Visqui Sant Quim Monzó!!

"No hase falta que me dises nada más"

(zas, en toda la boca; zas, en toda la boca; zas, en toda la boca; zas, en toda la boca.... (etc x 1000))

Siboney, en tu boca la miel puso su dulzor

El año pasado, la Generalitat multó a 94 empresas por no etiquetar en castellano

Todos esos medios de comunicación que una y otra vez ponen el grito en el cielo cuando en Catalunya se multa a las empresas que incumplen la ley de lenguas y no tienen sus rótulos como mínimo en catalán han pasado de puntillas por la noticia de que, el año pasado, la Generalitat de Catalunya multó a 94 empresas por no etiquetar en castellano. Son esos diarios, esas radios y esas cadenas de tele que generan gigantescas bolas de mierda a base de deformar la realidad, voceando que aquí se prohíbe rotular en español y que a quien no habla en catalán nos lo comemos con patatas fritas para desayunar. A la cabeza de ese alud de patrañas, el Partido Popular y su lazarillo, Ciudadanos, que, en esta ocasión, han decidido mirar hacia otro lado y silbar Siboney, que es la mejor melodía para disimular.

Pues sí: el año pasado la Generalitat multó a 94 empresas por no etiquetar en castellano y en esta ocasión la caverna no dice ni mu. Silencio absoluto. Ni una queja, ni un gemido, mucho menos un asomo de rebelión. Nada de "¡Vaya atropello!". Nada de "¡Ustedes no tienen derecho a decirme en qué lengua debo etiquetar mis productos!". Ningún grito de "¡Libertad!". ¿Por qué no repiten ahora aquello tan sobado de "Prohibido prohibir"? Leo en El País, el sábado, que Jordi Anguera, director de la Agència Catalana del Consum, explica diversas cosas respecto a esas multas. Una: "La regulación, en el caso del etiquetaje, es favorable al castellano. Hay cerca de 120 leyes estatales que obligan a etiquetar en español". Ojo al dato: ¡"120 leyes estatales que obligan a etiquetar en español"! Por mucho que aguzo el oído no oigo que nadie se rasgue las vestiduras, ni que aúllen en Intereconomía. Otra cosa que explica Anguera: "Las indicaciones obligatorias del etiquetado deberán figurar, al menos, en castellano, lengua española oficial del Estado". ¿Dónde están ahora las acusaciones de nazis, por seguir la ley? Escasamente críticos con el nazismo –y su versión cheli, el franquismo–, a la mínima llaman nazi a cualquiera que no piense como ellos y, ante las multas que los de la Generalitat imponen por no etiquetar en castellano, se callan y esta vez no los llaman nazis. ¿Qué pasa? Explica también El País que la Generalitat "multó a la multinacional del mueble Ikea con 8.000 euros por varias deficiencias en la información al consumidor; entre otras, no disponía del etiquetaje en castellano". Si las multas hubiesen sido por no etiquetar en catalán, ya habría ahora mismo dos nutridas manifestaciones de catorce o quince personas: una frente a Ikea Montigalà y la otra frente a Ikea L'Hospitalet –con Albert Rivera y Sánchez Camacho a la cabeza, respectivamente–, pidiendo que no se multe a nadie y exigiendo que de una vez por todas acabe esta terrible dictadura nacionalsocialista catalana.

Fvscvs Dominvs


Scriptvm factvm VII kalendas novembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

Avui us deixo amb un articulet

Doncs això, us deixo amb un articulet d'un senyor de Solidaritat Catalana per la Independència anomenat Josep Maria Calaf - ho remarco ja que l'altre dia ja vaig dir el que pensava de la no-unió de les forces independentistes - que està molt i molt bé, i que en línies generals diu el que ha de ser l'independentisme si vol arribar a algun lloc, i el que ha de passar perquè la independència es materialitzi. No podem donar la raó tan alegrement als qui propugnen el temor, la por i fomenten l'enfrontament amb fantasmes i mentides. No podem ser tan curts de mires per no veure que no hi haurà independència amb fractura social. No podem ignorar la Història peninsular, ni la relació dels pobles ibèrics entre si. No oblidem que la millor manera de ser espanyol (hispànic, ibèric, mediterrà...) és precisament essent català. Catalunya és un tren on per pujar-hi no se't demana d'on véns, sinó a on vols anar.

Independència no vol dir Separatisme

El nostre missatge d’INDEPENDÈNCIA de vegades no es trasllada amb la mateixa fluïdesa entre un català i un immigrant sigui d´on sigui.

La nostra aposta des de Solidaritat Catalana és trencar amb tots els tòpics vistos fins ara. Som la formació política que defèn un estat propi català amb més garanties. Hem de traslladar molt bé les nostres idees a la Ciutadania sobre tot als immigrants d’altres països i en especial els d’Andalusia que fa molts anys que conviuen en nosaltres i estan molt identificats en línies generals dintre de la Societat Catalana. A aquests ciutadans molt especialment se’ls ha de fer entendre que “INDEPENDÈNCIA NO VOL DIR SEPARATISME” o el que és el mateix, que la Independència no significa el trencament dels vincles històrics o culturals amb la resta de pobles d’Espanya.

Des de Solidaritat Catalana per la Independència pensem que aquest plantejament ha de quedar molt clar entre tots aquells ciutadans que tenen dubtes sobre el nostre projecte. Nosaltres busquem un millor benestar per una nació que és Catalunya, millor economia, millors infraestructures, millor educació per els nostres fills, millor competitivitat de les nostres empreses, no a la deslocalització d’aquestes, un treball digne i segur per als nostres ciutadans, recercar recursos per reduir l’atur, una millora de la nostra sanitat, unes millors infraestructures cap Europa i cap a l’eix del Mediterrani, per tant amb destinació cap a Àsia, sense dubte actual motor mundial de l’economia, poder disposar de la gestió dels nostres ports, aeroports i d’una xarxa ferroviària pròpia, una millor gestió dels nostres recursos, reduint els impostos per les nostres empreses, la supressió dels peatges de les autopistes, més poder adquisitiu per els nostres jubilats, una millor sostenibilitat dels nostres pobles i ciutats, incorporant els autos i motocicletes elèctriques i híbrides, proliferació d´electrolineres, etc.

Catalunya en l´actualitat som una potència mundial en l´esport. Els Catalans hem assolit campionats del món i d’Europa de Futbol, Champions League, atletisme, hoquei, basquet, Campionats del Món de Motociclisme, en Velocitat, Trial, Enduro, Paris Dakar etc…som una potencia Mundial amb l´esport i aixo ho hem d´explotar. Catalunya, com diu l´eslogan, IS DIFERENT.

Catalunya amb un estat propi donarà una millor qualitat de vida als nostres Ciutadans, fet que donarà peu a ser un dels països capdavanters del panorama mundial.

En definitiva, CATALUNYA ha de ser un país diferent al que estem vivint en l’actualitat, obert a Europa i al món i hem de traslladar aquest missatge molt bé a aquests Ciutadans que tenen moltes dubtes sobre la creació d´un estat propi. ” INDEPENDÈNCIA NO VOL DIR SEPARATISME “

Fvscvs Dominvs


Scriptvm factvm XIII kalendas novembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibvs

Divide y vencerás?

Doncs res tu, cagada pastoret, merda per tothom, fracàs. Sembla això la intro per les notícies de l'home aquell d'Antena 3, que sempre són desgràcies, drames i tragèdies. Definitivament, no hi ha unió entre les dues noves forces polítiques independentistes, Reagrupament i Solidaritat. Ho han intentat - diria que més o menys - però no ha sigut possible, les vertaderes raons de tot això encara estan per descobrir, començant pel fet de que Laporta no inspira tota la confiança del món. Vull dir, que no deixem de parlar en tot moment d'elits, - encara pitjor, de polítics - amb la qual cosa estic dient implícitament que darrere de determinats noms hi ha molta altra gent, molts altres interessos, empreses, poder, etc.

Hi ha qui pensa que tot això és una càrrega de profunditat, sobretot el tema Laporta - personatge de qui se'n parla molt xD - ja que és estrany que el projecte unitari independentista es concretés en una nova formació i a sobre que esperés que tothom anés a aixoplugar-se rere El Líder, havent-hi com hi havia Reagrupament que ja feia temps que defensava aquesta tesi. I no només això, sinó que a més, amb una tonteria per aquí, i una agafada amb paper de fumar per allà, les negociacions per ajuntar-se acabessin en paper mullat. I A SOBRE, la militància havent-se de moure, incrèdula, per intentar a la desesperada que s'hi posés remei.

I no. Que no. Com si darrere de tot això hi hagués algú que realment busqués aquesta divisió, aquest afebliment de l'independentisme, en última instància, desactivar "l'efecte 10 de Juliol". Avui mateix - tot i que qui això escriu ja se'n vol anar a dormir, que ja ha passat mitjanit - l'Assemblea de Solidaris i Reagrupats per una coalició conjunta ha emès un comunicat oficial mitjançant el qual afirmen el fracàs rotund de l'objectiu que s'intentava assolir - la UNIÓ, i per tant la FORÇA - malgrat haver aconseguit, en només una setmaneta, més de 3500 vots en l'enquesta per la coalició, amb un resultat del 98% de vots afirmatius. El comunicat s'ha emès perquè ja s'ha assolit el tràmit legal per poder fer coalicions electorals i altres accions polítiques preelectorals. Parlant en plata, això és una tocada de collons. Sembla que ningú hagi après res en decennis de política d'esquerres o independentista, de contínues separacions, escissions i discussions que no han fet més que debilitar.

En última instància, sembla que tothom s'hagi llençat a un "campi qui pugui" per reclamar el vot independentista de les sigles que siguin. Però això em fa mala olor. Personalment, em trobo disposat a aparèixer a les seus corresponents dels tres partits polítiques que diuen o diran actuar per la independència retallada en mà per "agilitzar" els processos d'unió. Crac, crac, vinga, a firmar tots. Crac, crac, a callar i a unir-se (collons!). El que vull dir és que hi ha dilema. ERC és el fracassat, el qui ha estat governant, el qui s'ha desgastat, el qui no ha sabut liderar. Reagrupament és la renovació, la proposta unitària, però per això encara hi ha més element dretà que a ERC, on ja n'hi havia d'abans. Aquest és l'altre eix, que també es troba a Solidaritat - amb el mateix Laporta d'exemple. Tot i que un pot assumir que no hi haurà independència sense elits i per tant sense dretans, el dilema té difícil solució. Votar al qui ha tingut la oportunitat i sembla fora de joc, votar al que semblava més centradet però té més càrrega dretana, o votar al qui deia muntar unitat i no només ha dividit més sinó que encara és més dretà. I per acabar-ho d'adobar, és cert que l'objectiu final és, si més no, assentar al Parlament el màxim nombre d'independentistes possible. Suposo que personalment faré un "de perdidos al río" i posaré espelmetes a qui sigui perquè la pròxima vegada estigui tot més clar i hi hagi més UNIÓ (collons!!).

A mode de consolació, us deixo aquí l'enllaç al Petit Manual Il·lustrat sobre la Independència que ha muntat Òmnium Cultural. De lectura recomanable per als dubtosos xD.







Fuscus Dominus




Scriptum factum idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Lo Dicsiunari Ensicloplèdic Català

Lo Dicsiunari Ensicloplèdic Català!!!




A
------------------------------------------------------------
Annatomia = estructura i organització corporal de les Annes.
Annarquisme = corrent polític consistent en no creure mai les Annes.
Annalògic = adj. aplicat als raonaments anteriors a l'era digital, establerts segons els arguments de l'Anna. || Discurs irrebatible de l'Anna.
Annatema = el tema recurrent de l'Anna, que acaba esdevenint una maledicció.
Annacoreta = penitent, asceta o ermitanya que probablement no s'anomena Elvira (ni Lluïsa).
Annacronisme = comportament o acció de l'Anna fora del seu temps.
Annafrodisíaca = una Anna extremadament lletja que causa una disminució del desig sexual a qui s'hi acosta.
Antiviàtic = medicament que evita la necessitat d'aplicar l'últim sacrament.Abjectiu = adjectiu abjecte i groller.
Anvolatori = Centre d'Atenció Primària per a individus voladors.
Abrassar = estrènyer afectuosa i efussivament un caliu ardent.
Alverd = nom adoptat pels Bertus quan es fan vells i segueixen mirant els culs de les nenes.
Assassí en sèriu = contràriament als altres tipus d'assassins, que maten informalment entre broma i broma, aquest liquida un munt de víctimes sense perdre mai la compostura i les bones formes.
Astrepitós = planeta sorollós i cridaner.

B ------------------------------------------------------------
Barmell = local de color roig destinat al bon beure.
Bébé = nadó que ho fa tot correctament.
Biciós = ciclista amb hàbits obscens.
Bí = beguda alcoholica amb el doble de raïm.
Bípet = animal de dues cames que fa els pets de dos en dos.
Borde (barbarisme) = a les monedes espanyoles d'1€, el costat on no apareix cap mapa.
Barat = peix blau low-cost.
Bisonari = endevinador del futur dels bisons.
Birus = microbi que provoca la duplicació dels russos.
Barterioesclerosi = greu malaltia de l'aparell circulatori ocasionada per l'assiduïtat al bar.
Bet = bentositat de l'Eli.
Baranejar = acció de berenar, repenjats a la barana, veient passar els baranejants.
Baixeta = dispositiu mecànic de poca alçada, normalment ubicat a ran de terra, utilitzat per a dosificar l'abastament d'un líquid.
Bisó = soroll, soroll.
Banc = moble utilitzat per a esperar, còmodament assegut, que algú et deixi diners.
Banquè? = professió adoptada pel director de sucursal bancària l'endemà d'adonar-se que tots els seus clients éren morosos.
Bictòria = triomf del boli de punta fina.Bident = futuròleg o futuròlega amb només dues dents.

C ------------------------------------------------------------
Cacaïna = farlopa molt adulterada.
Conyegut = cony que forma part del nostre cercle d'amistats.
Conyseqüència = bessonada.
Crec = primera persona del singular del present d'indicatiu del verb enganyar.
Cecse = analfabetisme carnal degut a una disfunció ocular.
Comprativa = cooperativa on es compren coses.
Confusionisme = doctrina religiosa seguida pels que s'equivoquen sovint.
Camellot = llegendària ciutat dels Traficants de la Taula Rodona.
Calcul = operació matemàtica efectuada a la llar d'una persona amb el cul gros.
Compromés = compromís contret amb un mateix, quan estem de compres i descobrim a la butxaca més diners dels que pensàvem.
Controvestit = peça de roba que sol causar polèmica.
Cabanna = barraca de l'Anna.
Carril vici = via de comunicació exclussiva per als ecologistes corruptes i obscens.
Capó = pollastre capat i sobrealimentat utilitzat per a cobrir el motor dels automòbils.

D ------------------------------------------------------------
Dintrerrogar = acció d'interrogar cap dins.
Desingust = aflicció insípida.
Deborar = acció de menjar-se la Dèbora.
Demogràcia = forma de govern en el qual les decisions són preses pels humoristes.

E ------------------------------------------------------------
Encapsalar = accio de posar la sal al capdavant.
Ecsplossió = deflagració fastigosa.
Enguanyar = obtenir benefici mercès a un engany.
Enganxut = a Palafrugell, Palamós i rodalies: primera persona del singular del present d'indicatiu del verb enganxar. A la resta del planeta: xut de ganxo.
Entregat = fel·lí lliurat satisfactòriament al destinatari.
Ecstatut = bavós, pudent i merdós marc legal de la regió del nordest peninsular.
Esquequejar = entrebancar-se inventant excuses per no fer la feina.
Europort = aeroport low-cost, tot a 1€
Esticvocat = lletrat que admet el seu error.
Ebolució = canvi mutant d'un bol.
Ebollyció = Bolly-Cao a punt d'evaporar-se.
e-moció = moció tramitada de forma electrònica.
e-migrat = electrònicament escàs.
Edifícil = construccio arquitectonica dificultosa.
EsTrident = marca de xiclet, típic de les Illes Balears, que fa molt soroll en mastegar-se.
Eurossió = desgast causat per la UE.
Enfocar = dirigir l'objectiu cap a una foca.

F ------------------------------------------------------------
Faminisme = moviment per a l'alliberament de les dones que passen gana.
Formetge = derivat de la llet especialitzat en la curació d'altres làctics.
Fartalunya = terra dels desencisats.
Fal·lació = sexe oral obtingut mitjançant enganys i falses il·lusions.

G ------------------------------------------------------------
Gland = plepuci enolme.
Guirigall = pollastre turista i massa sorollós.
Gai = poiastre que no sent atracció per les gaïnes.
Gatalunya = terra de .cats || Proper membre la Comunitat Europea d'Estats Fel·lins.
Gravatxo = enregistrador francès.
Gamarrús = ruc soviètic.
Guitarrot = instrument mixt de corda i vent compost per una caixa acústica i cordes que vibren mercès als rots emesos en distintes freqüències, intensitats i sabors.
H ------------------------------------------------------------
Hamor = estimació hil·larant.
Horella = aparell auditiu utilizat per a mesurar minuts.
Homesexualitat = tendència sexual majoritària en el sexe femení.
Himenbècil = estúpidament verge.
Hipotímia = esvaniment de l'hipopòtam.
Hinducció = capacitat del corrent elèctric de convertir a l'hinduïsme tot aquell que es posi sota el seu camp.

I ------------------------------------------------------------
Intrigat = fel·lí insidiós i confabulador.
Indecentdentista = sobiranista sense decència.
Inspirat/ada = persona en estat d'alienació mental a causa d'una aspiració profunda.
Indiferència = qualitat de divergència entre dos indis aparentment indistingibles. Sovint, aquesta distinció és indimostrable.
Indicorós = indi obscè, indisitjable, indiscret, indigne.
Indimnització = compensació mitjançant el tràfic d'indis.
Indicat = indi català, indiscutiblement assenyalat.
Indigestar = desenvolupament intrauterí del fetus indi.
Indignat = indi emprenyat.
Indiosincràsia = caràcter o temperament dels indis.
Indivídua = dona índia a qui se li ha mort el marit.

J ------------------------------------------------------------
Jatxís (barbarisme) = estupefaent causant de l'esternut rialler.

K ------------------------------------------------------------
Kurt = habitant del Kurdistà una mica just d'enteniment.

L ------------------------------------------------------------

Ll ------------------------------------------------------------
Llivià/ana (barbarisme) = persona molt lleugera, oriunda de Llívia.
Lletal = mortalment lletós.
Llampet = descàrrega electrostàtica petitona a conseqüència d'un pet.
Llagustí = crustaci decàpode dendrobranquiat a qui els amics anomenen Agustí, per fer-ho més curt.

M ------------------------------------------------------------
Meitat = mitja Mei.
Monaquia = forma de govern encapçalat per una mona // SIN.: Regne d'Espanya.
Malic = petita depressió dolorosa en el centre de l'abdomen dels mamífers.
Melaltia = insdisposició ocasionada per la ingesta de mel.
Malíndrom = variant del melindre, idèntic pel davant, que pel darrera. || "Sucar el malíndrom": posar el melindre del dret i del revés en un àmbit altament humit.
Millunari = afortunat propietari de milions de llunes.
Martaritzar = acció de sotmetre a càstigs físics de gran duresa mitjançant l'obligació de mirar, escoltar i obeïr la Marta.
Magnífic = el millor mag.
Maragall = progenitora del gall modernista.M
arabella = progenitora hermosa, bonica.

N ------------------------------------------------------------
NETspresso = moderna cafetera en xarxa.

Ny ------------------------------------------------------------

O ------------------------------------------------------------
Olganitzar = acció de posar ordre segons el criteri de l'Olga.
Ouaire = col·leccionista de vocals en estat d'ovulació. || També s'aplica al recolector d'ous, quan va per agafar-ne un i es troba amb que ja no hi és.
Organigrasme = organigrama altament erotitzant.

P ------------------------------------------------------------
Pató = bes amb gust a foie-gras.
Postpuci = extrem final del prepuci.
Paral·lelebíped = poliedre ortoèdric que camina amb dos peus.
Pipnalti = só emès per l'àrbitre en xiular un penalti.
Pitza = plat d'origen italià, preparat a base de massa de pa, coberta de salsa de tomàquet i mozzarella, amb forma de protuberància sínica.
Pixza = minima informacio grafica que pot contenir una pizza.

Q ------------------------------------------------------------

R ------------------------------------------------------------
Respiradora = aspiradora sense resultats evidents.

S ------------------------------------------------------------
Sa bata = davantal o guardapols utilitzat tradicionalment a les Illes com a peça de calçat.
Sexecionista = seguidor del corrent polític que preten assolir un estat propi mitjançant l'acte sexual.
Sardannes = dances populars sardes, en trist declivi, en les que totes les Annes de Sardenya s'agafàven de les mans i ballàven en cercles. A l'illa éren conegudes com a "Danza delle Anni" però va persistir la denominació algueresa "dança sarda de l'Anna", col.loquialment "sardanna".
Sociòputa = persona que pateix un trastorn psiquiàtric que l'impedeix adaptar-se a les normes socials establertes per a relacionar-se amb les putes.
Sentpeus = cuc que fa molta pudor, en no rentar-se mai el seu centenar de peus.
Suport maniàtic = material destinat a l'emmagatzematge de dades en format binari, motiu pel qual pateix el periode eufòric del trastorn bipolar.
Santoral = conjunt de sants francesos.

T ------------------------------------------------------------
Teretrèmol = moviment sismic a ca la Teresa.
Trimbre = pulsador pulsador pulsador.
Torredenbarra = residència d'estiu de la Casa Reial.
T'estimú ...li diu el toro a la vaca.

U ------------------------------------------------------------
Undecent = persona obscena de tant en tant, una de cada cent vegades.

V ------------------------------------------------------------
Vastard = fill concebut fora del matrimoni i que sempre arriba tard a tot arreu.
Vicciós, Vicciat = habitant de la capital d'Osona amb hàbits obscens.
Vicicleta = vehicle de tracció corrupte.
Vigamia = perniciosa costum consistent en enganyar un vi mentre se'n beu un altre.
Vickypèdia = enciclopèdia digital amb amplia informació sobre la Vicky.
Vés! = petó de comiat.
Vacansa = extenuant època de festa laboral (tot i que, en els seus orígens, éren dates dedicades al descans).
Vacansada = boví artiodàctil, remugant i fatigat.
Vinari (codi, sistema) = forma numèrica de base 2 utilizada per a representar els gots de vi que ens prendrem o ens hem pres: zero o un (0 o 1). És, per tant, un sistema de numeració poc utilitzat pels humans, que se senten més còmodes amb el sistema decimal, de base 10: 0 copes, 1 copa, 2 copes... fins a 9, moment en que deixen de saber comptar.
Vuida = esposa del vuit (8) que se sent especialment deprimida i mancada d'il·lusió.

W ------------------------------------------------------------
Waterpolo = esport aqüàtic consistent a menjar major nombre de gelats que l'equip contrari.

X ------------------------------------------------------------
Xarcutreria = establiment comercial on es venen embotits de poca qualitat, tipus xòped, mortadel·la d'olives i pastís de París.

Y ------------------------------------------------------------

Z ------------------------------------------------------------
Zoològic = lloc on, naturalment i per sentit comú, han de viure els animals salvatges.







Fuscus Dominus



Scriptum factum III idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

La UNIÓ fa la FORÇA, collons!!!

Des de fa ja un temps - bàsicament, des que s'ha desinflat el globus independentista amb les inexplicables accions dels dos nous partits independentistes - tenia unes ganes irreprimibles de cridar ben fort aquest lema, ja que el que es necessita urgentíssimament és una nova formació independentista que entri amb força al Parlament, faci moure's a ERC - sigui amb l'ostracisme o pujant-se al carro (prefereixo la segona opció, té prou pes) - i arrossegui o faci moure a CiU.

Bàsicament, els moviments polítics han sigut que ja hem entrat en campanya per les eleccions autonòmiques del 28 de Novembre, i la Solidaritat Catalana per la Independència - integrada per diverses entitats i capitanejada per Joan Laporta - i el Reagrupament de Carretero - ambdues formacions han anat sumant diferents grups - no només no s'han unit, ni tan sols coaligat, sinó que cadascun ja té la seva llista, i ambdós dirigents han fet declaracions declinant la unió. Evidentment, ja hi ha tot un creuament de bales - no hi ha prou pes per parlar d'artilleria - amb acusacions a posar traves a la unió, on sembla que sigui sempre l'altre el que no es vol unir. Com si s'aconseguissin més vots acusant de no voler-se unir que no unint-se.

Fa poc, sectors d'ambdues formacions estan - la base, com, sinó - movent-se per fer veure als seus líders la necessitat i el suport d'aquesta unió. Jo no simpatitzo, personalment, amb cap els dos partits. Deixant de banda que tenen clara la independència, les cúpules ja actuen massa a la política actual, i els seus programes/ideologies no podem dir que hagin sigut assessorats per Marx, precisament. Però com que l'objectiu és muntar el pastís abans de barallar-nos per com el repartim, crec que si hi ha unió estarem més a prop del forn i de tenir feta la massa. Estarem més a prop de poder fer entrar al Parlament un bon carregament fresquet de nous diputats disposats a fer un salt endavant, i sobretot, farem moure a puntades de cul la resta de la nostra mediocre classe política.

Aquest moviment és de fa quatre dies, literalment. Qui això escriu acaba d'esgotar el D-10 (10-10-2010) i el Manifest del Fossar de les Moreres tingué el seu acte el 5-10-2010 al dit fossar, amb la qual cosa la web de l'entitat corresponent de solidaris i reagrupats és gairebé un bebè cibernètic. Un bebè cibernètic que ja acumula 700 i pico vots a hores d'ara sobre l'enquesta promoguda que pregunta: "Esteu a favor de que Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència formem una coalició electoral per presentar-nos junts a les properes eleccions al Parlament de Catalunya?"

Com es pot veure, el principal objectiu és fer veure que no només l'electorat, sinó les militàncies estan àmpliament a favor de la unió. Esperem que això arribi a algun lloc, perquè sinó tindrem Mas per a quatre anys mínim, i un important salt enrere. Tot i que, depenent de com vagi la legislatura i la pantomima d'intentar aconseguir un concert econòmic faci girar encara més CiU - o com a mínim CDC - cap a l'independentisme i tot plegat acabem potser al mateix lloc però fent més volta. Això sí, la bufetada als drets dels treballadors i les mesures dretanes per sortir de la crisi no ens les treu ningú.








Fuscus Dominus


Scriptum factum V idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Reflexions...

Tinc una reflexió! podria proclamar. En tot cas, les assignatures d'aquest quadrimestre - i portem poques classes - ja m'han fet repensar algunes coses. Una d'elles és nacionalista. Què, si no! xD.

L'assignatura es diu Món d'entreguerres, i la porta un tal Ferran Gallego, expert en feixismes i en el nazisme. De fet, la seva classe té un nom més genèric del que és, però és que precisament el seu èxit - cada any té molts matriculats - es deu precisament a això, al que fa i no com es diu. El cas és que les seves demolidores tesis apropen moltíssim el feixisme. És a dir, va ocórrer per una sèrie de coses perfectament demostrables, i terriblement properes. El cas és que, parlant dels fonaments ideològics, sortí el tema de les accepcions del mot nació. Avanço que se'n parla de dos, una accepció estatal - la nació és el conjunt de ciutadans sota unes lleis (estat) - i una altra de cultural-antropològica - la nació és el conjunt de persones amb llengua, història, cultura, etc. -. La primera fou de matriu lliberal - segle XIX -, la segona fou de matriu dretana al mateix segle. Parlava Gallego que el nazisme alemany portava la acepció nacionalista cultural, mitjançant la qual la nació ve donada, no es pot decidir, ja que es Història. És alemany qui parla alemany, estigui a Münich, als Sudets o a Danzig. Però ho allargava a la resta de feixismes, i alhora ho combinava amb l'imperialisme - fins i tot es podria relacionar amb el romanticisme i la seva fixació pel món medieval -. L'imperialisme italià, les tesis de Primo de Rivera en fundar La Falange - España es una unidad de destino en lo universal -...

Però, i a Catalunya? Personalment, he estat pensant els últims anys que el nacionalisme català portava acepció cultural. Jo mateix he escrit moltes vegades allò de que una nació és un conjunt de persones, cultura, llengua, etc. - al meu Ideari Nacionalista d'aquest blog ho tinc així posat, posant èmfasi en les persones, però - i de fet quan parlem dels Països Catalans parlem també d'aquesta acepció, doncs hi incloem la Catalunya Nord, la Franja de Ponent... i també ens emmirallem en el passat medieval, tot recordant els peixos amb la senyera al llom i els almogàvers degollant grecs. Al mateix temps, havia pensat que el nacionalisme espanyol portava acepció jacobina. Parlem de l'estat espanyol, UPyD posa el DNI als cartells de campanya, les Forces Armades, el Tribunal Constitucional, l'estatalisme centralista, etc.

Però possiblement tot això estigui canviant. Segurament, el nacionalisme català té una etapa - que crec que encara cueja bastant - de matriu nacionalista cultural. Possiblement, justificada per l'intent de genocidi nacional del franquisme, tot i que cal recordar que la Lliga acabà donant suport al feixisme, veiem aquí fins a quin punt hi havia acepció cultural. Aquí podríem encabir les tesis nacionalistes de tot el nacionalisme catalanista antifranquista. Però els vents independentistes dels últims anys poden canviar això. Començarem una etapa de construcció d'un nou estat, i sens dubte, això canviarà les mentalitats. Cada cop més, l'independentisme - el que no té sigles - està veient que el projecte de PPCC és una utopia, demostrada cada 4 anys a les urnes valencianes i mallorquines. Cada cop més, l'independentisme està veient que la seva causa no pot ser només sentimental - accepció cultural? - si nó que ha d'obrir-se. És a dir, mestissar-se - això també ho defensava a l'Ideari - i aportar raons de pes diguem-ne, econòmic o polític. Cada cop més, aquella magnífica frase que encara no sé de qui és - "Catalunya és un tren on per pujar-hi no se't demana d'on ets, sinó a on vols anar" - cobra més força, i podem veure aquí el canvi de paradigma: la independència serà la voluntat de diferents persones de crear un estat, és a dir, de ser un grup de ciutadans, sotmesos a unes lleis i un (nou) estat. Actualment, no té cap importància - excepte al nacionalisme encara rànciament etnicista - l'origen de cadascú per ser nacionalista català. Com ja he defensat, el mestissatge és una suma de cultura autòctona i cultura al·lòctona, amb la qual cosa ningú perd res i tothom s'enriqueix, i no es perd cap origen.

Per altra banda, potser no és cert tampoc que el nacionalisme espanyol sigui estatalista. Té molt de cultural, de imperialista - 1714 queda lluny, pensem més aviat en el Marroc o en Gibraltar - té molt de lingüista - si eres español, habla español -. En tot cas, amb el salt a la democràcia s'ha volgut acostar al nacionalisme estatalista, perquè té un estat, i podia rentar-se així la cara i guardar el feixisme al traster. D'aquí que actualment s'intenti vincular a valors de democràcia, llibertat o respecte a les institucions, i això és el que em podria confondre. Fins i tot Arturo Pérez-Reverte, parla als seus articles d'una certa cultura antropològica espanyola - jo en dic mediterrània, o ibèrica - intangible i inherent.

En resum, aquesta reflexió ve a dir que tot i que Catalunya és nacionalista cultural, estem en una transició, gràcies al procés independentista, a un nacionalisme estatalista. Estem passant de l'accepeció cultural - per ser català has de parlar català, haver nascut a tal o altre lloc, portar barretina, i aquestes coses - a l'accepció jacobina - per ser català només has de voler-ho, perquè així tard o d'hora podrem ser-ho jurídicament. Passem del que potser fou una defensa ideològica a l'intent encobert de genocidi nacional, a una concepció diferent, oberta i integradora, que començà ja fa dècades, però que la realitat política dels últims anys està canviant.






Fuscus Dominus


Scriptum factum VIII idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Me subo al carro...

Un, que s'adhereix a certes coses...

Dintre de poc vindrà a Barcelona el màxim jerifalte - nominal, no cal explicar que el que surt a la foto no sempre té perquè ser el que mana més - de l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana. Ve a fer una misseta - res, unes quantes desenes de milers de persones - al Temple Expiatori de la Sagrada Família - que, sabent com n'era d'esquerres Gaudí, és un temple expiatori dels pecats de la classe treballadora, aquesta que diuen alguns que no existeix - que és molt maco, atreu molts turistes i una pasta gansa. Oju, això no treu que sigui maco. Doncs bé, ja hi ha una campanya muntada per associacions de diferent pelatge - ateus, fronts d'alliberament gai, un popurri d'entitats més o menys grosses d'esquerres... - amb el mateix lema de quan el Papa va venir a València el 2006 a fer unes jornades o alguna cosa semblant amb els joves - s'entén, tots els joves criats a cases de Neds Flanders, és a dir, verges fins al matrimoni, cilicis, misses diàries, algun pederasta encobert... coses molt modernes i progressistes - per mostrar el rebuig, indiferència o desacord amb la visita del Papa, amb el Papa mateix, o qualsevol motiu relacionat, com ara reclamar un estat laic - cal recordar que Espanya no és un estat laic?. Pos eso.

Fuscus Dominus


Scriptum factum VIII idus octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Súper Celestino fa declaracions! (i alguna reflexió)

Torno a ser aquí. Ha començat un nou curs "històric", amb les eleccions al tombant de la cantonada i recent sortidets d'una vaga general, o generalista.

Les millors reflexions vaguistes les ha fet avui un professor meu, de nom Joan Serrallonga i Urquidi. Si rasqueu "por ahí" potser trobeu que està vinculat a tot el món comunistoide de la Facultat, però això es podria dir que és obvi xD. L'altre dia ja va parlar de l'intent, des de fa anys, de fer creure que els obrers no existeixen. Crec que té raó quan diu que tenir televisió, cotxe o nevera no canvia en absolut la posició del treballador dins el sistema capitalista. En aquest sentit, aquesta vaga generalista ha sigut dels obrers més "autèntics", els del sector productiu. Els altres, com que vénen coses o presten serveis, es pensen que no són obrers xD, i no van fer vaga. I per desgràcia, aquestes idees dretanes estan en plena vigència, i moltes persones del carrer defensarien aquestes tesis creient-se molt d'esquerres.

Però la gràcia d'aquesta entrada són les declaracions que ha fet Celestino Corbacho - cal presentació? - al Fòrum aquest Europa Tribuna Catalunya - alguna coseta d'aquestes de gent important, amb corbata que parlen d'economia i política davant d'altra gent amb corbata, és a dir, un aquelarre quotidià on es barallen les cartes del nostre futur - que la independència de Catalunya seria traumàtica. És a dir, aquest bon home hi està en contra, cosa que és de calaix, però segons Vilaweb - que aquesta vegada crec que concreta prou, tot i que el titular deixa'l anar - Corbacho ha afegit al seu discurs que "no es pensin que les coses seran pacífiques". Tot i que fa una defensa autonomista, aquesta cueta està portant una cuota, perquè ha sortit tothom amb els titulars de que Corbacho amenaça que la independència no serà pacífica, amb la qual cosa es planteja la violència. En Laporta ja ha sortit a demanar la dimissió i aquestes coses. Val a dir que a altres mitjans no diuen res de violència, ni tan sols esmenten aquesta cueta. A europapress només parlen del trauma aquest i de la defensa autonomista, apart del contingut propi del discurs que ha fet a la tribuna aquesta.

Pot ser perfectament que es referís a que hi hauria un daltabaix, a que el procés tindrà la oposició frontal dels autonomistes - una altra cosa de calaix -, però cal vigilar què es diu, perquè si alguna cosa és el moviment independentista en aquests moments és pacífic, parlamentari i democràtic. La única violència que podem esperar vindrà dels sectors més radicalitzats o extremistes del nacionalisme espanyol. I ni així, perquè pensaran que ens fan un favor. Per altra banda, serà traumàtic pels autonomistes, perquè pel nacionalisme català, de trauma cap ni un. El que vinc a dir bàsicament és que aprofito la ambiguitat del que ha dit Corbacho - "a duras penas" unes poques paraules - per reafirmar que no hi ha violència política a Catalunya, i que no ha d'haver-hi en tot el procés independentista, per cap lloc.

Suposo jo que molt probablement tot això hagi sigut intencionat, és a dir, el PSC va a buscar i fidelitzar el seu vot del cinturó de Barcelona, dels sectors no massa catalanistes, i els estan treient ara el llop dels independentistes com en altre moment tragueren el del PP.







Fuscus Dominus

Scriptum factum III nonae octobris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Un mail en cadena molt divertit...

AQUÍ NINGÚ DIU RES?!?!

Ahir, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'unequipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa( 4 Km ), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380,l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Pergestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides",escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de CiudadReal només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que haestat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milionsd'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queden vostè i la resta de catalans...





Fuscus Dominus



Scriptum factum dies ante idus septembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

El Monte de las Ánimas

Quan un va pel carrer, i de cop i volta li salta al mp3 una cançó que no havia escoltat en sa vida, passen moltes coses. Comença amb un so de cavalls i batalla medieval,i segueix amb el ritme potent del folk metal de Saurom; i es gaudeix fins que un es dóna compte de com és la cançó, i de què tracta. Llavors, una força estranya el trasllada alguns - entre sis i set - anys enrere, i recorda quan va llegir per primera vegada, amb el seu professor de Castellà, aquesta Llegenda del Monte de las Ánimas, d'un tal Gustavo Adolfo Bécquer, i les sensacions que li va causar. És en aquell moment quan, tot i estar a principis de setembre amb uns estranys vint-i-tants graus agradables de temperatura, la pell s'eriça com si de cop estigués a 15 sota zero. El perquè, aquí us el deixo.

Demos la vuelta
Gritaba la gente
A aquel tenebroso lugar

Es día de todos los santos
Y la noche ya esta al llegar.

Dentro de poco en la torre
Las campanas
comenzaran a doblar
Ven vamos pronto no perdéis mas tiempo
Mañana otra vez será todo igual.

Ooooh! Ooooh!

Todos comienzan deprisa y con miedo
La puerta atrás no deben tentar
Pero Beatriz ignoraba la historia
De un Alonso que aquí iba a pasar.

Alonso extrañado responde nervioso
Como tú sabrás debemos bajar
Desde muy lejos no comprendes nada
Mientras marchamos te voy a contar.


¡EN EL MONTE DE LAS ÁNIMAS!
¡LOS ESPÍRITUS YA SE LEVANTAN!
¡EN EL MONTE DE LAS ÁNIMAS!
¡ESTA NOCHE LA SANGRE SERÁ DERRAMADA!

¡EN EL MONTE DE LAS ÁNIMAS!
¡LOS ESPÍRITUS YA SE LEVANTAN!
¡EN EL MONTE DE LAS ÁNIMAS!
¡ESTA NOCHE LA SANGRE SERÁ DERRAMADA!

En el Monte de las Ánimas
Hubo una guerra lejana
Y los santos y las almas
Se ahogaron en sus tierras
Desde entonces ese día
Cada año se repite
Y las almas fallecidas
Cobran vida
Todavía
A la venganza.

Al llegar a casa y discutirle a ti
No para de reír
Pero mi banda ¿Dónde esta?
¡Oh, no! La he perdido
Allí Alonso
Debes de marchar
Al Monte de las Ánimas
Por favor
Tienes que encontrar
La ban
da de color
Azul de ciel
Se siente humillado
Tentación, su cuerpo esta al lado
Por un momento dejo de vivir
Pero valiente se dispone a partir.

Después de diez horas
Alonso no vuelve
Beatriz dislocada
Ya llega la aurora
Abrió la ventana
Y cual fue s
u suerte
Su banda sangrienta, estaba
Yacente.

Un día tonto un hombre
Pregunta antes de morir
Que del monte maldito
Él no pudo salir
Y que en la media noche
Se podía morir
Los gemidos profundos
Del alma de Beatriz
Que lloraba dislocada
De dolor

En la tumba de Alonso
Esperando su perdón.

Fuscus Dominus




Scriptum factum III nonae septembri anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

ESTO es España!!!

Doncs res, que aquesta és la meva idea d'Espanya, expressada iconogràficament. Tot i que no estic del tot al corrent de la història d'aquest emblema en concret, diria que apareix cap al segle XVIII, i també diria que fou la bandera de la I República. No puc aportar més informació, però apart del que realment sigui, expressa molt bé - en podríem dir, de manera heràldica - el que crec que és realment Espanya.

Evidentment, això és una provocació al debat.






Fuscus Dominus


Scriptum factum IX kalendas septembrii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Un comentari al blog del Carles sobre els toros

Bones, després d'una mica de vacances i encara amb curro, i que duri.

Posaré un comentaret que he posat a una entrada del blog del Carles - El meu estrany món - i que parla de toros, tema candent. Recomano entrar al link, us posarà sobre la discussió. És aquest:

Apart dels galls, em sembla que el tema allà és econòmic, i poc té a veure amb les raons d'aquí.El que vull dir és que has caigut al parany. El tema dels toros és súper polifacètic, i apart de que no comparteixo el teu raonament, ho mates tot a l'últim argument, que em sembla que té poc de secundari.I tot això es pot veure amb el tema dels correbous. Ningú s'està donant compte que en realitat el tema és animalista. Jo no saltaria d'alegria després d'haver prohibit les corrides de toros, per molt catalanista que sigui. Només algú amb tesis naturistes i que titlli realment els toreros de burds assassins, se'n pot alegrar. Personalment, no m'alegro de que es prohibeixin coses. No només perquè no calia, sinó perquè ja s'estava morint sol, i es podria haver fet tot molt millor si en comptes de prohibir, s'hagués exigit deixar de finançar públicament una activitat cultural sense afluència, que sobrevivia a base de guiris despistats del "typical spanish". Hagués sigut més net, el resultat seria el mateix i les raons més poderoses, apart de que no caldria patir pels correbous, com a molts els passa ara. A més, amb una eventual independència desapareixerien sense deixar rastre ni res, ja que és una activitat cultural fortament lligada a una nació, que no és la meva.Els toros són un fet cultural. Apart de que potser les lluites entre animals sí que tenen poc de cultura - i bastant de negoci -, són uns animals culturalment presents al mediterrani des de fa molt. Per tant, com a fet cultural alguns s'han associat a nacionalismes. El que vinc a dir és que el tema del sofriment animal és molt relatiu, laxe, manipulable i contradictori. Només caldria fixar-nos a la naturalesa, que ja de per sí és inhumana. Vivim en una societat occidental que està personalitzant, humanitzant els animals, quan en realitat són salvatges, i per tant lliures. La gasela que mor per ser devorada pels lleons també pateix. Si els animals tenen sentiments - que diria que sí, pel fet de tenir cervell i aquestes coses - i pateixen, aquest món és un mar de llàgrimes, perquè pateixen éssers vius constantment. Simplement, forma part de la naturalesa, i l'ésser humà fa el seu paper estant dalt de tot de totes les cadenes tròfiques. Matem animals, de manera més o menys moral, contínuament, per les raons que siguin. La moral la posem nosaltres, no els animals. El toro lluita per la seva supervivència, però no sap si està sent atacat per diversió, per jalar o per ser dissecat. No té moral ni capacitat de jutjar si el que li fan està bé o malament. Accepta que està en perill, i defendrà la seva supervivència igual que ho faria si fos atacat per un grup de llops.El que vinc a dir és que no comparteixo moltes tesis animalistes - sobretot l'extrem de "la Terra primer" - però sí crec que tot i que la moral és nostra, no està de més pel nostre nivell de civilització, aplicar-la també a la nostra cultura. És a dir, estic en contra de matar animals per diversió, però no pel seu sofriment, sinó per la nostra consciència. I, per altra banda, no ho comparteixo perquè no m'hi identifico, però aquí no hi puc estar-hi en contra ja que cal respectar-ho com a fet cultural d'una altra nació. Ara, el fet de no compartir-ho també inclou que estic en contra de que el diner públic financés encara les corrides, perquè també surt de la meva butxaca.A la Träne, l'ajuntament s'està dedicant a massacrar els més de 250000 coloms de Barcelona com pot, amb una empresa que es dedica a caçar-los i gasejar-los. Tot i que segueix permetent la venda de pinso, per exemple. N'hi han masses.

PD: Visca la Festa Major de Gràcia!!

Fuscus Dominus

Scriptum factum XIV kalendas septembris anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Els reptes de la Catalunya composta

"Los retos de la Catalunya compuesta"
Toni Soler


ESQUIZOFRENIA. La Catalunya compuesta ha aflorado con más vigor que nunca en el esquizofrénico fin de semana que empezó con la explosión de estelades y terminó con un botellón rojigualdo. A pesar de las comparaciones interesadas, no parecen fenómenos del mismo cariz; me atrevo a decir, incluso, que la demostración de fuerza del catalanismo representa algo más sólido, más perdurable que la euforia roja. Esta se debe, no lo olvidemos, a algo tan voluble y equívoco como es un éxito deportivo (el Barça provoca espejismos parecidos por estos lares, aunue en sentido opuesto). Sin embargo, no es despreciable el impacto del título mundial de fútbol en la mentalidad colectiva de los españoles: el éxtasis sudafricano coincide con un redescubrimiento del espacio simbólico nacional. Franco robó a los españoles su bandera, y ahora la están recuperando, en un sarampión identitario que recuerda al que vivimos en Catalunya en 1977.

ESPAÑA. En territorio catalán, por encima de todo lo expuesto, la eclosión roja supone una reacción pendular al auge del soberanismo. El soberanismo que se sabe fuerte y en boga, el mismo que hace sólo un lustro daba miedo o risa. Frente a este fenómeno, la roja ha movilizado a los sectores más ajenos a lo catalán - la "Catalunya silenciosa", como la bautizó Alicia Sánchez-Camacho -. Pero también a los futboleros neutros que suelen apostar a caballo ganador, y finalmente también a muchos catalanes seducidos por un equipo que viste de rojo pero parece el Barça. No seré yo, sin embargo, quien niegue ni minimice el alcance del sentimiento español en Catalunya: hacerlo sería desafiar una simple evidencia demográfica y cultural. Y conviene recordar que las identidades no cambian de un día para otro, ni se adaptan plácidamente a los vaivenes políticos.

DUALIDAD. Así pues, el futuro político de Catalunya tendrá que dilucidarse tras la previa aceptación de la premisa de su dualidad identitaria. Para muchos, la autonomía política dentro de España es la fórmula que mejor se adapta a ésta doble característica. ¿Lo tendría más difícil una Catalunya independiente? ¿Sería menos plural? Hace medio siglo sí, sin duda; un eventual Estado catalán habría debido dotarse de ejército, fronteras, moneda, leyes de extranjería. Pero hoy en día, en el marco de la Unión Europea, con la moneda única y el acuerdo de Schengen, la soberanía catalana sería un proceso más parecido a un reajuste político-administrativo (de gran calado, por supuesto) que a una revolución. Podría ser un proceso gradual, asumible y sin traumas..., siempre que el soberanismo fuera realista y que España pusiera de su parte, claro está.
La clave seguiría estando en la gestión identitaria. Catalunya ha exigido durante siglos a España que admita su pluralidad; pero Catalunya tendrá que ser plural ella misma, si quiere onstituir un ente político inclusivo y viable. Los que quieren la independencia para restaurar el monolingüismo son unos somiatruites. Catalunya no puede regresar al siglo XVII: por mucha soberanía que tenga, seguirá siendo la misma comunidad diversa, con un fuerte acento español (y progresivamente europeo, y latino, y árabe). El respeto a esta diversidad, compatible con la tenaz defensa de la identidad autóctona, tendría que ser uno de sus puntos fuertes, su bandera.
En cualquier caso es un proceso difícil y arriesgado. Sería ingenuo negarlo. Pero, si lo pensamos bien, ¿qué es más difícil?, ¿que una nación plural se convierta en Estado, o que un Estado acepte convertirse en una nación plural?






Fuscus Dominus

Scriptum factum XV kalendas augusti anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Passem repàs

Fa temps que no escric en aquesta talaia. Després de mesos d'inactivitat blogera, i després d'exàmens - excusa immoral, n'he tingut tres xD - crec que amb l'esperada sentència (arbitral de guadalupe xD) del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya a causa del recurs del Partido Popular sobre la taula, calia dir-ne alguna cosa.

La primera és que, com la resta de catalans - en un sentit ampli del gentilici - no otorgo cap autoritat - encara que el poder el té, per descomptat - a aquest tribunal polititzat i desprestigiat, de manera que, personalment, em passo pel forro dels collons aquesta sentència. Ho sento per les paraulotes - per favor, que ja som grandets - però és una bona manera de descarregar adrenalina. És a dir, la voluntat del poble ja ha estat manifestada, i aquest és un cas flagrant de falta de democràcia.

La segona és que això és un punt d'inflexió, una cruïlla, una fi, un començament, un algo - sí home sí, quelcom - que marca profundament la societat i la Història. És a dir, Espanya, mitjançant el seu tribunal més superior dels superiors, nega la existència de Catalunya com a nació. Ras i curt, és la constatació del que ja sabíem, - ah, és que algú encara dubtava que més enllà de Catalunya ningú creia ni creu que sigui una nació? - però el fet de tenir-ho cru i sense pelar sobre la taula obliga a posicionar-se, a emetre opinió, i compromet la via autonòmica. És a dir, l'encaix de la nació catalana dins d'Espanya - que ja era cosa difícil - ha arribat al punt impossible ja que es planteja el somni humit de tot nacionalista espanyol: una Catalunya espanyola. És a dir, Catalunya és part d'Espanya i no és pas cap nació. Que, per altra banda, aquesta és la realitat jurídica.

Aquesta tardor toquen eleccions. I la cosa està fatal xD. Si no és el desencantament amb els polítics, serà la crisi, si no seran les corrupteles, i si no seran els posicionaments respecte l'estatut, segons si la reacció és posar l'altra galta o tornar la bufetada girant cua i apa, ja te les apanyaràs. En aquell documental de TV3 titulat El Laberint ja ho va dir no sé qui: el que per uns era el final del camí, per altres només era el principi. El que per alguns el sistema autonòmic era la solució a l'encaix nacionalista - tot i que hauríem de dir regionalista - per altres era la porta a un camí d'alliberament nacional en un futur indeterminat a causa de la instauració de la democràcia (i això va sortir a l'anterior documental d'Adéu Espanya?) que permetria en un futur la autodeterminació. No ens enganyem, tota posició nacionalista catalana contempla en última instància la independència. Si no, substituim el terme per regionalista, i llestos. Només és qüestió de la distància ideològica a la que s'estigui. És a dir, si la veus impossible o utòpica o si creus que es necessita ja per la via que sigui. I crec que, qualsevol persona que es faci dir nacionalista, o tingui alguna simpatia per aquest país, ara ja està avisada i informada de que per Espanya, no existim com a nació. És a dir, que intentar seguir igual - acatar la sentència, en diuen - significa renunciar a Catalunya, literalment, de manera que caldrà buscar alternatives. I no n'hi han gaires més.

En un altre ordre de coses, vull col·locar-me en un punt mig en lo tocante al terrible accident ferroviari ocorregut a l'estació de Platja de Castelldefels durant la nit de la Revetlla de Sant Joan, el dimarts 23 de Juny. Un tren Alaris que venia d'Alacant i no havia de parar a la dita estació atropellà un grup de joves que creuaven la via a 139 km/h (menys de la indicada), camí de la platja. Tot i que frenà - òbviament no podia fer-ho en sec - féu senyals lluminoses i de so, 12 persones moriren a l'acte, dues més per les greus ferides i encara ara uns quants ferits greus segueixen hospitaliztats. Tot i que sí és cert que fou una imprudència, cal posicionar-se al mig de dues opcions: la que defensa que fou un accident sense altres culpables que els accidentats mateixos, i la que busca subterfugis en un intent de descarregar culpes en no acceptar la imprudència en si.

La posició intermitja vindria a ser que tot i que fou una imprudència, aquesta no fou en condicions plenament normals. És a dir, és inexplicable que un grup de persones plenament conscients i que travessin la via no reaccionin a temps en veure que un tren - les vies es queixen per la tracció, el vent, els fars, la sirena... - els podia passar per sobre; a menys que pensessin en un suicidi col·lectiu i no era el cas. No cap a cap cap xD. Per tant, el que hi ha que buscar són subterfugis, no que valguin d'excuses i serveixin per descarregar culpes, sinó que expliquin com i perquè una imprudència feta al llarg i ample del nostre sistema ferroviari per tot tipus de persones des de temps immemorials acabi en una tragèdia similar. En aquest sentit, cal imaginar-se, apart de la foscor, la gent, l'ambient festiu i sobretot el grau d'alcohol a les venes, tenint en compte que l'accident ocorregué cap a la mitjanit.

Així, podem imaginar-nos que la imprudència fou contínua. Com les imatges que hi han ho poden confirmar, en una andana tan abarrotada i un pas subterrani tant congestionat, el creuament per la via fou un trànsit continu de persones que, a més de creuar, veien que s'acostava un tren i encara ho feien més ràpid de manera que els accidentats foren una franja d'aquest trànsit de persones que cregué que encara tenia temps de creuar - podríem dir que aquí comença la imprudància de veritat - seguint les esquenes dels qui tenien davant i que llavors no calcularen bé les distàncies i les velocitats, sense temps per reaccionar. A tot això cal afegir el sentiment invulnerable de la joventut, i l'ambient festiu i un xic incontrolat, sense oblidar l'alcohol que amortigua els sentits. Desenganyem-nos: La immensa majoria de les persones haurien creuat per la via en veure el pas subterrani tant taponat, segurament recordant-se de la família del responsable encarregat de que hi hagin més maneres de creuar la via. Ara, són les circumstàncies concretes del moment les que diuen quines són les precaucions que fa cada imrpudent abans de creuar. En tot cas, el que no deixa de ser una veritat com un temple és que de no haver baixat de l'andana, res no hauria succeït.





Fuscus Dominus


Scriptum factum dies ante kalendas iulii anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Arenys de Munt, Scotland.

Pel Facebook he trobat això, que sortia d'aquí. És la notícia a SMS25 - aquesta agència de notícies bastant parcial - de que es va fer un vídeo com si fos de l'APM (o del Zona Zàping) en què es feien símils entre el 13 de Setembre del 2009 a Arenys de Munt i la Pel·lícula Braveheart de Mel Gibson. No té desperdici, es una frikada però en realitat porta el seu missatge. Una perla.

Aquest es el vídeo.





Fuscus Dominus


Scriptum factum VIII idus aprili anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Escolteu-lo, siusplau.

Avui vull parlar d'un catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid molt simpàtic. Es diu Juan Carlos Moreno, i m'havia passat desaparcebut fins avui. He trobat un parell d'entrevistes que va fer el 2008, - aquesta d'El Periódico i aquesta altra de Público - i diria que últimament torna a estar actiu. És un personatge a qui podríem atribuir poder sobrenaturals, així de conya.

El tio és madrileny, lingüista i aquestes coses, i defensa totes les coses contràries a la ortodòxia del nacionalisme espanyol d'avui dia, que tanta força té a la seva vil·la natal. Voldria resumir-vos-ho, però seria tan dens i m'ocuparia una bona estona que preferiria que us ho llegíssiu vosaltres, perquè no té cap desperdici.

Encara que en un principi creia que era un malentès del bilingüisme - ell defensa que ningú se'l creu -, crec que el que realment defensa es la situació de bilingüisme matern-entorn, és a dir, que una llengua s'aprèn a casa i a l'escola i àmbits oficials i l'altre s'aprèn per entorn, en quelcom semblant als paisos nòrdics amb l'anglès.

Escolteu-lo, llegiu-lo, difoneu-lo sisplau. És un gran revulsiu, una bocanada d'aire fresc, una remesa de munició pel procés polític que ja ha començat a Catalunya.

Aquí en teniu notícia on ho he descobert, i aquí la recerca al google sobre el personatge. I aquí teniu un vídeo del youtube d'una conferènca seva, amb enllaços a molts altres vídeos seus.







Fuscus Dominus


Scriptum factum VIII idus aprili anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Parlem de UPyD, i després de trens.

Oh, com es nota a l'horitzó que s'acosten eleccions. Qui no ho hagi notat és que no llegeix moltes notíciues sobre els polítics que surten. Clar que mirar notícies de polítics no és el principal esport des de fa temps. El cas és que he trobat un parell de notícies d'EuropaPress sobre Unión Progreso y Democracia que conviden a parlar-ne. La primera - aquesta - és que es veu que esperen entrar al Parlament de Catalunya amb els corresponents 3 diputats. Que és el mínim que s'ha de tenir per arribar-hi. En un principi creia que no, apa, on vas. Però rellegint la notícia potser cal que hi reflexionem. Ciutadans era una força molt més local i sense un projecte no tan clar ni tant publicitat i va arribar-hi. UPyD, tercera força a Madrid i amb un programa - i a hores d'ara amb suficients recursos com per poder incidir decisivament en la política - que tothom ja comença a conèixer, no pot ser menys.

Segons EP, Rosa Díez - la màrtir de la UAB -, va dir dijous en un acte a Barcelona que multiplicarà les seves visites a Catalunya i sembla ser que la direcció del partit es bolcarà a la (pre- xD)campanya - molta gent curta de mires ja n'ha pres nota i correrà a comprar pintura i aquestes coses -. Un altre membre del partit - el que podria ser cap de la llista catalana - també ha estat declarant això de que treuran diputats, que el seu programa no serà només identitari (menos maal! APM, xD), i que es fixaran sobretot al "graner" del vot abstencionista, en el que pugui caure de PSC i PP - curiós, els dos grans partits estatals - i, sobretot, de Ciutadans, que és d'on crec jo que treuran més suc. La gran part de Ciutadans - que és com dir el partit mateix, per les seves idees - es bolcarà a UPyD, i passaran a formar-hi part. Aquesta és una de les raons per la qual crec que tenen - desgraciadament, potser - opcions d'entrar al Parlament. Que no està tot dit, i que amb 3 diputats poc es pot fer, però hi seran, faran declaracions - que seran provocatives, ja veureu, i tindran molta publicitat - i aconseguiran propaganda potent i gratuita. Una altra cosa és l'efecte contrari que puguin tenir, i a on exactament estaran els seus plantejaments.

I és que aquí entra l'altra notícia. Es veu que avui a Palma de Mallorca el partit ha emès un comunicat en què criticava que el català fos requisit per accedir a la plaça de director de centre educatiu públic. Sembla ser que 118 centres han de renovar junta directiva, que n'hi han 36 on ningú s'hi ha presentat i 12 candidats que no podran accedir-hi, ja que es requereix el nivell C de català. Sembla ser que el problema està en que hi falta gent, i es pot comprendre. Però el que sí no puc comprendre és que un director d'escola no pugui acreditar el suficient coneixement d'una llengua que apart d'utilitzar-se allà on treballa ha d'ensenyar, o encara més, ha de dirigir un equip de persones que l'han de d'ensenyar.

El problema ve més o menys de que els concursos d'oposició a places públiques són estatals, de manera que la formació bilingüe d'algunes comunitats contrasta amb la formació monolingüe d'altres. Estem amb un altre punt de vista que desprecia el bilingüisme que aquí tant defensem. UPyD defensa que això mediocritatitza els nous aspirants i el nivell de l'escola pública. Jo crec que, apart de no conèixer cadascun d'aquests aspirants ni de tenir el seu currículum vitae sobre la taula, acreditar el nivell C de català és un coneixement valuós més, que suma. UPyD defensa que no sigui requisit, sinó mèrit. I quin valor te aquest mèrit? Es permetria accedir al càrrec algú sense el C i esperar a que decidís treure's el nivell? O simplement seria com acreditar qualsevol altre llengua? En aquest cas, algú amb alt nivell d'un bon nombre de llengües - podríem pensar en llegües àmpliament usades o útils avui en dia, però també podríem estar parlant de llengües que no fossin considerades així - entraria sense tenir coneixements de català? Això sí que seria mediocratitzar l'escola pública perquè l'ensenyament de la segona llengua seria deficient i afectaria - quedaria millor si diguéssim que "escoraria" - el nostre preciat bilingüisme. No es tracta d'una llengua, sinó de dos. Obviar això és manipular, mentir i fer demagògia però clar, fora d'aquí, qui se'n donarà compte? Recordeu, tercera força a Madrid.


I ara parlem de trens. Sembla ser que el traspàs ja està fet de fa un temps. Ja no són Cercanías sinó Rodalies i ja no són C3, C4 o C5, sinó R3, R4 o R5. El color és taronja, i no sé si el logo ha canviat. I canviar l'aspecte dóna feina, estem en temps de crisi. Això tan empipador de canviar noms i logos dia sí dia no és una primària estratègia per donar feina i intentar generar llocs de treball. Resulta que avui mateix - tot i que ja siguin la una i mitja de la matinada o.O - s'ha tallat el servei de trens entre Arc de Triomf i Sant Andreu Arenal, que és el mateix que afectar a la mateixíssima Barcelona el trànsit de les línies cap a l'interior direcció Terrassa i Sabadell, cap a Vic i després Puigcerdà així com cap a Maçanet. És a dir, la meitat de la xarxa. Es veu que això afectarà uns 30000 passatgers cada dia - suposem que feiner - que es diu aviat. Per altra banda, tot això té l'al·licient de que s'està construint l'intercanviador gegant de La Sagrera-Meridiana així com noves estacions. No és només un canvi de catenària.

Tant a Vilaweb com a EP han tret la notícia - aquesta i aquesta altra - per informar, on mentre a la primera ja es parlava dels enrenous, dels milers de persones afectadesi dels nous canals informatius de Rodalies de Catalunya - una web, un telèfon i una altra web informativa via Twitter - a l'altre sortien les declaracions d'avui del director de RdC, on parlava dels objectius de les obres - fiabilitat contra averies, noves estacions, ampliació de La Sagrera ja mencionada i del servei tan competent que donarà - i el que és un consol - menos maal! xDD - que s'ha començat ara per poder llimar i solucionar problemes durant la Setmana Santa amb el menor nombre de passatgers i poder afrontar òptimament un servei regular.

El traspàs de la RENFE era una cosa que es venia demanant fa temps, i que durant els mesos dels dos anys proppassats van protagonitzar protestes de viatgers, demandes de traspàs, esvorancs, manifestacions i el que ja es coneix com el català emprenyat, van portar a la Gene a posar-se les piles i a aconseguir-ho, tot i que diria que ja venia amb l'Estatut. Però compte! s'acosten eleccions. Sí, començar ara per solucionar problemes, però també per acabar a temps per les eleccions. Que tothom es coneix, i si algun efecte tenen la imminència d'eleccions són les presses per inaugurar i arreglar coses - que si el Sincrotró, que si l'Hospital del Baix Llobregat... - que dónen publicitat i intenten recaptar vots que CiU apreta a les enquestes. Aquest és el problema que salta a la vista, ja que afectar l'ingent trànsit de passatgers per aquell nus de comunicacions a finals de març - que és com dir a l'inici de la recta final del curs lectiu i que suposa un malestar general així com la complicació de moltes coses - no pot tenir gaires més explicacions, que no excuses.

Però el problema de fons i més greu és el del finançament. Tothom sap que a Cataunya hi entren més diners dels que surten. De fet el vídeo que ahir us treia - aquest - en diu les dades, el 10 % del PIB només pel 2005. El traspàs de Rodalies sense un finançament que ho sustenti és una càrrega més. Un llast. Necessari, ja que administrar-ho aquí deu tenir els seus avantatges així com una - potser - millora d'aquesta administració. Però un pes. Rodalies necessita moltes millores. Una de les línies cabdals com és la de Vic necessita urgentment des de fa dècades - suposo - un desdoblament, ja que només hi ha una via, i la varietat de zones per les que passa multiplica moltíssim el cost de l'obra: ampliar túnels, ponts, etc. Segurament quan acabin les obres la nova catenària tardarà segles literalment en tornar a averiar-se - esperem, xD - i les noves estacions així com la millora de les existents milloraran el servei. Però la vertadera inversió requereix l'esforç d'un estat, que ha d'arribar algun dia. Ara per ara, seguirem sent una comunitat més, tributària com la resta. Però ja ho sabem: la prosperitat de la societat catalana, de la nació catalana, depèn de la creació d'aquest nou estat que permeti no estancar-se. Potser aquest nou entrebanc ferroviari incrementi la Indústria Independentista. I acurti un xic més la distància que queda a aquest país per recórrer. Així com la frase de l'altre dia on es comparava a Catalunya amb un tren, potser la independència encara s'acabarà decidint sobre rails!






Fuscus Dominus


Scriptum factum IV kalendas aprili anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus

Stalin, una reflexió i un vídeo molt divertit.

Sembla un acudit, però aquí, a EuropaPress, vaig trobar una notícia sorprenent. Sembla ser que un nét de Joseph Stalin, Yevgeny Dzugashvili, ha denunciat una emissora de ràdio de Moscou per calúmnies al seu iaio per dir i explicar que Stalin havia autoritzat i ordenat l'afusellament de menors - nens de 12 anys - durant les seves famosísimes purgues. Es veu que no és la primera vegada, l'any passat va haver un judici similar contra un diari - el nét el va perdre - per un article en què s'argumentava que Stalin ordenava la mort de ciutadans soviètics. El detall divertit - i que denuncia la orientació que EP vol donar a la notícia - és que es veu que literalemnt quatre gats nostàlgics del comunisme estalinista havien assistit al judici. Han tret la declaració d'una senyora de 79 anys: "Estem farts de mentides." "Ningú respecta ja Stalin". Com podeu veure, la imatge d'una senyora amb el retrat d'en Pep Stalin dient aquestes coses causa un cert somriure, com si fos irònic.


Bé, la reflexió que volia posar per escrit un dia d'aquests és el tema de molts posicionaments independentistes de que "Espanya ens vol fer desaparèixer". O a vegades es canvia Espanya per l'estat espanyol. Com si la premissa fos que la totalitat del país vol esborrar-nos del mapa. Un, en la seva ignorància, sempre pensa allò de "de todo hay en la viña del Señor". Que és un refrany universal, que serveix per sortir del pas de qualsevol discussió politicosocial i a sobre carregat de raó. Per tant, parteixo de la premissa de que no tota Espanya ens vol fer desaparèixer. És una qüestió de pura lògica: si en una societat sempre hi ha una àmplia varietat de posicionaments, la homologació del seu conjunt a una sola possibilitat - un sol posicionament - és una fal·làcia, una mentida i una manipulació. Si ens posséssim estrictes i impertinents amb un cert modus científic, argumentaria que ningú pot fer afirmacions d'aquest tipus fins que no hagués conegut personalment els milions d'espanyols corresponents. I evidentment, un cop fet això no podria seguir afirmant-ho perquè mentiria i s'estaria enganyant a si mateix.

Dit això, suposo que la afirmació d'aquests col·lectius - que són variats i diversos - deriva de que podem comprovar cada dia entrant a certes webs, llegint alguns diaris, veient certs canals de televisió, escoltant determinades ràdios o parlant amb certes persones que sí hi ha qui ens tingui animadversió, odi irracional o racional, nostàlgia d'una dictadura, etc. És un altre fet empíric. Això ens porta - una televisió/ràdio/diari són diners, persones, una empresa i, sobretot, audiència/lectors que hi està d'acord - a que sí podem afirmar sense despentinar-nos que una part de la societat espanyola no respecta o es posiciona clarament a la contra de Catalunya, la societat catalana o com volgueu dir-li. Un posicionament que estaria molt més còmode si ni el català, l'independentisme, Catalunya o tot el que suposa no existissin i fossin realment una simple part més de Castella/Espanya. Aquest és un altre fet empíric: Si tot això no existís o fos història, tota aquesta gent no ho estaria criticant ni res de tot això, i tindrien l'adrenalina més estable.

Fins aquí tenim clar això: sí que existeix una part de la societat que potser no ens faria desaparèixer - a dia d'avui - de manera violenta o cultural, si nó que més aviat intentaria reconvertir Catalunya, en definitiva, intentaria fer realitat el seu ideal d'Espanya espanyola. Ara anem a l'aparell polític. A Espanya hi han dues forces polítiques més o menys antagonistes - segons la Frikipedia de la seva estabilitat en depèn l'equilibri mundial xD - i que a dia d'avui podem dividir entre PP i PSOE. PSOE vindria a ser un partit polític que ni és socialista ni obrer però que el nom queda molt bé, convenç a incauts i sembla que sigui d'esquerres. Com a mínim algunes coses les té clares. És un partit antic, sorgit de la clandestinitat de les esquerres durant el franquisme, integrat en un inici per aquest tipus de gent, i amb una història recent que tothom coneix. A priori, el fet nacionalista en aquest partit no sembla massa acusat - a trets generals, tothom coneix les polítiques de dirigents socialistes a determinades zones de la Península i la animadversió contra Catalunya -.

En canvi, el PP sorgeix d'Alianza Popular, partit que fundà Manuel Fraga - conegut dirigent franquista - que després d'una època daurada a Galícia està de presi fundador a la direcció del partit. El fet de que el fundés Fraga és cabdal. Fraga no és només una persona, és un personatge, en certa manera un nom iconogràfic que arrossega a més gent, és també un entorn identificat amb certes posicions. Potser és un dels noms més coneguts de la "Chaquetada" de la segona meitat dels anys setanta. Això diu molt. Que aquest partit polític sigui avui dia La Dreta espanyola vol dir que moltes coses segueixen vigents. A Europa la dreta no deriva d'un feixisme o una dictadura. Fa uns dies se'm va ocórrer la reflexió del que realment ha marcat la història contemporània d'Espanya no han sigut ni el 14 d'Abril, ni el 18 de Juliol ni el 20 de Novembre; si nó l'1 d'Abril. La verdadera petja de la societat espanyola són 38 anys de dictadura, suficients per influir poderosament en una generació o dos, per tirar terra - mai millor dit - sobre moltes coses que encara estan per solucionar i restaurar, i que la Trans, vull dir, la Chaquetada, corrió un tupid(ísim)o velo. Evidentment, a dia d'avui és La Dreta la qui gairebé monopolitza - com ho va fer durant aquests 38 anys - el nacionalisme espanyol i la que s'expressa àmpliament pels canals que he dit abans que tanta estima ens tenen.

Si agafem els resultats electorals el que dic no és pas descabellat: El PP té una força segura de votants molt àmplia, i això es tradueix - deixant de banda fragmentacions del tipus UPyD - en què hi ha una bona part de la societat espanyola que està d'acord amb les seves premisses i amb les d'aquests mitjans comunicatius. I tot això entronca - recordem a què ve això de "La Chaquetada" - amb 38 anys de feixisme, que han evolucionat o s'han convertit en dreta més o menys democràtica, entenent per això que les llibertats otorgades els serveixen per argumentar contra les llibertats d'altres. Per acabar la reflexió volia dir en primer lloc que per molt que jo parli d'una part de la societat això no vol dir que hagi d'haver ni fractura social ni que tothom qui pensi així té una piga al braç dret que els delata. Com sempre hi han varietat de posicionaments i matisos, però una idea o sentiment pot estar a la base de tot això, i és que no els agrada que Catalunya sigui el que és avui dia. A molta altra gent tampoc li agrada, però els punts de vista sempre són diversos.

També volia afegir que quan es parla de l'estat espanyol també s'exagera. Això era fa temps, quan el Paquito vivia i l'estat encara era el seu estat. Però a dia d'avui no hi ha persecució ni desitgos d'altres èpoques per part de gent uniformada. És a dir, ningú amb placa de policia em dirà mai "en español, coño". Pot ser, n'hi han, però estem parlant de persones concretes que no són la majoria - o això crec -. I per temes fiscals i demés tampoc crec que calgui fer afirmacions d'aquest tipus. Sí que cal queixar-se, i ha de ser un dels puntals i cavalls de batalla de l'independentisme, la prosperitat. Però veure signes de voler fer desaparèixer Catalunya a partir d'uns diners que es queden allà em sembla exagerat. Si realment passés això no només seria així. D'igual manera que si es perseguís el castellà a Catalunya no només seria la retolació o nimieses d'aquestes on s'aferren desesperadament els mitjans que deia abans, si es volgués fer desaparèixer Catalunya els diners que ens arribessin seria el menor dels problemes. El franquisme també ens volia fer desaparèixer i no obstant no sé els diners que hi arribaven, però mantenir una part industrialitzada de l'estat com Catalunya no sé el que deu costar. Una altra cosa és que es vulgui que progressi, innovi i tingui un bon futur assegurat.


I per últim us deixo el link al youtube d'un vídeo que he caçat del FB del Joan Gil Oliveras, es diu "Contra el nacionalismo". És una cinta que espero que tard o d'hora tingui un ampli ressò, perquè pot influir i molt en el futur de Catalunya, sobretot en vista a possibles referèndums. Resumeix amb uns quants arguments econòmics i desprovistos de sentiments nacionalistes - xifres i demés - els motius que haurien de tenir molts catalans per dir sí a la independència. És un vídeo amb una musiqueta de fons - una cançó de "Los Porretas" xD - on van sortint preguntes i afirmacions per fer reflexionar. Tot i que té frases que cauen en que he estat dient - en plan "Espanya no et vol" - i una afirmació que no m'ha acabat de xocar - en un moment parla de que el 60 i pico per cent dels contraris a la indepe parlen castellà a casa i el vídeo pregunta si potser creuen que no el podran seguir parlant "a casa" quan Catalunya fos un estat, com si el futur estat no incorporés el castellà - crec que el caràcter general del vídeo és molt positiu. Té la idea bàscia que defenso, i que un comentari d'un tal "equinsi" resumeix perfectament: Catalunya és un tren i per pujar-hi no se't demana d'on véns si nó cap a on vols anar.

El vídeo està aquí.






Fuscus Dominus


Scriptum factum VI kalendas aprili anno MM CC VII ab Rebellione Hiberibus