot el tema taurí donarà un protagonisme i un vigor al tema taurí sense precedents, un fet innecessari. I ja està passant, amb un furibund intercanvi d'artilleria de tots els calibres que "ríete tu de Vietnam". I ahir també vaig opinar sobre el tema, aquí. A Europa press podem llegir aquí que València ha seguit els passos d'Esperanza Aguirre - cosa esperable - de declarar Bé d'Interès Cultural a les corrides de toros i blindar-ho. A tot això se li sumen les declaracions - a València parlaven també de les festes taurines a les festes majors dels pobles, que diria que no sempre són corrides amb mort de l'animal, hi han empreses d'espectacles taurins i acrobàcies sense gota de sang - com les dels portaveus de Madrid - aquí, EP - que argumentaven que tot aquest rebombori afecta els interessos generals de Catalunya, apart de fer defenses de la festa taurina parlant del seu arrelament cultural espanyol i del respecte a la llibertat, pel tema de prohibir coses. I evidentment, que tot això només ho poden fer sectaris, antiespanyolistes, radicals, etc. Diria que s'ensuma una temporadeta d'obtindre rèdits polítics de xinxar-nos, com quan fa uns anys, que va motivar l'aparició del "Polònia".

Múrcia (aquí a EP) també s'ha adherit al Movimiento - no m'estranyaria que s'anessin sumant Comunitats governades pel PP - i també ha començat a fer gestions per declarar BIC les corrides. I tornant al debat al Parlament, fins i tot francesos s'han posat pel mig. Van apareixent més i més personatges al debat, a favor i en contra, com ara els d'ahir, amb un ex-torero parlant també de nacionalisme o un filòsof desgranant científicament, com un forense, el patiment de l'animal ensenyant fins i tot una espasa de torejar o unes banderilles, cosa que trobo fins i tot esperpèntica. I avui han arribat personalitats franceses defensant les tauromàquies al Sud de França o representants dels correbous a les terres de l'Ebre, que argumentaven que si es prohibeixen les curses de braus després vindran els correbous, i que hi ha molta demagògia al voltant de tot això. Cosa que hi ha molta gent que també ressalta. Fins i tot han sortit al Periódico de Catalunya - aquí - unes personalitats del món taurí amb el to derrotista de que s'aboliran les corrides a Catalunya, cosa en la que crec que tenen raó. I el mateix diari, en la seva versió digital parla aquí de que el president de les Places de Toros ha reclamat que es declari la festa Patrimoni de la Humanitat, aportant raons semblants a les tauromàquies - tenen molta força en defensar la llibertat d'elecció de cadascú. Fins i tot a la mateixa notícia es pot llegir que es crarà un post-grau en toros a la Universitat Nacional d'Educació a Distància!! Més cec i inepte per no preveure que ara el tema està candent i que es mouran fils per tenir encara més toros no es pot ser. "No querías caldo? Pues toma dos tazas!" és el que ens passarà. Ara que ja feia temps que els toros passaven desaparcebuts, que no se'n parlava, que era un fet cultural que moria d'inanició, s'ha otorgat a la dreta espanyola una ocasió d'or per potenciar la festa, i com a les pròximes elecccions tinguem - que el tindrem - PP, hi hauràn uns focs artificials de gran magnitud. I més toros, clar. I espereu que encara no s'ha acabat. Això no ha fet més que començar. Quanta ineptitud.

Fins i tot podríem catalanitzar les tauromàquies, cosa que també seria una sortida, en la qual no hi hagués mort i patiment de l'animal però es conservés el tret cultural. Com ja he dit, existeixen a Espanya espectacles taurins que res tenen a veure amb espases o banderilles, si no amb acrobàcies o fintes. Però si hi reflexionem, ens trobem que no és només això. La silueta del toro d'Osborne ens ho confirma: tot el que tingui a veure amb bous a Espanya és patrimoni espanyol, i catalanitzar - ni que sigui en part - qualsevol element taurí semblaria massa artificial, forçat, de manera que no tindria èxit. Sí és cert que durant molt de temps foren presents a Catalunya, que Barcelona tenia fins a tres grans places, i que les tauromàquies fins i tot estan presents a la nostra història, com algunes revoltes i bullangues del segle XIX que van esclatar per les condicions socials i amb l'excusa de que van sortir toros massa mansos. Potser no és tant el rebuig català com l'apropiació espanyola, potser són dues forces que actuen alhora, com podem comprovar aquests dies. Rebuig per aquí és igual a més apropiació per allà. Potser els temps estan canviant. Potser el fet de tenir tauromàquies a Catalunya simbolitzava - com altres coses - la relació estreta de Catalunya i Espanya, sigui per la conveniència dictatorial com per la complicitat antifranquista. Potser la reafirmació cultural catalana ha anat desplaçant les afirmacions culturals espanyoles, desplaçant-se les unes a les altres, per les forces que ja he dit i que actuen en la mateixa direcció. Com una espiral. Com sempre.






Fuscus Dominus


Scriptum factum III nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus, Sanctus Hadriani.

Contractes de gent jove, ILP sobre consultes i toros.

Les alarmes han saltat avui pel matí, quan he sentit per la ràdio al Basté a "El Món a RAC 1" anunciar que es proposa la creació de contractes precaris especialment dirigits a la gent jove, sense cobertura social, indemnitzacions, per sota del sou mínim, cadenes a la feina, capatàs, racionament de pa i aigua diaris, horaris de feina... una sèrie de condicions que ni el Ritz, tu. Resulta que s'anava a proposar i ja començaven a haver-hi reaccions. Aquest migdia entro a Europapress i llegeixo aquí que no, que Díaz Ferrán - el president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales - només ho va parlar com un exemple entre passadissos, i que no està a la taula de ningú.

A la notícia es segueix parlant dels moviments entre partits, empresaris sindicats i tot el que se'n diu diàleg social per sortir de la crisi i aquestes coses. Resulta que a altres països monten contractes especials de gent jove amb el que aconsegueixen reduir l'atur.

El que no he trobat per EP és el que porta Vilaweb en portada (això). Resulta que avui el Parlament ha aprovat una resolució de suport a les consultes independentistes amb els vots de CiU i ERC, amb l'abstenió d'ICV i els naturals vots en contra de PSC i PP. A més a més, sembla que des del Parlament s'encoratja a seguir endavant amb tot el procés de les consultes i es parla en alguna ocasió de l'alt ressò o l'alta participació, cosa que considero que si ha sortit del Parlament deu tanir bastanta sorna, perquè el 28 F és la onada que ha passat més desaparcebuda abans de que se celebrés.

Segons Vilaweb, la resolució aprovada ratifica una altra resolució sobre el dret d'autodeterminació del 1989. Més avall es pot llegir el mosqueig del PSC amb CiU, acusant de camaleonisme polític als convergents. És el que potser ara els convé, però tinc una ombra de dubte. Podria ser que CiU estigués jugant amb aquesta imatge i que estigués apostant realment per la independència? Si tant busca el poder i el gir a l'independentisme li surt bé, podria perdre suports un cop guanyades les eleccions si no fa cap pas en aquella direcció. Podem estar d¡acord en què li convé, però se'n desentendrà un cop tingui la paella pel mànec? Una altra pregunta que queda en l'aire i que tothom vol saber com cau a terra. La fama que té CiU podria ser usada en aquesta direcció per despistar.

I també al Parlament avui (notícia a Europapress sobre els convidats i algunes aportacions, i a Vilaweb) ha començat el debat sobre la Iiniciativa Legislativa Popular antitaurina, per prohibir les curses de braus - les "corrides de toros" - a Catalunya. Ja fa un temps, quan això va començar, opinava que era una cosa contraproduent, perquè posava el tema a la palestra pública i li donava un protagonisme innecessari just quan era una cosa cultural que es moria d'inanició. Perquè és una cosa cultural, jo ho veig així. El toro, el brau, el bou; és un boví present a la cultura mediterrània des de temps immemorials, si teniu prou diners us feu una volta per Creta i m'ho expliqueu, o us acosteu a veure figuretes ibèriques als principals museus d'arqueologia espanyols. Vull dir, per activa o per passiva és un element present.

A fi de comptes, a l'arena - aquí també hi ha vocabulari d'amfiteatre romà - hi van sols el torero i la bèstia, i és en part la lluita entre l'home i la naturalesa, per això és fins a cert punt important que de tant en quant algun torero es faci mal, perquè ha de recordar a tothom que cal alguna cosa més que esclafar-se el testicles i fer onejar una capa vermella per torejar i sortir d'una peça. Fins aquí és un assumpte cultural, que un antropòleg de torn ens podria confirmar. La mort de l'animal - la derrota i suposat control de la natura - podria ser-ne també part. Deixo en l'aire les suposades xixines que puguin fer al bou abans de treure'l a l'arena per facilitar les coses, no ho he vist ni ho puc confirmar. Vull dir, la mort de l'animal, després de bastant patiment, no és alegre graciosa i agradable.

Però tampoc és diferent a la tònica del món animal. Crec que en això hi ha una hipocresia humana traslladada al món animal, que no ho és i no entén de sentiments, bellesa exterior o qualsevol altre valor. La bellesa exterior pot ser reclam sexual o camuflatge per escapar o matar, els colors exteriors d'un animal poden ser avisos de perill, la mort d'un animal és aliment per la resta. Al món salvatge, no hi caben els sentiments humans. Durant un documental de lleons no hi ha cap càmera que vagi a salvar gaseles. Però és que no només això, entre els animals domesticats tenim molta més hipocresia: qui renunciaria al paté de foie-gras en pro del patiment dels ànecs quan se'ls infla el fetge?, o qui sabotejaria granjes per alliberar les gallines de ser convertides en pollastres? Com van les xifres del genocidi animal comès pels humans? Ah clar, és per alimentar-nos. L'argument del patiment animal no és per ell mateix un argument, si nó que va associat a un altre element: salvem els pandes i les foques perquè són maques, als tigres perquè els abrics de pell són de ricatxons, i els toros aquí perquè és una qüestió cultural.

En nacionalisme tinc la opinió de que Espanya és en realitat la nació castellana, que en la seva expansió i supremacia política ha incorporat elements culturals que eren comuns de totes les nacions peninsulars, i un dels trets que més ha apropiat és el toreig. Per tant, en una Catalunya que es reconeix a sí mateixa, s'ha identificat els toros com un tret cultural aliè i l'argument estrictament de protecció animal - que hi ha qui el conrea deixant de banda els nacionalismes - es solapa amb l'associació cultural, o s'hi escuda. Per tant el debat és, crec jo, cultural i nacionalista; la prova més evident és el tema dels correbous a les riberes de l'Ebre. Sembla que ho estigui criticant com el PP, però no. Jo estic en contra de les corrides de toro, em sembla bé que no es facin. Només discrepo en dues coses, que hi estic en contra per una raó estrictament cultural, i que ha de ser una cosa paulatina i silenciosa, de sumir en la ignorància i l'oblit un tret cultural molt identificat amb una altra nació, - i per tant amb reminiscències polítiques - però sense intervenir-hi, mantenint el respecte. En altres paraules, que el desinterès de la societat catalana fes tota la feina, sense necessitat de prohibicions, que a la pregunta "perquè no hi han corrides de toros a Catalunya?" es pugui respondre "perquè a ningú li interessen" i no "perquè s'han prohibit". Crec sincerament que no calia prendre's tanta molèstia amb això.





Fuscus Dominus


Scriptum factum V nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus. Sancti Medir ferentis aquam.

Que encara hi han més coses de Salt! xD

Doncs sí, hi passen més coses. L'alcaldessa, Iolanda Pineda, s'ha reunit amb la Generalitat - concretament amb el Monty i el Saura - per parlar i arribar a acords. Aquí teniu la notícia per Europapress. Titula que es mantindràn més mossos d'esquadra a la localitat, repassa els fets de les últimes setmanes i destaca que és un bon començament; no concreta però deixa veure que hi ha hagut entesa i de que s'adoptaran mesures. També acaba parlant de que Pineda ha defensat la imatge de Salt, intentant treure-la de la conflictivitat social.

En canvi, Vilaweb també en parla però hi surten més coses. Aquí podeu llegir escuetament al principi que es lluitarà contra la reincidència, però es centra en la comunitat magrebí. Parla de que hi han hagut reunions a l'Ajuntament entre veïns i immigrats, de la taula de convivència que s'ha instruit, dels joves magribins que farts de les identificacions muntaran l'entitat Joves per Salt, i fins i tot els mateixos magribins s'han queixat de què també ells han sofert robatoris.

I en aquest ambient de tanta conflictivitat, de cotxes cremats, negres penjats, blancs apallissats, camises negres, pardes, blaves, liles i verdes; d'invasió de negres i musulmans, inseguretat, setge de l'exèrcit, estat d'excpeció, guerra racial; vol instal·lar-se Plataforma per Catalunya a Salt. Vaja uns! xD Quanta diversió.





Fuscus Dominus


Scriptum factum VI nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Na'vi, la segona part, Chávez i ETA, PxC a Salt.

La Júlia - els seus blogs són aquest i este otro - estarà contenta, perquè James Cameron ja ha anunciat - aquí ho teniu per Europapress - que Na'vi serà el títol de la segona part de les històries a Pandora, que segons ha dit aprofundirà molt més en el planeta en si, aspectes culturals i demés dels nadius. Sembla ser que amb 2500 milions de dòlars recaptats es podrà fer una seqüela, i suposo que con semejante morterada es podrà fer en 5-D si volen, i totes les virgueries que uno se pueda imaginar. Caldrà esperar a que estigui acabada - podem suposar que un temps considerable - a veure-la i segons ha dit el mateix James ho muntarà ell, o ho dirigirà ell, o el que sigui que ell faci amb la pel·lícula. Vamos, que li ha tocat la loteria, i els seguidors de Pandora estan d'enhorabona.

A otra cosa, mariposa. S'ha muntat un sidral amb les suposades relacions entre ETA i les FARC via Veneçuela, per un auto del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco. Dic suposades perquè no està encara demostrat - o eso creo - i perquè tampoc dubto que hi hagin detalls de tot això als mitjans que un pobre ciutadà pugui accedir. Aquí en teniu la notícia per EP de les reaccions que estan tenint lloc entre vora i vora del "xarc". El cas és que aquí tot es porta amb molta serietat i solemnitat - dins del que cap, és clar - i el PSOE demana explicacions i sembla que mou fils diplomàtics, el PP obre foc i parla dels problemes de les "males amistats" i reclama que Moratinos s'hi deixi la pell... Vaja, l'esperable; i allà ha sortit Chávez des de l'Uruguay passant-se literalment les acusacions pel forro, parlant de colonialisme. Dient aquesta frase, la majoria de la gent pensarà: "qué pesat, el dictador aquest amb això del colonialisme. Que ja no existeixen!". Que és el que passa als mitjans occidentals espanyols i no espanyols. Un en la seva ignorància vols abstindre's de parlar.

No tinc informació, i en un món on el colonialisme es diu multinacional i després es conjuga amb globalització, que surti aquest dimoni pelut dient que els recursos veneçolans es queden allà, deu inflar molt la moral. El problema que té aquest home és que o s'ha passat de la ratlla o ha tingut un excés de zel protector. Si no semblés que hi ha tanta persecució d'opositors tindria millor premsa. Clar que plantant cara i desmuntant el xiringuito occidental, qui pot esperar tenir bona premsa... El cas és que no puc tenir una opinió formada. Sortiria dient que chapó pel Chávez però no tinc informació per poder-ho dir amb seguretat. Sort que estem en la zona de les llibertats i em puc informar bé. És de suposar que entre les FARC i la ETA puguin haver-hi afinitats, i que una certa col·laboració és gairebé esperable. Tot i que no podem comparar la situació de la ETA - molt mermada, fa mesos que no atempta, funciona en un país més o menys democràtic - amb les de les FARC, que està en guerra oberta a la selva amb l'exèrcit colombià. No sé fins a quin punt Chávez hi està ficat. El que sí crec és que no deu ser fàcil aguantar la posició desbaratant els negocis occidentls, amb el país veí firmant cosetes per tenir exèrcit ianqui al territori. Vull dir, que allà hi ha una guerra, sembla que entre dos països, però avui dia no hi ha URSS per socórrer ningú, i els EUA estan vivitos y coleando.

En otro orden de cositas, sembla que Plataforma per Catalunya es vol presentar a Salt. Salt ha estat últimament als mitjans perquè es veu que hi ha inseguretat, que els saltencs atribueixen als immigrants i aquests es defensen acusant-los de racistes i de ficar-los a tots dins el mateix sac. Aquí teniu la notícia d'EP de que aprofitant aquest sidral, PxC es presentarà a Salt, cosa que és esperable si bé no se n'havia dit res fins al moment. Crec que les manifestacions i trifulques que hi han hagut no han sigut entre totalitats. Com sempre, hi ha varietat d'opinions. Els saltencs que es manifestaven potser sí eren bastants, però entre ells hi havien els que potser reclamaven simplement un augment de la seguretat, i els qui anaven més enllà i acusaven els immigrants. Vull dir, potser sí que ha crescut el delicte comès per immigrant, però d'aquí a acusar a tots els immigrants es necessita una predisposició. No, no m'han robat ni ho han intentat, si és això el que em diria algú que cregués això. Com es pot esperar, els qui fan el pas d'acusar els immigrants tapen a d'altres que no tenen - o això suposo jo - aquesta idea. I per altra banda, els immigrants que es manifestaven suposo jo que devien ser els qui se sentien ofesos per les acusacions de l'altre sector. Parlo sense saber, però imagino l'escena. Dubto molt que algú que sol delinquir en forma de robatoris o furts vagi també a la manifestació. Tant els immigrants com les víctimes poden reconèixer-lo, i no només això, els immigrants es queixen de que ells no són lladres, i cree el ladrón que todos son de su condición: dubto que amb el sentiment de culpabilitat algú vagi a manifestar-se falsament. Per dissimular? Pot ser. Però jo no ho veig, un lladre no crec que tingui tanta vida social com per fer això, potser estigui ocupat en problemes més grossos perquè es vegi abocat a delinquir.

El que deia, ni tots els saltencs acusen els immigrants com a comunitat ni tots els immigrants són lladres, prova és que part de la seva comunitat hagi sortit a aixecar la veu. No em puc creure que els carrers siguin una batalla campal d'ordre social, ni tots els immigrants són lladres i dolents que van a apallissar racistes ni tots els saltencs estan a mata-degolla en plan racistoide. PxC crec que vol aprofitar el caldo de cultiu, però treurà els vots dels predisposats a acusar a tothom de pell més fosca que la seva. I l'abstenció farà la resta.





Fuscus Dominus


Scriptum factum VI nonae marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Laporta, A.P.-R. "El Asedio" i 1 any sense el Pepe.

Por fin! Aleyuya! El Messies Laporta ha obert la web! Ja tenim solució, saludem i adorem el nostre Salvador! xD. Doncs sí, ja s'ha acabat la frenètica compte enrere i aquí teniu la nova web d'en Joan Laporta, l'encara president del Futbol Club Barcelona. Europapress també recull la notícia (aquesta) sintetitzant sobre el que de moment és el seu missatge de benvinguda, que teniu íntegrament aquí. EP el vincula a Reagrupament - diu que hi flirteja - ja que CiU i ERC representa - d'això no n'estava tan segur, potser per desinformació - que s'han negat a acceptar-lo a les seves llistes, tot i que suposo que d'haver-hi entrat, hi haurien hagut trifulques, perquè dubto que el Lapo es conformés amb segons llocs; o sigui que deu ser que sí, que no l'han volgut. Tot i això, EP titula que "Laporta vol independitzar Catalunya però no revela com" i després parla del que també es pot llegir al text de benvinguda, que sembla ser un anunci de novetats en la forma de publicitar-se, crec que hi ha un estil Obama al rerefons, ja que es pretén que la web del Lapo sigui espai d'opinió, i també es potencien les possibilitats virtuals de comunicació. Apart de tot això, també s'hi diu que la web té agenda del Lapo, activitats del Baça i enllaços a les xarxes socials, cosa gairebé de calaix.

Vilaweb també en parla, podem suposar que més llargament, destacant el detall-floreta de que la web s'ha col·lapsat durant el matí per l'allau de visites. Aquí en teniu la notícia, on es comença dient que és la web on el Jan hi anirà posant els seus pensaments i que serà un espai d'opinió i reflexió, cosa que no aniria gens malament donat el que va passar ahir (aquí teniu l'entrada del bloc sobre el 28-F) i les interpretacions que n'han sortit, tan pessimistes i negatives (com aquestes). També es diu que en Jan ha obert una compte Laporta 2010 TV a Youtube i que - com també deia EP - que tot això és la confirmació de que el Jan aspira a la Gene.

Aquest text tan maco i divertit de benvinguda del Jan és com molt obert, com donant per fet que hi ha una majoria amb aquests ideals i d'un to pròxim, que intenta il·lusionar. Posa la web al servei de la creació, d'un espai on discutir i construir, on "tots els que ens estimem Catalunya i creiem que ha arribat l'hora de fer un gest valent ens trobem en aquest web". En definitiva, crec que tot això aprofita la novetat, el pes d'un personatge públic com el Jan i el to directe, clar i senzill típic de qui encara no ha tastat la política dels qui hi estan emmerdats fins a les celles, és a dir, les plataformes i els moviments cívics. Potser l'activitat del Jan amb les consultes hi tingui a veure? D'on treurà la gent el Jan per fer el seu partit, o la seva llista? La novetat afegeix la idea semisubmergida de que encara no ha estat corromput pel joc polític del poder, i això suma punts i adeptes. Podria ser la traducció o l'accés a la política diguem-ne professional o gremial de tota aquesta gent amb unes idees noves o refrescants, d'un moviment que va sorgir arran del desmarcament dels partits tradicionals. No ho sé, Laporta avui dia en política és una cosa polèmica, que incomoda i provoca curiositat, i això li suma encara més punts. Si es presenta tindrà una bona quota de vots, això està clar. Jo mateix hi he reflexionat, però no podem oblidar qui i què és. És un empresari, una persona amb capital per invertir, amb morterades de diners que cal gastar d'alguna manera, que ha dirigit un club de futbol - amb tot el que suposa això avui dia, els amfiteatres romans de l'actualitat - i que ens pot sorprendre amb alguns determinats punts del seu programa que no siguin esquerranosos, que ja podria ser. No el votaria. No, per molt que il·lusioni o que realment sigui "alguien digno de admirá". Segueixo al meu principi de que la política corromp, i barrejar-lo amb el món del futbol, peligro peligro. Seguiré votant al PHC. Per mera convicció de no callar i otorgar ni decantar-me per ningú amb representació/poder.

Canviem de tema, demà passat, Sant Medir, 3 de Març; sortirà a la venda a les llibreries l'última novel·la d'Arturo Pérez-Reverte, escriptor que m'agrada molt. La novel·la en qüestió es diu "El Asedio" - anava a traduir "El Setge" però com que som tan poc bilingües i racistes no ho faré - i no és una altra novel·la històrica, és de personatges, de trama, misteri, intriga i altres elements que són propis d'una novel·la normal i corrent. En teniu notícia aquí i succeix al Cadis assetjat durant la Guerra del Francès, anomenada fora d'aquí Guerra de la Independencia, com si fos una paraula maleïda. Combina diverses trames de personatges, un militar científic - si llegiu els seus articlets de cada cap de setmana veureu que aquest tema li va - obsessionat amb la balística, varis personatges amb diverses trames, i un misteriós personatge de capa negra que sembla vinculat a uns assassinats prou esfereïdors per donar l'apunt de foscor i misteri mortal a la trama. Sembla que el llibre és prou gruixut - xsst! és pecat dir el número de pàgines! - de manera que hi haurà teca per una estoneta, en definitiva, promet. Sembla ser també que l'Arturete hi ha abocat diverses novel·les que arrossegava de feia temps.

I senyores i senyors, avui fa un any que l'estimadíssim Pepe Rubianes Alegret va morir per culpa d'un càncer de pulmó als 61 anys. Aquí en teniu notícia (europapress) on es repassen els actes que s'han fet per commemorar l'aniversari de la seva mort, com ara el rebatejament de la Sala 1 del Capitol per Sala Pepe Rubianes, l'anunciament que el llibre de poesies africanes de l'actor i humorista es publicarà el 23 d'Abril, dia de Sant Jordi; o que Mediapro farà una pel·lícula documental sobre el Pepe. També cal dir que el "Divendres" de divendres passat a TV3 va estar dedicat al Pepe i que avui s'ha fet "El matí de Catalunya Ràdio" des de l'escenari principal del Capitol, on actuava Rubianes. També vull dir que Vilaweb n'ha parlat (aquí) extenent-se bastant més, parlant del convidats i donant més detalls.






Fuscus Dominus


Scriptum factum kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Senyors, vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 21 %

Fracàs. Fiasco. Desinterès. Desencant. Se me n'ocorren més, però no cal furgar-hi, i les raons poden ser diverses, variades i complexes. Primer de tot, la notícia. Aquí (europapress) la teniu, així en cru. 80 municipis, 21% de participació, 60000 vots i un descens de 6'5 punts en la participació, que es diu aviat.

Però ja vaig avançar (aquí) que la Coordinadora i les plataformes comencen a tenir un cert aire de praxis política actual. Ningú, tret d'opinions personals i concretes, ho ha considerat un fracàs. Uriel Bertran se n'ha anat per les branques adduint les diferents realitats socials dels municipis consultats, afegint la perla de que llavors no es pot dir si la participació creix o decreix. Fins i tot en xifres globals només hi ha hagut un 25% de participació sobre tot el cens cridat fins avui a les urnes.

A Vilaweb (aquí) podem llegir que la coordinadora ho ha valorat exitosament - com es diu aquí - i que el seu portaveu ha parlat de fortalesa del procés i de consolidació; fins i tot de maduresa. Tot i que també es parla del que jo crec que ha sigut el gran entrebanc, que és el silenci mediàtic, ni tan sols els qui serien els principals publicistes de tot això no han, intel·ligentment, mogut ni un dit. També hi ha una cosa que sembla realment treta d'un assessor polític de veritat, que és comparar aquestes dades amb les eleccions polítiques, barrejant sense pudor conceptes per tal de mantenir la compostura. Sé que és molt fàcil criticar i difícil construir, però realment cal seguir endavant a qualsevol preu? No podríem trobar-nos amb tot de consultes que acabarien sent paper mullat?

Per altra banda, aquí trobem el que ha dit el PP, preguntant-se si Mas convocaria consulta si arribés a la Gene. Ja vaig dir al mateix lloc de dalt que crec que Mas convocaria als marcians a decidir sobre Catalunya si amb això li donguessin la Gene. Ara, si pensant fredament CiU es planteja seriosament el tema, és una pregunta que queda a l'aire i m'agradaria saber com cau a terra. Cal realment que l'independentisme surti cagant llets a la palestra pública a defensar i argumentar que la nostra sortida a la crisi és la independència. No sé si és una opinió que circula pels cervells de la gent o si algú ja ho ha formulat, però cal posar-la a tot arreu. La societat oberta i integradora catalana, marginant aquells grupuscles amb ànsies hitlerianes i de neteges ètniques, ha de pronunciar-se i decidir que els seus recursos han de servir per sortir del pou, no per mantenir-lo.

Tornant a les consultes, cal recordar que el 25 d'Abril es farà la següent onada on hi votaran capitals de província com Girona o Lleida. Espero que el fet en si obtingui més ressò que la última onada, però tinc un maleït cuc que em repeteix una vegada i una altra que si passa igual que avui, malament, serà la concreció de que les consultes s'hauran fet per autocontentisme. Crec que el que cal és aplaçar-ho tot i obtenir una data de consultes en què es multipliquin les xifres, que sigui com un sorollós cop de puny a la taula. Aquest és realment un bon procés. Però cal portar-lo bé, i cal portar-lo a bon port. Segurament la consulta de Barcelona portarà un impacte mediàtic més gran, però caldria implicació. Internet ha de ser un aliat, cal lluitar contra el que és el pitjor enemic de les consultes: la pesada i feixuga llosa del silenci públic i de la marginació. Per això cal que perquè la independència sigui vista com una opció viable, cal que les consultes no fracassin per mantenir viu el debat i així aconseguir la mobilització pel referèndum vinculant.






Fuscus Dominus


Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

La carta a Telemadrid

Aquesta és una carta que circula es veu que des de fa temps en un mail en cadena que hauria d'arribar a la cadena de TV Telemadrid en raó del seu imparcial, poc manipulador, net, respectuós, honrat i en definitiva gran reportatge que van fer sobre la injusta, mala i oprimida situació del castellà a Catalunya, que es va emetre fa ja bastant temps i que podeu veure aquí (youtube). Podeu veure com la carta il·lustra el baixíssim nivell del castellà a Catalunya.




Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor.

He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.

Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.

La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.

¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.

No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase:

Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.

¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.

Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalán: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas. La extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.

No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas...

Además, ¿como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalán?, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.

Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de castellano dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano.


Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància
GADES



Naniano, naniano...


PD: Algú sap qui és aquest Gades? (apart de la Cadis antiga, clar)




Fuscus Dominus


Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

No podia estar-me de posar aquí la gran i definitiva explicació de què és Bolonya.

Aquí (del blog de la Júlia Rosell, aquest) podeu veure el famós vídeo de la clara, concisa i excel·lent explicació del Pla Bolonya que fa un degà de la Universitat de Vigo, Juan Carlos Mejuto. Sembla ser que el vídeo fa temps o deu fer temps que corre, però un en la seva ignorància no el va descobrir fins fa un temps, quan la Júlia el va posar al seu blog. Es graciós - noti's la ironia - fixar-se com riuen els estudiants amb algunes frases, (hoy en día el título de la ESO sirve para envolver el bocata) i quan arriba la que els afecta no riu ningú (y el plan Bolonia hará eso, que las licenciaturas sirvan también para envolver bocatas).

Quan hi hagin resultats i merdes d'aquestes ja direm alguna cosa de les consultes d'avui xD.





Fuscus Dominus



Scriptum factum dies ante kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Reflexió del PHC sobre les consultes, Alberto Fernández Díaz sobre el mateix i Laporta

Aquí podeu llegir una reflexió que el Partit Humanista de Catalunya publica a la seva web sobre les consultes independentistes que han tingut lloc, i les que tindran, perquè demà (28-F) hi ha la segona gran tanda. Tot i que la reflexió en parla de les del 13 de Desembre, feia mesos que no entrava a xafardejar a la web.

A grans trets, deixa clar que el PHC reconeix el dret a l'autodeterminació, que no té por a la democràcia i troba bé que es facin aquestes consultes, com a exercici democràtic que són. La reflexió parla de la separació Estat-Nació - i reconeix la nació en una definició cultural - i es veu a l'estat com l'instrument repressor i creador de violència, així que l'"artifici" estat-nació és el que ha creat les grans mostres de violència des de fa 200 anys. La reflexió s'enfoca a que no és cap a un altre estat centralista - encara que sigui més petit - cap a on cal anar si nó cap a quina altra societat, on el poder polític sigui realment del poble. I evidentment, sense violència.

Tot i això, el gran temor que tinc és que a qui hauria d'importar les consultes no fa gran cosa. El 28-F està passant inadvertit, de moment, pels grans mitjans de comunicació. El 20-30 % de participació del 13-D és nefast, es miri per on es miri. Tot i que una explicació que jo en trobo és que és una activitat que no cal enfocar de manera política - no té cap validesa - si nó de manera social. Anar a votar ha de ser en aquest cas un exercici gairebé lúdic i familiar, on el missatge entri d'una manera que no impliqui un gran compromís polític amb qui hi assisteix. Tant dóna votar o no votar. Si fa un dia esplèndid baixaré a votar perquè hi haurà molt ambient, i serà un dia agradable i tranquil, amb espai per les reivindicacions aprofitant el temps lliure d'un diumenge a la tarda. Però si fa fred, plou - o neva xD - o mal temps en general, baixarà Mahoma a votar!. Aquell 13 de Desembre solet precisament no en feia gaire, i a les 6 de la tarda era nit tancada. Ni famílies, ni ambient ni res de res. Aquest crec que va ser el gran problema del 13-D, que va permetre obviar aquest moviment als grans mitjans i continuar en aquesta posició perquè el 13-D fou un fiasco, almenys en part. Per molt que es digués de cara a la galeria, es va poder veure per les trifulgues posteriors al si de les plataformes que havia estat bastant decebedor, tot plegat. Si us fixeu, ni aquestes entitats cíviques escapen a una certa praxis de polític actual: a tothom dic A però dins meu dic B, a veure què fem per arreglar la B vertadera.

Total, que si el 28-F - demà - no s'aconsegueix sacsejar una mica i tornar a obtenir quota pública - esperem que Falange i altres espècimens ens donin un cop de mà - malament, perquè se seguirà fent el que millor es pot fer amb tot això: silenciar, fer desaparèixer i asfixiar per ninguneig públic. Com reclamar serietat - mínima - a les consultes si a la última vam tenir tan baixa participació? Em sembla que hi ha un cert desencant des d'Arenys, al Setembre. Allà sí que es va veure com ha de funcionar tot això: un 40 % de participació!! El que hauria fet és no fer consultes al Desembre, esperar la primavera. Hi hauria hagut temps per fer una tanda que fos la suma tant del 13-D i del 28-F, i les xifres es multiplicarien per 2. Això si que hauria sacsejat a tothom!

Per una altríssima banda, aquí (europapress) podeu llegir unes declaracions d'avui - recent sortides del forn polític xD - del súper A. F.-D del PP a Barcelona, que "antaño" fóra presi del PP català. El molt honorable senyor ens confon el tripartit amb les consultes, dient que Montilla l'anteposa a Espanya permetent les consultes, ja que està sotmès a ERC (d'una manera bàrbara! xD). Per altra banda, Monty ha de defensar un model de Catalunya amb Espanya en què sigui locomotora i poder econòmic - una bonica manera de dir que aquí ha d'haver indústria per pagar els tributs a Roma - i després critica que Mas ha canviat la senyera per l'estalada, en la competició amb ERC de veure qui és més independentista. El que potser obvia el nostre amic és que Mas canviaria els seus calçotets per una calces d'espart si així li donguessin la Gene. La última i única cosa en la qual el PP CATALÀ (véase un ligero énfasi en indicar la concreción) té raó és en la seva gran nau de batalla, que oculta una altra cosa no tan graciosa: cal centrar-se en el problemes que afecten la gent, en les conseqüències de la crisi, i deixar-se estar d'aquestes tontades de consultes. Un altre cop, el silenciador. Però per sort o desgràcia, ténen raó. Cal sortir de la crisi, i per això es necessita la independència: diners que es queden aquí. Diners que haurien de servir per alguna cosa.

I a veure què fa dilluns el Lapo (aquí). Serà la bomba! xDDD (pel compte enrere, si no ho havies enganxat xD)




Fuscus Dominus


Scriptum factum III kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Què ha passat amb l'Ibarretxe? xD

Ahir veia estupefacte per la televisió - aquell mitjà comunicatiu tan imparcial i modèlic - els aldarulls a la UAB - hi vaig reconèixer una cara de la meva facultat - amb la presència d'Ibarretxe a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (europapress). He xafardejat una mica, però ni la Coordinadora d'Assemblees de la UAB ni el SEPC posaven res a les seves webs. Es curiós, caldria interpretar llavors que els protagonistes de tan heroica acció no tenen cap vincle amb cap entitat que tanta bona premsa recol·lecten? A la de la CAF (aquesta) encara sortien coses de les festes de Carnestoltes i les grans causes injustes com ara judicis, comunicats, repressions... I a la del SEPC (aquesta altra), hi sortien les grans protestes pels FGC de fa unes setmanes. Com a molt, la mostra de condol - la primera que veig - per la mort de la professora Encarnació Sanahuja a la Facultat de Filosofia i Lletres (la meva! xD). Però de l'Ibarretxe, ni un pèl. Crida l'atenció també que resulta - segons l'agència - que els que increpaven a Ibarretxe - es parla de cinc "joves" dins de la sala amb una pancarta i un grup a les portes, siguem generosos i posem-hi 25 herois i heroïnes - van rebre la sonora (des)aprovació dels més o menys 200 (segons EP) estudiants que hi assistien en forma de xiulades, crits i mostres de suport a en JJ. També sembla que l'aforament era una mica reduït per la gent que volia presenciar el que havia de dir l'ex-lehendakari

Sembla ser que el motiu de la protesta és el tema dels presos (polítics eh! xD) d'ETA, les tortures que hagin rebut i les conseqüents acusacions al JJ (Juan José, si encara no ho havies enganxat xD) de feixista, torturador i lleig en amunt. Però ha sigut buscant què hi posava a la pancarta quan he ensopegat amb Indymedia, (aquí) on sí que es parlava d'això d'Ibarretxe. Però clar, de protesta s'ha passat a boicot, a xerrada que pretenia donar, a "PNV torturador", a "llibertat Euskal Herria", i a enfrontaments físics amb els securates, tant del JJ com de la UAB. Ni xifres d'herois, ni res de la calurosa acollida de la resta d'estudiants.

El que més em sorprèn de tot això és, però, que el motiu trobo que és molt extremista. Manifestar-te contra el sistema, per la independència, contra Bolonya, posar-te als estudiants en contra... d'acord, però anar a increpar a un president basc pels etarres? Tenim gent tant extremista a la universitat? Podem estar fent classe al costat de gent que està d'acord amb el que puguin fer els etarres?s

Pero no todo está perdido!!! L'Estudiants per una Política Activa ha emès (aquí) un comunicat en què es critica que aquesta forma de protesta el que ha fet es coercionar la llibertat d'expressió de la resta de persones de la sala, tant els estudiants de la sala que han mostrat el seu rebuig com del JJ. En últim lloc es demana una reflexió per part dels protestants.




Fuscus Dominus


Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Aran independent! xD

http://www.vilaweb.cat/enquestes


Il·lustrativa, si més no, la última enquesta de Vilaweb. "Quin estatut ha de tenir l'Aran en la reordenació territorial?" I la opció guanyadora és (tatxaan!) que ha de ser independent! Efectivament, amb 187 vots i el 59% de la opinió. Algú recorda aquell vídeo del youtube de la Rahola, el Cuní i l'independentista d'Aran? (vegeu el vídeo aquí) Fou utilitzat per gent molt respectable de C's per crtiticar l'independentisme. "Por la boca muere el pez", "víctima de sus propios 'argumentos'", deia el vídeo. Curiós, doncs, que un dels grans portals de l'independentisme a Catalunya tingui aquests resultats en una enquesta així. Ah, però no crec que a ningú li importi massa. Segur que, com l'han fet ells, deu estar manipulat, com moltes altres enquestes d'estar per casa. Quanta diversió xD.






Fuscus Dominus


Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Bones, obro el blog

Des del 26 de Febrer del 2010, o el que és el mateix, des de les 4es calendes de Març de l'any 2207 de la Rebel·lió dels Ibers, aquest és el meu oppidum. Des de les altures, des de la meva alta torre amb les seves poderoses muralles de pedra; a la costa hispànica entre els Pirineus i l'Ebre, observo i miro el món, el país i el poble. I quan succeix algun fet que m'interessa, aquí trobareu la meva opinió i els meus ideals. Així doncs, sigueu benvinguts al meu oppidum. OBRIU LES PORTES!!




Fuscus Dominus


Scriptum factum IIII kalendas marcii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus